Aquesta setmana, la Regidoria de Participació Ciutadana ha donat el tret de sortida per designar el Teianenc o Teianenca de l’any. Es tracta d’un guardó honorífic que s’escull per votació popular de tots els veïns i veïnes majors de 16 anys que hi vulguin participar. La distinció pretén reconèixer la trajectòria al llarg de l’any precedent d’una persona vinculada a la població que hagi destacat per la seva contribució professional, cívica, artística, esportiva o científica a la millora del bé comú.

Calendari

D’acord amb el reglament de la convocatòria, el procés d’elecció consta de tres fases:

- Fins al 29 de setembre. Presentació de candidatures. Qualsevol persona o entitat pot nominar una persona que consideri que n’és mereixedora mitjançant aquest enllaç o bé presencialment emplenent la butlleta que trobareu a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament, La Unió o la Biblioteca can Llaurador.

- Del 30 de setembre al 17 d’octubre. Votacions per designar, si s’escau, les tres persones finalistes. La votació es podrà fer en línia o presencialment, als mateixos punts que en la fase de propostes. Només es podrà emetre un vot per persona.

- Del 18 d’octubre al 7 de novembre. Votació final per escollir la persona guanyadora.

Cinquena edició

El premi al Teianenc o Teianenca va ser instaurat el 2017 amb l’objectiu d’esperonar i exalçar els valors del compromís cívic i la participació ciutadana.

Com sempre, l’anunci de la persona guanyadora tindrà lloc l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí. L’acte de lliurament coincidirà amb la cerimònia institucional del Tei de Plata.

Fins ara, les persones distingides com a Teianenc de l’any han estat Josep Villagrasa (2017) per la campanya de suport als refugiats de la guerra de Síria, l’activista internacional a favor dels drets dels infants i les dones Laia Dosta (2018), el mossèn Xavi Pich (2019) i Jaume Mònico per la iniciativa solidària Passes de Gegant.

Ahir dilluns, 6 de setembre, el Tribunal de Cuentas va dictar sentència absolutòria a favor de l’Ajuntament de Teià i dels alcaldes Andreu Bosch i Josep Botey, que havien estat demandats per l’Oficina Antifrau de Catalunya i el ministeri fiscal per una presumpta infracció de responsabilitat comptable pel fet d’haver satisfet, durant els respectius mandats, el pagament d’un complement de productivitat a 26 treballadors i treballadores municipals.

Després d’escoltar les parts, el Tribunal desestima la demanda i conclou que “no s’ha acreditat que s’hagi produït dany als fons públics de l’Ajuntament de Teià i, per tant, no concorre el requisit essencial perquè pugui declarar-se l’existència de responsabilitat comptable”.

Origen dels fets

Els fets tenen el seu origen l’any 2002, quan el ple del consistori va aprovar la relació i valoració de la plantilla municipal. Aleshores, es va crear un complement de productivitat per a tots els llocs de treball que registraven diferències negatives entre el sou percebut anteriorment per realitzar la mateixa feina i les noves retribucions assignades.

Més endavant, el maig de 2017, el ple va acordar la modificació parcial del catàleg retributiu de 2002 i va substituir el complement de productivitat residual per un complement personal transitori de caràcter absorbible. Tanmateix, l’Ajuntament va mantenir l’esmentat complement a 26 treballadors i treballadores, entre funcionaris i laborals, perquè desenvolupaven tasques no previstes en la valoració de llocs de treball de 2002.

El juny de 2019, l’Ajuntament va suspendre cautelarment el pagament d’aquell complement arran del trasllat al ministeri fiscal de les diligències obertes per l’Oficina Antifrau.

Dos dels tres alcaldes

Tot i que la situació es remunta al 2002 i afectaria en principi tres alcaldes –Joan Castán, Andreu Bosch i Josep Botey– i diversos equips de govern –formats per CiU, ERC-Compromís amb Teià, PSC, GT i PDeCAT–, la retroactivitat per a les infraccions comptables prescriu als 5 anys des que són notificades, la qual cosa circumscriu el període d’estudi del 30 d’abril de 2014 al 31 de maig de 2019. En aquest temps, les quantitats abonades en virtut dels complements de productivitat assignats van ascendir a 98.277,89 euros.

Tot i que el ple municipal –que aprova el pressupost anual– i la Junta de Govern –que aprova les nòmines mensuals– són òrgans col·legiats, el ministeri fiscal assenyalava els alcaldes com a “responsables de la gestió econòmica municipal, i, en la seva condició de màxima autoritat municipal, els ordenants de pagaments, així com els garants de la normativa comptable i pressupostària, obligats a més a justificar l’aplicació correcta de tots els fons municipals”.

Per aquesta raó, el fiscal sol·licitava en concepte de reintegrament 76.784,83 euros a Andreu Bosch com a alcalde entre 2015 i 2019, i 21.493,06 euros al seu predecessor, Josep Botey, com a batlle de 2014 a 2015.

Motiu de fons

El fiscal sostenia que s’havia “desnaturalitzat” la naturalesa del complement de productivitat i per això considerava improcedent la seva assignació “objectiva i linial”, “sense cap resolució prèvia que establís els possibles criteris de repartiment i malgrat les reiterades objeccions i observacions formulades per la Intervenció Municipal, que tant als seus informes econòmico-financers com a les nòmines dels afectats va fer constar la seva disconformitat”. Per al fiscal, els pagaments no haurien de tenir “caràcter fix i periòdic”, sinó que haurien de retribuir, “de manera puntual, el rendiment especial, l’activitat extraordinària o l’interès i iniciativa del treballador”. En aquest punt, el Tribunal considera que la pràctica “es contrària a la normativa reguladora de l’assignació dels complements de productivitat aplicables als funcionaris i al personal laboral en virtut del conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Teià”, però observa que “la comissió d’una infracció en matèria de realització de despeses de personal no suposa per se la generació d’una responsabilitat comptable”.

Quantitats “degudes”

Segons la sentència, perquè existeixi aquesta responsabilitat han de concórrer tots aquests elements: “Dany o perjudici en els cabals públics; infracció dolosa amb culpa o negligència greu de les normes reguladores del règim presupostari o de comptabilitat, i relació de causa-efecte entre l’acció o omissió i el dany ocasionat”. No és el cas de Teià. El Tribunal considera que “no s’ha produït dany als fons públics atès que les retribucions abonades corresponen a la realització de tasques noves no previstes en el catàleg de llocs de treball i relacionades amb la implantació de l’administració electrònica”, per la qual cosa es tracta de “quantitats degudes”. “A més –confirma el Tribunal–, cal ressaltar que les quantitats pagades disposaven de la deguda consignació presupostària i no van excedir de la quantitat global que figurava en els pressupostos municipals de cada exercici destinada a la massa salarial i als complements de productivitat”.

Regularització

Tot i que no és motiu de debat, el Tribunal de Cuentas considera que el catàleg de llocs de treball de 2002 “està desactualitzat”, especialment pel que fa a les tasques relacionades amb l’administració electrònica. El Tribunal també estima que que l’assignació de complements de productivitat “no és el mètode apropiat per retribuir noves feines, ja que es requeriria una modificació del catàleg per adequar-lo a les noves necessitats mitjançant l’atribució de complements específics ajustats a les condicions particulars de cadascuna d’elles”.

Immediatament després de rebre la diligència d’ordenació, el 7 de juny de 2019 l’alcalde va incoar un expedient informatiu per a l’esclariment del complement de productivitat amb l’objectiu de determinar els casos en què caldria regularitzar-lo, suprimir-lo o, fins i tot, exigir-ne el reintegrament de les quantitats. “En conseqüència i mentre existeixi la possibilitat d’emprendre l’acció de reintegrament derivada d’una declaració de nul·litat o anul·labilitat del complement de productivitat no es pot parlar de dany efectiu als cabals públics i, per tant, queda sense causa l’acció de responsabilitat comptable”, estableix la sentència.

Agraïment

L’alcalde, Andreu Bosch, ha agraït “el suport rebut dels companys dels governs municipals afectats i l'escalf dels grups de Compromís amb Teià ERC i JxCat, i també d'algunes mostres de suport de la ciutadania”. Bosch ha explicat que “ho hem passat malament, personalment i per les nostres famílies, per una situació que no ens mereixíem, injusta”.

L’alcalde creu que “hi ha hagut un excés de zel per part del Tribunal de Cuentas i el ministeri fiscal, i un origen insòlit i sense precedents del procés de la mà de l'Oficina Antifrau de Catalunya”, que va atendre la denúncia d’un membre de la Plataforma de Policías Locales Represaliados por el Odio Nacionalista (PPL-RON).

Coincidint amb l’inici de la temporada 2021-2022, el Poliesportiu Municipal El Cim ha publicat una nova edició del tríptic Infoesports, en què presenta la seva oferta d’activitats per a petits i grans.

A més dels horaris d’obertura del pavelló, el fulletó inclou una breu ressenya sobre la resta d’instal·lacions públiques de la població –camp de futbol de Sant Berger, piscina municipal i pista de bàsquet de l’Agrupació Esportiva Teià–, així com les dades de contacte de totes les entitats esportives locals dedicades als esports de muntanya, el bàsquet, el dòmino, el futbol, el futbol sala, el judo, el patinatge, la petanca i el tennis.

Si voleu, podeu consultar el document en aquest enllaç o bé descarregar-lo en format PDF al final d’aquesta notícia.

Calendari de setembre

Després de les vacances d’estiu, el Poliesportiu va reobrir el passat dimecres. El dia 20 de setembre reprendrà les activitats dirigides i començaran també les activitat infantils, com a complement extraescolar. Fins llavors, les instal·lacions del pavelló són obertes per a l’exercici físic individual.

Novetats 2021-2022

L’inici d’un nou curs sempre porta associades algunes novetats.

Com ja vam informar mesos enrere, el Poliesportiu incorporarà dues sessions setmanals de Zumba Kids (dilluns i dimecres de 16.30 a 18h) per a infants de 8 a 12 anys. Aquesta activitat complementa l’oferta destinada a nens, adolescents i joves d’entre 4 i 17 anys, formada per Balla Balla, Multiesport, Style Dance i Young Fit.

Pel que fa a les activitats dirigides per a adults, el Poliesportiu introdueix una quarta sessió setmanal de GAC els dimecres de 18 a 18.55h. Es tracta d’un sistema d’entrenament centrat en la millora física i estructural de la musculatura de glutis, abdominals i cames.

Per atendre’n la demanda, també s’hi ha programat una cinquena sessió de zumba els divendres 18 a 18.55h, de manera que cada dia se’n podrà fer.

Objectius saludables

El tècnic esportiu Manel Pons anima tothom a apropar-se al Poliesportiu per conèixer l’equipament i veure quines activitats us podrien interessar amb l’objectiu de seguir uns hàbits de vida saludable, millorar la forma física, passar-ho bé en companyia d’altres persones i augmentar la sensació de benestar personal.

A més de les activitats dirigides, el pavelló disposa d’una sala de fitness de lliure accés tots els dies de la setmana, amb supervisió tècnica en determinades franges horàries.

Val a dir que tota l’activitat del Poliesportiu està supeditada al compliment dels protocols contra la Covid-19.

Divendres 3 de setembre a les 20h obrirà les portes l’exposició Pedres i papallones a La Unió de Teià. La mostra és una iniciativa del Fons Batllori i es podrà visitar fins al 26 de setembre en l’horari habitual: dijous i divendres de 18 a 20.30h, dissabte d’11 a 14h i de 18 a 20.30h, i diumenge d’11 a 14h.

Fragilitat humana

El projecte és fruit d’algunes de les experiències i dels aprenentatges derivats de la Covid-19. “La pandèmia ens ha fet prendre consciència d’un grapat de coses, sobretot de la nostra fragilitat”. A causa de les limitacions de tota mena que per raons sanitàries s’han imposat a la ciutadania en molts moments, especialment pel que fa al confinament municipal, la situació “també ha propiciat que descobríssim coses que tenim a tocar del nas i no havíem mirat mai”.

El seus impulsors expliquen que la combinació “senzilla i festiva” de la feblesa humana i de la descoberta gratificant del nostre entorn dona lloc a “un contrast que volem que generi bellesa i ajudi a reflexionar”. Certament, “vivim més que les papallones, però comparat amb les pedres fem riure. Això sí, nosaltres ens movem. Però no volem. I tenim una tonalitat de base no gaire espectacular, però ens podem pintar i vestir de coloraines. I som tous, però podem ser durs, rígids, insensibles...”

Tres en una

Pedres i papallones és la juxtaposició de dues exposicions fotogràfiques més o menys convencionals –una de pedres singulars de Teià i una altra de papallones de la Serralada Litoral–, conjugada amb un seguit d’imatges de “pedres del camí o pedres sense nom” i d’“una trentena de corbatins dalt de filferros suportats, també, per pedres”. Aquestes petites escultures escampades per la sala simbolitzen les persones.

La grisor de les pedres

Jordi Balada i Toni Batllori descriuen la sensació que van tenir els primers cops que van veure aquells rocs tan grans mig coberts per la vegetació que hi ha a la muntanya: “És una mica com si estiguessin jugant a fet i amagar. Ni se t’acut pensar que moltes d’elles tenen nom. A partir d’aquesta impressió inicial de caos i anonimat, a mesura que les vas veient i coneixent, comences a distingir-les, fins que acabes trobant el punt de vista ideal per observar-les”.

I trobar, precisament, aquest “punt de vista que millor les defineix” és el que fa l’exposició. “Hem ampliat al màxim les fotografies per mirar de transmetre el volum de les pedres i les hem fet en blanc i negre perquè contrastin més amb les papallones. Que siguin tan grans ha impedit posar-ne gaires, però les fa més singulars”, expliquen tots dos.

El color de les papallones

Les papallones destaquen per la sofisticació dels seus colors i formes. “Però observar-les bé no és gens fàcil”, adverteix Ramon Rull. “Les papallones són inquietes i porugues i la nostra presència les fa fugir. L’observació és sovint parcial i curta”. Per això, la fotografia és el mitjà que ens permet copsar la seva riquesa de detalls amb el temps desitjat.

A l'exposició trobareu vint-i-cinc papallones diürnes que viuen a la zona de Teià. Per poder-les identificar, les imatges estan agrupades per famílies i s’acompanyen dels seus noms populars i científics. A més, la majoria dels exemplars apareixen retratats de l'anvers i del revers per veure les diferències entre les dues cares de les ales.

Tallers setmanals

L’exposició es completa amb dues activitats. Durant quatre dissabtes consecutius –dies 5, 11, 19 i 26 a les 11h– s’hi farà un taller de creació de pedres i papallones amb el ninotaire Toni Batllori, mentre que el diumenge 12 de setembre a la mateixa hora tindrà lloc una xerrada sobre papallones i com fotografiar-les a càrrec de Ramon Rull. Les inscripcions són gratuïtes, però cal reservar lloc a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. També podeu concertar visites per a grups trucant al telèfon 93 540 47 96.

La propera mitjanit, la C-32 deixarà de ser una autopista de peatge i esdevindrà una via ràpida gratuïta. A les 00h de l'1 de setembre expirarà el termini de la concessió de l'antiga autopista A-19 entre Montgat i Mataró que regia des de 1969 en mans d'Abertis, com a sucessora d'Acesa.

[A la imatge, vista de l’autopista entre l’enllaç d’Alella i el pont de Joan XXIII, l’any 1970, extreta del Fons SACE de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya].

Reivindicació del territori

Des de fa anys, ajuntaments i entitats del Maresme esperaven amb delit aquest moment i treballaven per adaptar les condicions de la infraestructura a les necessitats de la comarca. Fruit d’aquesta reivindicació, els principals actors institucionals i socials van subscriure l’octubre de 2020 el Pacte per la Mobilitat Sostenible sota el paraigües del Consell Comarcal i de la Generalitat.

Amb la reversió de la infraestructura a la Generalitat s’enterren velles propostes com la construcció de calçades laterals i s’enceta una nova etapa per reconfigurar el model de mobilitat al Maresme. El passat 27 d’agost, el Govern català i el Consell Comarcal van presentar als ajuntaments un estudi sobre els efectes de l’alliberament del peatge i una proposta d'actuacions per al corredor de la C-32 i de l’antiga carretera N-II. En representació de Teià hi van assistir l’alcalde, Andreu Bosch, i la regidora Montse Riera.

A curt termini

En una primera etapa s'aixecaran les barreres i a continuació es desmantellaran les cabines i les marquesines de les estacions de peatge, sense afectar-ne el trànsit. És previst que la supressió dels peatges troncals com el de Vilassar de Dalt s’enllesteixi en un termini màxim de sis setmanes.

A mitjà termini

D’acord amb el Pacte per la Mobilitat Sostenible, es plantegen dos objectius principals:

▪ Millorar la funcionalitat de la C-32, afavorir-ne l’accés al màxim nombre de poblacions i facilitar la connexió entre municipis mitjançant la creació de nous enllaços. Això permetrà captar una part del trànsit de pas que fins ara no l’utilitzava perquè no hi havia prou entrades a l’autopista o bé perquè el peatge era un motiu de disuassió.

▪ Transformar l’N-II en un passeig cívic pacificat que millori la permeabilitat de la façana litoral. Aquest model de mobilitat més segur i sostenible inclourà l’ampliació de voreres, la creació d’un carril bici continu, la construcció de sis noves rotondes per millorar la connectivitat local i la reducció a un sol carril de circulació en cada sentit.

Baix Maresme

En l’actualitat, la C-32 canalitza el 76% dels moviments diaris entre el Baix Maresme i l’Àrea Metropolitana, amb una intensitat mitjana de 94.000 vehicles. Tot i que es una proporció elevada, la via té “un excedent de capacitat important” que no fa preveure cap problema de congestió ni amb l’eliminació del peatge ni amb la creació de nous accessos. Es calcula que l’increment de vehicles augmentarà entre el 5 i el 15% de manera progressiva.

Entre el Masnou i Premià de Mar, l’N-II suporta el 24% del trànsit interurbà del corredor, amb una intensitat mitjana diària de 30.000 vehicles. S’estima que aquest volum és excessiu i que cal derivar-ne una part cap a la C-32. Per això la Generalitat parla d’un “reencaminament”. En una primera etapa, encara sense els nous accessos practicables, es calcula que la davallada podria situar-se a l’entorn del 25%.

Nous accessos

Les autopistes de peatge han de mantenir unes distàncies mínimes entre els diversos accessos. Això feia que la C-32 tingués únicament 18 enllaços al llarg dels seus 46 quilòmetres de longitud, entre Montgat i Palafolls. Ara, aquesta exigència decau.

D’acord amb el Pacte per la Mobilitat Sostenible i la petició dels ajuntaments afectats, la Generalitat ha previst la creació de sis noves entrades i sortides a la C-32, dues de les quals podran beneficiar els veïns i veïnes de Teià.

El primer accés anirà associat a la reconversió del nus de comunicacions del peatge d’Alella. S’hi faran dues rotondes, una a cada costat de la C-32. La inferior donarà servei al Masnou Alt i la superior tindrà un vial lateral d’entrada i sortida amb connexió amb el pont del carrer de Joan XXIII. La Generalitat preveu que aquest enllaç desdoblat per al Masnou i Teià tingui una demanda diària de 5.000 vehicles en tots dos sentits.

El segon accés serà exclusiu per a Teià i tindrà connexió amb l’eix la carretera nova, a l’altura de l’actual viaducte de la C-32 sobre la Riera. Com en el cas anterior, s'ha projectat un sistema de rampes laterals d’acceleració i desacceleració als dos costats de la via. En aquest cas, es calcula que la demanda pugui ser d’uns 12.000 vehicles diaris.

En qualsevol cas, tant la Generalitat com l’Ajuntament expliquen que “s’ha fet un primer disseny a nivell d’estudi previ. La definició final d’aquests projectes serà detallada en un estudi informatiu i en els projectes constructius posteriors”.

Pressupost

Segons el secretari general de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, “les actuacions es prioritzaran segons el seu impacte en la millora de la mobilitat i els resultats dels estudis socioeconòmics”.

El Pla per a la Mobilitat preveu 431 milions per al conjunt d’actuacions en tots els àmbits, però Font va explicar que la Generalitat està pendent de rebre milions de l’acord amb l’Estat pel traspàs de l’N-II compromesos des de l’any 2009. Mentre això no s’aclareix, la Generalitat destinarà 120 milions, repartits al 50%, per a la C-32 i la reconversió de l’N-II entre 2022 i 2026.