Avui dijous, a les 20h, Teià acull la inauguració de la mostra titulada Davantals subversius, que es podrà visitar a La Unió fins al 14 de març.

L’exposició forma part de les accions de projecció pública que duen a terme les dones de SindiHogar-SindiLlar, el primer sindicat de treballadores de la llar i les cures de Barcelona. Aquest col·lectiu va néixer el 2011, impulsat per un centenar de dones migrants de diversos països d’Amèrica, Àfrica, Àsia i l’est d’Europa per reivindicar la seva dignitat laboral i defensar els seus drets socials.

Fins al moment, el sector de les cures i feines domèstiques és l’únic en el qual impera un “règim especial” de cotització a la Seguretat Social, sense possibilitat de defensa en cas d’acomiadament arbitrari, sense contractes que contemplin increments salarials segons l’IPC, sense el gaudi de vacances i sense correspondència legal entre el sou i les hores de feina realment realitzades. Atès que aquest sector ocupa majoritàriament a dones migrants, aquestes treballadores es veuen directament afectades per les restriccions de la Llei d’Estrangeria espanyola.

Element comú

Per tal de vehicular les seves demandes, SindiHogar-SindiLlar promou una “pràctica feminista des dels afectes” a través de les expressions més diverses: des de la cuina i el teatre, a la dansa i l’art tèxtil.
Aquesta darrera línia ha pres volada amb el naixement, el gener de 2019, del projecte Davantals subversius com una forma participativa de plasmar creativament els seus anhels –individuals i col·lectius– per mitjà de la costura i el brodat.

Segons que expliquen elles mateixes, “amb la idea de portar el nostre art al carrer a l’entorn del 8 de març, organitzem tallers d’il·lustració textil damunt del suport comú que ens representa: el davantal”.

Teixir per expressar-se

SindiHogar-SindiLlar reivindica que “més enllà de la vinculació passiva i domèstica que històricament s’ha atribuït a les feines de llar, molts d’aquests quefers han estat subvertits com a forma de protesta, testimoni i denúncia”. Per a aquestes treballadores precaritzades i racialitzades, “cosir, teixir i brodar són i representen escriptures femenines que expliquen allò que la paraula o la parla no poden dir”.

El passat 25 de gener, el Govern de la Generalitat va presentar un nou pla d’ajuts directes per donar suport als col·lectius i sectors econòmics més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19 per un import de 618 milions d’euros. El pla té caràcter trimestral, de gener a març, i tot just aquesta setmana s’han començat a habilitar els canals telemàtics per gestionar-ne les sol·licituds.

Quatre línies

El pla consta de quatre línies: una adreçada a treballadors autònoms que han vist reduïts els seus ingressos; una altra micro i petites empreses que han patit una caiguda substancial de la seva facturació i que es comprometen a mantenir els llocs de treball; una tercera a persones treballadores que estiguin en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), i una quarta als sectors més afectats per les restriccions.

Ajut directe a treballadors en ERTO

Hi poden optar les persones amb ingressos baixos afectades per un ERTO durant 2020 i les beneficiàries d’una prestació extraordinària per contracte fix discontinu.

El termini de sol·licituds va començar dilluns, 15 de febrer, i finalitzarà dijous 25 de febrer a les 15h. Tenint en compte que per accedir a aquest ajut s’ha de fer un registre telemàtic previ, el Consell Comarcal del Maresme ha habilitat un servei especial per resoldre dubtes i acompanyar en el procés les persones interessades. Si necessiteu aquest suport, contacteu amb els telèfons: 697 83 43 38 (Marta Martín) i 697 82 50 33 (Àgueda Navarro)

En total s’hi destinaran un 105 milions d’euros, amb la previsió d’arribar a aproximadament 175.000 persones. L’import per beneficiari serà d’un mínim de 600 euros, però aquesta qüestió s’acabarà de concretar amb els agents socials.

Trobareu les bases de la convocatòria en aquest enllaç.

Nou ajut per a la formació de persones en ERTO

Aquest ajut a la formació està dirigit a persones treballadores que es troben en situació d’ERTO per ajudar-los a la seva possible reorientació i requalificació. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsarà un programa mixt d’orientació i formació per a les persones treballadores, per tal d’acreditar les seves competències o fer un itinerari formatiu de formació acreditable. Aquest programa estarà gestionat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i s’acabarà de dissenyar amb els agents econòmics i socials.

S’hi destinaran 25 milions d’euros i es preveu beneficiar unes 10.000 persones.

Ajuts per a PIMES en ERTO

El Govern destinarà 208 milions d’euros a micro i petites empreses amb treballadors en situació d’ERTO. S’hi podran acollir les empreses amb menys de 50 treballadors i una facturació de fins a 10 milions d’euros anuals que tinguin treballadors en situació d’ERTO.

L’ajut consistirà en 2.000 euros per treballador a jornada completa en situació d’ERTO, amb un màxim de 30.000 euros per empresa.

El termini de sol·licitud comprèn des de les 9h del 15 de febrer fins a les 15h del dia 22. Per acollir-se als ajuts, l’empresa haurà de comprometre’s a mantenir la contractació dels treballadors fins al 31 de desembre de 2021, i en cas d’incompliment perdrà la totalitat de la subvenció. Per rebre l’ajut els sol·licitants només hauran de fer un certificat d’autoresponsabilitat i el control administratiu del compliment dels requisits es farà a posteriori, un cop fet el pagament.

Trobareu les bases de la convocatòria en aquest enllaç.

Reedició d’ajuts als autònoms

Es tracta d’una nova edició de l’ajut dels mesos de novembre i desembre. L’ajut serà novament de 2.000 euros per treballador autònom i el rebran tots aquelles persones que el sol·licitin i compleixin els requisits. L’estimació que fa el Govern és d’un pressupost de 280 milions d’euros, de manera que es beneficiarien uns 140.000 treballadors autònoms.

L’ajut està dirigit a persones treballadores autònomes individuals o amb fins a 5 treballadors contractats, amb una base imposable de l’IRPF l’any 2019 igual o inferior a 35.000 euros/any, i amb un rendiment net l’any 2020 igual o inferior a 17.500 euros. Són els mateixos requisits que a les dues convocatòries anteriors i hi podran accedir aquelles persones que ja el van rebre i aquelles que potser llavors no complien amb els requisits però ara sí.

El registre serà operatiu a partir de les 9h del proper divendres 19 de febrer i es tancarà el 26 de febrer a les 15h. El procediment per sol·licitar l’ajut serà el mateix que al desembre: a partir del registre a una nova base de dades de treballadors autònoms. Només serà necessari complir amb els requisits per poder registrar-se a la base de dades i s’accedirà a l’ajut directament.

Trobareu les bases de la convocatòria en aquest enllaç.

Ajuts compatibles

Aquests ajuts es poden acumular a altres subvencions o ajuts públics o privats ja sol·licitats o que es puguin posar en marxa en un futur.

A banda d’aquest pla, des de l’inici de la pandèmia el Govern de la Generalitat ha injectat 877 milions d’euros a l’economia a través d’ajuts directes a empreses i actors socials que estan patint directament les conseqüències de la crisi econòmica.

La quarta edició del concurs internacional de perfumeria Mouillette d’Argent de Teià comptarà amb un rècord històric de participants, amb 112 perfumistes de 27 països diferents. La majoria dels inscrits procedeixen de l’Estat espanyol, França, Estats Units, Itàlia, Regne Unit, Argentina, Brasil i Alemanya. Destaca la presència, per primer cop, de perfumistes del Japó, Corea del Sud, Malàisia, Grècia o Kuwait.

El concurs internacional Mouillette d’Argent està impulsat per l’Ajuntament de Teià i l’empresa local Ainea Perfums, amb el patrocini del Beauty Cluster.

La violeta, protagonista

Enguany, la violeta serà la flor protagonista de la convocatòria, de manera que totes les fragàncies que s’hi presentin hauran de contenir la seva nota olfactiva. D’aquesta manera, i sempre que la situació sanitària ho permeti, la violeta esdevindrà el “fil conductor” a l’entorn del qual giraran la temàtica i les activitats del Maridatge dels Sentits: el festival de les flors, el perfum i l’enogastronomia. En edicions precedents, les essències seleccionades han estat la flor de la taronja (2018), el gessamí (2019) i el pebre (2020).

Nou guardó

Com a principal novetat del 2021, el jurat del concurs lliurarà dos premis en comptes d’un: un premi per a perfumistes professionals que treballen a la indústria del sector i un altre per a perfumistes independents o freelance. Addicionalment, totes les fragàncies que s’hi presentin competiran pel reconeixement del públic, mitjançant la votació popular.
La cerimònia de lliurament dels tres guardons tindrà lloc el 5 de juny a l’espai d’art de Ca l’Antiga.

Estrella del BOW

Com en l’edició anterior, el concurso Mouillette d’Argent és l’activitat central de la Barcelona Olfaction Week (BOW). Es tracta d’un certamen d’abast mundial organitzat pel Beauty Cluster amb un programa d’activitats al voltant de l’univers del perfum, la ciència olfactiva, la cultura de la bellesa i la indústria de las fragàncies. A causa de la pandèmia, la BOW 2020 es va celebrar de forma virtual i va congregar més de 2.000 participants internacionals.

Com ja va passar el 21 de desembre de 2017, la candidatura de JxCat que encapçalen el president a l’exili, Carles Puigdemont, i Laura Borràs ha tornat a ser força més votada pels veïns i veïnes de Teià a les eleccions al Parlament de Catalunya amb 1.012 vots, la qual cosa representa el 31,4% dels sufragis.

En termes percentuals, JxCat ha perdut un 2,5% dels suports; a causa, en bona part, de la competència amb el PDeCAT.

El segon lloc ha estat per a ERC, amb 757 vots. El partit que lidera el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha retrocedit del 25% al 23,5%. Es tracta del mateixa proporció en què ha crescut la CUP, que se situa com a quarta força política de la població amb 246 paperetes i el 7,6% dels vots emesos.

El comportament electoral del 14-F a escala local reprodueix la tendència general al conjunt del país, que d’una banda ha revalidat la majoria parlamentària de les forces sobiranistes i, de l’altra, ha assistit a un fort creixement del PSC, en detriment de C’s.

Un cop més, la suma de les quatre opcions independentistes a Teià segueix ampliant la seva base social, ja que aglutinen el 66% de la voluntat popular.

Ascens del PSC

Pel que fa a la resta de formacions, el PSC de Salvador Illa substitueix Cs en el tercer lloc, amb 457 vots (14%); mentre que el partit taronja cau del 17,7% del 2017 al 4% actual i únicament aconsegueix retenir 130 vots dels 748 que va aconseguir fa tres anys. A Carlos Carrizosa li passen al davant tant ECP, que reté posicions a l’entorn del 6%, com VOX, que s’enfila fins al 4,6%. També el PP millora resultats i n’obté el 3,5%.

Rècord d'abstenció

A Teià, la participació del 14-F ha estat del 65,8%: prop de 13 punts per sobre de la mitjana catalana, però 22 punts per sota dels darrers comicis autonòmics. El creixement de l’abstenció es deu sobretot a la situació de pandèmia que viu el país, però també a la desafecció de molts ciutadans amb la gestió que n'han fet els governs espanyol i català. 

De fet, tant la Generalitat com la majoria de partits polítics van acordar l’ajornament de les eleccions fins al mes de maig, un cop passada la tercera onada de la Covid-19, però una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar a mantenir la data.

La por al contagi va provocar que es formulessin milers d’al·legacions per part de les persones que havien estat cridades a formar part de les meses, tot i que finalment es van poder constituir totes.

A Teià, l’Ajuntament va fer un esforç suplementari per extremar les condicions d’higiene i seguretat: hi va destinar més personal administratiu, va nomenar un responsable sanitari a cada col·legi, va situar-hi agents de policia a les portes i es va encarregar de desinfectar els locals cada dues hores, durant tota la jornada.

Anit, l’alcalde, Andreu Bosch, va fer públic el seu agraïment a tots els treballadors i membres de les meses electorals per la feina i el compromís cívic que van demostrar.

Vot per correu

La persistència de la Covid-19 ha fet créixer fins a xifres inusuals el vot per correu. En total, 224 teianencs i teianenques n’han fet ús, la qual cosa representa el 6,9% dels sufragis emesos.

Per contra, gairebé ningú va exercir el seu dret durant la franja de vot de 19 a 20h reservada per a persones malaltes i en quarantena.

Segons les dades de seguiment del Parc de la Serralada Litoral, en els últims quinze anys la població de senglar en aquest espai natural s’ha multiplicat per tres: s’ha passat d’una densitat de tres exemplars per quilòmetre quadrat a prop de nou en l’actualitat.

Aquest creixement té diverses causes, com ara l’augment de la massa forestal en detriment dels conreus, la manca de depredadors naturals i, sobretot, la hibridació del senglar amb porcs domèstics i vietnamites. Aquests creuaments n’afavoreixen la fertilitat, la natalitat i les possibilitats de transmissió de la febre porcina, fins al punt que, avui dia, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) qualifica de “plaga” la situació que es viu a moltes comarques de Catalunya.

En l’àmbit metropolità, la proliferació de senglars provoca que alguns grups abandonin l’hàbitat forestal i s’internin en àrees residencials, amb el consegüent risc d’accidents, mentre que en l’àmbit periurbà causen quantiosos danys a l’agricultura. De fet, sovint són els mateixos pagesos –i els cellers de vi, en el cas de la Denominació d’Origen Alella– els qui sol·liciten al DARP que autoritzi batudes a través de les societats de caçadors.

Activitat cinegètica

En l’actualitat, la caça és el principal mecanisme de regulació i seguiment de la sobrepoblació de senglar. Segons els experts en la matèria, les vacunes d'esterilització o els esquers inhibidors del zel tenen un efecte temporal, un abast reduït i impliquen un elevat cost, per la qual cosa es consideren accions complementàries al control de l'espècie.

L’augment de la consciència ambiental i animalista per part de la ciutadania, juntament amb la pressió antròpica sobre el medi natural, ha posat l’activitat cinegètica en tela de judici.

Harmonització d’usos

En comarques com el Maresme i el Vallès Oriental, és habitual la freqüentació dels espais naturals per part de diversos col·lectius per raons d’oci, salut i esport: ciclistes, motoristes, senderistes, corredors, passejants, boletaires...

Amb la pandèmia i les restriccions de mobilitat, les sortides a la muntanya s’han convertit en una vàlvula d’escapament per a moltes persones. Segons dades del Parc Serralada Litoral, la concurrència d’usuaris i visitants s’ha quadruplicat arran dels confinaments municipals i comarcals. Per això, el president del Consorci del Parc i alcalde de Teià, Andreu Bosch, advoca per la necessitat d’harmonitzar la convivència entre totes les formes de lleure i l’activitat cinegètica.

Suspensió provisional de batudes

El passat 30 de gener, el tret d’un caçador va provocar la mort d’una persona migrant que aplegava pinyes a Santa Maria de Martorelles. Aquell mateix cap de setmana, Bosch va realitzar diverses gestions amb el delegat del Govern, Juli Fernàndez, i el director dels serveis territorials del DARP, Josep Pena, instant-los a suspendre les batudes durant els caps de setmana mentre duri el confinament municipal o comarcal.

El 3 de febrer, Bosch va reiterar aquesta petició mitjançant una carta adreçada al subdirector general d’Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz. En concret, el president del Consorci del Parc sol·licitava que la qüestió fos estudiada pel Procicat. Efectivament, tres dies més tard, la Generalitat va publicar al Diari Oficial una resolució del Departament d’Interior per la qual es prohibeix la realització de batudes de caça major els dissabtes i diumenges en els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt, Serra de Collserola, Serralada de Marina i Serralada Litoral. Aquesta decisió va ser presa “per minimitzar els riscos d’accident en aquests espais naturals que estan patint un excés de visitants durant els caps de setmana fins que les mesures de mobilitat municipals i comarcals per fer front a la Covid-19 deixin de ser vigents”.

Entrevista a TV3

Avui dijous, Bosch ha participat com a convidat en el programa Els Matins de TV3 per tractar de L’oci i la caça als espais naturals, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Martorelles, Luis Mariano Pintor, i el president de la societat de caçadors d’aquesta població, Jaume Mompel. La seva presentadora, Lídia Heredia, ha dit que es tracta d’un tema que “aixeca arestes”.

Bosch ha insistit a dir que “les batudes són necessàries, però s’han de fer amb seguretat”, i ha demanat un esforç en la senyalització dels perímetres i la informació prèvia a la ciutadania. L’alcalde de Teià també ha posat sobre la taula “la percepció ciutadana” sobre la caça menor: “Rebem queixes freqüents per la proximitat als nuclis urbans”, i s’han mostrat partidari d’aplicar-hi mesures restrictives.

L’alcalde de Santa Maria de Martorelles ha apuntat altres aspectes que caldria millorar. S’ha referit a la llei estatal de caça, que data de l’any 1970 i està obsoleta; la conveniència de regular l’horari de les batudes, i la necessitat d’incrementar el nombre d’Agents Rurals sobre el terreny.

Per la seva part, Mompel ha destacat les “autolimitacions” que s’imposen els mateixos caçadors per actuar “fora de pistes” i no posar en risc la seguretat d’altres usuaris del bosc.

Si voleu, podeu recuperar l’entrevista de TV3 en aquest enllaç.