L’Ajuntament de Teià celebrarà el proper 14 d’octubre una jornada de record i agraïment a les mestres voluntàries de les colònies infantils que es van establir al poble durant la fase final de la Guerra Civil. L’acte d’homenatge comptarà amb la presència de dues d’elles: Josefina Miralles i Celia Sanz, de 95 anys, que vindran acompanyades de les seves famílies expressament des de Madrid, on resideixen. També hi seran presents els descendents de Felisa Eulalia Alonso, que juntament amb les seves germanes Libertad i Emilia, va ser alumna de can Wertheim, i un cop acabada la guerra va restar a Teià fins als 17 anys. En canvi, no hi podrà ser pel seu delicat de salut Manuel Ramos, que va ser alumne de can Godó i un dels últims a marxar del poble, juntament amb el seus altres sis germans.

Adolescents d’entre 15 i 16, les homenatjades van fer de monitores o mestres voluntàries per donar un cop de mà en la cura dels més petits. Tot això ho explica en un llibre de memòries un dels germans petits de la Celia, Pablo Sanz, que podeu descarregar en aquest enllaç i també vindrà des de València.

La data escollida no és casual: coincideix amb la vetlla del 77è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc.

La recepció a les antigues mestres i alumnes serà oberta a tota la població i tindrà lloc a partir de les 19h, a la masia de can Llaurador. Després dels parlaments de rigor, la historiadora Maria Ojuel pronunciarà una conferència sobre Les colònies infantils a Catalunya durant la Guerra Civil, seguida de l’espectacle de música i poesia Maleïdes guerres, a càrrec de la companyia Palestra.

Una estona abans, a les 17h, les persones homenatjades i els seus familiars faran una visita privada a can Godó i can Wertheim, les dues finques que van acollir el nens de la guerra.

Sota protecció sueca
L’avanç de les tropes nacionals del general Franco i els bombardejos de l’aviació de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista sobre la població civil van obligar la Generalitat i els ajuntaments catalans a organitzar una xarxa de refugis per als nens i nenes que eren evacuats dels fronts de guerra del nord i el centre peninsular, però també d’Andalusia, Múrcia i el País Valencià. Quan Barcelona en va ser també víctima, molts d’aquests refugiats van ser traslladats a poblacions rurals del Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat.

Aquesta protecció es va prestar de dues formes: allotjant en cases particulars els nens i famílies desplaçades, i acollint en colònies infantils els vailets que no tenien ningú, ja que molts eren fills i orfes de combatents. A Teià, on havien anat a raure alguns infants des de l’octubre de 1936, aquest socors va comptar a partir de 1938 amb el patrocini de l’ambaixada de Suècia, que va posar a disposició dels evacuats i dels nens del poble el Menjador Suec de can Wertheim i la Colònia Sueca de can Godó (oficialment, Hogar Jorge Brantin). Totes dues propietats pertanyien a persones de dretes i havien estat requisades prèviament per les autoritats municipals amb destí a usos socials.

Els dos centres van funcionar com a escola fins al març de 1939, poc després de l’entrada de les tropes nacionals. Sota la direcció del botànic Eric Ragnar Svensson, s’hi oferia ajuda humanitària i formació acadèmica. Els nens i nenes de Teià hi menjaven tres àpats (esmorzar, dinar i berenar) i anaven a dormir a casa seva. Durant l’estada, se’ls ensenyava llengua castellana, gimnàstica sueca, dibuix, escultura, pintura, entre d’altres.

Segona vegada
L’acte del 14 d’octubre serà la segona vegada que Teià recorda aquest episodi de la seva història recent. L’11 de setembre de 2004, l’Ajuntament ja va fer explícit el seu reconeixement a l’ambaixada de Suècia en una sessió institucional que va comptar amb la presència del seu representant a Madrid i la cònsol general a Barcelona. Malauradament, en el decurs d’aquests anys s’ha produït la mort d’alguns dels teianencs que van viure aquella experiència. “És el cas de Josep Balada i, justament ahir, de Julio Hospital”, per a qui l’alcalde, Andreu Bosch, ha tingut unes paraules de record.

---

L’Ajuntament de Teià, en col·laboració amb el Casal d’Avis de ca la Cecília, ha organitzat diverses activitats per als propers divendres i dissabte, coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran. La regidora de l’àrea, Sílvia Marcos, explica que “enguany el programa es desdobla en dues jornades per donar cabuda a noves disciplines, d’una banda, i esponjar una mica més els actes, de l’altra, ja que l'any passat potser resultar un pèl atapeït”.

La filosofia serà la mateixa. Es tracta de “reivindicar el paper actiu de la gent gran a la nostra societat, tal com ha quedat palès a la vista dels darrers esdeveniments al país”, diu la regidora. “La programació té un vessant lúdic per passar-s’ho bé, i un altre de reflexiu en què es parlarà de la salut en termes físics i mentals. Per això la xerrada i el berenar serà saludable, d’acord amb les recomanacions de la doctora Carmen Ferrer”, experta en Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Ramon Llull.

Per tal d’afavorir els hàbits saludables, l’Ajuntament ha editat un fulletó amb diversos consells sobre alimentació i activitat física.

Teatre i berenar
Divendres a les 18h, la sala gran de La Unió acollirà la xerrada Fer-se gran, una oportunitat, a càrrec de la psicòloga Assumpció Salat, que parlarà de com aprofitar el temps i de la importància de autoestima. A les 21.30h, el teatre de la Flor de la Palma obrirà el teló per veure la comèdia Ruth i Mercè, separades... i què?

L’endemà dissabte s’oferiran dues activitats esportives matinals: una cursa d’orientació amb sortida a les 10h al parc de can Godó, a càrrec de la Teresa Sabater del Club Excursionista Teià (CET), i una sessió de txi-kung a les 12 a La Unió, dirigida per la doctora Isabel Cusó.

El colofó al Dia Internacional de la Gent Gran tindrà lloc a les 18h a la Unió amb el berenar del 66è Homenatge a la Vellesa, amenitzat amb una actuació musical. La jornada es clourà amb el lliurament d’un obsequi a totes les persones majors de 74 anys. Per assistir al berenar, així com per sol·licitar el servei de transport per a persones amb mobilitat reduïda cal comunicar-ho abans de divendres al telèfon 93 540 93 50.

---

Malgrat la pluja, els atacs al sistema informàtic de votació i la tensió provocada per la violència policial en altres col·legis de la comarca, la majoria dels veïns i veïnes de Teià majors de 18 anys van participar en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya celebrat el passat diumenge, 1 d’octubre.

Per tal de superar les traves posades per l’Estat per impedir el dret de vot, la Generalitat va habilitar des de primera hora el cens universal, la qual cosa va permetre als electors fer-lo efectiu en qualsevol col·legi electoral del país. A Teià la jornada es va desenvolupar amb gran civisme. En total hi van votar 3.040 persones: 2.837 a favor del sí (93,3%) i 144 (4,7%) partidàries del no. El nombre de vots nuls i blancs va ser de 22 i 37, respectivament.

Concentració de condemna
El balanç de persones ferides per l’actuació repressora de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola contra la gent que protegia els col·legis electorals i feia cua per votar va ser 900 persones. L’endemà dilluns, les institucions públiques del país van convocar concentracions de condemna d’aquests fets a les 12 del migdia. A Teià s’hi van aplegar a l’entorn de 200 persones.

Vaga general
Per ahir, dia 3, alguns sindicats i partits polítics havien convocada una vaga general. Per la seva part, les entitats que conformen la Taula per la Democràcia van organitzar una Aturada de país davant les administracions i els centres de treball. A Teià, com al conjunt del país, el seguiment de les dues convocatòries va ser massiu. La major part de comerços i establiments de la població van romandre tancats, igual com tots els equipament municipals, docents i sanitaris.

A les sis de la tarda, un miler de persones de totes les edats van protagonitzar una manifestació que va recórrer els tres col·legis electorals de l’1 d’octubre -La Unió, ca la Cecília i l’Escola El Cim-, amb diverses actuacions de les corals del poble. La capçalera del seguici anava precedida per les urnes utilitzades en la votació, portades per les persones que la van fer possible. La marxa va finalitzar a les escales de l’Ajuntament amb la lectura del manifest de la Taula per la Democràcia, a càrrec de Cè Casabella, i d'una moció conjunta dels grups municipals que serà presentada a la propera sessió plenària. En tots dos textos s’exigeix la retirada immediata de les forces de seguretat de l’Estat a Catalunya.

---

L’Ajuntament del Teià s’ha afegit a la convocatòria de la plataforma ‘Taula per la Democràcia’ (formada per una quarantena d’entitats de la societat civil) d’una “aturada de país” pel dimarts 3 d’octubre, com a condemna a l’ ús de la força per part de les forces policials durant el referèndum de l’1 d’octubre i en defensa dels drets fonamentals.

L’aturada general tindrà un dia de durada i totes les dependències municipals romandran tancades.

---

La vigília del referèndum d’autodeterminació de demà diumenge, el poble toscà de Massarosa, agermanat amb Teià, ha tramès avui mateix a l’alcalde Andreu Bosch un pronunciament institucional signat pel president del consell municipal, Adolfo Del Soldato, en què expressa la seva “emoció” i “proximitat” davant dels fets que s’estan vivint aquests dies a Catalunya perquè “afecten els valors civils i polítics”.

En l’escrit, el representant italià assegura que la seva “consciència de demòcrata” se sent interpel·lada perquè “la legitimitat de les institucions rau en la voluntat popular”. “Al cap i a la fi –conclou–, un poble ho és si decideix ser-ho”.

A títol personal, Del Soldato diu que com a italià “tinc al cor la unitat de la meva pàtria” i expressa algunes reserves respecte del desig d’independència d'alguns territoris d'Europa, “lligades a la meva convicció que en els estats nació està la garantia més important de l’estat de dret”. En el cas català, el president del consell de Massarosa afirma que “Espanya ha conegut un centralisme opressiu que ha negat durant molt de temps el dret a existir d’identitats diferents a la castellana”, i admet que Catalunya, “amb la seva llengua i història, no pot ser reduïda a una entitat regional com d'altres a Europa”.

Amistat i germanor
Per damunt de qualsevol altra consideració, per a Del Soldato “el que compta és el pacte d’amistat segellat pels nostres municipis, que ens vincula en el temps. Aquell pacte no va ser un exercici retòric, sinó que és un compromís que adquireix valor si preval en moments difícils. Per això el deure que sento, en nom de l’Ajuntament de Masarossa, és d’estar prop vostre i de prestar-vos socors, si cal”. La carta finalitza amb una declaració de suport: “Si en les properes hores arriben moments difícils, sapigueu que podeu comptar amb Masarossa. Teniu dret a comptar amb nosaltres, i el nostre deure és ser-hi”.

---