Hem estat testimonis en les darreres setmanes del cas d’espionatge amb el programa Pegasus, més gran del món. El que Europa –menys Espanya- ja coneix com el CatalanGate, una violació flagrant dels drets fonamentals d’alguns dels nostres càrrecs electes, advocats, periodistes, activistes socials, etc. El que en qualsevol democràcia hagués estat un escàndol majúscul, a Espanya es blanqueja i ni polítics, ni jutges, ni mitjans de comunicació faran res per investigar-ho. Ans al contrari, ho taparan.

Aquest programa-espia ha estat comprat amb diners públics expressament per espiar i reprimir al procés d’independència i a les persones vinculades, no per tenir idees diferents, sinó perquè continua vigent allò que en el segle XVII va dir el Comte-Duc d’Olivares “el primer negocio y el mayor, es allanar Cataluña”. Molestem a l’Estat Espanyol, els molesta que parlem diferent, els molesta que votem diferent, els molesta que tinguem una cultura diferent, i s’ha d’eliminar, amb els mitjans que siguin, si convé trepitjant la democràcia.

La resposta unitària que hem vist dels partits catalans a Brussel·les i a la Generalitat, ens ha portat a temps pretèrits en què la independència no era un mot, sinó un objectiu. Aquesta unitat és necessària per que no ens “aplanin”. Però dissortadament, les postures i paraules que han vingut a continuació ho ha aigualit, com quan el MHP Pere Aragonès ha continuat abanderant un diàleg amb els que ens espien, en lloc de trencar pactes amb els parits estatals, com la mateixa MHP Laura Borràs ha demanat a Junts a la Diputació.

Les paraules de rendició d’Oriol Junqueres són ben explícites: “el govern espanyol també podria ser víctima del CatalanGate”. Aquests dies han caigut les mascaretes que la pandèmia ens ha fet dur durant dos anys i simultàniament han caigut les màscares d’aquells que volen abanderar el diàleg com a solució i han trobat, en canvi, la submissió i la rendició. No en nostre nom!