No records
|
131/365 |
|
Una de les peculiaritats d’ABJ com a dibuixant, inclús des del principi, quan sembla que hauria d’haver cuidat més els acabats, és que no esborrava gaire bé el llapis dels seus dibuixos. Als seus originals sempre hi ha restes de llapis. Això és molt pràctic a l’hora de diferenciar els originals de les fotocòpies (encara que sembli impossible de vegades no és gens fàcil, ja ho deia ell, que tan era un original com una fotocòpia) |
|
|
132/365 |
|
Una altra de les peculiaritats del dibuixant ABJ era repetir sense cap mena de problema els dibuixos que trobava que li havien sortit rodons. Faig servir la paraula “rodons” com a sinònim d’”òptims”, no m’estic referint, evidentment, a la forma del dibuixos. Dic això perquè una altra de les peculiaritats d’ABJ era jugar amb el sentit de les paraules i segur que hauria fet algun comentari sobre els “dibuixos rodons” (tipus,“el que són rodons són les monedes”, com diria el Josep Artur de laRiera 8) |
|
|
133/365 |
|
ABJ va tenir sempre l’estudi a casa. Primer a casa dels seus pares, al passeig de St Joan, després de casar-se, a la plaça de St Pere i finalment, des que la seva sogra va enviudar i va anar a viure amb ells, al carrer de Casp. Tot i treballar a casa anava amb camisa i corbata (i moltes vegades amb americana), excepte a l’estiu que per en comptes de camisa duia una sahariana. També va dur sempre, estiu i hivern, calçotets llargs!!! |
|
|
134/365 |
|
Als estius li baixava molt la feina, i tot i que això passava cada estiu i no tenia altra raó de ser que el fet que per vacances tot es para, sempre tenia la sensació que s’estava quedat sense feina. A més a més no suportava la calor. És a dir, l’única gràcia que tenien els estius era venir a Teià. S’ha de dir que per a ABJ, com per a la majoria de persones que treballen pel seu compte, sense horaris i fent el que els agrada, parar completament per fer vacances no és tan necessari com per a la resta dels mortals. |
|
|
135/365 |
|
No penjarem el dietari durant el mes d’agost. Ens retrobarem l’1 de setembre. |
|
|
136/365 |
|
-- Digui’m ? -- Antoni, sóc la Maria Mercè, què, com han anat les vacances? --Bé gràcies a Déu, i a vosaltres? --Bé, també... -Deus voler parlar amb la Ma Teresa, oi? Te la passo, records a tots. Maria Teresa, la Maria Mercè al telèfon!
Acostuma a ser habitual en els matrimonis: l’encarregada de donar conversa per telèfon és la dona. ABJ, tot i ser força original en altres aspectes, en això feia com tothom |
|
|
137/365 |
|
Una de les grans qualitats d’ABJ com a dibuixant és la seva capacitat de crear una determinada atmosfera utilitzant molt pocs elements. Aquesta capacitat es fa especialment palesa en el cas dels ambients diguem-ne melancòlics; dies grisos i plujosos, per exemple. |
|
|
138/365 |
|
Entre els milions de persones que com ABJ van néixer enguany fa cent anys, hi ha un personatge que està a les antípodes d’ell en quan a idees i tipus de vida, però que físicament i té una retirada: el cineasta i actor Orson Wells. Comparar-los donaria per escriure un llibre. |
|
|
139/365 |
|
Amb Orson Wells es portaven set mesos (era més gran ABJ) i tota una concepció del món. Si féssim volar la imaginació i escrivíssim aquest llibre que us deia ahir comparant-los, hauríem de dedicar un capítol als objectes i parlar per exemple dels miralls de l’habitació de la pel·lícula “La dama de Shangai”, que acaben tots fets a miques. ABJ no hauria rodat una escena així en sa vida, només que es trenqués un got a casa seva ja tenia un disgust. |
|
|
140/365 |
|
Cada casa és un món, que diuen. La família d’ABJ era molt tradicional, conservadora i segons com maniàtica; els nens Batllori tenien prohibit per exemple beure aigua de l’aixeta a l’escola (per por d’agafar el tifus). Això a l’hora del pati, quan feia calor, era molt dur i a més a més motiu de broma per part dels companys, esclar. |
|
|