ple novEl ple de l’Ajuntament de Teià, reunit a les 21.30h en sessió urgent i extraordinària, acaba de rebutjar aquest nit el desplegament de l’article 155 de la Constitució espanyola contra l’autonomia de Catalunya. Amb 11 vots a favor i cap en contra, els regidors d’ERC-Compromís amb Teià, GT i PDeCAT han aprovat una moció impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) en defensa de l’autogovern i les institucions del país, 40 anys després del restabliment de la Generalitat de Catalunya.

El text critica la “incapacitat de diàleg” del Govern espanyol per resoldre un problema polític, així com la repressió policial i la retallada i violació de drets individuals i col·lectius. La moció acusa el PP, PSOE i C’s de voler “tornar a sotmetre Catalunya a una situació d’anul·lació política”, com en temps del franquisme, en considerar que “l’aplicació de l’article 155 liquida, de facto, l’autonomia catalana” i suposa “un fort atac als drets” dels catalans.

En la seva part resolutiva, l’acord expressa el suport de l’Ajuntament de Teià al Govern i el Parlament de Catalunya “per fer efectiu el mandat democràtic del referèndum de l’1 d’octubre”.

Gran expectació
La convocatòria del ple ha aplegat una cinquantena de persones. A l’inici de la sessió, l’alcalde, Andreu Bosch, ha excusat les absències de Yago Albert, per motius laborals i professionals, i de Bárbara Furment, per motius personals, i ha emplaçat tothom a assistir demà dijous, a les 21h, a un nou ple extraordinari en què es votaran sengles mocions de condemna contra l’actuació policial de l’1 d’octubre i per reclamar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

En el torn de paraula, el portaveu del PDeCAT, Francesc Ribas, ha equiparat l’actitud del Govern espanyol la repressió franquista després de la Guerra Civil. “La repressió ferotge de la dictadura va atacar el rovell de l’ou de la convivència i la llibertat. Pensàvem que era una etapa que no tornaríem a viure en el context europeu. Per això no ens resignem ni a la matusseria del PP, ni a la il·legalització de partits pacífics i democràtics, ni al dirigisme i la manipulació informativa, ni als atacs a l’escola i al tractament de la llengua catalana com una cultura de tercera divisió”. Ribas ha afirmat que “nosaltres ja fa temps que hem desconnectat” i ha fet una crida a tenir “la moral ben alta” i a conservar “la il·lusió en el projecte col·lectiu”.

En nom d’ERC-Compromís per Teià, la regidora Montse Riera ha assegurat que “l’Estat s’ha llançat contra Catalunya en nom de la unitat d’Espanya” i ha advertit que “això no justifica la força bruta per sobre de la força de les urnes”. En al·lusió als partits que donen suport a l’aplicació del 144, Riera ha vaticinat que “no faran callar més de 2 milions de persones. Ja n’hi ha prou!”, ha dit. “Deixeu les institucions, l’escola, els Mossos i els mitjans catalans en pau”. “Farts del menysteniment”, la portaveu republicana ha assegurat que “la desobediència ens ha d’obrir la porta a un país nou” i s’ha compromès a no defallir: “Resistirem pacíficament i vencerem democràticament. Pels nostres fills i pels que ens han precedit”.

El ple s’ha clos amb una llarga ovació del públic, després que l’alcalde hagi destacat que “és una autèntica satisfacció que Teià prengui aquest acord per unanimitat”.

participaL’Ajuntament de Teià ha publicat una oferta de feina per a joves aturats que estiguin inscrits en el Programa de Garantia Juvenil a Catalunya i el Servei Català d’Ocupació i que tinguin menys de 30 anys. En concret, s’ofereix un lloc de treball per cobrir la plaça de dinamitzador de Participació Ciutadana amb l’objectiu de vetllar pel desplegament del Pla de treball 2017-2022 d’aquesta regidoria recentment aprovat pel ple.

D’acord amb la resolució de la Generalitat de Catalunya d’aquesta convocatòria, contractació tindrà les característiques d’un contracte en pràctiques remunerades de 6 mesos no prorrogables, amb un període de prova d’un mes. El règim de dedicació serà de jornada completa, de dilluns a divendres. A més de la plaça vacant, l’Ajuntament crearà una borsa de treball per cobrir possibles necessitats fins al final del període de subvenció.

Per optar-hi, les persones candidates hauran d’acreditar estar en possessió d’un grau universitari en ciències econòmiques o socials, o bé un cicle de formació de grau superior d’animació sociocultural i turística, de mediació comunicativa o d’administració i finances.

Els interessats poden consultar les bases de la convocatòria, així com la documentació que cal aportar, en el tauler d’anuncis virtual de l’Ajuntament clicant aquest enllaç. El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el pròxim dilluns 30 d’octubre.

Per a qualsevol informació suplementària, podeu adreçar la vostra consulta al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

alguer01El mateix dia que milers de catalans es manifestaven a Barcelona a favor de la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, desenes de ciutadans algueresos expressaven el seu suport a la independència de Catalunya a la ciutat sarda de parla catalana. Al capdavant de la concentració hi havia l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, que era a l’illa per qüestions personals i acadèmiques. Davant dels assistents, Bosch va prendre la paraula per explicar-los que “l’Estat espanyol vol impedir l’exercici de la democràcia” i dir-los que “el missatge que arriba de Sardenya ens commou, ens emociona i ens estimula a seguir endavant”.

Organitzada per diverses entitats cíviques i partits polítics aplegats a l’entorn del Comitè de Solidaritat amb Catalunya, la convocatòria tenia com a objectiu “donar suport al diàleg demanat per les institucions catalanes”, defensar “el dret a decidir i la llibertat dels presos polítics” i denunciar “la repressió per part de l’Estat”. Per dur-la a terme, els seus impulsors van escollir l’escenari de l’Alguer pel seu simbolisme com a “petita part del territori nacional sard de llengua catalana, avui fèrtil punt d’encontre de cultures”.

Durant l’acte, tant l’activista polític Francesco Pala com el president d’Òmnium a l’Alguer Stefano Campus van assegurar que “Catalunya està plantejant una lluita que és de tots, i està pagant un cost molt alt” i van lloar-ne “l’esperit d’empenyo civil i de mobilització no violenta” del moviment independentista.

Davant les mostres d’afecte, l’alcalde de Teià va assegurar en una entrevista televisiva que estava “orgullós que la comunitat sarda organitzi aquest acte de suport a la democràcia i a la dignitat del poble català”.

candidats 2017La convocatòria al Teianenc de l’any 2017 ja compta amb dos finalistes. Les persones nominades han estat proposades pels veïns i veïnes del poble durant la fase de presentació de candidatures, que va finalitzar el passat 26 de setembre.

Els candidats són dos esportistes: Cèlia Carbonell, “per haver estat escollida la millor jugadora de la final i campiona de la lliga espanyola de bàsquet en categoria cadet per segona temporada consecutiva amb el CB Snatt’s Femení Sant Adrià”, i Josep Villagrasa, “per la seva idea de participar en la Marató de Barcelona amb els Gegants i haver-ho organitzat amb gran èxit en favor d’una causa humanitària”.

Tal com preveuen les bases del guardó, des d’avui i fins al 7 de novembre tots els veïns i veïnes de Teià majors de 16 anys poden votar un dels candidats. La votació es pot fer en línia a través d’aquest enllaç, o bé presencialment a l’Ajuntament, La Unió o La Biblioteca de can Llaurador.

El nom de la persona guanyadora es farà públic l’11 de novembre, coincidint amb la cerimònia de lliurament del Tei de Plata, en el marc de la Festa Major de Sant Martí.

Dilluns ens va deixar, a l'edat de 98 anys, Maria Teresa Obiols Roselló (1919-2017), vídua del dibuixant Antoni Batllori Jofré i mare del ninotaire teianenc Toni Batllori. Des de l'Ajuntament de Teià, alcalde i corporació municipal volem expressar el nostre condol més sincer a la família.

A Maria Teresa Obiols li devem la generositat d'haver cedit a l'Ajuntament de Teià el Fons Batllori Jofré, inaugurat el setembre de 2003 i que inclou l'estudi original de Batllori Jofré, conservat exactament com ell el tenia, que és la "joia de la corona del Fons", i l'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals del dibuixant. Maria Teresa Obiols i Antoni Batllori Jofré es van casar l'any 1944.

'Autorretrat' fet el 1969, tenia 50 anys 


refugiatsL’Ajuntament de Teià celebrarà el proper 14 d’octubre una jornada de record i agraïment a les mestres voluntàries de les colònies infantils que es van establir al poble durant la fase final de la Guerra Civil. L’acte d’homenatge comptarà amb la presència de dues d’elles: Josefina Miralles i Celia Sanz, de 95 anys, que vindran acompanyades de les seves famílies expressament des de Madrid, on resideixen. També hi seran presents els descendents de Felisa Eulalia Alonso, que juntament amb les seves germanes Libertad i Emilia, va ser alumna de can Wertheim, i un cop acabada la guerra va restar a Teià fins als 17 anys. En canvi, no hi podrà ser pel seu delicat de salut Manuel Ramos, que va ser alumne de can Godó i un dels últims a marxar del poble, juntament amb el seus altres sis germans.

Adolescents d’entre 15 i 16, les homenatjades van fer de monitores o mestres voluntàries per donar un cop de mà en la cura dels més petits. Tot això ho explica en un llibre de memòries un dels germans petits de la Celia, Pablo Sanz, que podeu descarregar en aquest enllaç i també vindrà des de València.

La data escollida no és casual: coincideix amb la vetlla del 77è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc.

La recepció a les antigues mestres i alumnes serà oberta a tota la població i tindrà lloc a partir de les 19h, a la masia de can Llaurador. Després dels parlaments de rigor, la historiadora Maria Ojuel pronunciarà una conferència sobre Les colònies infantils a Catalunya durant la Guerra Civil, seguida de l’espectacle de música i poesia Maleïdes guerres, a càrrec de la companyia Palestra.

Una estona abans, a les 17h, les persones homenatjades i els seus familiars faran una visita privada a can Godó i can Wertheim, les dues finques que van acollir el nens de la guerra.

Sota protecció sueca
L’avanç de les tropes nacionals del general Franco i els bombardejos de l’aviació de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista sobre la població civil van obligar la Generalitat i els ajuntaments catalans a organitzar una xarxa de refugis per als nens i nenes que eren evacuats dels fronts de guerra del nord i el centre peninsular, però també d’Andalusia, Múrcia i el País Valencià. Quan Barcelona en va ser també víctima, molts d’aquests refugiats van ser traslladats a poblacions rurals del Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat.

Aquesta protecció es va prestar de dues formes: allotjant en cases particulars els nens i famílies desplaçades, i acollint en colònies infantils els vailets que no tenien ningú, ja que molts eren fills i orfes de combatents. A Teià, on havien anat a raure alguns infants des de l’octubre de 1936, aquest socors va comptar a partir de 1938 amb el patrocini de l’ambaixada de Suècia, que va posar a disposició dels evacuats i dels nens del poble el Menjador Suec de can Wertheim i la Colònia Sueca de can Godó (oficialment, Hogar Jorge Brantin). Totes dues propietats pertanyien a persones de dretes i havien estat requisades prèviament per les autoritats municipals amb destí a usos socials.

Els dos centres van funcionar com a escola fins al març de 1939, poc després de l’entrada de les tropes nacionals. Sota la direcció del botànic Eric Ragnar Svensson, s’hi oferia ajuda humanitària i formació acadèmica. Els nens i nenes de Teià hi menjaven tres àpats (esmorzar, dinar i berenar) i anaven a dormir a casa seva. Durant l’estada, se’ls ensenyava llengua castellana, gimnàstica sueca, dibuix, escultura, pintura, entre d’altres.

Segona vegada
L’acte del 14 d’octubre serà la segona vegada que Teià recorda aquest episodi de la seva història recent. L’11 de setembre de 2004, l’Ajuntament ja va fer explícit el seu reconeixement a l’ambaixada de Suècia en una sessió institucional que va comptar amb la presència del seu representant a Madrid i la cònsol general a Barcelona. Malauradament, en el decurs d’aquests anys s’ha produït la mort d’alguns dels teianencs que van viure aquella experiència. “És el cas de Josep Balada i, justament ahir, de Julio Hospital”, per a qui l’alcalde, Andreu Bosch, ha tingut unes paraules de record.

Ajuntamentdeteia