Des de fa temps, Teià ha vingut creixent amb un model més orientat als habitatges unifamiliars (cases), pensat per a un sector de població amb un poder adquisitiu determinat. Mentre que un gruix de teianenques i teianencs que volien iniciar una vida independent en el seu poble, o continuar-la, han vist que no podien fer-ho degut a que l’oferta d’habitatge és escassa i cada cop més cara. Això ha obligat a moltes persones crescudes a Teià, o vingudes de fa temps, a haver de cercar oportunitats fora d’aquest poble, per poder desenvolupar el seu projecte de vida. I ara què? Seguim amb la mateixa política d’habitatge? I que segueixi la marxa de vilatans perquè no poden pagar els preus que aquí es demanen? O volem i estem realment disposats a canviar aquesta tendència? Per capgirar-la, necessitem un nou Pla d’ordenació urbanística que no concentri l’habitatge de protecció pública només en uns sectors concrets, que després cap promotora considera rendibles i queda el sector sense desenvolupar, i el poble sense els habitatges de protecció pública (com ha passat amb el sector “Portal Urbà”). Cal ser valents i exigir a les promotores un percentatge d’habitatges de proteció pública en tots els sectors. I afavorir la implantació d’habitatges plurifamiliars (pisos), de poques plantes i sense floritures com piscines, que és un model financerament més sostenible (per mantenir voreres, neteja...) i econòmicament més assequible pels ciutadans. El govern municipal també hauria d’aprofitar les noves lleis que permeten limitar el preu màxim dels contractes de lloguer (la llei catalana de 2020 i la estatal en tràmit). El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar ja han obtingut l’aprovació de la Generalitat; i Alella i Premià de Dalt s’han posat a la cua. Mentrestant, el govern de Teià res (el que sí acaben de fer, ERC-JUNTS-GT, és apujar l’impost de la plusvàlua, cosa que fa apujar els preus de v