El ple de l’Ajuntament de Teià va aprovar el passat dimarts, 22 d’octubre, les principals ordenances fiscals per a l’exercici 2020.

Reducció del gravamen
L’Impost de Béns Immobles (IBI) és el principal tribut i la primera font d’ingressos del municipi.

El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va assenyalar que “el 2020 serà el darrer en què s’aplicarà l’increment lineal de la base imposable que fixa la revisió cadastral de 2010. Per compensar l’efecte d’aquest increment, va anunciar una reducció del tipus de gravamen “amb l’objectiu de deixar els ingressos per IBI al mateix nivell”. De cara a l’any vinent, el coeficient impositiu passarà del 0,765 al 0,745. A la pràctica, es tracta d’una congelació de l’impost que tindrà mínimes variacions en el rebut domèstic.

L’altra gran novetat és l’ampliació de la bonificació per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric, que passa del 25% de la quota íntegra actual al 50% l’any vinent. També s’incrementa de 2 a 3 el nombre d’exercicis bonificats, a comptar des de la finalització de les obres. Amb aquests incentius, l’Ajuntament pretén afavorir l’extensió de les energies renovables entre el els habitatges ja construïts que no estan obligats per la normativa urbanística.

El ple també va aprovar les bonificacions de l’IBI per a les famílies nombroses de categoria especial i manté ls beneficis fiscals vigents per a les famílies nombroses de règim general. El nou text té en compte el nombre persones discapacitades i l’amplia introduint-hi el concepte de renda familiar a les possibles bonificacions.

Atès que la llei tributària no contempla el supòsit de les famílies monoparentals, el portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va proposar que l’Ajuntament habiliti una línia d’ajuts i subvencions específiques per aconseguir l’equiparació amb les famílies nombroses. El regidor d’Hisenda va suggerir la creació d’un “borsa de solidaritat a través de Serveis Socials”.

El representant de Cs, David Basi, va exposar que “és un bon moment per rebaixar la pressió fiscal i baixar més el gravamen, ja que l’Ajuntament gaudeix d’una economia sanejada”. Basi va demanar també “ajuts per a persones en risc de vulnerabilitat”.

El regidor del PSC, Joaquim Roca, va manifestar que “no estem a favor de baixar impostos, sinó per fer-los progressius. Per això hi votarem a favor”.

Al final, l’ordenança fiscal sobre l’IBI es va aprovar amb el vot a favor d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat, GT i PSC, i el vot en contra de Cs.

Impost d’obres i construccions
El regidor d’Hisenda va explicar que l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) inclourà una bonificació del 90% per a la instal·lació de sistemes de captació solar, en els mateixos supòsits que els previstos a l’IBI. Sobre aquest particular, el regidor de Cs va demanar l’establiment de bonificacions per a les reformes de locals destinats al comerç de proximitat.

Impost de vehicles
L’impost sobre vehicles de tracció mecànica preveu augmentar la bonificació als cotxes elèctrics del 40% vigent al 75% de 2020, a petició de GT.

Cs s’hi va abstenir perquè “falten punts de recàrrega perquè la mesura sigui efectiva” i l’alcalde, Andreu Bosch, va explicar que l’any vinent se n’instal·larà un.

El portaveu de JxCat va demanar la supressió dels beneficis fiscals per als vehicles clàssics perquè “estem en emergència climàtica” i perquè els cotxes de més de 25 anys “contaminen moltíssim”. “Hi ha municipis, com Barcelona, que no els bonifica gens”, va apuntar. Tant la interventora municipal, Anna Moreno, com la regidora de Medi Ambient, Montse Riera, van recordar que no es tracta d’una bonificació genèrica, sinó d’una petició pregada que afecta pocs casos ja que s’han de complir dos requisits: que el vehicle estigui inscrit en un club d’automòbils clàssics i que estigui assegurat com a tal.

Aquest cap de setmana s’han celebrat els actes centrals del Dia Internacional de la Gent Gran a Teià.

Dissabte 19 d’octubre, un grup de 60 persones va visitar les caves Pagès Entrena i el museu de la xocolata Simon Coll a Sant Sadurní d’Anoia i van dinar a un restaurant de Masquefa.

L’endemà diumenge, un centenar d’avis i àvies van assistir a l’Homenatge a la Vellesa que cada any es fa a La Unió. Per segon cop, els corresponsals del Casal de Joves es van cuidar de preparar els plats, parar les taules, servir el berenar i recollir-ho tot. L’àpat va ser amenitzat pel tenor José Alberto Aznar, que va fer les delícies del públic, i es va cloure amb l’actuació del grup de ball en línia del Casal de la Gent Gran.

Com de costum, l’Ajuntament va obsequiar amb un capseta de fragàncies totes les persones majors de 74 anys, per gentilesa d’Ainea Perfums.

L’alcalde, Andreu Bosch, va dedicar el poema I de sobte, les coses s’esdevenen, de Miquel Martí i Pol, als socis més antics del Casal, la Quimeta i l’Andreu; mentre la regidora de Cicles de Vida, Èrica Busto, va destacar l’harmonia i el bon humor de joves i grans.

A l’acte també hi van assistir les regidores Mercè Alòs, Núria Andinyac i Gemma Rosell, i mossèn Esteve.

Noves dates
L’Ajuntament havia programat diverses activitats per commemorar el Dia Internacional de la Gent Gran, però la majoria van quedar afectades per la suspensió de l’activitat municipal com a resposta a la sentència contra els presos polítics.

Al llarg de les properes setmanes, la Regidoria de Cicles de Vida donarà a conèixer les noves dates en què tindran lloc les sessions que havien estat ajornades de gimnàstica, ball i cinema, així com el taller de cuina.

Avui divendres, 18 d’octubre, el govern municipal de Teià s’acull al dret de vaga i secunda l’aturada de les activitats quotidianes “pels drets i les llibertats”. La convocatòria formulada per formulada per la Intersindical-CSC afecta totes les treballadores i treballadors, tant funcionaris com laborals, de l’Ajuntament. 

Ahir dijous, l’alcalde, Andreu Bosch, va signar el decret de serveis mínims, d’acord amb l’ordre TSF/187/2019, de 16 d’octubre. El decret garanteix el compliment dels serveis essencials de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, la Brigada Municipal i la consergeria de l’Escola El Cim. El decret no afecta la resta d’àrees i equipaments públics municipals, l’obertura dels quals dependrà del seguiment de la vaga que facin els seus treballadors i treballadores.

Policia Local

La Policia Local funcionarà amb total normalitat.

Consultori mèdic

L’Institut Català de Salut informa que l’activitat del consultori local es pot veure afectada pel dret dels professionals a exercir el dret de vaga. En aquest cas, s’han establert serveis mínims reglamentaris d'acord amb cada categoria professional i s’assegurarà l’atenció urgent tant al CAP d’Ocata com al del Masnou.

Servei de transport públic

L’empresa responsable dels serveis de transport públic urbà i interurbà informa que les línies Teià-Ocata i Teià-Barcelona tenen previst realitzar el servei habitual d’un dia feiner, si bé poden patir afectacions en el seu recorregut i horaris a causa de les mobilitzacions ciutadanes.

El ple de l’Ajuntament de Teià es va reunir ahir, 16 d’octubre, amb caràcter extraordinari i urgent per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem que condemna els presos polítics catalans a penes de presó que sumen prop de 100 anys.

Els grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT van votar a favor de la moció. El PSC hi va votar en contra i Cs no va assistir a la sessió.

La resolució havia estat consensuada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i ha estat aprovada en nombrosos ajuntaments del país. El text assenyala que “la democràcia a l’Estat espanyola mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort” i critica “un judici polític que mai s’hagués hagut de produir”. La moció es referma en la idea que “votar no és cap delicte” i que “les idees no es jutgen”. En aquest sentit, adverteix que “l’aparell de l’Estat espanyol intenta abolir la pluralitat política” i constata que “les forces polítiques espanyoles són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte”.

Amb l’objectiu de “liderar de nou la lluita antirepressiva” i fer front a una “situació d’excepcionalitat” que “afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim”, la moció “manifesta el rebutja la sentència”, “reclama la llibertat immediata de tots els presos”, “exigeix la seva amnistia”, “mostra el compromís amb el dret d’autodeterminació” i es “reafirma en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista”.

El diàleg, en suspens
En el torn de paraula, tots els grups municipals van coincidir en la necessitat d’obrir vies de diàleg entre la Generalitat i el Govern de l’Estat.

Per a la portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Montse Riera, “la sentència és una vergonya” que persegueix “la criminalització de la protesta i és un escarment polític i social”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, va assegurar que “la presó no és la solució”. Andinyac va demanar “prudència” als manifestants i els poders públics, i va reclamar “diàleg i democràcia com a úniques vies de solució”, juntament amb “l’alliberament immediat dels presos i el retorn dels exiliats”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va assegurar que “la sentència és un cop de puny als drets i llibertats que ens transporta al 15 d’octubre de 1940, quan el president Lluís Companys va ser executat. Són hores negres per a Catalunya. Ells sí ho han tornat a fer”.

Ribas va fer autocrítica -“els partits no ho hem fet bé”-, va reivindicar l’esperit unitari de l’1 d’octubre de 2017 -“aquell dia, tots vam rebre”- i va fer una crida a “aïllar la violència. També la nostra, si n’hi ha. Els presos ens han mostrat el camí. No caiguem ara pel pedregar per entrar en provocacions”.

Per últim, es va adreçar “als companys del PSC”. “Us interpel·lem: no us fa vergonya i pudor a totalitarisme i feixisme aquesta sentència? On és aquella aferrissada defensa que fèieu fa quatre dies del federalisme? No us cau la cara de vergonya? Abans corríeu davant dels grisos. Ara, en canvi, mireu enrere i no hi ha ningú perquè som tots davant cercant la llibertat”.

El regidor del PSC, Joaquim Roca, va lamentar que la veu dels socialistes “no hagués estat escoltada per evitar aquest atzucac”. Roca va defensar la separació de poders a Espanya, així com la transparència i les garanties del judici. “La sentència s’ha d’acatar”, va dir, bo i admetre que possiblement les penes eren “excessivament dures”. Roca va anunciar una “nova etapa presidida pel diàleg i la convivència” i va advocar per “cercar solucions des de la política a un problema eminentment polític”.

El representant socialista va retreure als independentistes que no donessin suport al nomenament de Miquel Iceta al Senat espanyol. Roca va negar que el govern i la justícia persegueixin idees polítiques i va preguntar als partits sobiranistes “què esteu fent malament?”.

Des de les files de JxCat, el seu portaveu va deplorar el “cinisme” d’aquestes afirmacions, mentre la regidora Gemma Rosell va dir que “no votarem” la investidura de Pedro Sánchez “a canvi de res” i va denunciar que “el PSC va de la maneta amb el PP. Ara en envia la policia perquè ens pegui”.

L’alcalde, Andreu Bosch, va agrair “la voluntat de diàleg” expressada pel regidor socialista, “perquè fins ara no hi ha estat, ni amb Rajoy ni amb Sánchez”. Bosch va blasmar la “política repressiva, malaltissa i autoritària” dels partits favorables a l’aplicació de l’article 155. L’alcalde va assegurar que “la sentència obre la veda per altres persecucions polítiques i judicials instades pel Govern, el Congrés o la Fiscalia”, i va recordar que hi ha 700 alcaldes investigats: “Ves a saber si un dia anirem també a la presó”.

L’Ajuntament de Teià ha retirat aquest matí del balcó del consistori la pancarta en què es llegia “Llibertat presos polítics i exiliats” per ordre de la Junta Electoral de la Zona (JEZ), a instàncies de Cs.

El passat 9 d’octubre, aquest partit va denunciar davant la JEZ que “la fachada del Ayuntamiento de Teiá luce con simbología independentista y partidista, con lazos y pancarta con la alusión ‘llibertat presos polític’ incumpliendo los numerosos acuerdos de la Junta Electoral Central de fecha 2 de octubre, de 11 y 18 de marzo de 2019”.

En el seu escrit, Cs argumenta que “dicha situación fáctica es contraria al principio de neutralidad de los poderes públicos que debe imperar durante todo el periodo electoral” i per això sol·licita a la JEZ que “ordene a la Alcaldía del Ayuntamiento de Teiá que proceda de manera inmediata al restablecimiento del cumplimiento” d’aquest principi.

Com ja va passar en ocasió de les eleccions espanyoles del passat mes d’abril, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha fet saber que la pancarta es tornarà a penjar després dels comicis del proper 10 de novembre.

Llibertat d’expressió
Durant la setmana passada, la majoria d’ajuntaments del Maresme van ser obligats per la JEZ a despenjar les pancartes de suport als presos polítics. Teià ha trigat uns dies més perquè hi va presentar al·legacions. Els arguments jurídics de l’Ajuntament es fonamentaven en quatre eixos:

1. La campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític.
L’Ajuntament sosté que “la campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític”, ja que “la difusió de missatges fonamentats en la preservació de valors democràtics i de drets fonamentals com el de la llibertat, tan sols poden ser legítimament restringits si està previst legalment i han de ser adequades, necessàries i proporcionades per a la protecció d’altres drets o béns constitucionalment protegits”.

Seguint aquest raonament, “la mera possibilitat que una reivindicació, en aquest cas favorable a la llibertat de determinades persones que es troben en situació de privació de llibertat, pugui incidir d’una forma o altra en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar l’expressió d’aquests missatges en període electoral”. En cas contrari, “s’obre la via a la prohibició de totes aquelles manifestacions públiques realitzades” per actors socials i polítics que no siguin directament efectuades per candidats i partits que es presenten a les eleccions.

2. Afectació a drets fonamentals de llibertat d’expressió.
Segons l’Ajuntament, “les limitacions que sol·licita genèricament el denunciant poden atemptar greument el dret fonamental de llibertat d’expressió reconeguda als empleats públics, i comportar un efecte desànim en l’exercici de drets fonamentals”. En concret, l’Ajuntament apel·la a “la llibertat d’expressió dels empleats públics”, en els termes previstos en l’article 20.1 de la Constitució espanyola i a la resolució del Síndic de Greuges de 17 de setembre de 2018 “pel que fa específicament a la col·locació de cartells i altres elements amb connotació ideològica a les dependències de les administracions públiques”.

3. Elements de connotació ideològica democràtica.
L’Ajuntament considera que “els símbols denunciats de cap manera no es poden identificar amb símbols partidistes prohibits. La millor prova és que l’autor de la queixa assenyala diversos grups polítics que utilitzen el mateix símbol, fent evident que el llaç no pertany en exclusiva a cap grup en concret, sinó que és transversal”.

“El Tribunal Europeu de Drets Humans també s’ha pronunciat sobre qüestions relacionades amb la llibertat ideològica en el seu vessant de llibertat religiosa i la neutralitat de l’Estat. De tota aquesta jurisprudència emergeix un principi en favor de la llibertat, sota la premissa primordial de permetre i no prohibir”.

4. Principi de neutralitat oberta.
L’Ajuntament nega que una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats afecti negativament la imatge d’objectivitat que ha d’oferir l’administració. “Des d’una òptica de neutralitat oberta es pot considerar que aquesta pancarta és compatible amb l’objectivitat i la neutralitat ideològica de l’Administració” i manté “que així ho pot entendre la població” en favor de la proporcionalitat entre la neutralitat de l’Estat i l’equilibri d’altres interessos constitucionals com la llibertat ideològica.

Recurs desestimat
Ahir a la tarda, dia 15, la JEZ va comunicar a l’Ajuntament de Teià la desestimació de les seves al·legacions i va instar-lo al “cumplimiento immediato” de la seva resolució.

En concret, la JEZ afirma que “la exhibición por parte de un ayuntamiento en período electoral de pancartas, banderes, símbolos o signos que sean reconocibles e identificables por la ciudadanía como propios de una parte de las formaciones políticas que concurren a las elecciones” vulnera el principi de neutralitat política de les instituciones està prohibida per l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. A més, la JEZ puntualitza que “la libertad de expresión es un derecho individual de las personas, no de una entidad gobernante”.

Guerra de banderes
Aquesta matinada, ha estat sostreta la bandera estelada que hi ha a l’entrada del poble, prop de la rotonda de la Plana, i ha aparegut guixat el rètol d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).