Des de mitjan gener, a Teià es duen a terme treballs de tala i extracció de pins pinyers afectats per la plaga de l’escarabat Tomicus destruens en el marc d’un programa per a la seva eradicació en què hi participa el Consell Comarcal, el Parc de la Serralada Litoral i l’Ajuntament de Teià i que està finançat a través de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
L’actuació, que és executada per una empresa especialitzada sota la direcció i supervisió d’enginyers forestals de l'Associació de Propietaris Forestals de la Serralada Litoral Central, ha suscitat les crítiques d’alguns veïns perquè la consideren excessiva.
També l’Ajuntament s’ha mostrat preocupat per l’abast de la tala, que en alguns casos afecta 8 de cada 10 exemplars. Tot i que la diagnosi ja va ser efectuada el mes de novembre i posteriorment contrastada pels tècnics de l'Associació de Propietaris Forestals i després pels del Departament d’Agricultura de la Generalitat, tant l’alcalde, Andreu Bosch, com la regidora de Medi Ambient, Montse Riera, s’han reunit diversos cops amb ells sobre el terreny per demanar aclariments i dissipar els dubtes.
De resultes d’aquestes inspeccions oculars es desprèn que la plaga afecta els boscos de coll de Clau i la Molassa en proporcions que oscil·len entre el 50 i el 80%, segons la qualitat del sòl i la fortalesa dels arbres. L’enginyer forestal del Parc, Joan Anglada, explica que “si bé en el moment de la tala algunes de les copes continuaven verdes, els arbres haguessin acabat morint. Si s’observen amb deteniment els troncs tallats es detecten nombrosos forats resinosos, signe inequívoc de l'entrada de l'escarabat Tomicus. És per això que cal tenir present que, per molt saludable que sembli l'arbre, el tronc pot estar ja afectat i l'arbre, condemnat”.
Els tècnics competents entenen que les mesures “poden semblar exagerades” a ulls dels veïns, però exposen que “són necessàries per al control de la plaga”, que es propaga en cercles concèntrics. “Si es vol erradicar el focus de propagació ha de ser a base de tales intenses”, conclouen.
Anglada destaca “el valor paisatgístic de les pinedes de pi pinyer”, però recorda que “en la majoria de casos són una formació transitòria”, posterior a l'abandonament dels antics cultius i prèvia al creixement de l'alzina. Per aquest motiu creu que “aquells indrets afectats pel Tomicus on no hi hagi rebrot d'alzina haurem de plantejar-nos destinar-los o bé a espais oberts o bé reforestar-los convenientment per evitar problemes d'erosió”.
El passat dia 10 es van iniciar els treballs de tala i eliminació dels pins pinyers afectats per la plaga de l’escarabat Tomicus destruens a Teià. L’actuació forma part del paquet de mesures adoptades per l’Associació de Propietaris Forestals del Parc de la Serralada Litoral Central en els municipis de Cabrils, Vallromanes, Vilassar de Dalt i Teià. Segons fonts del Parc, les finques han estat escollides per l'elevat grau d’afectació, “amb més del 80% dels arbres malalts”.
A Teià s’hi faran dues intervencions, que abastaran un total de 13 hectàrees. De moment s’ha començat a actuar a l’entorn dels veïnats de l’Assumpció, les Delícies i Santa Fe, en la finca coneguda com la Gavatxa, entre el camí de la carena i el Molí. En les pròximes setmanes, els treballs s’ampliaran a la finca del Cau de la Guineu, entre el camí de la Serra i el torrent de can Lledó. L’actuació s’allargarà, com a màxim, fins al 28 de febrer: data límit perquè l’escarabat adult reprengui el seu cicle vital i emergeixi del tronc per colonitzar altres arbres.
Cost i procediment dels treballs
Sobre el terreny, les feines són executades per una brigada forestal equipada amb motoserres, una tanqueta amb pala excavadora i un camió de càrrega. Tot l’operatiu és coordinat i supervisat per l’Oficina Tècnica de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació. Segons l’enginyera de la Secció de Restauració i Millora Forestal d'aquest organisme, Núria Ruiz, el procediment consisteix a talar i retirar del bosc tots els arbres morts i afectats, ja que constitueixen un focus d'infecció i un veritable perill d'incendi. “Per tal de no deixar-ne restes, estem retirant l’arbre sencer amb tronc i capçada cap a una zona d’apilat per ser estellat”.
La feina no acaba aquí: un cop eliminats els pins afectats, les brigades forestals procediran a “seleccionar i podar les alzines que quedin a bosc per tal que aquestes puguin desenvolupar-se correctament”. D’aquesta manera es pretén afavorir la successió ecològica d’una espècie per l’altra i avançar cap a un estadi de bosc més madur.
El cost total de les actuacions a Teià és de 35.000€, finançats a mitges per la Generalitat de Catalunya a través d’un ajut de 1.250€ per hectàrea, i per la Diputació de Barcelona per mitjà d’un conveni de col·laboració amb l’Associació de Propietaris Forestals del Parc de la Serralada Litoral Central. Precisament “per fer costat els propietaris i palesar el seu compromís amb la lluita contra el Tomicus”, l’Ajuntament de Teià s’ha inscrit recentment també com a membre d’aquesta Associació, segons informa la regidora de Medi Ambient, Montse Riera.
L’origen de la plaga
La sequera i la calor dels darrers anys, afegida a l’elevada densitat d’arbres a causa de la manca de gestió forestal, han afeblit els pins pinyers i els han fet vulnerables als atacs del Tomicus: un escarabat d'entre 3 i 5 mm de longitud que forada l'escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous. En eclosionar, les larves tallen la circulació de la saba i causen la mort de l'arbre. L'única solució es tallar els arbres afectats i retirar les seves restes perquè l'insecte no es reprodueixi i s'escampi
Els hàbits de compra associats a la celebració de les festes de Nadal incrementen la generació de residus, per la qual cosa l’Ajuntament fa una crida al consum responsable de les famílies i a una gestió acurada i sostenible de la brossa domèstica. Per evitar la saturació d’algunes àrees de contenidors, el servei municipal de recollida s’ha reforçat amb un doble torn els dies 24, 27 i 31 de desembre. L’operatiu de Nadal també preveu serveis especials per als dies 5, 6 i 9 de gener, sobretot pel que fa a la fracció de paper i cartró.
Punt d’inflexió
Des que el passat 1 de maig va entrar en funcionament el nou servei de recollida de la brossa, l'Ajuntament es fa càrrec, a través de la nova concessionària, de tots els residus que es generen al municipi, incloent-hi les fraccions de vidre, envasos i paper i cartró que abans estaven delegades al Consell Comarcal.
Amb l'assumpció d'aquesta competència, ara l'Ajuntament té coneixement immediat i directe de les tones transferides a les diverses plantes de tractament, així com dels percentatges de recollida selectiva de cada fracció. Les dades globals entre maig i novembre són esperançadores, ja que després d’anys d’estancament s’ha constatat un increment substancial dels índexs de reciclatge gràcies a la renovació del parc de contenidors i l’ampliació de 28 a 90 del nombre d’àrees de recollida selectiva.
El got mig ple
Des del mes de juny s’observen dues tendències molt positives: d’una banda, un augment del 170% de la fracció orgànica (de 91 tones a 245) i, de l’altra, una caiguda del 20% de la fracció resta (de 984 tones a 792).
Segons dades del Consorci de Residus Urbans del Maresme, el 2016 els veïns i veïnes de Teià hauran reciclat el 31,3% dels seus residus: un 16,2% corresponent a la fracció orgànica, un 4,8% al vidre, un 4,4% a paper i cartró, un 3,3% a envasos i un altre 2,6% a mobles i voluminosos.
Aquestes xifres no inclouen els residus portats selectivament a la deixalleria.
El got mig buit
Amb tot, el 68,7% dels residus generats a la població van ser dipositats en els contenidors amb tapa grisa corresponents a la fracció resta i, com a tals, no es van poder reciclar. El marc normatiu a Catalunya en matèria de residus penalitza econòmicament la incineració, la qual cosa representa un sobrecost per a l’Ajuntament.
Els organismes reguladors europeus estableixen que l'any 2020 el 50% dels residus municipals s'han de recollir de forma selectiva. En cas d'incompliment és probable que els cànons que graven la incineració de residus siguin modificats a l'alça, la qual cosa podria tenir repercussions fiscals sobre la taxa de la brossa que paguen els contribuents. En aquest aspecte Teià té molt camí a recórrer, ja que se situa més de 10 punts per sota de la mitjana comarcal en matèria de reciclatge.
Desbordaments i brutícia
Un altre problema és l’abandonament de mobles i electrodomèstics a la via pública i el mas ús dels contenidors per part d'alguns usuaris, que aboquen la brossa allà on no toca. Això genera una gran brutícia i un elevat nombre d'impropis que dificulta el procés de triatge i reciclatge. Per aquest motiu des de l'Ajuntament es recorda la necessitat de llençar cada fracció al seu contenidor, identificat amb el color gris per a la resta; marró per a l'orgànica; verd per al vidre; groc per als envasos, i blau per al paper i el cartró.
Per últim, el regidor de Serveis Municipals, Jordi Casanovas, recorda que “existeix un servei gratuït de recollida de voluminosos amb cita prèvia trucant al 93 790 55 60 o bé a través de l'adreça electrònica:
Ja està disponible el nou calendari del Parc de la Serralada Litoral. La seva distribució és gratuïta entre els veïns dels municipis que en formen part i les persones interessades només han de passar a recollir-lo pel seu Ajuntament abans no s’exhaureixen les existències.
El calendari il·lustra els mesos de l’any 2017 amb una selecció de les millors imatges que es van presentar al vuitè concurs de fotografia d’aquest espai natural. Entre les imatges premiades n’hi ha dues de captades a Teià: la titulada Mar y montaña, de Juan Miguel Guzmán, que va obtenir el segon premi del jurat, i La mirada de la Serralada, que es va endur el premi del públic, d’Ivan García.
Acte de lliurament
L’acte de lliurament dels guardons es va celebrar la setmana passada a la seu del Consorci del Parc, a Can Magarola. La vetllada va ser presentada per l'escriptor i periodista Rafael Vallbona i va comptar amb la presència del president del Consorci, Andreu Bosch, i de l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco.
Les 187 fotografies admeses a concurs van projectar-se sobre la façana de la masia, amb un gran impacte visual. Si voleu, podeu veure un àlbum amb totes les imatges clicant aquest enllaç.
L’Ajuntament ha esmerçat 4.500€ a desembussar i sanejar l’estació de bombament d’aigües residuals de la Solera a causa de la gran acumulació de tovalloletes d’higiene íntima que els residents havien llençat pel vàter i que amenaçaven d’obturar el clavegueram. La concentració de tovalloletes n’ha malmès la instal·lació, que ha hagut de ser reparada per l’empresa concessionària del servei municipal d’aigua.Residus perillosos
Tot i que moltes són biodegradables i alguns fabricants indiquen que es poden llençar per l’inodor, no s’ha de fer mai perquè arriben intactes a les depuradores. A diferència del paper higiènic de cel·lulosa, les tovalloletes humides no es desfan i suposen un gran perill per a les estacions de bombament i les plantes depuradores, a més d'un agent contaminant del medi marí.
Al llarg del camí es converteixen en una massa compacta que arrossega altres residus i que genera embussos a les canonades i grans sobrecostos en el sanejament, unes despeses que acaben repercutint sobre tota la ciutadania en el rebut de l’aigua.
El cas de les tovalloletes no és únic. Tal com recorda l’Agència Catalana de l’Aigua, el vàter no és una paperera on puguem llençar-hi cotonets, paper de cuina, menjar, compreses, gasses, tampons, burilles de cigarretes o bastonets de les orelles.
El passat dissabte, 600 voluntaris i voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques de Barcelona van participar a Vic en la festa que cada any organitza la Diputació per reconèixer la seva tasca. La celebració d’enguany coincidia amb el 30è aniversari de la creació de les primeres ADF i amb el lliurament dels XX Premis de Prevenció d’Incendis Forestals.A la trobada hi va assistir una representació de voluntaris i familiars de l’ADF Teià, acompanyada de l’alcalde de la població i president del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch.
D’entre les 126 agrupacions de voluntaris existents, la Diputació va distingir-ne quatre. La delegació teianenca va ser una de les guardonades, juntament amb les del Bruc, Piera i Subirats. En concret, l’ADF Teià va rebre de mans del diputat d'Espais Naturals, Valentí Junyent, l’accèssit del Premi Jordi Peix i Massip per la seva tasca d’organització del treball estructurada.
La fitxa de l’Oficina Tècnica de la Diputació en destaca l’organització d’activitats relacionades amb la prevenció (punts d’aigua, desbrossades, manteniment de camins...) i les activitats de divulgació i sensibilització (retirada de deixalles i treball conjunt amb els guardes del Parc).
30 anys d’ADF
Les primeres ADF van sorgir després dels grans incendis de Catalunya Central de l’estiu de 1986 pel sentiment d’impotència, ràbia i por que van provocar en moltes persones. A partir de llavors, l’exemple es va estendre a d’altres comarques i es van elaborar els primers Plans de prevenció d’incendis (PPI). El 1998, la Llei forestal de Catalunya va reconèixer els PPI i la tasca de les ADF, i aquell mateix any es van començar a fer els primers Plans d’actuació municipal (PAM) per a la gestió de l’emergència en cas d’incendi forestal. D’aleshores ençà, l’ADF Teià ha estat una de les més constants i actives de la demarcació.
- Finalitzen la franja de protecció contra el foc de la Molassa
- 8è concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral
- Les administracions fan públic un protocol d'actuació contra la plaga dels pins
- La meitat dels pins de Teià, amenaçats de mort
- Arrangen la pista carenera i habiliten un aparcament a coll de Clau
Subcategories
Pàgina 271 de 298