La Generalitat ha apublicat avui, 22 d’octubre, un paquet de mesures urgents de suport als sectors de la restauració i d'estètica i bellesa, després que hagin estat obligats al tancament temporal dels seus establiments arran de l’entrada en vigor de les noves restriccions per contenir la Covid-19 aprovades pel Procicat.

Ajuts de 1.500 euros 

El Govern català ha previst dues línies d’ajut. La primera actuació consisteix en una subvenció adreçada a autònoms, pimes i microempreses dels sectors afectats que hagin patit una disminució dràstica de la facturació. La dotació inicial per a aquesta línia de subvencions s'eleva a 40 milions d'euros i l'import màxim per a cada beneficiari serà de 1.500 euros.

Per tal d’agilitar-ne el cobrament, el Govern ha establert un termini de cinc dies perquè els propietaris dels establiments traslladin de forma telemàtica les seves sol·licituds a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). Podeu resoldre tots els dubtes sobre aquesta mesura clicant aquí.

A més, podeu descarregar-vos el text íntegre de la resolució en el primer document adjunt que trobareu al final de la notícia.

Préstecs de 15.000 euros

En segon lloc, la Generalitat ha activat també una nova línia de finançament a través d'Avalis de Catalunya i l'Institut Català de Finances (ICF). L'objectiu dels préstecs –denominats AVALIS ICF Restauració i Comerç– és impulsar la reactivació dels negoci, cobrir les necessitats de liquiditat i assegurar el manteniment de llocs de treballs.

La línia de préstecs, dotada inicialment amb 20 milions d'euros, compta amb l'aval del 100% d'Avalis de Catalunya. L'import dels préstecs s'ha fixat en 15.000 euros més les despeses de risc i mutualitat, i els destinataris podran demanar els crèdits a cinc anys amb un any de carència inclòs en el termini.

Aquests préstecs es poden sol·licitar digitalment a partir de demà, 23 d’octubre, a través de la plataforma www.avalis.cat

Rebaixa dels lloguers

A banda d'aquestes actuacions, la Generalitat va aprovar dimarts, 20 d’octubre, un decret llei del Departament de Justícia per alleugerir la càrrega dels lloguers dels establiments comercials.
Els arrendataris de locals de restauració i bellesa tancats o amb l'ús limitat per les mesures contra la Covid-19 podran renegociar el preu dels lloguers. El decret faculta els titulars dels negocis per iniciar una negociació amb els propietaris dels immobles per establir, de mutu acord, una rebaixa de l'import de la mensualitat.

En cas que no hi hagi acord entre les parts, la norma fixa que l'import del lloguer quedarà automàticament rebaixat al 50%, a comptar des del dia que el llogater hagi notificat la voluntat de negociar.

Comerç minorista

Les activitats parcialment restringides, com les botigues amb aforament limitat, també es poden acollir a la reducció temporal del lloguer. En aquest cas, la rebaixa de la quota també serà del 50% de la part desaprofitada. És a dir, si un negoci té l'aforament limitat a la meitat, el seu titular haurà de pagar la totalitat del lloguer que correspondria a la meitat de la qual en pot treure rendiment, i el 50 % de la part restringida. En aquest cas, el preu resultant de l'aplicació de la norma seria el 75 % de l’import habitual. Aquest càlcul es podrà fer, fonamentalment, a partir de la limitació dels aforaments i dels horaris d'atenció al públic.

Podeu descarregar-vos el text íntegre de la resolució en el segon document adjunt que trobareu al final de la notícia.

La Regidoria de Promoció Econòmica ha iniciat els treballs per editar i distribuir un directori d’activitats econòmiques del municipi per donar a conèixer els negocis que hi ha a la població, així com els productes i serveis que s'hi ofereixen, amb l’objectiu de contribuir a l’enfortiment i la reactivació de l'economia local.

La iniciativa pren forma tot just ara, en un moment en què les autoritats sanitàries de la Generalitat tornen a recomanar l’aplicació de restriccions en l’àmbit de la restauració i l’oci, a causa del coronavirus.

En marxa

En aquests moments, la Regidoria està a punt d'encarregat els treballs de disseny i confecció del directori, que tindrà forma de llibret.

Per facilitar la cerca d’empreses i trobar-hi les dades de contacte, les activitats estaran agrupades en quatre categories i cadascuna d’elles es dividirà en subsectors. El directori també inclourà un plànol amb la localització dels equipaments públics i llocs d'interès, així com un llistat telefònic.

Inscripció gratuïta

La voluntat de la Regidoria de Promoció Econòmica és que hi apareguin totes les activitats existents. S’hi poden anunciar empreses, autònoms i comerços locals. Per això, la seva inclusió serà totalment gratuïta, però voluntària.

Per simplificar els tràmits, l’Ajuntament ha habilitat un formulari en línia a través del web municipal que es pot emplenar de forma intuïtiva: http://teia.cat/formulari-empreses

Les dades que apareixeran en el directori seran les següents: nom comercial, adreça, telèfon i correu electrònic de contacte, pàgina web, xarxes socials i breu descripció de l’activitat.

El termini per inscriure’s-hi finalitzarà el 12 de novembre. A partir d’aquella data, es maquetarà el contingut i se n’imprimiran més de 4.000 còpies.

 Abans de Nadal

És previst que el directori es reparteixi porta a porta als veïns i veïnes de Teià tan bon punt com estigui a punt, setmanes abans de la campanya de Nadal 2020.

Programa de Festa Major

El passat 24 de setembre, el regidor de Promoció Econòmica, Raül Mínguez, va anunciar a la resta de grups municipals que s’estava treballant en la confecció d’un directori comercial, després que el portaveu de JxCat, Francesc Ribas, demanés “un gest” al Govern i permetés que els comerciants quedessin “exempts” de pagar els anuncis del programa de la Festa Major.

Aleshores, Mínguez va explicar que ja no eren a temps de modificar l’ordenança fiscal amb les tarifes que regeixen des de 2017 . A més, el número de pàgines i la mida dels mòduls del programa no permetien encabir tots els establiments i negocis de la població.

El ple municipal del 24 de setembre va debatre dues mocions relacionades amb l’àmbit sanitari.

En primer lloc, el PSC va presentar una proposta de resolució “per garantir la prestació del servei d'urgències 24 hores al Centre d’Atenció Primària (CAP) del Masnou”. El text es feia ressò de la mobilització ciutadana que s’ha organitzat en defensa de la sanitat pública i en contra de les retallades.

Fruit d’aquesta campanya, liderada per una plataforma veïnal dels tres municipis, diversos establiments comercials d'Alella, el Masnou i Teià tenen fulls per recollir signatures a disposició dels seus residents.

Origen de la mobilització

La reivindicació ciutadana té l’origen en dues decisions preses pel Departament de Salut.

Per raons organitzatives derivades de la gestió de la pandèmia, l’Institut Català de la Salut (ICS) va reduir el passat mes de març el servei d’urgències del Masnou el cap de setmana de 8 a 14h i els dies feiners de 20 a 22h. D’aquesta manera es pretenia destinar aquells recursos humans a reforçar altres serveis sanitaris que estaven molt més tensionats per l’emergència sanitària de la Covid-19. Per aquesta raó, la mesura es va considerar merament conjuntural.

A mitjan juny, però, va transcendir la intenció de l’ICS de suprimir íntegrament el servei a partir de l’1 de juliol i derivar els seus 40.000 usuaris potencials al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Badalona, a l’edifici del Doctor Robert. Aquesta possibilitat no havia estat consultada prèviament als ajuntaments dels municipis afectats, per la qual cosa van demanar-ne les explicacions oportunes. Com a resultat d’aquelles gestions, l’ICS va demanar disculpes per les formes i va deixar en suspens la decisió, en espera d’una proposta de reorganització integral dels serveis d’atenció primària a tot el Maresme.

Situació actual

Des de llavors, s’han succeït les reunions entre els responsables de l’ICS i els alcaldes i alcaldesses de la comarca. Segons la regidora de Sanitat de Teià, Olga Parra, “s’ha iniciat un pla per millorar l’assistència primària i hospitalària per fer-la més racional i eficient”, i garantir, alhora, un circuit diferenciat per als pacients de coronavirus i els que no ho són. Per a Parra, "l’objectiu de la reformulació hauria de ser l'enfortiment del model d'atenció primària" i adverteix que l'Ajuntament estarà amatent perquè Teià no perdi cap prestació.

Debat polític

Durant el ple, tots els grups municipals van coincidir a demanar concreció al Departament de Salut, però amb matisos.

El portaveu del PSC, Joaquim Roca, va assegurar que “el CUAP de Badalona està saturadíssim, ja que dona servei a una població de 300.000 persones” i va demanar la reobertura del servei d’Urgències del Masnou “les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any” per atendre “les necessitats de les persones sense vehicle i amb mobilitat reduïda”.

La representant de GT, Núria Andinyac, va criticar “la mala comunicació del Departament, que ha desencadenat les mobilitzacions” i va recordar que “tenim Covid, però també tenim moltes altres patologies que s’han d’atendre sense necessitat de desplaçar-se a un altre lloc”. Per això es va mostrar partidària de “sumar aquesta moció a les signatures que s’estan recollint”.

També s’hi va adherir Cs, tot i que David Basi va observar que “el contingut podia ser una mica més ambiciós”.

La regidora de JxCat Gemma Rosell va qualificar la moció de “populista i sensacionalista”. Rosell va admetre que “els ajuntaments hem de vetllar pels nostres ciutadans”, però va recalcar que “la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de sanitat”. La regidora va alertar que “la pandèmia continua, amb un risc elevat de rebrot” i va fer una crida a “no inflamar més la polèmica”. Rosell va advocar per dissenyar “un nou model de millora de l’atenció sanitària diària, amb seguiment a domicili, entre els tres municipis”.

Per últim, Olga Parra, d’ERC-Compromís amb Teià, va recordar que l’Ajuntament ja va traslladar el seu “enuig” a l’ICS “perquè no vam ser informats” i va aportar algunes dades sobre la baixa freqüentació i poca capacitat resolutiva del servei d’urgències del Masnou que caldria millorar perquè no s’hi poden fer analítiques o radiografies.

Al final, la moció va ser refusada amb els vots d’aquests dos grups.

Personal de neteja

En canvi, el ple va aprovar per unanimitat una moció de JxCat per al “reconeixement del personal de neteja dels centres assistencials, sanitaris i sociosanitaris com a personal essencial de risc” amb l’objectiu que puguin accedir a l’ajut extraordinari de productivitat. En concret, el text insta la Generalitat a reconèixer la seva feina, “imprescindible per evitar la propagació del coronavirus”, i a equiparar els treballadors i treballadores de neteja al personal auxiliar de geriatria perquè siguin recompensats amb una paga de 900 euros.

Ahir dijous, 1 d’octubre, alguns regidors de l’Ajuntament i desenes de veïns i veïnes de Teià van participar a la concentració organitzada a les 19h pels partits i les entitats sobiranistes a la plaça de l’1 d’octubre per commemorar el tercer aniversari del referèndum d’autodeterminació del 2017.

L’acte ha coincidit, aquesta setmana, amb la sentència del Tribunal Suprem que ha suposat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i que comportarà la celebració d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Urgent i extraordinària

Després d’una primera concentració de suport celebrada dilluns al vespre, el ple de l’Ajuntament va debatre dimecres, 30 de setembre, una moció de suport al president i en contra de la resolució judicial.

La sessió plenària va ser convocada amb caràcter urgent i extraordinari, i es va celebrar per via telemàtica.

La proposta d’acord havia estat impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i va obtenir el vot favorable dels onze regidors d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT. El representant del PSC es va absentar momentàniament de la sessió –per la qual cosa el seu vot es va computar tècnicament com una abstenció, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals– i el regidor de Cs no va participar en el plenari.

Adulteració democràtica

La moció, que va ser llegida per l’alcalde, Andreu Bosch, considera “polititzada” i qualifica com la decisió judicial com a “totalment desmesurada” perquè “fa fora del seu càrrec de representació un president escollit democràticament” en un “intent d’arrabassar-nos la dignitat institucional”. Per als seus impulsors, els fets de què s’acusa al president “no constitueixen cap delicte” i s’emmarquen en l’exercici de la llibertat d’expressió. Per tot plegat, la moció li expressa la “màxima solidaritat”.

A més, l’AMI denuncia la “discriminació arbitrària” envers el moviment independentista, la “vulneració reiterada de l’estat de dret” per part dels tribunals espanyols i la “instrumentalització de les institucions de l’Estat”, com la Junta Electoral Central. L’entitat municipalista critica un “model d’Estat obsolet i decadent que ens tracta com una colònia” i exigeix una “justícia ponderada que respecti la separació de poders i no faci política”.

Per últim, el text defensa l’independentisme com a “opció legítima” i referma el seu “compromís per materialitzar l’estat català a les urnes, a l’empara dels tractats internacionals”.

A favor

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va recordar l’activista Tamara Carrasco, les persones exiliades i els processos judicials oberts contra milers d’independentistes, mentre l’alcalde va enviar “una abraçada institucional al Molt Honorable agraint-li la dignitat amb què ha defensat la llibertat d’expressió”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va lamentar, “com a demòcrata i com a defensor dels drets fonamentals”, el “greu atac” dels jutges “a la presidència de la Generalitat i al Parlament de Catalunya i, de retruc, a la sobirania popular i la lliure expressió del vot”.

Ribas va alertar que “en una democràcia torpedinada i judicialitzada correm el risc de desaparèixer com a societat plena” i va assegurar que “som la titella d’un poder judicial caduc, corcat i deslegitimat que gosa arrabassar-nos la nostra veu, ja sigui a través d’una papereta dins l’urna, d’una cançó reivindicativa, d’un article periodístic, d’un grafit en un mur o d’una pancarta en un balcó”.
Mirant endavant, el regidor va apel·lar a “l’esperit de l’1 d’octubre”: “Tots nosaltres hem d’anar plegats. És urgent la recerca la unitat estructural i estratègica, efectiva i coordinada, sòlida i sense esquerdes. El poble s’ho mereix”, va dir.

Ribas va demanar “temps al temps” i va augurar que “Europa ens donarà la raó quan ens jutgi des de la neutralitat, l’objectivitat i la separació de poders, lluny de fiscalies alliçonades des de l’executiu”. El regidor no va estalviar crítiques al “govern més progressista de la història” i va preguntar retòricament “on ha quedat aquell socialisme amant de la llibertat i del respecte a la democràcia i els drets humans” després de citar unes paraules escrites pel fundador del PSOE, Pablo Iglesias, mentre de la presó per un article publicat al diari El socialista en què es negava a acceptar un indult: “No demanaré mai gràcia a l’enemic i, si aquesta m’és atorgada sense demanar-la, no la rebré amb bones maneres”.

En nom de GT, Núria Andinyac va assegurar que “la inhabilitació és un fracàs de l’Estat i una demostració que el poder judicial supera els límits de la seva competència i conculca els drets fonamentals dels ciutadans”. Per a Andinyac, la condemna per “desobeir un òrgan administratiu” com la Junta Electoral “és un greuge i una anomalia que cap societat que vulgui regir-se pels principis democràtics no s’hauria de permetre. Si volem ser un país de ciutadans lliures no podem fer altra cosa que expressar el nostre rebuig a aquesta sentència”.

Tot i ser una agrupació independent d’electors i no pas un partit polític, GT va manifestar que “sempre hem estat i estarem al costat de la voluntat democràtica del poble. La sentència és un atac frontal a les institucions i als drets fonamentals”, ja que “avui ha estat Quim Torra i demà podríem ser qualsevol de nosaltres”.

Caixa de solidaritat

D’acord amb aquests posicionaments, els tres regidors d’ERC-Compromís amb Teià que normalment perceben indemnitzacions per assistir als plens municipals van anunciar que en aquesta ocasió hi renunciaven, mentre que els dos representants de JxCat i la regidora de GT van fer públic que ingressarien les seves gratificacions a la caixa de solidaritat amb els presos les persones represaliades.

En contra

El PSC no va ratificar la urgència de la convocatòria i en el moment de la votació, el seu regidor, Joaquim Roca, va acabar la seva intervenció en castellà, va tancar la càmera i es va absentar de la sessió per no prendre-hi part: “No creiem que sigui urgent, ja que es tracta d’un assumpte partidista que no té cap interès a nivell local i tampoc no tindrà cap efecte legal”, va dir.

Roca va apuntar que “el PSC respecta sempre les decisions judicials. Com era previsible –va prosseguir– el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior”. I va reblar: “Ni la il·legalitat, ni la unilateralitat són camins viables. Ningú no està per sobre de la llei, i els representants polítics menys que ningú”.

Per al grup socialista, “assistim a un nou fracàs de la política catalana i a la imposició d’una estratègia partidista per sobre de l’interès públic, en el pitjor moment possible, ja que estem enmig d’una pandèmia”.

Segons al PSC, “Catalunya necessita obrir una nova etapa amb un govern fort i cohesionat a l’entorn d’uns objectius de reactivació social i econòmica”, i per això va reclamar “la convocatòria d’eleccions al més aviat possible per no allargar sense necessitat un període d’interinitat”.

El ple municipal celebrat el passat dijous, 24 de setembre, va debatre un total de nou mocions impulsades per diferents grups municipals, sobre qüestions ben diverses. Es tracta d’un número d’iniciatives molt elevat com a conseqüència de dues conjuntures: el període d’excepcionalitat creat per la pandèmia i l’absència del secretari de la corporació per baixa temporal. Per aquesta raó, l’alcalde, Andreu Bosch, va exposar que el mes de març va suggerir a la resta de grups que ajornessin el debat i votació dels textos fins a recuperar la normalitat administrativa, i els va agrair la bona predisposició.

De fet, la sessió plenària va recuperar el format telemàtic, seguint les recomanacions de la Generalitat de no fer reunions de més de sis persones, i va comptar amb la participació de la nova secretària municipal.

Atesa la seva extensió, que va sobrepassar les dues i mitja, les qüestions plantejades a l’ordre del dia seran abordades en aquesta notícia i en d’altres de successives.

Problema creixent

En matèria de seguretat i habitatge, el ple va aprovar per unanimitat una moció de Cs contra les okupacions, que prèviament havia estat ser negociada i consensuada amb la resta de grups.

D’acord amb el codi penal, l’okupació il·legal d’immobles, amb o sense violència, és tipificada com un delicte d’usurpació o de violació de domicili, però la legislació actual dificulta i dilata en el temps la recuperació legítima de la propietat.

El text de Cs critica la “lentitud dels procediments judicials” i reclama a l’Estat “l’enduriment de les sancions penals”. La moció també sol·licita al Govern espanyol que “habiliti la potestat d’entrada, escorcoll i identificació dels okupants” per part de les policies locals sempre que hi hagi indicis delictius, i que “reforci les competències dels ajuntaments” per “subrogar-los les accions de desallotjament en aquells casos que afectin la seguretat i la convivència ciutadana”.

Cens i pla municipal

Entre els acords de resolució, l’Ajuntament es compromet a “elaborar un pla municipal contra l’okupació amb la finalitat d’assegurar la devolució dels immobles als seus propietaris”. Aquest pla “inclourà un servei d’assessorament i orientació jurídica” a les persones afectades. En aquest sentit, la Policia Local ja disposa d’un cens d’habitatges okupats. D’acord amb la moció, a partir d’ara, la Policia “instruirà els expedients administratius oportuns amb l’objectiu d’acreditar els fets contraris a les ordenances vigents en matèria de civisme”, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra.

L’Ajuntament també “reforçarà les mesures que siguin necessàries per vetllar per la seguretat”, en col·laboració amb les associacions veïnals. Entre d’altres accions, s’incrementarà “de forma immediata la presència policial i el patrullatge” tant en les zones del municipi que ja compten amb cases okupades, per al seu “control i seguiment”, com en aquelles altres que en poden ser susceptibles, amb finalitats preventives.

Segons fonts de la Policia Local, en aquests moments hi ha una dotzena d'habitatges okupats.

Bancs i grans tenidors

La moció també aborda la problemàtica social derivada de la precarietat laboral, la crisi econòmica i la manca d’habitatges a preu assequible. En aquest sentit, el text fa una crida per “evitar que l’okupació sigui una alternativa per atendre una necessitat habitacional”. Per això, l’Ajuntament insta el Govern de l’Estat perquè el Fons Social format pels habitatges de les entitats bancàries “passi a ser permanent” i “faciliti l’accés als grups de població més vulnerables”.

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va posar l’accent precisament en aquest aspecte. Busto va reclamar “ètica” a les entitats financeres i va apel·lar als “bancs i grans tenidors d’habitatges perquè els posin al servei de les persones i famílies més vulnerables”, ja que es tracta d'edificacions buides que ja existeixen.

Per la seva part, Gemma Rosell, en nom de JxCat, va recalcar que “alguns dels acords ja s’estan complint”, en referència a la “molt bona feina de la Policia Local”, i va valorar com a “especialment interessant” el servei d’assessorament i orientació jurídica als veïns afectats.

Ajuts al lloguer

El ple també va tractar una moció del PSC que instava la Generalitat a “aixecar la suspensió dels ajuts al pagament de l’habitatge habitual per minimitzar l'impacte econòmic i social de la Covid-19”. Més concretament, el text assenyala que “el Govern d’Espanya va avançar per transferència urgent” a la Generalitat prop 52,8 milions d’euros procedents del Pla Estatal de l’Habitatge 2018-2021 i 14,5 milions suplementaris del Fons de Contingència.

La moció exposa que el 12 de maig el Govern català va publicar una ordre de subvencions dotada amb aquests 14,5 milions per atendre el pagament total o parcial del lloguer habitual de persones en situació atur, amb reducció de jornada o bé afectades per un Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO) i que el dia 29 d’aquell mateix mes es va suspendre la convocatòria de forma cautelar “fins que la tramitació i valoració de les sol·licituds ja presentades permetin analitzar la suficiència del crèdit que faci viable la continuació o no de la recollida de noves peticions”.

El PSC denuncia que “el Departament de Territori no ha posat termini a la suspensió”, de manera que les persones afectades per la Covid-19 que encara no havien presentat sol·licitud “no saben si ho podran fer o no”. Els socialistes alerten que això obligarà els ajuntaments a “pal·liar la situació” i “fer-se càrrec de l’increment exponencial de les necessitats econòmiques i socials de la ciutadania”. Per últim, el grup socialista exigeix a la Generalitat que “exerceixi les competències que té en matèria d’habitatge” i “complementi” la dotació pressupostària inicial amb “els recursos propis necessaris per garantir el dret a l’habitatge, com han fet altres comunitats autònomes”.

Al final, la moció va comptar amb el suport del PSC i Cs, i va ser rebutjada amb els vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià i JxCat. El portaveu d’aquest darrer grup, Francesc Ribas, va oferir la possibilitat de deixar la moció “sobre la taula per treballar-la millor”, després d’assegurar que el text “és un recull de dades no contrastades” i d’instar el PSC a “demostrar que aquesta quantitat de milions ha arribat” efectivament a la Generalitat. El portaveu socialista, Joaquim Roca, va contestar amb una doble negació: “No tinc coneixement que no s’hagin enviat aquestes partides i en qualsevol cas -va subratllar- hauria de ser la Generalitat qui ho exigís”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, s’hi va abstenir després de recordar que a la Comissió Informativa ja s’havia requerit al PSC que “aportés alguna prova o fiabilitat que aquests diners s’han transferit”, sense resultat.