Espai d'opinió del grup PSC
L’habitatge que volem
Possibilitar l’accés a un habitatge digne i a un preu accessible, és un dels reptes més grans i urgents que afronta el nostre país.
Per afrontar-lo amb èxit, també és essencial que fem una encertada pla- nificació urbanística del nostre muni- cipi: quant i com volem que creixi, pel que fa a nous habitatges.
Aquesta és una deles qüestions clau quel’Ajuntamentdecidiràenpocsme- sos, enelmarcdelstreballsd’elabora- ció del nou “Pla d’ordenació urbanís- tica municipal” (POUM): el document queestàdissenyant el futur urbanístic de Teià per als següents 20 anys.
Avui Teià té uns 6.696 habitants i 2.803 habitatges. Els experts urba- nistes indiquen dues possibilitats de futur, i al POUM li correspon triar:
- Permetre un creixement de po- blació alt, fins uns 2.179 nous habi- tants; amb un increment de 193 ha- bitatges nous, dels què un mínim de 360 serien de protecció oficial.
- Permetre un creixement de po- blació moderat, fins uns 114 nous habitants; amb un increment de 712 habitatges nous, dels què un mínim de 235 serien de protecció oficial.
El “sòl urbà” ja existent té capaci- tat per generar uns 583 nous habitat- ges.A partir d’aquí, el POUM ha de fi- xar quants més en permetrà i situar el nou “sòl urbanitzable” per acollir-los. Impedir estrictament cap creixe-
ment no sembla aconsellable, per- què significaria que Teià nega la possibilitat de viure aquí al seu pro- pi “creixement vegetatiu” (diferèn- cia entre naixements i defuncions): els nostres fills no tindrien suficients habitatges i els pocs disponibles seri- en encara més cars.
Tan important com el “quant”, és decidir “com” créixer. La construcció d’habitatges plurifamiliars (pisos) permet preus més baixos i és finan- cerament més sostenible; però cal valorar bé la ubicació i l’alçada per- què el seu impacte visual supera als habitatges unifamiliars (cases).
Són qüestions transcendents, que aconsellen debat col·lectiu, reflexió i consens