El ple municipal del 24 de setembre va debatre dues mocions relacionades amb l’àmbit sanitari.

En primer lloc, el PSC va presentar una proposta de resolució “per garantir la prestació del servei d'urgències 24 hores al Centre d’Atenció Primària (CAP) del Masnou”. El text es feia ressò de la mobilització ciutadana que s’ha organitzat en defensa de la sanitat pública i en contra de les retallades.

Fruit d’aquesta campanya, liderada per una plataforma veïnal dels tres municipis, diversos establiments comercials d'Alella, el Masnou i Teià tenen fulls per recollir signatures a disposició dels seus residents.

Origen de la mobilització

La reivindicació ciutadana té l’origen en dues decisions preses pel Departament de Salut.

Per raons organitzatives derivades de la gestió de la pandèmia, l’Institut Català de la Salut (ICS) va reduir el passat mes de març el servei d’urgències del Masnou el cap de setmana de 8 a 14h i els dies feiners de 20 a 22h. D’aquesta manera es pretenia destinar aquells recursos humans a reforçar altres serveis sanitaris que estaven molt més tensionats per l’emergència sanitària de la Covid-19. Per aquesta raó, la mesura es va considerar merament conjuntural.

A mitjan juny, però, va transcendir la intenció de l’ICS de suprimir íntegrament el servei a partir de l’1 de juliol i derivar els seus 40.000 usuaris potencials al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Badalona, a l’edifici del Doctor Robert. Aquesta possibilitat no havia estat consultada prèviament als ajuntaments dels municipis afectats, per la qual cosa van demanar-ne les explicacions oportunes. Com a resultat d’aquelles gestions, l’ICS va demanar disculpes per les formes i va deixar en suspens la decisió, en espera d’una proposta de reorganització integral dels serveis d’atenció primària a tot el Maresme.

Situació actual

Des de llavors, s’han succeït les reunions entre els responsables de l’ICS i els alcaldes i alcaldesses de la comarca. Segons la regidora de Sanitat de Teià, Olga Parra, “s’ha iniciat un pla per millorar l’assistència primària i hospitalària per fer-la més racional i eficient”, i garantir, alhora, un circuit diferenciat per als pacients de coronavirus i els que no ho són. Per a Parra, "l’objectiu de la reformulació hauria de ser l'enfortiment del model d'atenció primària" i adverteix que l'Ajuntament estarà amatent perquè Teià no perdi cap prestació.

Debat polític

Durant el ple, tots els grups municipals van coincidir a demanar concreció al Departament de Salut, però amb matisos.

El portaveu del PSC, Joaquim Roca, va assegurar que “el CUAP de Badalona està saturadíssim, ja que dona servei a una població de 300.000 persones” i va demanar la reobertura del servei d’Urgències del Masnou “les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any” per atendre “les necessitats de les persones sense vehicle i amb mobilitat reduïda”.

La representant de GT, Núria Andinyac, va criticar “la mala comunicació del Departament, que ha desencadenat les mobilitzacions” i va recordar que “tenim Covid, però també tenim moltes altres patologies que s’han d’atendre sense necessitat de desplaçar-se a un altre lloc”. Per això es va mostrar partidària de “sumar aquesta moció a les signatures que s’estan recollint”.

També s’hi va adherir Cs, tot i que David Basi va observar que “el contingut podia ser una mica més ambiciós”.

La regidora de JxCat Gemma Rosell va qualificar la moció de “populista i sensacionalista”. Rosell va admetre que “els ajuntaments hem de vetllar pels nostres ciutadans”, però va recalcar que “la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de sanitat”. La regidora va alertar que “la pandèmia continua, amb un risc elevat de rebrot” i va fer una crida a “no inflamar més la polèmica”. Rosell va advocar per dissenyar “un nou model de millora de l’atenció sanitària diària, amb seguiment a domicili, entre els tres municipis”.

Per últim, Olga Parra, d’ERC-Compromís amb Teià, va recordar que l’Ajuntament ja va traslladar el seu “enuig” a l’ICS “perquè no vam ser informats” i va aportar algunes dades sobre la baixa freqüentació i poca capacitat resolutiva del servei d’urgències del Masnou que caldria millorar perquè no s’hi poden fer analítiques o radiografies.

Al final, la moció va ser refusada amb els vots d’aquests dos grups.

Personal de neteja

En canvi, el ple va aprovar per unanimitat una moció de JxCat per al “reconeixement del personal de neteja dels centres assistencials, sanitaris i sociosanitaris com a personal essencial de risc” amb l’objectiu que puguin accedir a l’ajut extraordinari de productivitat. En concret, el text insta la Generalitat a reconèixer la seva feina, “imprescindible per evitar la propagació del coronavirus”, i a equiparar els treballadors i treballadores de neteja al personal auxiliar de geriatria perquè siguin recompensats amb una paga de 900 euros.

Ahir dijous, 1 d’octubre, alguns regidors de l’Ajuntament i desenes de veïns i veïnes de Teià van participar a la concentració organitzada a les 19h pels partits i les entitats sobiranistes a la plaça de l’1 d’octubre per commemorar el tercer aniversari del referèndum d’autodeterminació del 2017.

L’acte ha coincidit, aquesta setmana, amb la sentència del Tribunal Suprem que ha suposat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i que comportarà la celebració d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Urgent i extraordinària

Després d’una primera concentració de suport celebrada dilluns al vespre, el ple de l’Ajuntament va debatre dimecres, 30 de setembre, una moció de suport al president i en contra de la resolució judicial.

La sessió plenària va ser convocada amb caràcter urgent i extraordinari, i es va celebrar per via telemàtica.

La proposta d’acord havia estat impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i va obtenir el vot favorable dels onze regidors d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT. El representant del PSC es va absentar momentàniament de la sessió –per la qual cosa el seu vot es va computar tècnicament com una abstenció, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals– i el regidor de Cs no va participar en el plenari.

Adulteració democràtica

La moció, que va ser llegida per l’alcalde, Andreu Bosch, considera “polititzada” i qualifica com la decisió judicial com a “totalment desmesurada” perquè “fa fora del seu càrrec de representació un president escollit democràticament” en un “intent d’arrabassar-nos la dignitat institucional”. Per als seus impulsors, els fets de què s’acusa al president “no constitueixen cap delicte” i s’emmarquen en l’exercici de la llibertat d’expressió. Per tot plegat, la moció li expressa la “màxima solidaritat”.

A més, l’AMI denuncia la “discriminació arbitrària” envers el moviment independentista, la “vulneració reiterada de l’estat de dret” per part dels tribunals espanyols i la “instrumentalització de les institucions de l’Estat”, com la Junta Electoral Central. L’entitat municipalista critica un “model d’Estat obsolet i decadent que ens tracta com una colònia” i exigeix una “justícia ponderada que respecti la separació de poders i no faci política”.

Per últim, el text defensa l’independentisme com a “opció legítima” i referma el seu “compromís per materialitzar l’estat català a les urnes, a l’empara dels tractats internacionals”.

A favor

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va recordar l’activista Tamara Carrasco, les persones exiliades i els processos judicials oberts contra milers d’independentistes, mentre l’alcalde va enviar “una abraçada institucional al Molt Honorable agraint-li la dignitat amb què ha defensat la llibertat d’expressió”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va lamentar, “com a demòcrata i com a defensor dels drets fonamentals”, el “greu atac” dels jutges “a la presidència de la Generalitat i al Parlament de Catalunya i, de retruc, a la sobirania popular i la lliure expressió del vot”.

Ribas va alertar que “en una democràcia torpedinada i judicialitzada correm el risc de desaparèixer com a societat plena” i va assegurar que “som la titella d’un poder judicial caduc, corcat i deslegitimat que gosa arrabassar-nos la nostra veu, ja sigui a través d’una papereta dins l’urna, d’una cançó reivindicativa, d’un article periodístic, d’un grafit en un mur o d’una pancarta en un balcó”.
Mirant endavant, el regidor va apel·lar a “l’esperit de l’1 d’octubre”: “Tots nosaltres hem d’anar plegats. És urgent la recerca la unitat estructural i estratègica, efectiva i coordinada, sòlida i sense esquerdes. El poble s’ho mereix”, va dir.

Ribas va demanar “temps al temps” i va augurar que “Europa ens donarà la raó quan ens jutgi des de la neutralitat, l’objectivitat i la separació de poders, lluny de fiscalies alliçonades des de l’executiu”. El regidor no va estalviar crítiques al “govern més progressista de la història” i va preguntar retòricament “on ha quedat aquell socialisme amant de la llibertat i del respecte a la democràcia i els drets humans” després de citar unes paraules escrites pel fundador del PSOE, Pablo Iglesias, mentre de la presó per un article publicat al diari El socialista en què es negava a acceptar un indult: “No demanaré mai gràcia a l’enemic i, si aquesta m’és atorgada sense demanar-la, no la rebré amb bones maneres”.

En nom de GT, Núria Andinyac va assegurar que “la inhabilitació és un fracàs de l’Estat i una demostració que el poder judicial supera els límits de la seva competència i conculca els drets fonamentals dels ciutadans”. Per a Andinyac, la condemna per “desobeir un òrgan administratiu” com la Junta Electoral “és un greuge i una anomalia que cap societat que vulgui regir-se pels principis democràtics no s’hauria de permetre. Si volem ser un país de ciutadans lliures no podem fer altra cosa que expressar el nostre rebuig a aquesta sentència”.

Tot i ser una agrupació independent d’electors i no pas un partit polític, GT va manifestar que “sempre hem estat i estarem al costat de la voluntat democràtica del poble. La sentència és un atac frontal a les institucions i als drets fonamentals”, ja que “avui ha estat Quim Torra i demà podríem ser qualsevol de nosaltres”.

Caixa de solidaritat

D’acord amb aquests posicionaments, els tres regidors d’ERC-Compromís amb Teià que normalment perceben indemnitzacions per assistir als plens municipals van anunciar que en aquesta ocasió hi renunciaven, mentre que els dos representants de JxCat i la regidora de GT van fer públic que ingressarien les seves gratificacions a la caixa de solidaritat amb els presos les persones represaliades.

En contra

El PSC no va ratificar la urgència de la convocatòria i en el moment de la votació, el seu regidor, Joaquim Roca, va acabar la seva intervenció en castellà, va tancar la càmera i es va absentar de la sessió per no prendre-hi part: “No creiem que sigui urgent, ja que es tracta d’un assumpte partidista que no té cap interès a nivell local i tampoc no tindrà cap efecte legal”, va dir.

Roca va apuntar que “el PSC respecta sempre les decisions judicials. Com era previsible –va prosseguir– el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior”. I va reblar: “Ni la il·legalitat, ni la unilateralitat són camins viables. Ningú no està per sobre de la llei, i els representants polítics menys que ningú”.

Per al grup socialista, “assistim a un nou fracàs de la política catalana i a la imposició d’una estratègia partidista per sobre de l’interès públic, en el pitjor moment possible, ja que estem enmig d’una pandèmia”.

Segons al PSC, “Catalunya necessita obrir una nova etapa amb un govern fort i cohesionat a l’entorn d’uns objectius de reactivació social i econòmica”, i per això va reclamar “la convocatòria d’eleccions al més aviat possible per no allargar sense necessitat un període d’interinitat”.

El ple municipal celebrat el passat dijous, 24 de setembre, va debatre un total de nou mocions impulsades per diferents grups municipals, sobre qüestions ben diverses. Es tracta d’un número d’iniciatives molt elevat com a conseqüència de dues conjuntures: el període d’excepcionalitat creat per la pandèmia i l’absència del secretari de la corporació per baixa temporal. Per aquesta raó, l’alcalde, Andreu Bosch, va exposar que el mes de març va suggerir a la resta de grups que ajornessin el debat i votació dels textos fins a recuperar la normalitat administrativa, i els va agrair la bona predisposició.

De fet, la sessió plenària va recuperar el format telemàtic, seguint les recomanacions de la Generalitat de no fer reunions de més de sis persones, i va comptar amb la participació de la nova secretària municipal.

Atesa la seva extensió, que va sobrepassar les dues i mitja, les qüestions plantejades a l’ordre del dia seran abordades en aquesta notícia i en d’altres de successives.

Problema creixent

En matèria de seguretat i habitatge, el ple va aprovar per unanimitat una moció de Cs contra les okupacions, que prèviament havia estat ser negociada i consensuada amb la resta de grups.

D’acord amb el codi penal, l’okupació il·legal d’immobles, amb o sense violència, és tipificada com un delicte d’usurpació o de violació de domicili, però la legislació actual dificulta i dilata en el temps la recuperació legítima de la propietat.

El text de Cs critica la “lentitud dels procediments judicials” i reclama a l’Estat “l’enduriment de les sancions penals”. La moció també sol·licita al Govern espanyol que “habiliti la potestat d’entrada, escorcoll i identificació dels okupants” per part de les policies locals sempre que hi hagi indicis delictius, i que “reforci les competències dels ajuntaments” per “subrogar-los les accions de desallotjament en aquells casos que afectin la seguretat i la convivència ciutadana”.

Cens i pla municipal

Entre els acords de resolució, l’Ajuntament es compromet a “elaborar un pla municipal contra l’okupació amb la finalitat d’assegurar la devolució dels immobles als seus propietaris”. Aquest pla “inclourà un servei d’assessorament i orientació jurídica” a les persones afectades. En aquest sentit, la Policia Local ja disposa d’un cens d’habitatges okupats. D’acord amb la moció, a partir d’ara, la Policia “instruirà els expedients administratius oportuns amb l’objectiu d’acreditar els fets contraris a les ordenances vigents en matèria de civisme”, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra.

L’Ajuntament també “reforçarà les mesures que siguin necessàries per vetllar per la seguretat”, en col·laboració amb les associacions veïnals. Entre d’altres accions, s’incrementarà “de forma immediata la presència policial i el patrullatge” tant en les zones del municipi que ja compten amb cases okupades, per al seu “control i seguiment”, com en aquelles altres que en poden ser susceptibles, amb finalitats preventives.

Segons fonts de la Policia Local, en aquests moments hi ha una dotzena d'habitatges okupats.

Bancs i grans tenidors

La moció també aborda la problemàtica social derivada de la precarietat laboral, la crisi econòmica i la manca d’habitatges a preu assequible. En aquest sentit, el text fa una crida per “evitar que l’okupació sigui una alternativa per atendre una necessitat habitacional”. Per això, l’Ajuntament insta el Govern de l’Estat perquè el Fons Social format pels habitatges de les entitats bancàries “passi a ser permanent” i “faciliti l’accés als grups de població més vulnerables”.

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va posar l’accent precisament en aquest aspecte. Busto va reclamar “ètica” a les entitats financeres i va apel·lar als “bancs i grans tenidors d’habitatges perquè els posin al servei de les persones i famílies més vulnerables”, ja que es tracta d'edificacions buides que ja existeixen.

Per la seva part, Gemma Rosell, en nom de JxCat, va recalcar que “alguns dels acords ja s’estan complint”, en referència a la “molt bona feina de la Policia Local”, i va valorar com a “especialment interessant” el servei d’assessorament i orientació jurídica als veïns afectats.

Ajuts al lloguer

El ple també va tractar una moció del PSC que instava la Generalitat a “aixecar la suspensió dels ajuts al pagament de l’habitatge habitual per minimitzar l'impacte econòmic i social de la Covid-19”. Més concretament, el text assenyala que “el Govern d’Espanya va avançar per transferència urgent” a la Generalitat prop 52,8 milions d’euros procedents del Pla Estatal de l’Habitatge 2018-2021 i 14,5 milions suplementaris del Fons de Contingència.

La moció exposa que el 12 de maig el Govern català va publicar una ordre de subvencions dotada amb aquests 14,5 milions per atendre el pagament total o parcial del lloguer habitual de persones en situació atur, amb reducció de jornada o bé afectades per un Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO) i que el dia 29 d’aquell mateix mes es va suspendre la convocatòria de forma cautelar “fins que la tramitació i valoració de les sol·licituds ja presentades permetin analitzar la suficiència del crèdit que faci viable la continuació o no de la recollida de noves peticions”.

El PSC denuncia que “el Departament de Territori no ha posat termini a la suspensió”, de manera que les persones afectades per la Covid-19 que encara no havien presentat sol·licitud “no saben si ho podran fer o no”. Els socialistes alerten que això obligarà els ajuntaments a “pal·liar la situació” i “fer-se càrrec de l’increment exponencial de les necessitats econòmiques i socials de la ciutadania”. Per últim, el grup socialista exigeix a la Generalitat que “exerceixi les competències que té en matèria d’habitatge” i “complementi” la dotació pressupostària inicial amb “els recursos propis necessaris per garantir el dret a l’habitatge, com han fet altres comunitats autònomes”.

Al final, la moció va comptar amb el suport del PSC i Cs, i va ser rebutjada amb els vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià i JxCat. El portaveu d’aquest darrer grup, Francesc Ribas, va oferir la possibilitat de deixar la moció “sobre la taula per treballar-la millor”, després d’assegurar que el text “és un recull de dades no contrastades” i d’instar el PSC a “demostrar que aquesta quantitat de milions ha arribat” efectivament a la Generalitat. El portaveu socialista, Joaquim Roca, va contestar amb una doble negació: “No tinc coneixement que no s’hagin enviat aquestes partides i en qualsevol cas -va subratllar- hauria de ser la Generalitat qui ho exigís”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, s’hi va abstenir després de recordar que a la Comissió Informativa ja s’havia requerit al PSC que “aportés alguna prova o fiabilitat que aquests diners s’han transferit”, sense resultat.

El passat divendres, 25 de setembre, el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va trametre a l’Ajuntament de Teià el segell Infoparticipa. El distintiu, en forma de diploma, està adreçat a l’alcalde i es tracta de la màxima distinció que atorga aquest organisme independent com a reconeixement a la transparència i qualitat dels continguts del web municipal de Teià durant el 2019.

Des de 2013, la UAB s’encarrega d’auditar el nivell de transparència dels portals telemàtics de les administracions públiques i d’acreditar els casos de bones pràctiques. L’atorgament d’aquest guardó vol ser un al·licient per promoure el bon govern en l’àmbit local, així com l’accés de la ciutadania a la informació pública.

Correu postal

A causa de la Covid-19, la cerimònia de lliurament dels guardons va obligar a reduir l’aforament i a limitar-lo únicament als 36 municipis que van assolir el 100% dels objectius. Per aquesta raó, els organitzadors van optar per enviar el diploma per correu postal, juntament amb una fotografia acreditativa en què hi apareixen el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Bernat Solé, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i el director del grup de recerca del segell Infoparticipa, Armand Balsebre.

Nou web

Enguany, el web municipal de Teià ha assolit el 87,5% dels indicadors de transparència. Aquest guarisme millora lleugerament el 87% obtingut el 2018 i descriu una progressió ascendent respecte del 75%, el 63,5%, el 48% i el 24% de les avaluacions corresponents a 2017, 2016, 2015 i 2014, respectivament.

El regidor de Comunicació, Jordi Casanovas, destaca que es tracta d’un indicador “molt saludable” i n’atribueix bona part del mèrit a la renovació dels continguts i el disseny del web municipal efectuat per l’informàtic municipal, Jordi Badia.

Compliment de 42 sobre 48

Sobre un total de 48 aspectes analitzats, el web municipal de Teià en compleix 42: els 11 indicadors sobre la composició política de l’Ajuntament; 7 dels 8 ítems requerits sobre la gestió dels recursos col·lectius; 13 dels 14 indicadors sobre la gestió dels recursos econòmics; 6 de les 7 exigències en matèria de comunicació, i té implementades 4 de les 7 eines de participació ciutadana.

Avui dilluns, 28 de setembre, el Tribunal Suprem ha donat a conèixer la sentència per la qual ratifica la condemna del president de Catalunya, Quim Torra, a un any i mig d’inhabilitació per haver trigat més del compte a retirar del balcó del palau de la Generalitat una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats durant la campanya electoral de març de 2018, a instàncies de la Junta Electoral Central.

La inhabilitació del president ha merescut la resposta d’una part de la ciutadania, els moviments cívics i el món municipal. A Teià, desenes de persones s’han concentrat a les 19h davant de l’Ajuntament per expressar el seu rebuig a la sentència i el seu suport a la sobirania de les institucions democràtiques catalanes.

A l’acte eren presents els representants d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT.

Moció urgent

En nom del consistori, l’alcalde, Andreu Bosch, ha llegit una proposta de resolució impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i ha anunciat que serà sotmesa a votació per a la seva aprovació aquest mateix dimecres, amb motiu d’una sessió plenària urgent i extraordinària.

La moció constata que “un cop més la justícia fa política i se situa per damunt de la democràcia” i assegura que la inhabilitació del “representant del poble de Catalunya” és un “un fet molt greu, gravíssim, que mereix una resposta contundent, a diferents nivells, des de la societat però també des de les institucions”.

El text rebutja “de forma rotunda i contundent la decisió del Suprem”, al qual acusa d’utilitzar “el seu poder per discriminar arbitràriament” i de “vulnerar de forma reiterada l’estat de dret” i la separació de poders.

La moció exigeix “el respecte absolut pels drets fonamentals”, i en particular el dret d’expressió dels càrrecs electes, i condemna la repressió dels aparells de l’Estat contra el moviment independentista: “Un estat que no ens respecta i que ens discrimina a nivell cultural, econòmic, social... i que s’ha convertit en persecució política per qui ha optat per defensar, de forma legítima, la República Catalana”.

L’AMI qualifica la sentència com a “totalment grotesca i desproporcionada” i demana “el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament”.

Per acabar, la moció reitera el “compromís” de l'entitat per “continuar treballant des de cada poble i per materialitzar l’estat català; una opció política que és l’única capaç de garantir, en aquests moments, la democràcia, el progrés social i econòmic i la protecció de la cultura i les institucions”.