El passat 11 de març, l’Ajuntament de Teià va rebre l’informe elaborat per l’empresa A10RADO per calcular la concentració de gas radó en sis edificis públics de titularitat municipal. Aquest estudi, així com la publicació de les seves conclusions, dona compliment a l’acord del Ple municipal del 19 de juny de 2024.
En aquella sessió, tots els grups municipals van aprovar una moció de JxTeià i el PP “sol·licitant la implementació d’un programa que permeti descartar la presència de gas radó al terme municipal” i, en cas contrari, “adoptar les mesures adequades per minimitzar-ne l’impacte en la salut de la població”.
Tal com establia el text, l’Ajuntament també ha “posat a disposició dels veïns i veïnes informació sobre empreses especialitzades en el mesurament” del radó residencial –i sobre l’Associació Catalana contra el Radó– per si volien contactar-hi, a través de les adreces de correu electrònic
Un gran desconegut
El radó és un gas radioactiu que emana de forma natural de l’escorça terrestre com a conseqüència de la desintegració geomorfològica de l’urani que contenen roques com el granit, que al Maresme és el principal mineral. De fet, l’any 2017, el Consell de Seguretat Nuclear va elaborar un mapa que identifica la comarca com zona 2 o àrea “d’actuació prioritària”, atesa l’alta probabilitat que el gas es pugui concentrar en nivells superiors als tolerables.
Si es dispersa a l’aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats pot acabar afavorir l’aparició d’un càncer de pulmó. Per això, l’exposició crònica al radó es considera un problema de salut pública, amb la dificultat afegida que es tracta d’un gas incolor i sense olor que passa completament desapercebut.
L’única forma de mesurar-lo és mitjançant la instal·lació de detectors per part d’una empresa homologada. Des de juny de l’any passat, el Reial Decret 1029/2022, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants, obliga les empreses situades en la zona 2 –que a Catalunya engloba 175 municipis– a fer mesuraments en tots els llocs de treball que ocupin soterranis i plantes baixes.
Metodologia i fases
L’octubre de 2024, la Regidoria de Medi Ambient va contractar la col·locació de 18 detectors sòlids de traces nuclears en sis equipaments públics: 7 a l’Ajuntament, 3 a la prefectura de la Policia Local 2 a La Unió, 2 a l’Espai can Llaurador, 2 el Casal de Joves i 2 més ca la Cecília.
L’estudi pretén determinar la mitjana anual de la concentració de radó en cadascuna d’aquestes dependències, i s’ha dut a terme durant període hivernal perquè és l’època de l’any en què hi ha menys circulació d’aire, ja que les finestres acostumen a estar tancades.
Per fases, primer es va planificar el nombre i la ubicació dels aparells de detecció a partir de l’anàlisi dels plànols dels edificis, la feqüentació dels espais per part del personal municipal i el reconeixement in situ de cadascuna de les sales. En segon lloc, el 14 de novembre s’hi van emplaçar i activar dels detectors, que han estat en funcionament durant 95 dies, ininterrompudament i sense moure’s en cap moment. Finalment, el 18 de febrer van ser recollits pel personal especialitzat d’A10RADO i el dia 20 van ser enviats al laboratori suec de referència, acreditat amb la ISO 17025, que el 10 de març va comunicar-ne els resultats.
Nivell de referència
La Unió Europea –que l’any 2013 va aprovar-ne una directiva al respecte– considera nociva per a la salut una radiació superior als 300 becquerels anuals per metre cúbic (Bq/m3). Es tracta del mateix nivell de referència (NR) que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació aprovat el 2019 a l’hora d’establir la mitjana anual de concentració de radó a l’interior dels espais habitables. En canvi, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fixa el límit recomanable de 100 becquerels l’any.
En el cas de Teià, segons les anàlitiques fetes pel laboratori Radonova Laboratories, el gruix dels mesuraments se situa per sota d’aquest segon llindar.
D’acord amb l’article 75.1 del Reial Decret 1029/2022, si es detecta una concentració superior al NR de 300 Bq/m3, l’empresa ha de prendre mesures per reduir-ne l’exposició.
L’informe d’A10RADO conclou que, “segons la normativa espanyola vigent, en els llocs de treball que han donat valors inferiors no és necessari realitzar-hi més mesures de la concentració de radó fins d’aquí a 10 anys, a excepció de que s’hi dugui a terme alguna obra menor que modifiqui les característiques de les sales. Tot i això, nosaltres aconsellem realitzar-hi un control una mica més freqüent –per exemple, cada 5 anys–, ja que els valors de concentració poden experimentar variacions importants d’un any a l’altre per factors climàtics, estructurals, etc”.
Dues excepcions
L’estudi ha detectat “dos edificis que cal analitzar amb una mica més detall perquè presenten valors més elevats a 100 Bq/m3”. Es tracta del Casal de Joves –amb valors de 146 Bq/m3 al despatx de la Regidoria de Joventut i 159 Bq/m3 a la sala gran– i de ca la Cecília –amb lectures de 222 Bq/m3 a la cuina i de 793 Bq/m3 al rebost.
Tot i estar situat en planta baixa, l’informe assenyala que el Casal de Joves “es podria considerar un semisoterrani perquè algunes de les parets estan directament en contacte amb el terreny”. L’estudi constata que la ventilació de la sala principal “és elevada, ja que durant la jornada laboral la porta d’accés està normalment oberta” i que “el despatx, en canvi, té dues portes interiors, i està menys ventilat”. A més, es dona la circumstància que el detector de la sala gran “va ser modificat al llarg de l’exposició”, per la qual cosa “no podem garantir el resultat d’aquesta mesura”.
Ca la Cecília, al seu torn, acull el Casal de la Gent Gran i la Regidoria de Serveis Socials. L’edifici consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. “La sala que dona el valor més alt està situada a la planta semisoterrània i s’utilitza com a rebost i magatzem de material, així que la seva ventilació és molt reduïda”. Tot i que s’estima que “el temps de permanència al seu interior –menys d’1 hora setmanal– és molt inferior que el d’un lloc de treball estàndard”, l’informe observa que “la sala adjunta sí que és molt més concorreguda, ja que s’utilitza com a cuina i menjador”.
Es tracta de valors “que cal tenir en consideració”, ja que “la concentració de radó pot experimentar variacions estacionals significatives, especialment en els recintes tancats que tenen molta superfície directament en contacte amb el terreny”. Per aquest motiu, l’empresa A10RADO aconsella “realitzar noves mesures trimestrals fins a completar un any a les diferents sales semisoterrànies d’aquests dos edificis. D’aquesta forma es disposarà del valor mig de la concentració de radó amb molta més precisió i es podrà veure si és necessari realitzar algun tipus d’actuació addicional”.
Centres educatius
Després d’aquesta primera tanda de mesuraments, l’alcaldessa Gemma Rosell ha anunciat que properament s’encarregarà un nou estudi per calcular la concentració de radó a l’Escola Bressol Municipal Els Galamons i a l’Escola El Cim.
Campanya informativa
Tal com establia la moció aprovada pel Ple, l’Ajuntament ha anat facilitant informació i assessorament a la població “amb l’objectiu de conscienciar sobre la perillositat de la inhalació continuada del gas” a través dels seus “canals habituals de comunicació: xarxes socials, pàgina web i Butlletí Municipal”.
A continuació podeu recuperar les notícies relacionades amb aquesta temàtica que s’han publicat fins ara:
- L’Ajuntament analitzarà la concentració de gas radó en equipaments públics (12 de juny de 2024).
- L'Ajuntament informarà la població sobre el risc d’exposició al radó (26 de juny de 2024).
- Recomanacions per mesurar el gas radó residencial (11 de desembre de 2024).