La Creu de Terme que dona la benvinguda a Teià torna a lluir el seu color original gràcies a la restauració que se n'ha fet. Aquesta setmana, l'Ajuntament ha rebut la memòria de la intervenció, on es detallen les patologies que presentava el monument i les actuacions correctores que s'hi han realitzat.
La Creu de Terme, també coneguda com a Creu de Can Llaurador, és un símbol religiós construït amb pedra de la muntanya de Montjuïc que podria datar-se de finals del segle XVI. Segons els estudiosos, podria correspondre a una "creu indicativa" que assenyalava l'entrada i sortida de la població, o bé a una "creu commemorativa" d'algun fet excepcional, com podria ser el cas del brot de pesta que el 1589 va afectar el poble de Teià i que segons sembla es va originar a la masia de Can Llaurador.
Per les seves característiques formals, es tracta d'una "creu acardotada" d'estil gòtic, ja que presenta decoracions de tipus vegetal en les seves terminacions. Pel seu valor històric i artístic, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i forma part de l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Gestions administratives
Aquest mandat, el Govern municipal va fer gestions davant la Diputació de Barcelona i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per restaurar l'element, ja que presentava nombroses desperfectes i afectacions causades pel pas del temps i les condicions ambientals a la intempèrie.
Finalment, els treballs van ser adjudicats per la Junta de Govern Local a l'empresa Signinum Restaura el passat 27 de setembre. Després d’una fase d’estudi preparatòria, els treballs pròpiament dits es varen iniciar l'1 d'abril i van finalitzar el passat 9 de maig. La intervenció ha suposat un cost de 12.705 euros (IVA inclòs), 9.000 dels quals han estat aportats directament pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a través dels ajuts de les Meses de Concertació entre l'ens provincial i l'Ajuntament.
Restauració acurada
Segons el mapping o diagnosi d'alteracions, la Creu de Terme patia l’acumulació de brutícia d’orígen divers (pols, excrements d’aus, etc.), biocolonització de líquens, fongs i altres microorganismes en bona part de la seva superfície, pèrdues puntuals de suport, exfoliació superficial, esquerdes i fissures, presència d’intervencions anteriors i desaparició del morter en les juntes.
Per resoldre totes aquestes problemàtiques, s'hi va instal·lar una bastida i, sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, s'hi van aplicar els següents tractaments: neteja mecànica i amb vapor d’aigua, eliminació de morters no originals, segellat d’esquerdes i fissures i reintegració cromàtica de les intervencions anteriors, d’acord amb el criteri de mínima intervenció i de respecte vers l’obra original.
El conservador-restaurador David Mallorquí ha dirigit els treballs, que han estat coordinats pels Serveis Tècnics. Segons Mallorquí, la creu "no té problemes estructurals, ni presenta salinització en cap punt". Això sí, "la pedra presenta un aspecte granular, causat per l’erosió continuada dels agents meteorològics que l’han afectat".
Si anem per parts, Mallorquí explica que s’ha intervingut també en el basament. "S'han eliminat els revestiments moderns, que estaven molt degradats i desvirtuaven l’obra original, permetent recuperar la visió de part de l’obra de maçoneria original” que s’aixecava damunt l'aflorament de la roca mare.
A la graonada i fust s'han sanejat totes les juntes de carreu que estaven obertes o deteriorades. A més, s'ha aplicat un producte biocida contra els líquens i s'han reintegrat les juntes de tot el conjunt amb morter de calç a imitació de l’obra original.
Marques de la Guerra Civil
Tota la neteja s'ha fet amb vapor d'aigua a pressió, un sistema innocu per a la pedra i efectiu per a la dissolució de les acumulacions superficials (brutícia, capa biogènica, etc.). El resultat ha estat la recuperació del color original del conjunt: una pedra de tonalitat ocre que deixa clarament a la vista l'actuació de restauració dels anys 40 del segle XX.
Després que fou destruïda l'any 1936 i un cop acabada la Guerra Civil, l'alcalde Francesc Mestre i el rector Josep Blanch van encarregar-ne la reconstrucció. Fruit d'aquells treballs, la creu va ser girada i el Crist, que inicialment estava encarat cap a la Serralada, va quedar orientat mirant al mar. Tret d'això, Mallorquí constata que es va realitzar una restauració ben executada, malgrat regir-se per uns criteris diferents i obsolets als actuals. "Es van fer diversos empelts amb pedra, reproduint els elements escultòrics perduts, i es van reintegrar les zones d’unió amb morters de reposició i ciments diversos, els quals s’han mantingut en bon estat de conservació fins avui”. El braç oest de la creu va ser feta de nou i unida a la resta mitjançant una ànima de coure, a mode de cosit. "Es tracta d'una bona solució, ja que el ferro hagués acabat esberlant la pedra per efecte del procés d'oxidació", conclou Mallorquí.