La Diputació de Barcelona ha concedit el premi Rossend Montané a la planificació i gestió d’incendis forestals de 2018 a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Teià perquè pugui tirar endavant el seu projecte d’Aprofitament dels recursos naturals de la finca del Vedat: aprofitament de l’aigua de les sobreeixides de les fonts de l’Ajupit, gràcies als 11.000 euros amb què està dotat el guardó.

Els voluntaris de l’ADF han rebut la notícia amb gran satisfacció, ja que això els permetrà de dur a la pràctica els seus plans al llarg de l’any vinent. “Comptem amb una dotzena de membres i algunes persones que realitzen serveis a la comunitat”, explica el seu president, Francesc Casals. “No som gaires –confessa– i som tots 30 anys més grans de quan vam començar”. Per això es mostra encantat amb la idea que el projecte pugui engrescar altres persones a col·laborar-hi. “Ens trobem cada diumenge al refugi del Vedat per treballar al bosc i tota la mà d’obra és gratuïta”.

L’aigua, un bé preuat
Al Maresme, l’aigua sempre ha estat un bé escàs. Partint d’aquesta premissa, l’ADF ha destinat molts esforços a localitzar i recuperar les antigues fonts de la muntanya. És el cas de la font de l’Ajupit, restaurada el 2003. “Estava colgada sota un metre i mig de terra al fons d’una torrentera i es diu així perquè els picapedrers que la utilitzaven s’havien d’agenollar per omplir els càntirs”, explica Casals.

Durant aquella campanya, l’ADF va canalitzar l’aigua que en sobreeixia fins a una font de nova construcció, més accessible, que van batejar com a font de l’Ajupit II. A més, hi van fer un abeurador per als animals. Ara, l’ADF vol fer una passa més: crear una xarxa de conduccions subterrànies i integrar-hi un parell de dipòsits per emmagatzemar els sobrants de totes les fonts del Vedat, que és una finca forestal de propietat municipal. Aquestes cisternes també anirien soterrades o revestides de pedra seca perquè quedin integrades en l’entorn, per la qual cosa les seves mides i capacitats són relativament modestes.

Extinció d’incendis
La primera fase consistirà en la neteja i estassada de la zona amb mitjans mecànics i manuals: desbrossadores i motoserres. En segona instància s’instal·laran les canonades i es construirà un pericó o pou de decantació per filtrar l’aigua i eliminar-ne el solatge, abans de la seva entrada als dipòsits. En total se’n col·locaran un de 2.500 litres, més amunt, i un altre de 800 litres, més avall, que alimentaran sengles boques d’aigua equipades amb ràcord universal per a ús dels Bombers. El desnivell garantirà que hi hagi pressió suficient per carregar les motobombes dels camions i que puguin ser utilitzades com a hidrants per a l’extinció d’incendis.

Per a més endavant hi ha la previsió de completar la xarxa de canonades amb tres ramals més interconnectades amb l’aiguamoix de l’antiga pedrera del Garrofer d’en Manel i les altres dues fonts de la finca: la del Senglar i la de les Perdius. “D’aquesta manera, podrem enviar aigua cap al vessant de la muntanya on faci falta en cas de sequera”, diu Casals.

Homenatge a Pep Servera
El veredicte del premi es va fer públic dissabte 10 de novembre en la festa celebrada al Teatre Auditori de Llinars del Vallès davant de 350 persones vinculades a les ADF, les associacions de propietaris forestals i els municipis de la demarcació de Barcelona.

La distinció va ser recollida de mans de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Montserrat Barniol, per Gisela Clavell, vídua del voluntari Pep Servera. Molt emocionada, Clavell va explicar que “l’ADF Teià compta amb pocs recursos econòmics, però amb un gran capital humà”. El president de l’Agrupació explica que Servera “era aparellador i tant els plànols com les partides del pressupost les havia fetes ell, de manera que el projecte i el premi també són seus”.

Felicitacions
La distinció de la Diputació ha merescut l’elogi unànime de tots els grups municipals amb representació al consistori: ERC-Compromís amb Teià, GT i PDeCAT. La regidora de Medi Ambient, Montse Riera, assegura que la tasca dels voluntaris forestals “no té preu” i “va molt més enllà de la prevenció d’incendis”, ja que tenen cura del patrimoni natural i històric, i també actuen com a cos d’emergència en cas de pluja, vent o neu.

Pressupostos participatius
Com a entitat, l’ADF Teià també va presentar una proposta a la primera edició dels pressupostos participatius, el desenllaç dels quals es donaran a conèixer el proper divendres 16 de novembre a les 18.30h. Es tracta d’una actuació complementària valorada en 2.120 euros consistent a recollir les aigües pluvials de la teulada del refugi del Vedat i incorporar-les a aquesta xarxa d’aprofitament.

---

Dissabte al vespre va tenir lloc l’acte de lliurament dels dos guardons honorífics del municipi: el Tei de Plata que atorga l’Ajuntament a una persona o entitat com a reconeixement a tota una trajectòria, i el premi al Teianenc de l’any que es decideix pel vot popular de la ciutadania. Com de costum, la celebració es va fer a la sala gran de La Unió en el marc de la Festa Major de Sant Martí.

Enguany, el Tei de Plata ha estat per al centre d’educació infantil Bambi pels seus 50 anys d’història i per promoure de forma ininterrompuda al llarg de tot aquest temps “una educació basada en una bona relació afectiva i estimuladora amb els infants per tal de proporcionar-los seguretat i alegria i ajudar-los a créixer i compartir”.

El guardó destaca “la tasca del Bambi al servei de les famílies i els infants del municipi”, especialment mentre va ser l’única escola bressol del poble. Per aquestes raons, el centre “forma part de les vivències de la infància de moltes generacions de teianenques i teianencs que hi han fet els seus primers aprenentatges”.

L’Ajuntament també ha reconegut la implicació del Bambi en el Consell Educatiu Municipal i la dinamització que en fa de celebracions tradicionals com el Carnestoltes o, anteriorment, de la Festa de la Vellesa.

El mèrit de tot això recau en bona part en la fundadora de l’escola i la seva empenta. Marta Ripol va començar l’activitat l’octubre de 1967 al número 34 del passeig de la Riera. “Va començar ocupant un petit espai de l’edifici i al llarg d’aquests 50 anys ha anat ampliant l’espai, adequant-lo i adaptant-lo a l’augment del nombre d’alumnes”. Actualment la directora és la filla de la Marta, l’Agnès Soler. Totes dues van pujar a l’escenari a recollir el guardó i a adreçar unes paraules d’agraïment al públic.

Reconeixement col·lectiu
Com ja va succeir l’any passat amb l’Esplai Ítaca, el Tei de Plata de 2018 ha tingut també un cert caràcter col·lectiu, ja que “en tots aquests anys al Bambi hi han treballat moltes persones de Teià com a educadores, però també a la cuina, a les feines de neteja i manteniment, al suport psico-pedagògic, com a monitores dels casals d’estiu, als tallers extraescolars d’anglès o als tallers musicals per a nadons”. L’estimació i la projecció social de l’escola va quedar a bastament acreditada en la càlida i multitudinària inauguració de l’exposició commemorativa del seu 50è aniversari que es va fer del 8 al 24 de juny a La Unió.

Premi a la cooperació
Per la seva part, la segona edició del premi al Teianenc de l’any va ser per a la cooperant internacional Laia Dosta. Amb només 23 anys, la fundadora i coordinadora del projecte Djouma treballa actualment a Uganda en un projecte per a l’empoderament de 900 dones i la seva comunitat. Dosta, que té previst instal·lar-se a Mali quan acabi els seus estudis a la universitat, va fer una crida a pensar globalment i actuar localment.

La guanyadora va estar acompanyada a l’escenari dels altres dos candidats: el taxista David Centeno i la mare de l’actor Marc Soler, que aquell dia tenia funció al teatre Poliorama amb la companyia Dagoll Dagom.

La regidora de Participació, Sílvia Marcos, va felicitar tant als premiats com als nominats i es va mostrar “especialment satisfeta perquè per primera vegada totes les guardonades són dones” i perquè la participació en la votació electrònica per escollir el Teianenc de l’any s’ha incrementat en relació a la primera edició.

---

La Festa Major és el millor i més complet aparador de la riquesa de la tradició popular teianenca. El passat cap de setmana en vam veure les primeres mostres: una plantada i cercavila de gegants diumenge al matí, precedides dissabte al vespre d’un ball de lluïment de bèsties de foc, un correfoc infantil i un gran aquelarre protagonitzat per la Colla de Dimonis que va omplir foc i sofre els carrers del centre urbà, amb la participació de l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales.

‘Relleno’, sardanes i repic de campanes
Demà dissabte, 10 de novembre, es reprenen les activitats a l’entorn de la diada de Sant Martí. A migdia, la plaça de missa serà l’escenari del ball de llancers protagonitzat pels dansaires de Teià Tradició Viva i altres colles vingudes de Martorelles, Sant Feliu de Buixalleu i Sant Feliu de Codines.

A les 14h es farà el primer repic de campanes i a les 18h l’envelat de can Bruguera acollirà el concert de gala de Festa Major, a càrrec de l’Orquestra Europa. En acabat, a les 20h tindrà lloc l’acte de lliurament dels guardons del Tei de Plata i del Teianenc de l’any a La Unió.

L’endemà diumenge a les 9h es farà la segona repicada de campanes per celebrar la festivitat del patró. A les 11h se celebrarà l’ofici de Festa Major i la cantada dels goigs per part del cor parroquial, i, en acabat, es farà la tradicional fotografia de grup amb tots els Martins i Martines del poble i es donarà pas a una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers. A la mitja part de l’aplec s’oferirà als assistents un tast de relleno: les típiques pomes farcides de carn.

Al vespre, la Comissió de Festes convidarà tothom a pa amb vi i sucre mentre es projecta el recull d’imatges de la Festa Major, i aquesta s’acomiadarà definitivament fins l’any vinent amb una botifarrada i l’encesa del campanar de l’església amb pirotècnia.

---

En els darrers dies, la Policia Local de Teià i els Mossos d’Esquadra han reforçat els seus operatius de vigilància per reduir al màxim la comissió de nous robatoris en domicilis particulars. La campanya de seguretat pretén fer front a l’adveniment de diversos factors estacionals que faciliten la impunitat dels lladres.

Per al cap de la Policia Local, Norberto Fernández, el principal contratemps és l’adopció de l’horari d’hivern, “que fa que es faci fosc abans”. Però n’hi ha d’altres, com les absències temporals dels domicilis en ocasió dels ponts de Tots Sants i del 6 i 8 de desembre, o les vacances de Nadal.

Més robatoris a l’hivern
Des del mes d’octubre s’observa un repunt en el nombre robatoris al Baix Maresme. Durant la setmana passada es van rebre un total de 28 avisos d'alarma a l’Àrea Bàsica Policial de la comissaria dels Mossos a Premià de Mar, essent els municipis més afectats tots els de dalt: Tiana, Alella, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils, a causa del predomini de la tipologia urbanística de casa amb jardí.

Segons fonts policials, en aquests moments hi hauria dos grups de lladres operant a la zona, un dels quals s’ha mostrat especialment actiu a Teià i el Masnou.

Consells d’autoprotecció
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament fa una crida a la ciutadania perquè extremi les mesures de seguretat quan surt de casa, sobretot entre les 17 i les 21h: connectar alarmes, obrir els llums amb temporitzador quan es fa fosc, tancar les portes sempre amb clau i protegir les finestres més accessibles.

L’alcalde, Andreu Bosch, recorda la necessitat de “trucar sempre als cossos policials davant de qualsevol comportament o vehicle que ens faci sospitar”.

Per la seva part, la Policia Local ha reforçat els seus efectius per a tasques de control i patrullatge, i l’helicòpter dels Mossos torna a sobrevolar la zona, a petició dels ajuntaments afectats. De fet, en les darreres setmanes s’han produït nombroses detencions en alguns municipis de l’entorn, com Vilassar de Dalt, que estan sent investigades pels Mossos i que podrien ajudar a esclarir l’autoria d’alguns d’aquests delictes i a donar noves pistes per a la desarticulació d’altres bandes.

Càmeres a Teià
Tot i que les càmeres de videovigilància no eviten els robatoris, poden ser elements de dissuasió i ajudar a la investigació policial posterior. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Teià ja ha encarregat la col·locació d’un lector de matrícules a mode de prova a la zona de la Vinya que entrarà en funcionament ben aviat. El regidor de Governació, Yago Albert, explica que el consistori disposa d’un pla per a la instal·lació d’un sistema de càmeres a la via pública, i informa que es dotarà econòmicament el 2019 per poder-lo implantar de forma progressiva.

---

La Laia és una dels tres finalistes al premi d'elecció popular al Teianenc de l'any de 2018. Des d'ahir i fins demà, publicarem una entrevista diària amb cadascuna de les persones que han estat proposades pels veïns i veïnes del poble, amb la finalitat de donar a conèixer tant el guardó com les raons d'aquestes nominacions. L'ordre d'aparició segueix un criteri merament alfabètic. Un cop llegides, podeu votar el candidat que us faci més el pes en aquest enllaç abans del 7 de novembre.

Quants anys tens i a què et dediques?
Tinc 23 anys, estudio Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i soc fundadora i coordinadora del projecte Djouma, que treballa a Mali per l’educació i la salut, i a Uganda per l’empoderament de la dona.

Quina és la teva filosofia de cooperació?
A Djouma treballem amb contraparts locals, sense voluntaris. A Mali hem tingut una contrapart per reformar un centre mèdic i una altra contrapart per construir una escola bressol. I a Uganda tenim una tercera contrapart. Nosaltres, des de Djouma, ens n’encarreguem del finançament i la difusió.

No funcioneu com una ONG tradicional.
A Djouma creiem que aquí hi ha molta feina a fer i que no és necessari creuar el Mediterrani per fer un canvi positiu en el món. En el nostre cas, el disseny dels projectes els fa la comunitat local i aquí rau el seu èxit. A Uganda, per exemple, hi ha nou persones que impulsen un projecte per a l’empoderament de 900 dones: una coordinadora, dos assessors comptables per ajudar a crear grups d’estalvi cooperatius, tres formadors professionals de joieria, pastisseria i costura perquè aquestes dones puguin muntar el seus negocis, i tres dinamitzadors que fan les sensibilitzacions perquè les dones puguin parlar de temes com la violència de gènere, l’explotació o els embarassos infantils. Empoderant les dones, de rebot estem empoderant tota la comunitat.

Quin és l’origen del teu compromís social i humanitari?
Des de petita m’he fet amb la comunitat gambiana de Teià i tinc la sort que els meus pares m’han portat pel món i he vist algunes realitats que m’han impressionat. Quan estava a l’Institut, un home va venir a parlar de Mali i llavors vaig tenir clar que allò era el que jo volia fer. Quan vaig complir-ne 16 vaig trucar-lo i em va recomanar que esperés un parell d’anys. I als 18 vaig decidir marxar a Mali, on prèviament ja coneixia una noia a qui havia estat cuidant a l’hospital Sant Joan de Deu. Aquesta noia va tenir un accident a l’esquena i va venir aquí a operar-se.

Com us vau conèixer?
El mateix home de la barba blanca que havia fet la xerrada em va contactar per si volia fer companyia a aquesta noia, que tenia un any més que jo. Ella em va explicar moltes coses. Per això quan el 2014 vaig anar a treballar sobre el terreny com a voluntària em va acollir a casa seva, com una més. Parlo la seva llengua, el bambara, que és la llengua de la regió de Bamako, i faig vida com qualsevol habitant del país.

I a Uganda?
Vaig conèixer un noi que tenia la mateixa història i la mateixa manera d’entendre la cooperació que jo: no fer servir el voluntariat entre la comunitat local i empoderar-los. Vam decidir treballar plegats, i des de Djouma financem la meitat del projecte. I aquest estiu hi he estat supervisant, amb la coordinadora local.

Com t’organitzes per arribar a tot arreu?
És complicat. Dedico el 70% del meu temps a Djouma, però vull acabar els estudis de comunicació perquè aleshores el projecte rendirà millor i arribarà més lluny. Aquesta és la meva finalitat.

Quins plans tens per al futur?
Al maig me’n vaig a viure al Mali, definitivament. És el lloc on jo sento que he d’estar i on em sento realitzada.

Quina relació tens amb Teià?
Teià és la meva comunitat. Hi vaig arribar amb 4 anys i vaig anar a l’escola i l’institut públics. Allí va néixer aquesta espurna i gràcies al suport dels centres educatius, de l’Ajuntament i de l’Esplai fem campanyes de microdonatius, venda de calendaris, recollida de material i xerrades de sensibilització a adults i adolescents, que són les generacions del futur.

Què significa per a tu ser candidat al premi al Teianenc de l’any?
Va ser una sorpresa totalment inesperada. Al principi estava en xoc. Soc una persona a qui no li agrada lluir-se. Que la gent confiï tant en mi com per fer-ho públic, m’omple d’orgull com a membre de la seva comunitat.

---