Ahir dimecres, a un quart de cinc de la tarda, la Policia Local de Teià va rebre l’avís d’unes persones que asseguraven haver sentit crits d’auxili en el triangle format per la pedrera del Tèrcio, el refugi del Vedat i el mirador de la Cornisa. Immediatament després, els agents es van coordinar amb els Mossos d’Esquadra i es va posar un marxa un dispositiu de suport a la recerca d’una persona, vista per últim cop a Vilassar de Mar, que es troba desapareguda des de fa dies.

Fins al capvespre, el turó d’en Baldiri va ser escenari d’un operatiu format per dos punts de control: la Policia Local de Teià, els voluntaris locals de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i Protecció Civil de Cabrils van operar a la zona sud de la pedrera del Tèrcio; mentre els Mossos d’Esquadra, els Bombers i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es van establir a la zona nord, a l’entorn del camí de la Cornisa.

Mentre els voluntaris vinguts d’altres poblacions escrutaven els vessants de la muntanya, els Bombers van revisar les basses d’aigua que formen part de la xarxa d’extinció d’incendis i a les 20.30h van fer ús de la unitat canina per descartar qualsevol sospita.

En cap moment no es va trobar cap indici, de manera que a les 21.30h els Bombers van donar l’ordre de desmuntar el dispositiu.

Informacions inexactes

La recerca d’ahir a Teià va causar un gran rebombori a les xarxes socials i va ser tractada com a notícia per diversos mitjans de comunicació, tot i que responia més aviat a la preocupació i l’alarma social provocades per aquesta desaparició i no pas a la línia oficial de la investigació.

L’Ajuntament de Teià també vol desmentir, en contra de les afirmacions fetes per algunes persones, que a la zona del Tèrcio hi hagi cap pou obert. Les úniques captacions verticals d’aigua existents actuen com a hidrants per als camions de Bombers i estan degudament segellades.

Per últim, tant la Policia Local com l’ADF de Teià demanen seny a l’hora de sortir a la muntanya. Per això recomanen no abandonar els camins senyalitzats, no allargar la jornada més enllà de la posta de sol, dur el mòbil encès per poder trucar i ser localitzat en cas d’emergència, així com portar calçat adequat i roba d’abric.

Finalment, l’Ajuntament de Teià rebrà Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar a la feixa de can Padellàs perquè tots els nens i nenes de Teià puguin veure’ls i dipositar les seves cartes a la bústia reial que hi trobaran instal·lada.

Els Mags d’Orient seran rebuts per l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, que els donarà la benvinguda i els facilitarà la clau que obre totes les llars.

L’arribada de Ses Majestats tindrà lloc a les 18h, però caldrà que tothom hi arribi abans, de forma esglaonada.

Reserva d’entrades

El recinte obrirà les portes a les 17.30h i totes les persones que hi assisteixin tindran una cadira assignada per tal de respectar les distàncies de seguretat interpersonal. L’entrada serà gratuïta, però caldrà que prèviament hagi estat reservada a l'adreça teia.koobin.cat

La plataforma estarà disponible a partir de divendres, 1 de gener, a les 9h.

Bústies reials

Els infants més frisats també tenen l’opció de lliurar la seva llista de desitjos als carters i carteres reials que visitaran Teià els dies previs:

- Dissabte 2 de gener, de 12 a 14h, a la plaça de la Cooperativa.
- Diumenge 3 de gener, de 17 a 20h, a la plaça del Mil·lenari.
- Dilluns 4 de gener, de 12 a 14h, al parc de Vallbellida.

Fàbrica de joguines

Els mateixos dies 2, 3 i 4 de gener, La Unió es transformarà en una fàbrica de joguines per omplir el poble de regals. Cada tarda, de 17 a 20h, hi podeu passar per davant i veure-ho com els ajudants de Ses Majestats enllesteixen les comandes.

Sense cavalcada

Inicialment, la Regidoria de Cultura i la Comissió de Reis havien dissenyat una cavalcada itinerant amb un recorregut molt més extens que de costum per diversos nuclis de la població –com Sant Berger, el passeig de la Riera, la Plana o la Vinya– amb la pretensió de facilitar el seu seguiment des dels balcons de casa i d’evitar les aglomeracions de persones.

Tot i tractar-se d’una opció amb prou garanties sanitàries, les últimes restriccions del Procicat en matèria d’activitats nadalenques ho ha desaconsellat. D’acord amb l’article 19 d’aquestes noves mesures, les activitats de cultura popular i tradicionals han de ser estàtiques i han d’estar perimetrades, amb control d’accés i seients preassignats. Tal com han fet altres municipis de l’entorn, com Alella o Tiana, també a Teià s’ha pres aquesta determinació.

Les dues possibilitats ja van ser posades en coneixement dels grups municipals i valorades conjuntament el passat dilluns, 28 de desembre, en el marc d’una Junta de Portaveus monogràfica sobre aquesta qüestió.

Ahir diumenge, 27 de desembre, l’Ajuntament de Teià ha atorgat els guardons Tei de Plata i Teianenc de l’Any a Emilià Fortea i a Jaume Mònico, respectivament. A causa de la Covid-19, la cerimònia es va celebrar a la sala gran de La Unió amb l’aforament restringit, amb registre d’entrada de tots els participants, presa de temperatura corporal i respectant en tot moment la higiene de mans, la distància de seguretat i l’ús de la mascareta. Perquè ningú no se’l perdés, l’acte va ser retransmès per via telemàtica en directe a través del canal de Youtube del consistori. Si el voleu veure, cliqueu aquest enllaç.

Ajornament obligat

Com és costum, tots dos lliuraments s’havien de celebrar l’11 de novembre, coincidint amb l’onomàstica de Sant Martí, però la suspensió de la Festa Major va comportar també l’ajornament de l’acte. Segons la regidora de Cultura, Olga Parra, “ens ha semblat que era una bona opció, amb permís de la pandèmia i de les directrius del moment, poder-lo celebrar durant les festes de Nadal i abans d’acabar l’any”.

Tei de Plata

El Tei de Plata és la màxima distinció que concedeix l’Ajuntament de Teià i té per objectiu distingir aquelles persones o entitats que al llarg de la seva vida hagin destacat pels seus extraordinaris mèrits personals o col·lectius i hagin contribuït al desenvolupament cultural, educatiu, esportiu, participatiu, del medi ambient o social en benefici del poble.

En el seu parlament, la regidora va recordar que “fa tres anys que el guardonat amb el Tei de Plata és una entitat –l’Esplai Itaca, l’Escola Bressol Bambi i l’Agrupament Escolta Mintaka– i potser ja torna a ser el moment de guardonar una persona perquè el Tei és, també, una oportunitat de reconeixement personal que no hem de deixar passar”

Segons l’acord adoptat per unanimitat de tots els grups municipals en la Comissió Informativa Plenària del passat 29 de juliol, el premi ha estat per a Emilià Fortea Canal, més conegut com el Miliano.

Glossa a un gran col·laborador

A continuació, Parra va glossar la figura del guardonat amb algunes dades biogràfiques: “Va néixer a Teià el 1934, fill de família treballadora, del Jaume Fortea i la Pepeta Canal. Va tenir dues germanes que van morir sent encara nenes i així va haver de créixer com a fill únic. Després d’anar a l’escola del poble –primer a les Monges i després als Nacionals, fins als 14 anys– va voler ser paleta, però li ho van desaconsellar perquè és esquerrà i, com que no podria seguir la mateixa filera posant totxos que un dretà, no trobaria mai company de feina. I així va reorientar la seva dedicació professional com a calefactor i s’hi va dedicar fins a la seva jubilació. Per això diuen que moltes cases de Teià s’escalfen gràcies a ell”. El 15 d’octubre de 1960, dia de Santa Teresa, es va casar, precisament, amb la Teresa Sabater i Romeu. El matrimoni va tenir dos fills, la Roser i en Miquel, i quatre nets i netes.

Però la seva dimensió humana va molt més enllà de la família i la feina. El Miliano ha estat un estret col·laborador de la Regidoria de Cultura i s’ha involucrat en bona part del teixit associatiu del poble, com ara l’Agrupació Esportiva Teià, la Flor de la Palma, el Grup Caramelles, el Club de Petanca, el Club de Dòmino, l’Associació de Veïns, la Colla de Gegants, el Casal de la Gent Gran o els campaners. Segons la regidora actual, “podríem dir que, com a col·laborador de Cultura, ha cobert tot el cicle festiu: la Festa Major, formant-ne part de la Comissió, la Cavalcada de Reis, el Carnaval o la Festa de la Vellesa. També va ser un dels impulsors de la Fira de Sant Ponç i de la trobada de puntaires, juntament amb la seva difunta muller, la Teresa, portadora del capgròs del Doctor Caparrós, amb qui tots nosaltres voldríem compartir aquest guardó”.

Vídeo d’amics i amigues

Abans de recollir la distinció, es va projectar un vídeo que recull algunes imatges d’arxiu i el testimoni dels seus fills i d’un nombrós grup d’amics i amigues del Miliano, com l’exalcalde Martí Creus, l’exregidor de Cultura Joan Botey, el company de l’AE Teià –i adversari del dòmino– Ramon Novell, el campaner Joan Tarradas i les membres del Casal de la Gent Gran Elisa Zarza i Montserrat Carbonés. Tots coincideixen a descriure’l “com un carro de combat”, “un tot terreny, sempre a segon pla però movent els fils”, “una persona molt curosa, curiosa i puntual”, “un bon jan” i algú “insubstituïble” “que ha deixat petjada”. Gràcies al seu relat, sabem que la Jacoba és la campana del Miliano i que va “picar pedra”, literalment, per adequar com a pista de l’AE Teià l’antic hort que hi havia. Pel que fa al seu tarannà, qui el coneix el descriu com “una persona bellíssima”, que “vol que les coses surtin bé” i en la qual s’hi pot confiar, i amb un “caràcter fort “.

Efectivament, va sintetitzar Parra, “no es tracta només de fer i fer molt, sinó la manera de fer: responsable, participativa, activa, resolutiva, multitasca o multifuncional, sempre procliu i predisposat a ajudar, de manera generosa i sense afany de protagonisme. Geniüt, de vegades, però destil·lant sempre bonhomia”. 

"Trajectòria inconstestable"

Un cop dalt de l’escenari, l’homenatjat va exhibir una gran modèstia: “Els que han sortit al vídeo –va dir el Miliano– han exagerat una mica”. Tot seguit, l’alcalde, Andreu Bosch, li va lliurar el guardó, a la placa del qual s’hi pot llegir la inscripció següent: “En reconeixement i agraïment a la seva tasca com a col·laborador de la Regidoria de Cultura, per la seva implicació en el teixit associatiu teianenc, la seva dedicació generosa a la comunitat i el seu tarannà sempre predisposat a col·laborar, defugint protagonismes”.

L’homenatge es va cloure amb una gran ovació per part del públic.

Teianenc de l’any

Prèviament, el regidor de Participació Ciutadana, Jordi López, va donar a conèixer el guanyador del premi al Teianenc de l’Any. Es tracta d’un procés participatiu en el qual es nominen diversos candidats pels mèrits que han realitzat al llarg de l’any en diversos àmbits temàtics i el vencedor és escollit per la mateixa ciutadania a través d’una votació electrònica.

Enguany, els aspirants eren dos joves esportistes –la gimnasta Júlia Galán i l’escalador Dídac Zamora–, la coordinadora de la xarxa local de voluntariat contra la Covid-19, Sílvia Marcos, i l’impulsor del projecte solidari Passes de Gegant, Jaume Mònico. Tots quatre van ser obsequiats amb un ram de flors.

López es va mostrar satisfet perquè “el nombre de votants ha estat considerable” –amb un total de 185– tenint en compte “que ha estat un any estrany, amb els confinaments i les preocupacions dels teianencs i teianenques per la salut”, però va constatar que “les votacions depenen molt dels candidats i hem d’aconseguir que depenguin de l’interès pel guardó”.

Amb el 37% dels vots, Jaume Mònico va ser designat Teianenc de l’any 2020. Mònico va felicitar els altres finalistes, “que s’ho mereixen tant o més que jo” i va confessar que estava “molt content”: “He nascut a Teià, m’hi ha batejat, hi he fet la comunió, hi vaig estudiar, hi treballo, hi visc i segurament hi moriré”, va dir.

Mònico va rememorar la campanya de solidaritat amb La Marató de TV3 de 2019 que es va organitzar a Teià i que va aplegar 3.212 euros per ajudar en la investigació de les malalties minoritàries. Mònico va esmentar expressament la seva “mà dreta” en aquella acció, Josep Villagrasa, i tots els col·laboradors, amb nom i cognoms. També va fer extensiu l’agraïment a la colla de gegants, grallers i timbalers; als comerços locals; als Mossos d’Esquadra i l’exconseller d’Interior, Miquel Buch; al Club Excursionista Teià; a Caritas; a l’Agrupació de Defensa Forestal; al doctor Guillem Pintos; a l’exregidora i la tècnica de Promoció Econòmica, Mercè Alòs i Vanessa Soria, respectivament, i a diversos responsables municipals: l’alcalde Andreu Bosch i els regidors d’Esports, Jordi López, i de Sanitat, Olga Parra. 

Mònico va parlar també del present i futur del col·lectiu Passes de Gegants, al qual representa: “Som un grup creat per impulsar moltes accions solidàries. Enguany volíem fer alguna cosa per la Covid-19, però no ens podem reunir” a causa de les mesures restrictives.

Després de gairebé tres hores de debat, el ple de l’Ajuntament de Teià va aprovar ahir, inicialment, el pressupost municipal per a l’any 2021 amb els vots a favor dels vuit representants d’ERC-Compromís amb Teià i de l’únic representant del PSC, i el vot en contra dels quatre regidors de JxCat, Cs i GT.

Es tracta d’un pressupost equilibrat en 7.530.175 euros. Segons el regidor d’Hisenda, Yago Albert, els comptes públics “creixen un 2,4%, gràcies a les transferències corrents d’altres administracions i de les transferències de capital procedents de l’Estat”. Entre les primeres hi ha el Fons de Cooperació Local de Catalunya, que permetrà destinar 239.000 euros –el doble que el 2020 – a despeses recurrents, com la recollida de residus. Entre les segones hi destaca una subvenció especial de 107.000 euros d’un fons d’inversió incondicionat per a despeses no finalistes.

A més, Albert va anunciar que l’Ajuntament podrà comptar amb altres subvencions “preconcedides” que s’incorporaran al pressupost a mesura que es confirmi el seu atorgament. El regidor va citar com a exemple un ajut de la Diputació de Barcelona per a l’obertura i manteniment de les franges de protecció contra el foc de les urbanitzacions, i va exposar que “no les hem consignades per prudència”.

Memòria de l’Alcaldia

La tramitació del pressupost va anar acompanyada de la lectura de la memòria de l’Alcaldia. El seu titular, Andreu Bosch, va ressenyar “els criteris de prudència, estabilitat i veracitat” del pressupost i el “compliment dels terminis de pagament a proveïdors”. Per a l’alcalde, “aquest és el camí per al redreçament econòmic de l’Ajuntament emprès els dos últims mandats i per atendre les necessitats bàsiques del municipi”.

Congelació d’impostos

Enguany, l’Ajuntament no ha retocat les ordenances fiscals, de manera que la pressió fiscal serà la mateixa que el 2020. Per aquest motiu, la previsió d’ingressos per impostos directes es manté a l’entorn dels 4 milions d’euros. A grans trets, la recaptació de l’Impost de Bens Immobles (IBI) experimenta un petit increment. “Mantenim el mateix coeficient, però creix lleugerament el parc d’habitatges”, fruit de les noves promocions. Per contra, s’ha reduït de 50.000 euros la previsió d’ingressos per plusvàlues.

Pel que fa a les taxes, s’ha fet la mateixa estimació que el 2020, a l’entorn dels 913.000 euros. Albert va destacar que el 2021 es prorrogarà la condonació de la taxa a bars i restaurants per la instal·lació de terrasses a la via pública, i va augurar que seguiran augmentant les bonificacions als vehicles híbrids i elèctrics, així com a les persones amb diversitat funcional. També disminuiran els ingressos del Poliesportiu i d’algunes activitats de Cultura, a causa de la cancel·lació d’activitats i la disminució dels aforaments motivats per la Covid-19.

En el capítol d’impostos indirectes, es manté la mateixa previsió d’ingressos per llicències d’obres i construccions (ICIO) que l’exercici anterior, 315.000 euros, ja que la pandèmia va endarrerir alguns tràmits administratius: 100.000 d’obres de particulars, 150.000 del Pla de Millora Urbana del Blanqueig, i la resta de l’última fase del Pla Parcial de la Plana.

Amortització de préstecs

El responsable d’Hisenda va recordar que “el 2021 s’acabarà d’amortitzar l’últim crèdit històric”, la qual cosa permetrà reduir el pagament d’interessos de 30.000 a 7.000 euros anuals, de manera que a el nivell d’endeutament se situarà entre el 12 i el 15%.

Com ja és habitual els últims anys, l’Ajuntament renovarà el crèdit de 175.000 euros amb la Diputació “per finançar inversions a cost zero”, durant deu anys.

Recursos humans

Com els ingressos, les despeses també augmenten en la mateixa proporció: un 2,4%.

El capítol de personal s’incrementa un 1,5%. El 0,8% ve determinat per llei i la resta correspon a la provisió de noves places i a l’augment del 50 al 80% de la jornada laboral de la tècnica de Promoció Econòmica.

Per àrees, la Policia Local és la que més diners destina a recursos humans amb 672.000 euros, seguida dels Serveis de Manteniment amb 492.000, dels serveis generals amb 477.000, dels serveis econòmics amb 389.000 i dels serveis tècnics amb 293.000. El 2021, la plantilla de la Policia Local incorporarà un nou agent, la qual cosa permetrà assolir la ràtio de dos policies per torn i concentrar el període de vacances en quatre mesos, en comptes dels sis actuals.

Despeses

La principal despesa és la recollida i gestió de residus, que ascendeix a 594.676 euros. El regidor d’Hisenda l’ha volguda individuar dins del pressupost per recalcar el seu impacte: “Si ho fem malament, els costos pugen” perquè la Generalitat penalitza els municipis que no reciclen prou.

Altres partides que també s’expandeixen són les de Cultura, que creix un 4% fins als 102.000 euros, i la d’Esports, que ho fa un 22%, fins als 266.000, per finançar l’ampliació horària del Poliesportiu 300 hores més, ja que hi ha tres dies a la setmana que se n’han avançat l’obertura de les 9h a quarts de vuit. Comunicació també passa de 37.000 a 53.000 per donar sortida a noves publicacions periòdiques, especialment en suport digital.

En canvi, la partida de Mobilitat minva de 155.000 a 135.000 euros, un cop “aparcat” l’estudi per un servei de “bus a demanda”, ja que “no és l’any indicat”.

Inversions

D’entrada, el pressupost preveu un augment del 34% en el capítol d’inversions. S’hi destinaran 315.500 euros: 118.500 a diverses intervencions a la via pública, 72.000 a la reurbanització del carrer de Pere Noguera, 40.000 per a l’arranjament de la piscina municipal, 30.000 a informàtica i noves tecnologies, 25.000 a millores de l’Escola El Cim i 22.000 a la instal·lació de nous lectors de matrícules “per completar el sistema” de videovigilància, entre d’altres.

Pressupostos participatius

La Regidoria de Participació Ciutadana passarà de 9.000 euros de 2020 a 59.000 el 2021 per dotar els pressupostos participatius. Això representa una disminució del 50% respecte de la primera edició de la convocatòria. Aquest cop, els altres 50.000 es transferiran a la Regidoria de Serveis a les persones per crear una línia d’ajuts extraordinaris a les famílies en situació de vulnerabilitat a causa de la Covid-19.

Aquesta decisió va ser molt criticada per JxCat. El seu portaveu, Francesc Ribas, va afirmar que el Govern havia “adulterat el procés” i que havia “canviat les normes a mitja partida” amb una “decisió unilateral”. Ribas va citar la màxima de l’absolutisme –“tot per al poble, però sense el poble”–, i va demanar “que sigui la ciutadania qui triï les inversions”.

El regidor de Participació Ciutadana, Jordi López, es va defensar: “les bases de convocatòria dels pressupostos participatius contenen un article que estableix que la seva dotació econòmica es pot reduir o alterar en el supòsit d’una excepcionalitat pressupostària”, com seria el cas de la pandèmia. López va justificar la legitimitat del canvi –“per això existeixen unes bases i una comissió tècnica”– i va precisar que “la majoria de pobles que fan processos participatius destinen a inversió entre el 0,06 i el 0,09%. Amb 100.000 euros estàvem al voltant del 1,23% i amb 50.000, al 0,07%. Per tant, estem per sota d’alguns, però per sobre de molts altres”, va puntualitzar.

Ajuts socials

La dotació de Serveis a les persones puja un 17% per crear una borsa d’ajuts. El regidor de l’àrea, Raül Mínguez, va defensar que el pressupost s’havia elaborat “amb criteris tècnics, i sempre amb una part important de contingència perquè no saps mai què pot passar”. Mínguez va dir que l’Ajuntament manté “contacte constant amb Caritas” i va assegurar que, després d’uns primers mesos d’increment de la demanda, “s’ha recuperat la situació de 2019” prèvia a la pandèmia.

En canvi, JxCat va assenyalar que “els 50.000 euros els veiem curts” després que “primer es va parlar de 70.000 euros d’ajut” i va concloure que “si els diners no s’esgoten és perquè els llindars o el target no estan ben definits” a la convocatòria. JxCat va afirmar que “l’anticipació també és una de les virtuts del bon govern” i va denunciar que s’havia “defugit la celebració d’un ple d’ordenances fiscals per ajudar veïns, comerços i autònoms”.

El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va explicar que “volíem incorporar els 50.000 euros amb el romanent de 2020, però no va donar temps a causa del tràmit en el congrés de llei d’estabilitat pressupostària”. Albert va recordar l’existència d’una altra borsa d’ajuts a les famílies per portar els infants de 0 a 3 anys a les escoles bressol de Teià.

Obres al Cim

La portaveu de GT, Núria Andinyac, va trobar insuficient la partida de 25.000 euros per a millores a l’Escola El Cim, ja que el centre “té 47 anys” i amb aquests diners amb prou feina “s’hi pot fer el manteniment”. La regidora d’Educació i Medi Ambient, Montse Riera, va aclarir que el manteniment ordinari de l’edifici té consignació pròpia, i que “aquests 25.000 euros es pressuposten cada any per completar les subvencions i les actuacions d’altres administracions”. Riera va anunciar que el 2021 la Generalitat té previst instal·lar-hi un ascensor i reformar el sistema de calefacció.

Andinyac també va trobar a faltar inversions en matèria de medi ambient i d'eficiència energètica, com ara una caldera de biomassa, i Riera va respondre que “els criteris d’eficiència i sostenibilitat són transversals”, com l’estudi per al nou sistema de recollida de residus, el pla de poda, les plaques fotovoltaiques del terrat de l’Ajuntament o la planta de transferència de biomassa a les antigues instal·lacions per al tractament de fangs de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Pla Verd

També va suscitar controvèrsia el projecte Verd Urbà, que forma part del Pla Verd dels Serveis Municipals. Es tracta d’una proposta de concurs públic dotada amb 160.000 euros per adjudicar a una empresa de jardineria el manteniment de la meitat dels parcs i zones verdes del municipi per tal de millorar-ne l’estat actual. L’altra meitat seguiria a càrrec dels operaris de la brigada i dels treballadors de la Fundació CEO El Maresme per a la inserció laboral de persones amb diversitat funcional, com fins ara. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha adquirit recentment dues escombradores mecàniques per millorar les prestacions del servei de neteja actual.

JxCat hi va objectar que les noves màquines “haurien de ser d’emissions zero”, va donar per fet que “el concurs no suposarà un fraccionament de la llei de contractes” i va demanar “més formació, més capacitació i més personal” per a Serveis Municipals per atendre la conservació del futur parc de Can Llaurador i de les noves zones residencials que s’edificaran al Blanqueig i la Plana, entre més. JxCat també va exigir “una dotació realista per a la reposició d’arbrat mort o en mal estat, com la plataneda protegida de la Riera”.

El regidor de Serveis Municipals, Jordi Casanovas, va assegurar que “no és un moment per ampliar la plantilla” i va destacar el suport dels Plans d’Ocupació per a persones aturades. Casanovas va defensar el Pla Verd perquè “tenim 380.000 metres quadrats de zones enjardinades i necessitem alliberar-nos del 50% de la superfície per reorganitzar els equips”.

Pel que fa al parc mòbil, el regidor va exposar que “era obsolet i insuficient”, per la qual cosa s’ha anat renovant progressivament des del 2015 fins arribar el torn de les escombradores. Casanovas va descartar, per ara, “l’opció elèctrica perquè és extremadament cara i només en podríem comprar una, quan en realitat necessitem renovar-ne dues”. També va detallar que “tenim zones complicades, amb un sol punt d’abastament llunyà i pujades constants superiors al 20%. Esperem que la tecnologia elèctrica avanci més, però ja reduïm emissions de CO2 respecte del parc vell”, va observar.

Suport a entitats

JxCat es va congratular perquè, finalment, el Govern no ha reduït un 30% els ajuts a les entitats, “com va anunciar en una comissió informativa”. La regidora de Cultura, Olga Parra, va desmentir que aquesta opció s’hagués valorat mai. I el regidor d’Hisenda, Yago Albert, va matisar "que s'havia de posar en context" i que es tractava “d’una de les possibles reformes, com n’hi havia d’altres, que es van plantejar com a pluja d’idees amb els regidors de l’oposició” en el moment més àlgid de la pandèmia, quan no se sabia quin impacte tindria a nivell pressupostari.

Cooperació internacional

JxCat va demanar la millora del conveni amb Caritas i va considerar que els 4.000 euros anuals destinats a Cooperació “són una mala notícia” perquè representen el 0,05% del pressupost i queden molt lluny de l’objectiu de les Nacions Unides del 0,7%. Per a JxCat, “el 0,7% seria raonable per fer accions directes sobre el terreny, per ajudar Djouma, de la teianenca Laia Dosta”.

La regidora de l’àrea, Montse Riera, va admetre que “no és l’import que ens agradaria, però intentem buscar l’equilibri amb totes les despeses que es fan des del municipi”. Riera va explicar que la Comissió de Cooperació i Solidaritat “treballa també amb la Regidoria de Drets Civils” i va detallar que enguany s’han destinat recursos a un projecte d’ajut contra la Covid-19 a Gàmbia a través del Fons Català de Cooperació.

JxCat, en contra

Al final, JxCat va fonamentar el seu vot en contra de la proposta de pressupost per diverses raons. El seu portaveu, Francesc Ribas, va criticar que “es repeteixi la previsió d’ingressos d’ICIO que ja no van arribar el 2020” i va considerar “curt” el fons de contingència de 30.000 euros davant de qualsevol imponderable. També va demanar ajuts directes als establiments del poble “a través de l’Associació de Comerciants”.

Sobre l’ICIO, l’alcalde va recordar que únicament se n’ha pressupostat el 57% dels 550.000 euros que els Serveis Tècnics consideren com a “probables”.

Cs, en contra

Cs va desaprovar l’aportació anual de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i va trobar a faltar-hi rebaixes fiscals, ajuts i bonificacions per als sectors afectats per la crisi, carregadors per a vehicles elèctrics, programes de sensibilització i educació ambiental, noves instal·lacions esportives i manca de remodelació dels parcs infantils. El seu regidor, David Basi, va censurar l’ús de les xarxes socials de l’Ajuntament “al servei del Govern i no del consistori”.

L’alcalde va recordar que la formulació d’ajuts i bonificacions s’ha d’ajustar a la legalitat i ha de comptar amb l’informe favorable d’Intervenció i Secretaria, i va assegurar que “si les xarxes socials les hem utilitzat per alguna cosa ha estat per comunicar informacions relacionades amb la situació pandèmica, i no amb el Govern municipal”.

Per la seva part, Jordi López va afirmar que el camp de Sant Berger és una referència al Maresme i que la remodelació de la pista de l’AE Teià “donarà unes possibilitats tremendes”, a les quals se sumarà l’skate park del parc de Can Llaurador.

GT, en contra

La regidora de GT, Núria Andinyac, va criticar “la visió continuista, sense cap inversió destacada”, d’un pressupost que “no reflecteix les nostres necessitats” i que el Govern defensa amb “el mateix argumentari que l’any passat, tot i els canvis produïts per la Covid-19”.

GT va reclamar “polítiques adreçades a la recuperació econòmica” amb “ajudes directes al comerç”, en comptes de “deixar-ho tot en mans de la tècnica de Promoció Econòmica i la seva habilitat per trobar subvencions”.

Andinyac va alertar de l’increment de la massa salarial i de les despeses fixes –“l’increment dels serveis bàsics supera el 9%”, va dir– i va presagiar que “la reducció d’ingressos arribarà”. Tanmateix, va trobar a faltar un tècnic d’Educació perquè “la feina feta” en els darrers anys des del Consell Escolar Municipal “s’ha diluït”, i va reivindicar la construcció d’un rocòdrom per al Club Excursionista Teià.

També va demanar millores en el camí de la Serra, Rials o la Molassa i va reiterar la necessitat d’elaborar “un pla de comunicació de poble” que estableixi com s’han de relacionar les entitats amb l’Ajuntament i entre elles mateixes.

L’alcalde va informar que l’arranjament del camí de la Serra té un cost de 150.000 euros, d’acord amb la memòria valorada que se n’ha fet: “Demanarem el projecte executiu per fixar el cost definitiu”, va dir Bosch.

PSC, a favor

Tot i condemnar l’existència de “partides destinades a la inflamació del sentiment nacionalista i de la confrontació social”, i malgrat “tenir molts arguments per votar-hi en contra”, el PSC va votar a favor del projecte de pressupost.

"El poble va donar a ERC la majoria i la respectem”, va dir Joaquim Roca. A canvi, “exigirem al Govern que actuï amb lleialtat i humilitat consultant els altres grups, entitats i ciutadans en les decisions que s’hauran d’anar prenent en benefici de Teià”.

Per al portaveu socialista, “els ciutadans esperen que tots els grups estenguin la mà. El moment és excepcional i el 2021 seguirem patint les conseqüències de la crisi”, va advertir. Roca va expressar el desig que “ningú no quedi enrere” per manca d’ajuts: “A este virus lo paramos unidos. Ho podem dir en català. Més alt, però no més clar. Per això hi votem a favor”.

L’alcalde va agrair “la confiança del PSC” i va reconèixer l’equip de govern ha hagut de prendre “decisions doloroses”: “Acceptem les crítiques en els termes expressats i procurarem redreçar tot allò que sigui possible, i tenir en consideració les aportacions de tots els grups per superar una crisi per a la qual no estàvem preparats, ningú, i ens hem hagut d’anar formant”.

Abans de finalitzar, Bosch va fer esment a les “tretze o catorze juntes de portaveus” que s’han celebrat al llarg d’aquests mesos: “Sabeu que ho hem compartit tot: informació, decisions i neguits”.

Recentment, l’Institut Català de la Salut ha presentat als ajuntaments del Maresme i del Barcelonès el nou Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària.

Es tracta d’un nou model d’atenció primària que pretén donar resposta a l’emergència sanitària provocada per la Covid-19, però que també vol reestructurar el sistema anterior, establert el 1990. El passat 8 de desembre, l’ICS ja va comunicar els canvis introduïts en el servei d’urgències del Punt d’Atenció Continuada del Masnou, i la seva complementarietat amb el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Badalona.

“Accessible i resolutiu”

Segons l’ICS, “el resultat d’aquesta reorganització ha estat l’adopció i impuls de noves formes de comunicació, el creixement de nous rols professionals i la priorització de l’atenció segons les necessitats dels pacients”.

La nova assistència primària ha de dotar-se d’“espais adequats amb mitjans de control anti-Covid”, i ha de ser “resolutiva, amb els professionals més adequats”; “accessible per tots els canals: telèfon i mitjans telemàtics”; “longitudinal, assegurant l’atenció pels professionals de referència”, i “propera, considerant el domicili com a centre de l’atenció a les persones més fràgils”.

Més recursos humans

Per implantar d’aquest Pla d’Enfortiment i Transformació, l’ICS ha contractat set professionals per reforçar l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Alella, El Masnou i Teià: un gestor Covid, una persona de referència de l’ABS per als centres educatius de la zona, dos metges i tres infermeres, amb una inversió global de 684.734 euros fins per als pròxims dos anys.

Atenció a la cronicitat

El passat 23 de novembre, l’ICS va presentar a la junta de portaveus de l’Ajuntament de Teià la nova cartera de serveis del consultori local de Teià. A la reunió van assistir representants de tots els grups municipals (ERC-Compromís amb Teià, JxCat, Cs, GT i PSC) i la directora executiva del Sector Sanitari Barcelonès Nord i Maresme del Servei Català de la Salut, Anna Puente; el director del Servei d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme, Joaquim Verdaguer; el director clínic de Pediatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Carlos Rodrigo, i la tècnica de referència d’Atenció Primària Barcelonès Nord i Maresme, Mireia Rodríguez.

Més concretament, l’ICS planteja que el consultori de Teià mantindrà l’horari de matí amb cartera de serveis completa, i reobrirà a les tardes amb una cartera de serveis orientada a la cronicitat, “per tal de millorar el seguiment i la proximitat de l’atenció a aquest perfil de pacients”.

Inicialment, el servei de tarda estarà prestat per un professional administratiu “d’alta complexitat” i un professional d’infermeria, amb la següent cartera de serveis: atenció a les patologies cròniques, cures d’infermeria, injectables, vacunacions de l’adult, atenció domiciliària i gestions administratives de proximitat (pla de medicació, la meva salut, i coordinació de visites, controls analítics i proves complementàries).

Segons van explicar els responsables de l’ICS, “la infermera farà la tasca assistencial de manera presencial i es podrà comunicar via telemàtica amb el metge de referència per compartir criteris o indicacions. També es podrà citar al pacient a una visita presencial per aquest metge quan sigui necessari. La gestió administrativa de les consultes dels ciutadans en torn de tarda també permet que puguin ser citats la mateixa tarda en el CAP Ocata si el cas ho requereix”.

Més endavant, aquest equip de dues persones es completarà amb tres perfils més: un treballador social, amb més atenció domiciliària, un fisioterapeuta i un dietista. Segons va dir Puente, “ens cal una assistència més amable, més accesible i més resolutiva”.

Pediatria, al Masnou

El doctor Joaquim Verdaguer va informar que el servei de pediatria de Teià, Alella i Ocata es concentrarà al CAP del Masnou, on hi haurà un “equip territorial de cinc professionals, en connexió amb el CUAP de Badalona i l’Hospital de Can Ruti”. Segons el doctor Carlos Rodrigo, es tracta d’una “aposta per la qualitat”, ja que s’hi oferirà “una sola pediatria amb distribució per àrees: atenció primària i altres atencions especialitzades”.

Tant la regidora de Sanitat, Olga Parra, com els portaveus de Cs, David Basi, i GT, Núria Andinyac, van fer diverses reflexions i preguntes sobre aquests canvis. Rodrigo va assegurar que la nova organització garantirà que cada família tindrà un pediatre i un infermer pediàtric de referència, i va destacar l’aparició de la figura del psicòleg dins del nou model. També va coincidir en la necessitat de recuperar la infermera de Salut i Escola.

La regidora de Cicles de Vida, Èrica Busto, es va interessar per l’atenció a l’adolescència en matèria d’educació sexual i Núria Andinyac, de GT, va demanar pel Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va preguntar pels recursos humans i econòmics, i Joaquim Roca, en nom del PSC, va qüestionar l’eliminació de les urgències al Masnou durant la nit. Sobre aquest particular, la doctora Anna Puente va exposar que es tractava d’un servei “sense resolució, amb molta derivació i proca freqüentació”, i va refermar l’aposta pel CUAP de Badalona, que compta amb capacitat de fer analítiques i plaques radiològiques les 24 hores, i amb una pediatria d’alta resolució”.

Puente es va posar a disposició dels grups municipals per a futures reunions, i la regidora de Sanitat li va traslladar l’ agraïment de l’Ajuntament a la directora del CAP Ocata i del consultori de Teià, Maria Viózquez, per la coordinació i fluïdesa durant tot aquest temps.

Festius de Nadal

Com cada any per aquestes dates, el consultori de Teià tanca tres tardes en què la demanda és molt baixa. Es tracta del 24 i el 31 de desembre, i del 5 de gener.

Com sempre també, el telèfon estarà desviat per donar al CAP d’ Ocata, que manté tota la cartera de serveis fins a les 20 hores.