milloresEn les darreres setmanes, l’Ajuntament de Teià ha dut a terme diversos treballs de millora de l’asfaltat i la il·luminació de la via pública.

En concret, s’han destinat 17.000 euros a la pavimentació de la cruïlla entre els carrers Puigoriol i Fivaller, així com a la reparació dels desperfectes provocats per les arrels dels arbres que hi havia en el tram de vorera comprès entre els números 11 i 19 del carrer dels Pins.

D’altra banda, aquesta setmana finalitzaran els treballs iniciats el passat dia 18 per a la instal·lació de 4 columnes de llum -3 dobles i 1 d’individual- a l’entorn del tanatori i el cementiri municipal. D’aquesta manera, l’accés al recinte disposarà d’il·luminació vertical fins a les dotze de la nit, hora a partir de la qual seguiran enceses les balises del vial qui hi mena.

L’actuació, valorada en 12.000 euros, ha estat realitzada per l’empresa concessionària del servei d’enllumenat públic. Es tracta d’una obra proposada com a millora en l’oferta guanyadora del concurs d’adjudicació l’abril de 2016, per la qual cosa no té cap cost per a les arques municipals.

soterramentDesprés de les darreres gestions realitzades per l’alcalde, Andreu Bosch, davant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Ministeri de Medi Ambient, el ple municipal celebrat aquest dilluns va reactivar oficialment els tràmits per aconseguir l’endegament del tram urbà de la Riera de Teià, en el tram comprès entre la rotonda del passeig del Castanyer i els torrents del Molí i d’Eroles.

En concret, el ple va donar llum verd a un dictamen de l’alcaldia que avala la proposta de soterrament formulada per l’ACA l’any 2009, i sol·licita formalment a aquest organisme que dugui a terme l’adaptació normativa i l’actualització de costos d’aquell projecte. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Teià fa palès que “no renuncia a l’endegament del tram urbà de la Riera” i complimenta les gestions burocràtiques necessàries per tenir-ho tot a punt en cas que algun dia es comptés amb dotació pressupostària suficient per afrontar l’obra. “És el pas previ i imprescindible per aprovar-ne el projecte executiu”, va dir Bosch.

L’alcalde va recordar que el Pla Director de Rieres de l’any 2009 va desdoblar l’endegament de la Riera de Teià en dues fases: el tram sorrenc, entre el passeig del Castanyer i l’autopista, que ja es va executar, i el tram urbà, que va quedar pendent. Aleshores, l’ACA va lliurar un projecte executiu a l’Ajuntament, però aquest no va passar mai per ple. “Tampoc ara”, va aclarir, “fins que no s’adeqüi normativament i pressupostàriament”. Segons els càlculs del serveis tècnics municipals, l’obra podria costar 8,1 milions d’euros.

Precs i suggeriments
El plenari també va aprovar sengles propostes de la Regidoria d’Hisenda sobre declaració de crèdits fallits o incobrables de taxes i impostos municipals per un import global aproximat de 70.000 euros, corresponent a exercicis fiscals anteriors.

En l’àmbit de la gestió urbanística, el ple acceptar la cessió d’uns terrenys destinats a vialitat i regularització de finques en els carrers Garrotxa i Torrent de les Monges corresponents a un Pla de Millora Urbana, tramitat abans de l’estiu, sense que s’hagin formulat al·legacions per part dels veïns.

En el capítol de suggeriments, el regidor de Cultura, Francesc Ribas, va donar les gràcies “als patrocinadors, els amfitrions i el públic que va contribuir a l’èxit del festival Remor”, i el grup de GT va expressar la seva opinió sobre l’organització del primer campus esportiu municipal d’estiu. “Ja ho valorarem en comissió, però no ha estat ben coordinada i s’han produït malentesos per part d’algunes entitats”, va dir el regidor Abel Ballesteros. El titular d’Esports, Jordi Casanovas, va explicar que “volíem fer una prova pilot i per això vam dir-ho a tres entitats. Aquesta setmana en farem balanç amb elles per valorar si l’any vinent hi tornen a participar totes o bé s’estableix una fórmula rotatòria d’un any cadascuna”. El ple també va tenir paraules de condol per als familiars de l’artista teianenc Gerard Rosés, traspassat a l’edat de 72 anys el passat 31 de juliol.

ple set2017aEl ple municipal de l’Ajuntament de Teià va aprovar ahir per unanimitat de tots els grups municipals (ERC-Compromís amb Teià, GT i PDeCAT) el Pla de Participació Ciutadana. La sessió va començar amb un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats gihadistes del passat mes d’agost a Barcelona i Cambrils.

La regidora de Cooperació, Montse Riera, va llegir una moció de rebuig als atacs i de felicitació als cossos policials i d’emergències. El text rebutja “qualsevol tipus de violència que propagui l’odi arreu del món” i expressa el compromís de l’Ajuntament de “seguir treballant per la cohesió social, la convivència i la inclusió social” al municipi. La resolució també sol·licita la integració dels Mossos d’Esquadra en tots òrgans de coordinació policial a escala internacional “per coordinar millor la lluita antiterrorista”.

A continuació, el ple va aprovar inicialment el Pla de Participació Ciutadana de Teià 2017-2022, abans de posar-lo a exposició pública. A partir d’ara s’obre un termini de 30 dies hàbil per presentar-hi esmenes. Es tracta d’un document amb diverses línies d’actuació que té per objectiu fer efectiu el dret de participació i informació dels ciutadans, així com d’enfortir el teixit associatiu.

Per a la regidora de l’àrea, Sílvia Marcos, el Pla permetrà desplegar i fomentar accions de participació dels veïns en els afers públics, contribuint a fer un poble “més obert i democràtic”. Marcos va destacar el suport tècnic i econòmic de l’Oficina de Participació de la Diputació, i va expressar el seu agraïment “a la comissions tècnica i ciutadana, les entitats, les formacions polítiques i les persones que han fet possible aquest instrument”. El regidor de GT Abel Ballesteros va valorar el Pla com una “eina necessària molt positiva i ambiciosa, en la qual hi ha col·laborat molta gent” i va assenyalar que “alguns eixos estan molt propers en el temps i no depenen exclusivament de la Regidoria”. Per la seva part, el portaveu del PDeCAT, Francesc Ribas, va celebrar “les complicitats que s’han teixit amb la ciutadania i les entitats” en el decurs de la seva elaboració, i va assumir amb satisfacció que “el Pla ens donarà molta feina”.

viles floridesL'Ajuntament de Teià va ser guardonat el passat divendres, 22 de setembre, amb dues Flors d’Honor en la gala celebrada a Mollet del Vallès pel moviment Viles Florides que promou la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya i que reconeix els municipis que treballen per a la transformació dels seus espais públics a través de l’enjardinament i la millora dels espais verds. En aquests moments ja són 113 les poblacions catalanes que s’hi han adherit, 27 més que en l’edició de l’any passat.

L’alcalde, Andreu Bosch, va recollir la distinció de mans de la consellera d’Agricultura de la Generalitat, Meritxell Serret. Bosch hi va anar acompanyat de la perfumista Irene Gisbert, d'Ainea Perfums, i de la presidenta de l’espai cultural Ca l’Antiga, dues de les precursores del projecte Maridatge dels sentits: flors, perfum i gastronomia. L’alcalde va destacar la importància d’aquest reconeixement “tenint en compte que es tracta del nostre primer any” i va fer extensiu el seu agraïment a tots els qui ho han fet possible: “els serveis de manteniment municipal, els jardiners i viveristes locals, i els veïns i veïnes que tenen cura dels seus jardins i balcons”.

expo foto ca l antigaAvui, dia 22 de setembre, a les 19.30h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica Imaginant la Serralada Litoral a l’espai d’art de Ca l’Antiga. L’entrada és lliure i anirà acompanyada d’una xerrada a càrrec de Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor.

D’aquesta forma, l’espai d’art que dirigeix Mariàngels Pérez enceta la nova temporada 2017-2018 coincidint amb l’inici de la tardor i el 25è aniversari de la creació del Parc de la Serralada Litoral: una figura de protecció mediambiental que és gestionada per un consorci d’administracions públiques presidit per l’alcalde de Teià, Andreu Bosch.

Natura rebel
L’exposició és una mostra del treball del fotògraf José Antonio Sancho, resident al Masnou, que des de fa anys s’ha interessat per la natura. La presidenta de Ca l’Antiga descriu les imatges “com pinzellades fetes a l’atzar a la recerca d'indicis de natura rebel o inalterada”. Apassionat dels boscos, Sancho no havia retratat fins ara les pinedes i els alzinars del Baix Maresme i el Vallès Oriental, i ha quedat fascinat pel seu encís: “Quan t’endinses en el bosc en solitari de seguida t’adones que no és un territori amable, encara que portem mil·lennis intentant domesticar-lo”, diu Sancho. “Es com penetrar en la pròpia psique”.

L’obra de Sancho es podrà visitar a Ca l’Antiga fins al 22 d’octubre cada divendres i dissabte de 18h a 21h, i diumenge d’11h a 14h.

Més activitats
Per a Pérez, cada cop és més clar que “comença a arrelar una consciència ecològica” a nivell ciutadà que fins ara havia estat “bastant mandrosa”. Amb l’ànim de contribuir a difondre-la des del vessant artístic, Ca l’Antiga ha convidat dos artistes més “perquè ens mostrin la seva visió de la muntanya, del bosc, dels arbres, de la llum i del color en el marc de la celebració del 25è aniversari del Parc”. Es tracta de l’escultor Pere Baguena, que exposarà els seus treballs sobre fusta del 27 d’octubre al 19 de novembre, i de l’artista pluridisciplinària Alejandra Rubies, que realitzarà dos jocs poètics de llum i aigua els dies 10 i 18 de novembre a les 19h.

fiscaliaEl mateix dia que han estat citats a declarar davant del jutge els primers alcaldes i alcaldesses, els 750 ajuntaments catalans que donen suport al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre han començat a presentar un escrit comú adreçat a les fiscalies provincials en què sol·liciten la suspensió de les instruccions cursades a les policies locals perquè aquestes actuïn en contra de la convocatòria i dels drets fonamentals d’expressió, reunió i opinió política.

En el cas de Teià, aquest matí, l’alcalde Andreu Bosch ha signat el recurs que s’ha presentat davant el registre de la Fiscalia Provincial de Barcelona en el qual s’adverteix que “les instruccions entren en contradicció flagrant amb l’acord adoptat per la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial de 15 de juliol de 2015”. En concret, s’exposa que en aquell acord es determina que “les Policies Locals no són Policia Judicial en sentit estricte”, ja que la Policia Judicial Específica són la Policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. “Tan sols les Policies Locals de grans municipis que hagin firmat el Conveni de Col·laboració amb el Ministeri de l’Interior podran actuar com a Policia Judicial en un seguit d’infraccions penals que es refereixen a les antigues faltes i delictes menys greus”. Entre aquests supòsits en cap cas no figuren els delictes de desobediència, prevaricació i malversació, que són els que la Fiscalia ha ordenat perseguir.

L’escrit dels alcaldes qualifica d’“irregularitat” la instrucció i palesa que tant l’administració de justícia com les forces d’ordre públic estan actuant en sentit contrari al protocol fixat, ja que “l’esmentat acord de la Comissió va més enllà i estableix que, en el cas que els jutges autoritzin les Policies Locals a realitzar activitats pròpies de la Policia Judicial Específica, les resolucions d’autorització del jutge seran recorregudes de forma immediata per la Fiscalia”.

Per tot plegat, el recurs sol·licita als fiscals de demarcació que “deixin sense efectes la Instrucció 1/2017, per la qual s’ordena a les policies locals l’exercici de funcions que no els corresponen”. Segons que ha precisat l’alcalde, l'escrit de l'Ajuntament no té efectes suspensoris immediats, però ha estat posat en coneixement del cos de Policia Local.

Instruccions repressives
Les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya 2/2017 van ser emesa el 12 de setembre, amb destí a les forces de seguretat de l’Estat: Guàrdia Civil i Policia espanyola. Dos dies després, la Fiscalia Provincial de Barcelona va emetre la instrucció número 1/2017, “per la qual s’interessa als Mossos d’Esquadra que es dirigeixin per escrit a tots els Caps de les Policies Locals d’aquesta demarcació”. Un cop rebuda la notificació dels Mossos, la Policia Local de Teià va posar les instruccions del fiscal en coneixement dels agents. Aquestes fan referència al tractament policial davant d’actes que s’executin “per autoritats, funcionaris públics o particulars en connivència amb els anteriors, adreçats a la preparació i celebració del referèndum d’autodeterminació, en tant indiciaris de delictes de desobediència, prevaricació i malversació”, i exigeixen la comunicació o informe policial a modus d’atestat policial “amb caràcter urgent” a la Fiscalia de Mataró.

La instrucció demana la seva cooperació i col·laboració amb els Mossos “quan les circumstàncies de la intervenció així ho aconsellin, tot i tenint en compte els principis d’actuació policial amb congruència, oportunitat i proporcionalitat”. Tot plegat, “sense perjudici de la edició de noves instruccions de servei complementàries i ampliatòries de les presents instruccions de la Fiscalia”.

Ajuntamentdeteia