Coincidint amb l’aniversari de la seva defunció, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) ha volgut recordar la figura i l’obra de Gerard Rosés a través d’una exposició que compta amb la col·laboració de la Comissió d’Exposicions de la Regidoria de Cultura. La mostra s’inaugura demà divendres, a les 20h, a La Unió de Teià.

Fins al 28 d’octubre s’hi podran veure obres d’una vintena d’amics i alumnes del mestre com Ànnia i Josep Aragonès, Sílvia Boluda, Divina Cabezón, Joan Maria de Castellar, Lola Chacón, Àngels Estella, Glòria Ferreró, Jordi Galbán, Úrsula Garcia, Mercè González, Presen de la Iglesia, Josep Lluís Losada, Maria Cecília Millet, Marta Mira, Irene Montero, Isabel Otero, Josep Pujol, Rosalia Raméntol, Jordi Santmiquel i Vicenta Verge.

Els visitants també podran veure un audiovisual de Mercè González titulat El document en què familiars, deixebles i crítics d’art repassen les diferents facetes de l’artista: des de la quotidianitat i la professió fins al vessant pedagògic. La mateixa autora ha creat El llegat, una fotocomposició digital amb les dimensions d’un mural que reprodueix el rostre de Rosés a partir de la combinació d’imatges d’obres seves i dels seus antics alumnes.

L’acte de demà inclou també l’actuació musical de Joanna Baulés, Anna i Mireia Bosch, Alèxia Cantos, Giorgia Novell i Laura Sibona; totes elles de l’Escola Cadença.

El record d’un escriptor
Els organitzadors de l’exposició han editat un programa de mà en què recullen les impressions de l’escriptor Francesc Miralles sobre Gerard Rosés, a qui defineix com a “tot un referent artístic i espiritual per a Teià, un pintor irrepetible que no s’assembla a cap altre artista del nostre temps”. Miralles coneixia bé Rosés, i n’admirava “l’empatia extraordinària amb els joves i els incompresos”, per la qual cosa el va convertir en un dels personatges claus de la sèrie de novel·la juvenil Retrum.

“Era un idealista –descriu Miralles– que als 40 anys va decidir donar un canvi de rumb radical a la seva vida” i “va abandonar el seu ofici de joier per iniciar-se com a pintor” per “donar origen als seus quadres tridimensionals de cartró que aportarien ànima i caràcter a la seva obra”. L’escriptor evoca “les converses amb ell sobre l’art i la joia de viure, una altra disciplina en la qual era un autèntic mestre, sempre debatent i rient amb altres pintors i intel·lectuals”. Sobre la seva obra, afirma que “pintava el que li donava la gana, sense importar-li si venia un quadre o deu” i destaca que “mai es va vendre a l’establishment” i, en canvi, va seguir fent allò que creia, rebel i pur fins a la fi”. Per tot plegat, Miralles considera que “seria de justícia” que Teià i El Masnou li dediquessin un museu amb “l’immens regal dels seus quadres”.

La mirada d’un crític d’art
El programa també recull el testimoni de Ramon Casalé, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Casalé evoca la relació de Rosés amb Teià: “hi residia des del 1980”, per la qual cosa “tota la seva trajectòria plàstica la va crear aquí”. “Solia exposar de manera regular a la Galeria Matisse de Barcelona”, si bé “el seu treball també s’ha pogut contemplar a l’estranger: a Amèrica del Sud, Estats Units, Japó i Austràlia; però sobretot a Alemanya, on la seva obra era molt valorada, concretament a Düsseldorf i Hamburg, i a França, a les ciutats de París i Cannes”.

El crític d’art recorda que “a Teià hi ha dues obres monumentals de Rosés, una escultura de ferro dedicada a la sardana i un mural a la llar de Santa Rosalia”, i conclou que “no deixava ningú indiferent per les seves composicions en relleu i collage fetes amb cartró d’embalatge que, amb les seves rugositats i espais buits, dona més volum al suport” i li serveix perfectament per imprimir moviment a la representació d’escenes quotidianes.

Si voleu conèixer en detall altres aspectes de la vida i obra de Gerard Rosés, no us perdeu la visita guiada a l’exposició que es farà el diumenge 14 d’octubre a les 12.30h.

---