El pressupost 2020 no en agrada gens.

Som davant d’una recessió econòmica de la que ja se n’estan percebent símptomes preocupants. Davallada del mercat immobiliari, repunt de dades de l’atur, preus d’habitatges lloguer inflats, descens del consum... Indicadors tots ells que també foren presents en aquella crisi de fa tant sols 12 anys. Govern d’ERC i PSC que varen estirar més el braç que la màniga i els governs posteriors vam pagar-ne els plats trencats i prendre decisions impopulars i redreçar la economia municipal. N’hauriem d’haver après quelcom d’aquell escenari decadent i dolorós.

No ens agrada que la partida de recursos humans creixi en més de 200.000 euros i una part important dels quals siguin apostes polítiques sense visió de poble i només amb visió partidista. Una despesa que vé per quedar-se.

No ens agrada que es generi una despesa fixa i recorrent en recursos humans i que sigui finançada amb ingressos extraordinaris. Pagar despesa corrent amb ingressos extraordinaris és un risc. Pressupostar més plusvàlua, fins a 50000 més i sentir de boca del Govern que són al pressupost perquè calen per quadrar el pressupost és una temeritat.

No ens agrada que cap d’aquestes noves incorporacions sigui destinada a Serveis de Manteniment. Una plantilla castigada per la manca d’efectius i per un increment de feines i de zones que reclamaran el seu treball, nous plans de millora urbana, més neteja, més serveis, més manteniment.

No ens agrada que es compti amb ingressos per ICIO (impostos de construccions i instal.lacions) que no són recurrents i són incerts. Tenim la experiència d’anys fa 12 enrere i una de mes recent, la negativa per part de INBISA de tirar endavant la promoció de la darrera fase d’habitatges de la plana. No hi hem de tornar a caure, si us plau.

No ens agrada sentir de boca del govern que com que els ingressos per IAE (impost d’activitats econòmiques) són irrisoris, hem de viure de les construccions.

Aquest no és el nostre model de poble, ni els nostre model d’ingressos i de gestió econòmica. I tots aquests advertiments els fem des de l’experiència traumàtica no molt llunyana i des de la prudència. Les crisis econòmiques us haurien d’haver ensenyat alguna cosa.