Avui, dia mundial de les persones consumidores, l'Oficina Municipal d’Informació als Consumidors (OMIC) de Teià recorda que ofereix serveis d’assessorament als afectats per la presència de clàusules terra en la seves hipoteques.

El passat dia 20 de gener, el Consell de Ministres va aprovar el reial decret-llei 1/2017 de mesures urgents en matèria de clàusules sòl indegudes en els contractes hipotecaris. La norma estableix un procediment extrajudicial per resoldre de manera ràpida i gratuïta les reclamacions dels consumidors afectats. La via extrajudicial no té cap cost per al client, té un termini de resolució màxim de tres mesos, i permet d’anar a judici en tot moment, fins i tot després de negociar amb el banc.

Segons el procediment, en primer lloc, el consumidor ha de formular una reclamació al seu banc. Un cop rebuda, l'entitat haurà de remetre al consumidor el càlcul de la quantitat a retornar, incloent els interessos o, alternativament, les raons per les quals considera que la reclamació no és procedent.

Després de rebre la comunicació, el consumidor haurà de manifestar si està d'acord amb el càlcul i, si ho està, l'entitat farà la devolució de l'efectiu. Tanmateix, el consumidor i l'entitat podran acordar mesures compensatòries diferents com, per exemple, la renovació de les condicions de la hipoteca. En aquest cas, l'acceptació per part del client serà manuscrita, després d'haver estat informat degudament del valor econòmic de la mesura alternativa.

Retroactivitat i publicitat
El reial decret permet que els clients reclamin clàusules sòl abusives encara que ja hagin acabat de pagar la hipoteca. També obliga les entitats de crèdit a garantir que aquest sistema és conegut per tots els consumidors afectats, si bé no es preveu que facin notificacions individualitzades.

Davant d’aquest escenari, l’OMIC de Teià recomana a les persones interessades que concertin cita prèvia al telèfon 93 555 12 34 o bé per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

---

Ahir va ser un dia memorable. Els Gegants de Teià, l’Elionor i en Pere Noguera, van completar els 42 quilòmetres de la Marató de Barcelona. Com qualsevol dels altres 20.000 corredors, ells també lluïen dorsals a la pitrera: el 15.956 i el 15.957.

En el capítol esportiu, la parella va invertir-hi un temps de 4 hores, 49 minuts i 35 segons, i va creuar la línia de meta en el lloc 16.834. D’aquesta manera, les dues figures van fer bons els pronòstics i van completar la distància a un ritme lleugerament inferior als 7 minuts per cada quilòmetre. “Vam clavar la previsió”, explica exultant Josep Villagrasa.

Ell és un dels dotze atletes teianencs que van empènyer els gegants durant tot el recorregut. Tres corredors més els van donar un cop de mà a partir dels quilòmetres 27 i 31. “Els reforços ens van ajudar moltíssim”, reconeix Villagrasa, “ja que a partir del quilòmetre 30 comences a patir”. El tram més dur van ser els últims dos mil metres del Paral·lel, ja que l’avinguda pica amunt. “Però els aplaudiments i els crits d’ànim del públic ens van fer volar”. A la recta de la Font Màgica de Montjuïc els esperaven amics i familiars. La majoria alumnes, pares i mares de l’escola El Cim, que també van voler afegir-se a la festa i fer les darreres passes al costat dels gegants.

Sorpresa i escalf
La imatge de l’Elionor i en Pere Noguera avançant pel passeig de Gràcia va causar sensació. Al seu pas, tot eren braços amb telèfons mòbils enlaire i mans aplaudint. “El públic ha estat una passada”, confessa Villagrasa. “En els recorreguts de doble sentit, com la Meridiana i la Diagonal, la gent feia corredisses d’un costat a l’altre per veure’ns d’anada i de tornada”.

Els més sorpresos, segurament, van ser els atletes estrangers. “Encuriosits, molts ens demanaven què són els gegants i per què corrien”. També va despertar molta expectació el revolucionari sistema de locomoció emprat. “Acabada la prova, tothom en feia fotos amb la idea de copiar l’invent, així que en el futur potser veurem més colles geganteres fent maratons”, bromeja Villagrasa.

L’endemà de la fita, els seus participants es declaren “eufòrics”. “Estem súper motivats”, diuen, i ja no es recorden dels problemes de gàlib que van tenir amb l’altura de les pancartes publicitàries per fer-los passar per sota, ni de les dificultats per avançar els altres corredors. “Nosaltres anàvem a ritme constant i vam haver de situar un parell o tres d’atletes per davant per anar obrint pas”, rememoren.

Recaptació i festa final
Com és sabut, els gegants de Teià han corregut la Marató amb un objectiu solidari: aconseguir diners per destinar-los als refugiats de la guerra de Síria. Aquests recursos s’obtenen de la venda d’una edició de mil samarretes commemoratives. Fins al moment se n’han venudes a l’entorn de 250, que situen la recaptació al voltant dels 2.500 euros. Qui vulgui col·laborar-hi encara és a temps comprant-ne una a la carnisseria J. Mònico, la merceria Olivé, la Farmàcia Teià, la papereria El Trèvol Màgic, l’Ajuntament, la Biblioteca o el Poliesportiu.

La campanya solidària, doncs, es manté oberta. Villagrasa explica que els seus impulsors encara n’han de parlar, però avança que els agradaria muntar una festa per compartir amb tothom la seva joia i projectar el making off d’aquesta experiència. La Marató potser s’ha acabat, però la cursa de la solidaritat segueix ben viva.

---

El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona. Per celebrar-lo, i alhora reivindicar la igualtat de drets i oportunitats de les dones, l’Ajuntament de Teià i l’entitat Dones 21 han organitzat un seguit d’actes informatius i culturals a l’Espai can Llaurador.

Per començar, demà dimecres a les 20h tindrà lloc la primera sessió del curs de literatura femenina Llegim contes de dones. Durant quatre setmanes consecutives es repassarà l’obra narrativa d’escriptores com Carme Riera, Ángeles Mastretta o Alice Munro, entre d’altres. Aquesta activitat es complementa amb l’itinerari guiat previst per a dissabte 11 a les 10h per barri de Gràcia a l’entorn de la figura de Mercè Rodoreda. Durant el recorregut es visitaran alguns dels escenaris urbans que apareixen en la novel·la La plaça del Diamant. El preu del curs és de 30,9 euros i el de la sortida, de 10.

D’altra banda, dijous a les 19.30h s’inaugurarà un cicle gratuït de conferències que posarà en relació la història de Catalunya amb la biografia de sis dones: Gal·la Placídia i Emma de Barcelona (9 de març), Sibil·la de Fortià i Violant de Bar (16 de març), i Francesca Fiveller i Juliana Morell (23 de març).

Divendres a les 19h, el col·lectiu local Dones 21 ha programat una xerrada informativa sobre La llei catalana d’igualtat com a eina per assolir la ciutadania completa de les dones, a càrrec de la jurista i responsable de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista.

Calçotada i vermut
La setmana es clourà amb dues activitats lúdiques gratuïtes. Divendres 10 a les 13h hi haurà una calçotada a la piscina municipal de Sant Berger i diumenge 12 al migdia es farà un aperitiu popular al Casal de Joves que comptarà amb les actuacions musicals d’autores joves.

Manifest reivindicatiu
Enguany, el manifest commemoratiu del Dia de la Dona centra l’atenció en la regressió que representen dues normatives estatals: la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local i la reforma de la llei de Salut Sexual. La primera perquè “amenaça clarament” la prestació de “serveis municipals adreçats a la promoció de les dones i a l’atenció a les víctimes de violència masclista”, i la segona perquè “suposa un atac directe a la llibertat d les dones i al dret a decidir sobre el seu propi cos”.

Per últim, el pronunciament fa una crida a tota la societat per “sumar esforços” per acabar amb la desigualtat salarial, la menor presència en espais de poder, la segregació ocupacional o la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura i de la llar”. El text també denuncia comportaments i actituds masclistes com les que van patir recentment a Lloret les futbolistes del Club Atlètic de Masnou per part d’alguns jugadors d’un equip de veterans.

---

En Pere Noguera i l’Elionor, els gegants de Teià, correran amb dorsal propi els 42 quilòmetres de la Marató de Barcelona que es disputarà el proper 12 de març. No és la primera vegada que una geganta completarà la prova –hi ha el precedent, l’any 2012, de la Maria del Puig de Sant Celoni–, però sí serà el primer cop que hi participarà una parella i que, a més, ho farà per una causa solidària: aconseguir fons per destinar-los als refugiats sirians en trànsit que fugen de la guerra al seu país.

La iniciativa va ser una pensada del veí del poble i agent de la Policia Local Josep Villagrasa mentre recorria en bici el Camí de Sant Jaume. Villagrasa, que és un atleta consumat, explica que “quan corres o fas bicicleta en solitari tens molta estona per reflexionar”. I així va ser com, en tornar de Galícia, ho va posar en coneixement de la Colla de Gegants i de mossèn Xavier. “Tot van ser facilitats”, recorda el promotor. Tant l’entitat com la parròquia li van obrir les portes.

Després va ser el torn de l’Ajuntament, que també li ha fet costat. La regidoria de Comunicació li ha donat un cop de mà en el disseny de les samarretes, i les àrees d’Esports i de Cultura sufragaran les despeses d’inscripció dels participants a la Marató: tant dels gegants com dels dotze corredors que els acompanyaran. I tot plegat, en benefici d’una quarta regidoria: la de Cooperació Internacional. La seva titular, Montse Riera, explica que l’Ajuntament es limitarà a proposar alguns projectes d’ajut als refugiats –Proactiva Open Arms, Eko i EREC–, però que la decisió última correspondrà als impulsors de la iniciativa.

Samarretes solidàries
A mida que s’acosta la data del 12 de març, el projecte va prenent forma i guanyant envergadura. Per donar-li volada, els seus impulsors han posat en marxa una pàgina de Facebook i han enregistrat diversos vídeos i un anunci promocional a càrrec de Xavier Morón, que veurà la llum ben aviat. Tot plegat ja ha despertat l’interès de la premsa. Ahir dilluns, el diari El Punt Avui publicava la primera notícia al respecte: “Atletes alts i solidaris”. 

Villagrasa relata amb satisfacció que hi ha un munt de persones compromeses i que nombrosos comerços de la població s’han ofert a vendre les samarretes commemoratives: se’n faran un miler, que es vendran a 10 euros cadascuna. Serà precisament amb aquest marxandatge que s’espera recaptar els fons per ajudar als refugiats. Com que l’ocasió s’ho val, en Pere i l’Elionor desaran per un dia a la calaixera els seus vestits tradicionals i també lluiran unes samarretes solidàries de talla XXL.

Davant l’allau de peticions per col·laborar-hi, els organitzadors també han obert una campanya de patrocini, de la qual se’n cuida Maria Manté, a raó de 50 euros per cada empresa o establiment comercial.

Primers entrenaments
A causa del seu pes i grandària, els gegants de Teià no seran portats a collibè, sinó que lliscaran sobre l’asfalt gràcies a una plataforma sobre rodes que ha ideat Francesc Casals. Cada carretó consta d’una barra davantera i una altra de posterior que permet als atletes empènyer els gegants. En principi, cada figura serà arrossegada per quatre o cinc portadors, i tota la gesta serà gravada per dues càmeres muntades sobre les bicicletes d’Alba Martínez i Xavier Pascual. Fins al moment hi ha onze atletes preparats per fer els 42 quilòmetres de la Marató: José Antonio Aparicio, Joan Casals, Quim Garcia, Xavier Gisbert, Miquel Esquirol, Marc Lacuesta, Jaume Mònico, Xavier Montesinos, Francesc Secanell, Dani Sugrañes i el mateix Villagrasa. Al llarg del recorregut és previst que s’hi sumin altres corredors per donar-los un cop de mà. A dia d’avui, aquests rellevistes són Nèstor Bohigas, Toni Homs, Oriol Ribera i Jordi Rodón.

Des de fa un parell de caps de setmana, aquests corredors estan mesurant les seves forces. El 19 de febrer van posar a prova els carretons i el dia 26 van fer un recorregut de 15 quilòmetres per diversos carrers de la població, des del polígon fins al torrent de les Monges, passant per la Riera i la Rampa de l’església. Les primeres marques són esperançadores, ja que van invertir 7 minuts per quilòmetre, la qual cosa situa el temps total per acabar la Marató a l’entorn de les 5 hores. "Però tot això és secundari", recorda Villagrasa.

---

Fins l’any passat, la concessionària Abertis gaudia d’una bonificació del 95% en l’Impost de Béns Immobles (IBI) en totes les vies de pagament que gestiona a Catalunya. Ho feia en virtut dels beneficis fixats en la Llei 8/1972 de construcció, conservació i explotació d’autopistes en qualitat de successora de l’empresa que el 1968 va construir la primera via de peatge de l’Estat entre Montgat i Mataró: Autopistas Concesionaria Española Sociedad Anónima (Acesa).

Si bé el 1998 es va ampliar el límit de la concessió fins a l’any 2021 com a conseqüència de la prolongació de la C-32 fins a Palafolls i de l’aplicació de la política de peatges tous per mitjà d’un Reial Decret, la norma va mantenir el 31 d’agost de 2016 com a data de venciment d’aquesta bonificació tributària.

L’Ajuntament de Teià n’era perfectament coneixedor i per aquest motiu el pressupost municipal aprovat el passat 21 de desembre ja va incorporar una partida sobre “béns immobles de característiques especials” amb una previsió d’ingressos de 33.900 euros.

De 1.300 a 27.000 euros
La C-32 travessa el municipi d’est a oest i n’ocupa una gran superfície, ja que al corredor de l'autopista cal afegir-hi dues àrees de servei. En aquest punt cal precisar que les àrees de descans resten legalment al marge de qualsevol bonificació, de manera que sempre han liquidat la quota íntegra de l’impost, que el 2016 va ser de 7.515 euros. En canvi, pel tronc central de la via, la concessionària tot just en va pagar 1.358. A partir d’ara, aquest import superarà els 27.000 euros, que sumat a la recaptació de les àrees de servei generaran uns ingressos lleugerament superiors als 33.900 euros consignats per l’Ajuntament.

De fet, des de 2007 el municipi ja repercutia als terrenys de l’autopista el tipus màxim permès de l’1,3 per als béns immobles de característiques especials, en comptes del 0,797 que aplica als habitatges i finques particulars de naturalesa urbana.

---