El passat dissabte, 600 voluntaris i voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques de Barcelona van participar a Vic en la festa que cada any organitza la Diputació per reconèixer la seva tasca. La celebració d’enguany coincidia amb el 30è aniversari de la creació de les primeres ADF i amb el lliurament dels XX Premis de Prevenció d’Incendis Forestals.

A la trobada hi va assistir una representació de voluntaris i familiars de l’ADF Teià, acompanyada de l’alcalde de la població i president del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch.

D’entre les 126 agrupacions de voluntaris existents, la Diputació va distingir-ne quatre. La delegació teianenca va ser una de les guardonades, juntament amb les del Bruc, Piera i Subirats. En concret, l’ADF Teià va rebre de mans del diputat d'Espais Naturals, Valentí Junyent, l’accèssit del Premi Jordi Peix i Massip per la seva tasca d’organització del treball estructurada.

La fitxa de l’Oficina Tècnica de la Diputació en destaca l’organització d’activitats relacionades amb la prevenció (punts d’aigua, desbrossades, manteniment de camins...) i les activitats de divulgació i sensibilització (retirada de deixalles i treball conjunt amb els guardes del Parc).

30 anys d’ADF
Les primeres ADF van sorgir després dels grans incendis de Catalunya Central de l’estiu de 1986 pel sentiment d’impotència, ràbia i por que van provocar en moltes persones. A partir de llavors, l’exemple es va estendre a d’altres comarques i es van elaborar els primers Plans de prevenció d’incendis (PPI). El 1998, la Llei forestal de Catalunya va reconèixer els PPI i la tasca de les ADF, i aquell mateix any es van començar a fer els primers Plans d’actuació municipal (PAM) per a la gestió de l’emergència en cas d’incendi forestal. D’aleshores ençà, l’ADF Teià ha estat una de les més constants i actives de la demarcació.

---

Fa un parell de setmanes van finalitzar els treballs d’obertura de la franja perimetral de protecció contra el foc al barri de la Molassa després que l’Ajuntament va adjudicar-los el 28 de juliol. L’actuació ha consistit a reduir la massa vegetal combustible en un perímetre de 25 metres al voltant de les cases fins a deixar el terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva i amb una massa forestal aclarida amb una densitat màxima d'arbres adults inferior a 150 peus per hectàrea, distribuïts homogèniament sobre el terreny.

La franja perimetral de la Molassa afecta diverses propietats rústegues amb una superfície total de 2,5 hectàrees i ha estat subvencionada en un 90% per la Diputació de Barcelona amb 6.485€, mentre que l’Ajuntament n’ha assumit el 10% restant. No serà l’única actuació d’aquestes característiques: per a la primavera és previst obrir una nova franja de protecció al voltant del Pi de l’Indià. En aquest cas, el cost dels treballs és de 12.000€, finançats en les mateixes proporcions que la Molassa.

Delimitació definitiva
Aquests sectors són part d’un anell de protecció que envolta els nuclis residencials sense continuïtat amb la trama urbana del municipi que l’Ajuntament de Teià ja va definir i aprovar inicialment el desembre de 2015. La Llei 5/2003 de Mesures de Prevenció dels Incendis Forestals afecta també les edificacions aïllades i les instal·lacions tècniques situades a menys de 500 metres de sòl forestal, per la qual cosa en el ple celebrat el passat 29 de setembre el consistori va incorporar-ne el repetidor de telefonia i televisió situat al Camí de la Serra per tal d’aprovar-ne el plànol de delimitació definitiu.

---

Queden tres setmanes perquè es clogui el termini per participar en el 8è concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral, que enguany duu per títol La meva mirada. Fins al 15 d’octubre teniu temps de captar les vostres imatges i enviar-les a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. acompanyades d’un formulari on consti el títol de la fotografia, el lloc on ha estat presa, el nom i cognoms de l’autor, el municipi de residència i un telèfon de contacte.

La temàtica del concurs és lliure. L’únic requisit és que les fotografies siguin inèdites i hagin estat preses dins l’àmbit del Parc, que aplega quinze municipis del Maresme i del Vallès Oriental. Les imatges poden ser fetes amb càmera digital o dispositiu mòbil, i és admès qualsevol tipus de tractament digital.

Cada autor pot presentar-ne un màxim de quatre. Els organitzadors han previst quatre premis: un el dictaminarà el públic, per votació popular, i els altres tres, el jurat. Aquests darrers consistiran en una estada d’un cap de setmana per a dues persones en una casa rural, i dues cistelles de productes alimentaris del territori. Al seu torn, la Federació Catalana de Fotografia distingirà els guardonats amb les corresponents medalles d’or, plata i bronze.

El veredicte del tribunal es donarà a conèixer en un acte públic durant la segona quinzena d’octubre a la seu del Consorci del Parc, a Alella.

Premi per als més petits
Amb totes les fotografies signades per infants menors de 12 anys s’editarà un pòster, i tots els nens i nenes seran convidats a participar en una jornada naturalista per conèixer les papallones i ocells del Parc.

Trobareu detallades les bases del concurs i tota la informació en aquest enllaç.

---

La sequera i la calor dels darrers anys han exposat els pins pinyers a tres plagues diferents però amb una simptomatologia semblant, ja que totes es manifesten assecant les agulles dels arbres: la processionària del pi, el fong Thyriopsis halepensis i l'escolítid Tomicus destruens.

L'eruga de la processionària està escampada arreu i és fàcilment identificable per les bosses de color blanc pròpies de l'estat larvari, però ni ella ni el fong Thyriopsis halepensis no són mortals.

El fong té el seu origen en les condicions d'humitat i el poc aireig dels boscos massa densos. Es concentra sobretot al Baix Maresme i els seus efectes es diferencien de l'escarabat Tomicus perquè el primer asseca les fulles més antigues (les més properes al tronc), mentre que el perforador ho fa aparentment a la inversa: en atacar el flux de saba intern, les puntes són el primer que es col·lapsa.

El Tomicus afecta sobretot els boscos del centre i l'Alt Maresme, i s'escampa en taca d'oli. Aquest és, hores d'ara, el principal enemic del pi: un coleòpter d'entre 3 i 5 mm de longitud. Se'n diu barrinador perquè forada l'escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous. En eclosionar, les larves tallen la circulació de la saba i causen la mort de l'arbre. L'única solució es tallar els arbres afectats i retirar les seves restes perquè l'insecte no es reprodueixi i s'escampi.

Primeres reaccions
El passat 17 de juny informàvem que, segons càlculs del Consell Comarcal, al Maresme hi haurien al voltant de 1.500 hectàrees de pins afectades pel Tomicus. Davant d'aquest escenari, tots els nivells de l'administració han creat un front comú que engloba municipis, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat amb l'objectiu de posar-hi aturador i sensibilitzar l'opinió pública. També s'han coordinat esforços amb els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor. És feina de les institucions i dels propietaris forestals no sols establir com es pot controlar la malaltia, sinó qui, com i en quina proporció assumirà, arribat el cas, el cost d'extracció de la fusta, ja que els arbres morts constitueixen un focus d'infecció i un veritable perill d'incendi.

Protocol d'actuació
Davant l'emergència, el Consell Comarcal ha fet arribar als ajuntaments un protocol d'actuació per informar la població. En el cas de la processionària es recomana recórrer als tractaments biològics, el fong no té tractament i en el cas del Tomicus ara per ara només són efectives les mesures silvícoles preventives: cal reduir el número d'arbres per tal d'afavorir la resistència natural i tallar i eliminar els arbres afectats mentre les larves són a dins, d'octubre a febrer.

El protocol descriu dos procediments, segons si els arbres afectats es troben en sòl urbà o en sòl no urbanitzable.

En tots dos supòsits, s'estableix l'obligació de tallar els arbres morts o afectats de forma irrecuperable pel Tomicus, entre l'1 de setembre i l'1 de febrer; així com la necessitat d'eliminar totes les restes llenyoses de més de 7,5 cm de diàmetre al més aviat possible.

En el cas de solars particulars, cal que el titular de la parcel·la sol·liciti el permís de tala a l'Ajuntament, que haurà d'informar-lo preceptivament. En el cas de finques forestals, cal demanar autorització al Departament d'Agricultura. En tot moment, les administracions podran ordenar d'ofici la tala i retirada de l'arbrat mort i de l'arbrat afectat que estimin oportú, així com ordenar aclarides i reduccions de densitats. Quan l'afectació sigui generalitzada, es podrà exigir la tala de tots els peus.

Ajuts als propietaris forestals
Fins al moment, el Parc de la Serralada Litoral és l'únic organisme que ha habilitat una línia d'ajuts econòmics per realitzar aquests treballs. Es tracta d'una partida de 70.000€ vehiculada a través de l'Associació de Propietaris Forestals d'aquest espai natural, que compta amb el suport de l'Oficina Tècnica de la Diputació (93 750 00 91). En aquestes actuacions es preveuen realitzar aclarides de millora en pinedes de pi pinyer i selecció de tanys d'alzina per tal de reduir la densitat i la competència entre arbres i afavorir-ne el vigor. 

---

Només cal fer una ullada al bosc per adonar-se que els pins pinyers estan malalts. La sequera, les onades de calor i els sòls prims -de sauló, pobre en nutrients i amb poca capacitat de retenció d'aigua- provoquen que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processionària, el fong Thyriopsis Halepensis i, sobretot, l'escarabat Tomicus n'estan fent la resta.

S'anomenen plagues oportunistes perquè aprofiten la disminució de defenses dels pins per desenvolupar-se en el seu interior. Aquests insectes conviuen en un cert equilibri amb els arbres, però en anys de condicions extremes poden proliferar de manera anormal.

La situació és general a tot Catalunya, però al Maresme revesteix major gravetat ja que el pi pinyer és l'espècie dominant als nostres boscos: ocupa un total de 6.500 hectàrees; el 25% de la superfície forestal (un percentatge que al Baix Maresme encara és més elevat).

L'enemic número 1
El pi pinyer és molt sensible a les situacions d'estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència d'alzines i roures. La suma de tot això ha afeblit especialment els exemplars més joves i els ha deixat a mercè de plagues com la processionària, el fong Thyriopsis Halepensis i dues espècies d'escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda). Aquest és, hores d'ara, el principal enemic del pi: un insecte invasor d'entre 3 i 5 mm.

Se'n diu barrinador perquè perfora l'escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous, a raó d'una sola posta anual de 70 ous. En eclosionar, les larves masteguen els canals de saba de forma radial -de dins cap enfora- fins a emergir com a adults a finals d'estiu. Amb aquesta acció, les larves impedeixen la circulació de la saba i causen la mort de l'arbre. La infestació es manifesta assecant primer les fulles -les agulles es tornen marrons- i després el tronc.

Canvi de paisatge
En el darrer plenari del Consell Comarcal, l'enginyer de forest d'aquest organisme, Oriol Bassa, va donar dades actualitzades de l'afectació a tots els alcaldes. En total, s'estima que hi ha unes 800 hectàrees on el pi pinyer ja estaria mort i unes altres 800 que es trobarien en una situació difícilment recuperable. Per tot plegat, Bassa es mostra pessimista de cara al futur: "No tots moriran però la meitat de les 6.500 hectàrees estan en perill", alertava. Si això passa, el Maresme veurà alterat significativament el seu paisatge.

Davant d'aquest escenari, el Consell Comarcal ha sol·licitat ajut als departaments d'Agricultura i de Medi Natural de la Generalitat perquè si no s'actua urgentment es corre el risc que l'extensió afectada continuï augmentant. També es coordinaran esforços amb la Diputació i els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor, ja que els arbres morts constitueixen un focus d'infecció i un veritable perill d'incendi. Serà feina de les administracions i dels propietaris forestals no sols establir com es pot controlar la malaltia, sinó qui assumirà, arribat el cas, el cost d'extracció de la fusta.

El precedent valencià
Al País Valencià, aquest cúmul de circumstàncies adverses es va produir anys enrere, de manera que les administracions públiques van haver de prendre mesures per mitigar la plaga. Des de 2014, la Generalitat Valenciana estableix l'obligació d'aplicar tractaments fitosanitaris en diversos municipis de la regió, així com de garantir la retirada i eliminació dels peus afectats a càrrec dels propietaris.

Boscos privats i gestió forestal
El passat dia 13, l'Ajuntament de Teià va fumigar les pinedes i pins públics del municipi, però la majoria de boscos de la població són privats. L'atomització de les propietats forestals al Maresme, amb gran quantitat propietaris, fa que aquestes tinguin una mida mitjana de 4 hectàrees; la qual cosa dificulta econòmicament i tècnica l'ordenació forestal. Amb aquesta finalitat s'han impulsat associacions de propietaris als espais protegits del Montnegre i la Serralada Litoral. Segons Oriol Bassa, la incidència de la plaga és molt menor en les pinedes on els seus propietaris tenen cura del seu manteniment i fan gestió forestal.

Per mirar d'aturar l'escarabat el Consell Comarcal elaborarà una cartografia digital per delimitar les finques afectades i contactar amb els propietaris. “S'ha de buscar la complicitat perquè si no es treu la fusta morta no hi ha manera d'aturar-lo”, indica Bassa. A l'hora de retirar-la, Bassa explica que s'ha de fer a l'estiu o a l'hivern, però no pas al setembre, quan el cicle de l'insecte s'activa. “La fusta es pot triturar per a biomassa però millor fer-ho quan està hivernant”, assenyala.

---