La biblioteca de Can Llaurador obre les portes de nou el dijous 28 i complementarà el seu horari habitual amb l'aula d'estudi els dijous 28 d'agost i 4 de setembre de 10 a 14 hores. L'Aula d'estudi es un espai ideal perquè els estudiants d'ESO, Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat puguin preparar els exàmens del mes de setembre.

La tempesta caiguda ahir a la tarda va provocar importants destrosses a Teià. Aquesta va provocar diversos esborancs, així com l'aixecament del paviment, al llarg d'uns 12 metres, a banda i banda del Passeig de la Riera, a l'alçada del passeig de Can Feu i del carrer d'Àngel Guimerà.

Per altra banda, la forta pedregada va provocar també la caiguda d'un arbre de dimensions considerables que va tallar durant una bona estona la carretera nova de Teià, on fins i tot van haver de venir els bombers de la Generalitat de Catalunya, assistits per la nostra Policia Local.

Gràcies a l'eficient tasca de la Policia Local, del personal de la Brigada, i d'altres tècnics de l'Ajuntament, que es van anar apropant a la zona, així com de la col·laboració ciutadana, bàsica sobretot en els primers minuts de l'incident, han fet possible que en dues hores es tingués la situació controlada: Amb una primera actuació d'urgència, procedint a la col·locació de tanques de seguretat, cons i llums nocturnes per tal de garantir la seguretat de vehicles i vianants. I amb una segona actuació, avui a primera hora, quan han començat els treballs d'arranjament de tota la zona afectada, que s'espera deixar enllestits en 24 hores.

Volem doncs agrair la rapidesa i diligència que s'ha mostrat en tot moment per part del personal de l'Ajuntament, així com dels veïns de la zona, que han col·laborat des dels primers minuts per evitar que hi pugués haver qualsevol incident.

Després que la comunitat de propietaris de la Urbanització Parc Sant Berger, fa gairebé un any, entrés al·legacions contra la resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme demanant "procedir a la demolició" de l'institut de Teià, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de dictar sentència estimant que "resulta improcedent [procedir a la demolició] ja que aquesta perspectiva no es troba en l'àmbit del fet jutjat en aquest procés".

Cal recordar, que la denúncia interposada per la comunitat de veïns de Sant Berger va acabar amb una sentència del Tribunal Suprem en la qual s'instava a la Generalitat de Catalunya (donat que l'Institut Turó d'en Baldiri és propietat de la Generalitat de Catalunya) a reparar les errades administratives detectades en el procés d'aprovació urbanística i ampliar l'estudi d'avaluació ambiental havent-hi d'executar algunes obres de canalització complementàries.

En el seu moment, la construcció de l'institut va complir tots els paràmetres legals requerits, inclosa l'aprovació del Pla Especial Urbanístic per la Comissió Territorial d'Urbanisme, i el visiplau de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) pel que fa l'estudi d'avaluació ambiental que es va fer per part de l'Ajuntament.

Malgrat tot, arran de la denúncia interposada per la comunitat de veïns de Sant Berger, el Tribunal Suprem va acabar dictant una sentència que, de retruc, suposa una inversió econòmica important per l'Ajuntament de Teià (prop de 100.000 €), que ha hagut de canviar la nomenclatura formal de l'equipament i haurà de realitzar unes obres de canalització complementàries. Tot i el resultat de la sentència, la comunitat de propietaris de Sant Berger va entrar al·legacions demanant directament "procedir a la demolició" de l'institut de Teià.

Ara, el Tribunal Suprem dóna resposta a aquesta petició del veïns, estimant que es considera improcedent i fins i tot "resulta il·lusori insistir en una execució com la que es pretén" ja que l'objecte que es porta a judici no té res a veure amb l'enderrocament de l'institut.

Actualment, l'Ajuntament ja té enllestit el nou Pla Especial Urbanístic, amb l'estudi d'avaluació ambiental corresponent, i està a punt per passar les aprovacions oportunes per poder executar finalment les obres de canalització de la zona.

En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió (1714-2014), la Generalitat de Catalunya ha decidit posar en valor més d'una cinquantena de monuments històrics destacables de la guerra, dels quals deu en constitueixen l'espina dorsal sota la marca Ruta 1714, una vintena amb el títol Viles cremades 1714 i una vintena més sota el títol Espais 1714.

LA RUTA 1714

La Ruta 1714 és un recorregut pels deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la guerra de Successió a Catalunya (1702-1714). Es tracta de llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i/o paisatgístic i que ofereixen una variada oferta cultural i d'oci al seu voltant.
Està formada pels monuments Seu Vella de Lleida; la Universitat de Cervera; els castells de Cardona i de Talamanca; torres de defensa com la Manresana, a Els Prats de Rei, o Solsona, a la fortificació de Castellciutat de la Seu d'Urgell; les ruïnes del Born de Barcelona o les cases on va viure Rafael Casanova a Moià i Sant Boi de Llobregat.
En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la guerra de Successió (1714-2004), la Ruta 1714 us convida a conèixer el patrimoni cultural i artístic d'aquests indrets i a gaudir d'activitats al seu voltant.

LES VILES CREMADES

Les Viles cremades 1714 són una vintena de poblacions catalanes que durant la guerra van patir pràctiques de terrorisme militar per part de les tropes borbòniques. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.
A Catalunya, en total van ser cremades una vintena de viles i les comarques més afectades per aquesta ordre van ser Osona, el Bages, l'Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, la Selva i el Vallès Occidental.
Les poblacions considerades històricament viles cremades són: Arbúcies, Caldes de Montbui, Castellterçol, Esparreguera, Espinelves, Manresa, Monistrol de Montserrat, Oristà, Peramola, La Pobla de Claramunt, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Teià, Terrassa, Torelló, Viladrau i Vilassar de Dalt.

En aquests llocs, es poden visitar les empremtes de la història i conèixer més detalls en plafons informatius.

ELS FETS DE 1714 A TEIÀ

Des del 4 d'agost de 1713, representants de les poblacions properes a Mataró van acudir a la ciutat per donar l'obediència a les noves autoritats borbòniques. Tot i així, la vila de Teià, juntament amb Vilassar, no ho va fer. Conseqüentment, tres-cents soldats borbònics es van dirigir cap a aquestes localitats, però el sometent s'hi va enfrontar i els va obligar a fugir.
Poques jornades després, l'expedició militar catalana del diputat Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Arenys. Els expedicionaris van ocupar Vilassar i Teià per evitar que el marquès d'Arpajon, amb el seu destacament borbònic, represaliés les poblacions. El 20 d'agost, després de produir-se combats intensos a la vila de Vilassar, que va ser incendiada, la lluita es va desplaçar a Teià. El coronel Sebastià Dalmau va defensar l'indret, però no va evitar que una finca de la seva propietat, l'actual Can Godó, fos cremada. L'únic element que en va quedar dempeus fou la capella.

 La Casa Municipal de Cultura La Unió i la Comissió d’Exposicions us presenten la tercera edició del Teià Polièdric. Una nova aposta per la recerca d’artistes locals. Enguany amb la participació de Carla Alpáñez, Isabel Montoliu, Isabel Otero, Jordi Sala Carbonés, Jorge Serraute, Juanmi Muñoz, Montse Pons, Pablo Navas Arroyo, Sergi Pérez Gil i Úrsula Garcia Casellas. Una mostra hetereogènia de la visió de Teià de pintors amb vincles passats, presents i/o recents amb el poble.

Punts de vista diferents, tècniques diverses, diferents ulls, diferents ments, diferents mans, que donen com a resultat us mapa polièdric de Teià. Veieu-la a la sala d’exposicions de La Unió, fins el 20 de juliol.