Tal com preveia el procés de preinscripció a l’Escola Bressol Municipal Els Galamons, el passat 11 de juny es va celebrar el sorteig per dirimir l’ordre de prelació de les llistes d’alumnes admesos per al curs 2020-2021. Al sorteig hi van assistir la regidora d’Educació, Montse Riera, la directora del centre, Laura Lara, i la mestra Marta Blanco.

El número del sorteig va ser el 17, a partir del qual es van ordenar les sol·licituds de preinscripció que estaven empatades amb la mateixa puntuació.

En condicions normals, l’Escola Bressol Municipal oferiria 61 places: 8 a P0 per als infants de 0 a 1 any, 13 a P1 per als d’1 a 2 anys i 40 a P2 per als de 2 a 3 anys. Val a dir, però, que a P1 ja hi ha 8 places reservades per als alumnes procedents de P0 del curs 2019-2020 i que a P2 n’hi ha 26 per als infants que aquest any han fet P1, de manera que l’oferta efectiva és de 8 places per a P0, 5 per a P1 i 14 per a P2.

Per a P0 s’hi van presentar 7 sol·licituds, de manera que totes les peticions podran ser ateses i restarà una plaça vacant per cobrir més endavant.

Per a P1 s’hi oferien 5 places i es van registrar 24 peticions, per la qual cosa en quedarien 19 en llista d’espera.

I pel que fa a P2, se n’hi oferien 14 i es van recollir 23 preinscripcions, per la qual cosa se’n descartarien 9.

Ajornament temporal

En aquests moments, els Departament d’Educació i Salut de la Generalitat encara no han fet públiques les ràtios d’alumnes per aula i educador de cara al curs vinent.

Davant la situació d’incertesa, l’Ajuntament de Teià, tal com han fet altres municipis, ha decidit ajornar temporalment el termini de matriculació. La regidora Montse Riera assegura que “ens posarem en contacte amb les famílies admeses en el moment que ens indiquin quina serà l’oferta definitiva dels grups d’edat i de les places d’escolarització perquè puguin formalitzar la matrícula”.

Al peu d'aquesta notícia trobareu les llistes de sol·licituds admeses en el cas que es mantinguin les ràtios vigents fins ara.

A despit del coronavirus, aquest mes de juliol Teià serà testimoni de la novena edició de la Remor. Enguany, el festival de música i patrimoni arriba per a gaudi de grans i menuts amb quatre concerts per al públic adult i un de format familiar, anomenat la Remoreta, “per anar fent pedrera”.

Per reduir el risc de contagi i simplificar la logística del festival, la majoria d’actuacions tindran lloc a la feixa de can Padellàs i tant la disposició de les cadires com l’aforament estaran supeditats a la normativa de seguretat en matèria de sanitat.

Tal com s’explica a la salutació del programa, redactat a quatre mans per l’alcalde, Andreu Bosch, i la regidora de Cultura i Patrimoni, Olga Parra, “durant aquest temps de pandèmia hem dubtat, sospesat, pensat i repensat si havíem de tirar endavant els concerts a la fresca. I, finalment, hem decidit de fer-los a favor de la Cultura i al servei del poble”.

Bosch i Parra destaquen la voluntat de “persistència i perseverança” del festival per “agafar forces” i contribuir a superar per mitjà de la música “una sotragada que ens ha deixat un llast feixuc”.

Cinc recitals

La Remor 2020 ofereix quatre concerts nocturns, a les 22h, “de to ben variat, per satisfer els gustos consolidats i les ganes de descoberta”: la Big Band Micaela Chalmeta (el 2 de juliol), que és formada exclusivament per dones; Mireia Vives i Borja Penalba (el 16 de juliol), un mag¬nètic tàndem de cantautors del País Valencià; Cosmos Quartet (el 23 de juliol), uns joves instrumentistes de corda que retran homenatge a l’Any Beethoven, i Ferran Palau (el 30 de juliol), músic independent i ple de matisos, amb àmplia requesta entre els joves i els no tan joves.

Entremig, el 12 de juliol a les 19h, el parc de can Godó acollirà la Remoreta amb l’espectacle Reggae per xics a càrrec de The Penguins, que passarà el repertori tradicional infantil pel sedàs dels ritmes jamaicans.

Mesures de prevenció

La regidora de Cultura i Patrimoni detalla que “les indicacions sanitàries de seguretat i distància social” obligaven a adoptar “un nou format”. Per això, en comptes dels jardins particulars de les grans cases pairals, s’ha triat la feixa de can Padellàs, “després d’estudiar diverses ubicacions”.

Els dies de concert, el recinte obrirà mitja hora abans, a les 21.30h, i els cotxes s’hauran d’estacionar a l’aparcament públic de can Llaurador.

L’Ajuntament agraeix “la generositat del seu propietari, que aporta, a més, el valor patrimonial de la masia del segle XVIII”, recentment rehabilitada per acollir-hi un restaurant.

Imatge del festival

Fins ara, la Remor havia cuidat sempre molt el disseny gràfic, però no tenia una imatge de marca. La regidora Olga Parra explica que “hem rescatat la imatge de la barraca d’aigua que dona nom al festival i l’hem aplicada al disseny dins de la lletra O”. Aquest element patrimonial es troba situat entre els carrers, precisament, de la Remor i de Folch i Torres. El topònim és degut a una caseta de maons des de la qual s'accedia a un sifó de l’aqüeducte de Dosrius que des de finals del segle XIX subministrava aigua a Barcelona. Els pagesos que treballaven la vinya de can Barrera sentien el soroll o remor que feia l’aigua en superar el canvi de nivell de la canonada, fins al punt que la mateixa vinya en va adoptar també el nom.

Venda en línia

Una altra de les novetats del festival és la venda en línia d’entrades i abonaments. Per raons de seguretat relacionades amb el coronavirus, enguany s’ha suprimit la venda i reserva a La Unió i, des d’ahir dilluns, totes les compres es realitzen des de la pàgina web de l’Ajuntament de Teià, a través de la plataforma de Koobin.cat

L’abonament individual per als quatre concerts de can Padellàs té un preu de 30 euros, mentre que les entrades soltes costen 9 euros cadascuna i 3 euros la Remoreta. L’aforament està limitat a 300 localitats en el cas de can Padellàs i a 200 al parc de can Godó.

Avui dilluns, 15 de juny, ha entrat en vigor l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Es tracta d'una prestació no contributiva de la Seguretat Social que garanteix uns ingressos bàsics a les persones que n'estan mancades. El termini màxim per resoldre la sol·licitud és de tres mesos des de la data de presentació i s’entendrà com a denegada en cas de silenci administratiu.

Per accedir a la prestació cal fer la sol·licitud a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, en què a més hi ha un simulador, així com el número de telèfon 900 20 22 22. Els Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Teià també informaran de l’IMV a totes les persones usuàries i a tothom qui truqui al telèfon 93 555 12 34 (de dilluns a divendres de 9 a 14h i dijous de 17 a 20h).

462 euros mensuals

L'IMV es cobrarà mensualment en 12 pagues i, mentre no se superi el llindar establert, és compatible amb altres ingressos, inclosos els laborals i els obtinguts per les persones que treballen com a autònomes. Per tant, la prestació no s'adreça únicament a persones desocupades o sense recursos, sinó també a persones amb ingressos baixos i feines precàries. A més, l'IMV també és compatible amb altres ajudes socials de caràcter finalista, com ara la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de la Generalitat de Catalunya, les beques escolars i universitàries, els ajuts per habitatge, els ajuts d'emergència i altres de similars.

L’IMV serà de 462 euros al mes per a una persona adulta que visqui sola. Quan es tracti d'una unitat de convivència, aquesta quantitat s'incrementarà en 139 euros al mes per cada persona addicional, adulta o menor, fins a un màxim de 1.015 euros al mes fins al segon grau de consanguinitat o adopció. A més, per a les famílies monoparentals, s'afegeix un complement de 100 euros.

La prestació que finalment es percebrà serà la diferència entre els ingressos mensuals que tingui la persona o la unitat de convivència i la renda garantida per l'IMV per a cada cas. Per exemple, una llar amb quatre persones tindria dret a 877 euros. Si els seus ingressos mensuals són de 300 euros, la prestació mensual serà de 577 euros.

En el Reglament de la Llei es contemplaran possibles increments de la quantitat a percebre en forma d'IMV quan s'acreditin despeses de lloguer de l'habitatge habitual.

Requisits

Tindran dret a rebre l'IMV totes les persones que compleixin els requisits següents:

- Tenir entre 23 i 65 anys, o 18 anys si hi ha menors al seu càrrec.
- Complir un any de residència legal a l’Estat espanyol.
- Haver viscut independentment almenys 1 any en el cas de les famílies i 3 anys en el cas de persones soles.
- Haver sol·licitat prèviament les prestacions a què es pogués tenir dret.
- Estar inscrites com a demandants d'ocupació.
- No disposar de cap ingrés o tenir uns ingressos inferiors a la renda garantida per l'Ingrés Mínim Vital (462 euros mensuals).
- No tenir patrimoni o tenir un patrimoni inferior al màxim establert (3 vegades l’import anual de la prestació per a cadascun dels casos, restant possibles deutes i sense tenir en compte el valor de l’habitatge habitual).
- No caldrà acreditar ni els ingressos ni el patrimoni, ja que la Seguretat Social s’encarregarà de fer-ne la comprovació de forma automàtica i en calcularà la prestació que pertoqui

Finalitat de la prestació

L’IMV és indefinit. És a dir, se seguirà cobrant mentre duri la situació de falta d’ingressos i la Seguretat Social comprovarà de manera regular que efectivament aquella persona o unitat familiar segueix necessitant la prestació. L’IMV s’adaptarà en cas d’augment o pèrdua d’ingressos laborals.

Tanmateix, existirà un complement o “estímul al treball”: una part dels nous ingressos no computaran per calcular la prestació, de manera que es garanteixi que els ingressos totals finals siguin superiors. D’aquesta manera és pretén desincentivar l’economia submergida, “de forma que es premiï a qui aconsegueixi una feina o munti el seu negoci”.

Segons el Govern de l’Estat, l’IMV forma part de “l’escut social de l’Estat del Benestar” i esdevindrà la principal “xarxa de seguretat de tota la població” per combatre la “pobresa extrema” i “compensar parcialment la injusta sortida a la crisi de 2008”.

La Seguretat Social estima que se’n beneficiaran, pel cap baix, 850.000 llars a tot l’Estat i unes 100.000 a Catalunya.

Cada any, l'Ajuntament de Teià atorga un ajut econòmic als alumnes de qualsevol centre escolar de primària i secundària –de P3 a 4t d’ESO– empadronats al poble, sempre que la unitat de convivència no superi uns determinats ingressos després de restar-ne 569,12€ en concepte de despesa d’habitatge, ja es tracti d'hipoteca o lloguer.

Fins al 30 de juny, podeu tramitar la vostra sol·licitud a l’àrea de Serveis Socials Bàsics, a ca la Cecília (Passeig de la Riera, 94). En tots els casos és imprescindible demanar cita prèvia al telèfon 93 555 12 34.

Trobareu tots els detalls de la convocatòria, així com de la documentació requerida en els arxius adjunts que acompanyen aquesta notícia.

El ple de l’Ajuntament de Teià celebrat el passat 28 de maig va acceptar per unanimitat de tots els grups municipals la cessió de l’antiga planta de compostatge i tractament de fangs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). D’aquesta manera, la Generalitat dona el seu vistiplau a una antiga sol·licitud que es remunta a l’any 2015.

Aleshores, l’Ajuntament va demanar la cessió d'un espai exterior i d'una zona porxada per fer-hi un centre logístic de biomassa on emmagatzemar i transformar en estella les 10.000 tones anuals de pins afectats per la plaga de l'escarabatTomicus que cada any es preveia retirar del bosc en l’àmbit dels parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor.

El maig de 2019, l'Ajuntament va ampliar la sol·licitud a la totalitat de l'equipament per ubicar-hi, a més, el magatzem dels Serveis Municipals. En aquella decisió hi va influir la remissió de la plaga i l’acord dels grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, GT i JxCat per estudiar conjuntament una alternativa a la nau de la Brigada Municipal.

Aquesta última sol·licitud formal de l’Ajuntament ha acabat ara amb una resolució favorable del director de l’ACA, datada l’11 de maig de 2020, per “fer efectiva la cessió de manera immediata”. En concret, l’ACA autoritza l’Ajuntament a implantar-hi “usos compatibles amb la naturalesa de les instal·lacions “i altres usos mediambientals de competència municipal”.

Segons l’alcalde, Andreu Bosch, la nova ubicació permetrà “reordenar els Serveis de Manteniment i alliberar la nau de lloguer que actualment ocupen al polígon de la Bòvila", situada al Masnou, així com els magatzems del torrent de les Monges i de l’antic Escorxador.

Ubicació i superfície

La planta de compostatge de fangs és un equipament de la Generalitat de Catalunya que es troba en desús des que el 2000 s’hi va produir una fuita de gasos tòxics que va provocar la mort de tres treballadors.

Les instal·lacions es troben al paratge de la Bomba, entre l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i la Deixalleria mancomunada d’Alella, El Masnou i Teià. El solar té una superfície de 12.000 metres quadrats i compta amb un accés per a vehicles situat al passeig de Massarosa.

A l’interior de la finca hi ha diverses edificacions, però l’Ajuntament només té previst fer-ne servir una part. Per la seva banda, l’ACA es compromet a retirar tots els elements i estructures metàl·liques de l’entorn.

Inversió prevista

En principi, l’Ajuntament habilitarà dos espais coberts de 2.100 metres quadrats: 1.780 metres acolliran el magatzem pròpiament dit (amb aparcament de vehicles, control d’accés, vestidors, lavabos, taller de soldadura, muntacàrregues, sala de reunions i diversos espais de treball) i 320 metres es destinaran a zona de càrrega i descàrrega de material i mercaderies.

Tal com contempla el Pla d’Actuació Municipal 2019-2023, l’Ajuntament encarregarà la redacció d’un projecte executiu que concreti tots aquests requeriments.

Les obres d’adequació exigiran una inversió estimada en 330.000 euros, d’acord amb la memòria elaborada pels Serveis Tècnics Municipals el juliol de 2019. L’alcalde explica que aquests diners es troben reservats i estan disponibles, ja que corresponen a l’import de l’aprofitament mitjà derivat del desenvolupament urbanístic del sector del Mercadona.

El mateix document estima en 18.000 euros anuals els costos de manteniment, conservació i seguretat, incloent-hi les assegurances de responsabilitat civil i de danys propis, la contractació de subministraments i l’Impost de Béns Immobles.

Característiques de la cessió

Segons el Departament d’Administració de la Generalitat, el valor patrimonial del solar i les instal·lacions és de prop de 4 milions d’euros. La resolució de l’ACA assenyala que l’Ajuntament haurà de redactar un pla d’actuació anual que contempli les actuacions d’adequació programades, així com qualsevol altra inversió “no ordinària” que vagi més enllà de les tasques de manteniment i conservació.

Jurídicament, la cessió adopta la forma d’una “concessió demanial” de les instal·lacions i inicialment s’estableix per un període de 30 anys, amb possibilitat de pròrroga o renovació si cap de les dues parts no manifesta el contrari. Arribat el cas, l’ACA podria revocar o resoldre anticipadament la concessió per “causes de força major o per circumstàncies sobrevingudes d’interès públic”, per la qual cosa hauria de rescabalar l’Ajuntament, i aquest podria “posar-hi fi quan ho consideri del seu interès”, sempre que ho comuniqui amb una antelació mínima de dos mesos.