Els voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Teià han traslladat l’antiga tanca amb cadena que hi havia en les immediacions de la Font del Senglar i l’han instal·lada al tram alt del torrent del Molí, a uns 160 metres de distància del punt inicial.

L’actuació compta amb l’informe favorable del Parc de la Serralada Litoral i de la Policia Local, així com del vistiplau del propietari de l’única finca que s’hi veu afectada, de manera que l’Ajuntament n’ha donat l’autorització mitjançant una resolució de l’Alcaldia.

La mesura pretén dificultar els actes d’incivisme, cada cop més freqüents, que es duen a terme al voltant de la zona de pícnic de la Font del Senglar. Es tracta d’un terreny municipal d’ús públic amb una font natural que compta amb taules, bancs i tanques perimetrals de fusta. L’indret és gestionat per l’ADF, que té cura de la seva conservació, i es troba dins de l’Espai d’Interès Natural del Parc.

Si s’evita que els cotxes arribin fins a la font, l’Ajuntament confia que disminueixin els episodis de brutícia i destrosses en aquest entorn. Com a alcalde de Teià i president del Consorci del Parc, Andreu Bosch, considera “molt trist” haver de prendre aquesta decisió, però els informes de la Policia indiquen que, tot i la vigilància, les restes de botellades i els desperfectes efectuats sobre el mobiliari comú demostren la dificultat per part d’algunes persones de respectar un espai públic tan privilegiat.

A partir d’ara, i en cas de necessitat, les persones amb mobilitat reduïda o que per altres causes justificades vulguin accedir a la zona de lleure de la Font del Senglar hauran de posar-se prèviament en contacte amb l’Ajuntament o a la Policia Local per fer les gestions oportunes.

El passat dissabte, 5 de febrer, La 2 de Televisió Espanyola va emetre un capítol del programa de Las Rutas D’Ambrosio dedicat al Maresme. Es tracta d’un espai divulgatiu de viatges i gastronomia conduït pel xef argentí Gonzalo D’Ambrosio.

El capítol es titula El Maresme més vermell en al·lusió a la tonalitat que tenen en comú el peix de roca de Montgat, les maduixes de la Vallalta, els vitralls modernistes de Canet de Mar i el color de les galtes després beure vi de la Denominació d’Origen Alella.

Després de sortir a pescar rogers o molls, D’Ambrosio va presenciar la subhasta del peix que es fa a Montsolís i més tard va tornar a pujar a la barca per treure uns quants calamars davant la costa d’Arenys de Mar. El cuiner va collir maduixots a Sant Pol de Mar i va beure aigua de la Font Picant d’Argentona abans de posar el punt i final al seu viatge per la comarca al Centre Arqueològic i Enoturístic de Vallmora.

Allí l’esperaven, vestides a la manera romana, les responsables de l’empresa concessionària de la dinamització del jaciment. La sommeliers Rebeca Ruiz i Marta Ribas van explicar a D’Ambrosio que a Vallmora s’hi feia des del segle II a.C. amb una varietat de raïm muscat i que s’enviava a Roma en vaixell. Hi treballava mà d’obra esclava i les àmfores eren marcades amb un signaculum de plom per identificar-ne el productor. Dos mil anys després, aquest segell de qualitat ha estat substituït pel precinte i l’etiqueta de la DO Alella.

Per acomiadar la seva estada al Maresme, D’Ambrosio va cuinar in situ un plat de botifarra amb mongeta vermella i garum.

Si no el vau veure, podeu recuperar el vídeo en aquest enllaç. Hi trobareu el fragment gravat a Teià a partir del minut 42 i mig.

El ple extraordinari de l’Ajuntament celebrat el passat 27 de gener va aprovar una “moció per aclarir la veritat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017”. La proposta, presentada pel grup de JxCat, va rebre els vots favorable d'ERC-Compromís amb Teià i de GT. En canvi, Cs i PSC hi van votar contra.

La resolució pren sentit ara, més de cinc anys després dels fets, arran de les declaracions fetes recentment en seu judicial per l’excomissari de la Policia espanyola, José Manuel Villarejo. Segons ell, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia “espantar Catalunya” quan faltaven poques setmanes per al referèndum de l'1-O, “però va calcular malament les conseqüències”.

Fa tot just un any, Villarejo va assegurar que els serveis secrets havien estat advertits per un confident, però no se li va donar credibilitat perquè es va considerar que la font “no era fiable”. I el 2019 va transcendir que l’imam de Ripoll, considerat el cervell de la cèl·lula gihadista d’Alcanar, va estar en contacte amb els espies espanyols fins al dia dels atemptats. Malgrat tot, el president del tribunal que va jutjar el 17-A a l’Audiència Nacional, Alfonso Guevara, va rebutjar que l'excomissari hi declarés i va declinar investigar els suposats vincles del CNI amb els atemptats, en contra del parer d’alguns advocats de les víctimes.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va recordar que els atacs “van llevar la vida a 16 persones i van deixar 152 ferits”. La moció denuncia la publicació de “notícies que embrutaven la tasca del Mossos en diaris de conegut caire unionista” i sosté que “tot l’entramat que va rodejar l’acte terrorista va posar sobre la taula molts interrogants que a data d’avui encara no tenen resposta”. També critica que “cap dels partits que formen part del bloc unionista hagi permès l’obertura d’una investigació” com han sol·licitat “diferents partits independentistes al Congrés dels diputats”. Per tot plegat, “i per respecte a les persones que van perdre la vida i les seves famílies”, la moció feia quatre “sol·licituds” que la regidora de GT, Núria Andinyac, va demanar que es convertissin en “exigències”:

- Al Congrés dels Diputats, que obri una comissió que investigui les relacions entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i els serveis secrets espanyols.

- A la Fiscalia General de l’Estat, que impulsi la corresponent investigació arran de les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo.

- Al Govern espanyol, que desclassifiqui com a matèria reservada els documents incautats a l’excomissari Villarejo que tinguin relació amb el 17-A.

- Al Govern de la Generalitat, que emprengui les accions necessàries per a aclarir la veritat sobre l’eventual responsabilitat del CNI i altres estaments estatals, arribant a les instàncies que siguin necessàries.

La moció també fa dos reconeixements: un a “la tasca que van tenir aquell dia Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres agents del sistema d’emergències” i un altre a les víctimes, amb la finalitat que el Govern rescabali als familiars i preservi la seva memòria i dignitat”.

En contra

El portaveu de Cs, David Basi, va voler “fer una mica de memòria de la part expositiva” i va recordar que el seu grup al Congrés “va demanar una comissió d’investigació el gener de 2018 i ens vam quedar sols. Llavors se’ns va titllar d’oportunistes perquè en aquells moments sembla que no era prioritari per a als partits que avui donen suport a la moció”.

Basi va rememorar que el març de 2018 l’aleshores director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia davant dels parlamentaris que formaven part de la comissió de secrets oficials, entre els quals hi havia Jordi Xuclà, del PDeCAT, i Joan Tardà, d’ERC, i “tots dos van poder interpel·lar-lo sobre tot allò que van considerar necessari”.

El representant de Cs a Teià va acusar els impulsors de la moció de donar ales a l’excomissari Villarejo –“una persona que dels rumors, la conspiració i el xantatge ha fet la seva professi󔬖 amb la intenció de “fabricar una rondalla simplista segons la qual l’Estat o el CNI van provocar els atemptats amb l’únic objectiu de seguir fomentant l’odi cap a tot allò que sigui espanyol”. “Ja sabem que difamar tot el que és espanyol surt de franc per atiar el sentiment de greuge, però fer-ho tenint en compte que 16 persones hi van perdre la vida ens sembla bastant poc ètic”, va reblar.

El portaveu del PSC, Joaquim Roca, va lamentar que el 2017 es desacredités la feina dels Mossos, “que aleshores es van entendre amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional” en el curs d’una investigació que va concloure amb la detenció de tots els implicats. “Ens sembla bé que s’investigui tot el que faci falts, però que es doni credibilitat a un subcomissari que està imputat per corrupció i moltes coses més, és com agafar-se a un clau roent”. A Roca, la situació “em recorda els atemptats d’Atocha, quan el senyor Aznar diu, 20 anys després, que van ser obra d’ETA”.

Aquest matí, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, i la regidora d'Educació, Montse Riera, han rebut a l’Ajuntament l’alumnat de 5è A, B i C de l’Escola El Cim.

Aquests nois i noies participen en el projecte Cultura Emprenedora a l'Escola (CuEmE) que impulsa la Diputació de Barcelona amb el suport del Consell Comarcal del Maresme.

Es tracta d’una activitat en la qual es treballen elements de diferents assignatures que pretén afavorir el coneixement i la pràctica dels valors com la curiositat, la iniciativa, la comunicació, la responsabilitat, la creativitat, la planificació, el treball en equip, l’autoconfiança o la solució de problemes i la presa de decisions. A més, a través d’aquesta iniciativa es treballen de forma transversal totes les competències clau del currículum.

Model cooperatiu

Després d’assessorar-se i de treballar-hi molt, cada grup de 5è ha creat una cooperativa i avui han presentat les actes de constitució als representants municipals. Les han anomenades Green Hands, Mon Fust i By Glass, i estan orientades a l'aprofitament del vidre per poder fer gerros i a nous usos de la fusta i altres matèries reciclables.

El model cooperatiu centra l’activitat empresarial en les persones i no en el capital i promou valors com la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat. Les cooperatives reforcen la responsabilitat social, ja que es gestionen de manera democràtica i participativa –ja que tots els alumnes en són membres, amb l'estatus de soci– i donen part dels seus beneficis a projectes socials.

Properament, l'alumnat triarà quines ONG en seran les seves beneficiàries.

Aquests dies, l’empresa de jardineria Tot Verd de Teià està efectuant els treballs de poda de l’arbrat viari del municipi després que el passat 30 de desembre es va formalitzar el contracte per a la prestació del servei d’esporga per als anys 2022 i 2023, per un import global de 76.721 euros. L’oferta guanyadora representa un estalvi del 7% respecte dels 82.496 euros del preu de sortida de la licitació. La durada de l’adjudicació es podrà prorrogar anualment, fins a un màxim de dos exercicis.

L’equip de personal que executa els treballs està format per un enginyer tècnic agrícola, un especialista en esporga i dos auxiliars de jardineria.

Treballs i calendari

El contracte comprèn les prestacions següents:

- Realització dels treballs d’esporga de l’arbrat públic en parada vegetativa.

- Realització de treballs d'esporga en verd, a l’estiu, per corregir si hi ha algun conflicte.

- Recollida de brancatge i de les restes de poda, i retirada immediata.

- Neteja i escombrada de la via pública.

- Transport i descàrrega dels residus a instal·lacions de tractament de biomassa.

D’acord amb el calendari aprovat per la Regidoria de Medi Ambient, els treballs es van iniciar el passat 17 de gener i es perllongaran fins a finals de febrer, aproximadament. Durant aquest període s’actuarà sobre la pràctica totalitat de l'arbrat viari.

Nous criteris

Segons l’inventari del Pla de Poda, Teià té al voltant de 1.300 arbres plantats en vies públiques i zones verdes, de 35 espècies diferents. Els exemplars han estat classificats en quatre grups, segons la seva mida: petits (fins a 6 metres d’altura), mitjans (entre 6 i 9 metres), grans (entre 9 i 15 metres) i molt grans (més de 15 metres). D’acord amb aquesta classificació, n’hi ha 830 de xics, 144 de mitjans, 71 de grans i 272 de molt grans. Per a cadascuna de les tipologies, el contracte estableix els preceptes, consells i processos que l’empresa ha de complir, d’acord amb el plec de prescripcions tècniques particulars del concurs.

Els termes i condicions del servei es troben subjectes al Pla de Poda que l’Ajuntament va encarregar l’any 2019 al biòleg i assessor en arboricultura Josep Selga i que la Junta de Govern Local va aprovar el 8 d’abril de 2020. Aquest document estableix el tipus de poda que hauria de rebre cadascun dels 1.300 arbres durant un període de dos anys. Fins ara, el Pla s’ha executat parcialment i es considera “el document marc, juntament amb el plec, per dur a terme els treballs d’esporga”.

El Pla parteix de la base que, en un entorn natural, “la millor poda és la que no es fa” i assenyala que “la poda genera poda”, ja que “en moltes ocasions les raons de la poda són provocades per les operacions de poda anteriors”. Efectivament, en entorns urbans normalment l’estructura natural dels arbres s’ha vist alterada per la poda cíclica o repetitiva, fruit de les restriccions pròpies dels usos residencials i viaris.

Partint d’aquestes premisses, el Pla de Poda considera que “les principals raons objectives de poda” se circumscriuen a tres supòsits:

- Per la ubicació de l’arbre, amb la finalitat d’evitar i corregir conflictes i interferències amb les edificacions, el trànsit o la senyalització de l’entorn.

- Per risc de fractura i de seguretat per als vianants, ja que les constants agressions que pateixen els arbres provoquen un envelliment prematur.

- Per regular l’estructura de l’arbre de forma anticipada, per evitar problemes o interferències més endavant.

Tipus de poda

D’acord amb aquests supòsits, el Pla de Poda estableix un protocol basat en l’anticipació, la “lectura” de l’arbre, la seva “resposta”, l’eficiència i el respecte.

A Teià, l’esporga es farà només quan sigui necessària i s’aplicaran quatre tipus de poda, segons cada cas:

- Poda de formació, amb la finalitat d’aconseguir l’estructura idònia per a l’arbre atenent a la seva espècie i ubicació. Aquest tipus de poda s’ha de fer en exemplars joves, quan s’acaba el període d’implantació i s’inicia el creixement de la part aèria, i s’ha de deixar de fer quan l’arbre perd el seu caràcter juvenil i passa a l’etapa adulta. Durant la poda de formació només s’eliminaran les branques més baixes progressivament per deixar el gàlib de pas, sense superar mai el terç de l’altura total de l’arbre.

La poda de formació és la poda més econòmica de totes i alhora és la que més pot facilitar la gestió futura. Molts cops no es realitza perquè no es veu una necessitat immediata, però és la més eficient a mig i llarg termini.

- Poda de manteniment per corregir errors que es produeixin en l’estructura de l’arbre i evitar conflictes amb l’entorn. S’aplica a exemplars adults o madurs, i inclou totes les operacions de control i seguiment de l’arbrat. És molt important la seva funció preventiva per detectar possibles alteracions. Per això, si es realitzen inspeccions anuals és molt probable que s’hi pugui actuar de forma selectiva eliminant, per exemple, braços de palanca llargs amb defectes, punts de desequilibri en la capçada o branques baixes que obstaculitzen el pas.

- Poda de reformació, en el cas d’arbres que han estat podats de forma reiterada i que ara presenten una estructura alterada amb més o menys risc de fractura. Es tracta d’una actuació extraordinària que té com a finalitat deixar l’arbre amb una capçada més continguda, baixa i segura perquè es mantingui sense necessitat de més intervencions.

- La poda periòdica o de regulació és aquella que és justifica, per exemple, per eliminar el fruit abans no caigui, com passa amb les moreres o les tipuanes. En endavant, es tractarà d’evitar aquestes espècies en la selecció per arbrat viari. Antigament, la poda periòdica més estesa era la poda de brocada, però en l’actualitat ja no es realitza i ha estat substituïda o bé per la poda d’aclarida o bé per la poda de “caps de gat”, que es caracteritza perquè s’eliminen anualment tots els brots d’emergència i l’extrem de l’eix es va engruixint mica en mica. Per poder passar d’una poda de brocada a una poda de cap de gat s’ha de realitzar abans una reformació. Per la seva part, la poda d’aclarida es basa en l’eliminació selectiva dels reiterats per reduir la densitat i el pes de la capçada amb l’objectiu d’augmentar la penetració de la llum i l’aire i potenciar el desenvolupament de les brotades internes.

D’acord amb el Pla de Poda, la majoria dels 1.300 arbres de Teià són tractats amb podes de manteniment. Hi ha 70 exemplars reben podes de formació i 48 de reformació, i n’hi ha i 62 que s’esporguen de forma de periòdica.

Els plàtans de la Riera

Les esporgues de manteniment que es fan al passeig de la Riera són ara més conservadores i respectuoses amb l’arbre que les d’abans. Això fa que Teià gaudeixi d’una plataneda monumetal en bon estat fitosanitari, malgrat que alguns exemplars –els més castigats per les esporgues dràstiques i reiterades del passat– han estat objecte de reformacions, o fins i tot eliminats, per manca de viabilitat i pel risc que comportaven. Enguany, la Regidoria de Medi Ambient encarregarà una valoració de l’estat dels plàtans per escatir si cal talar algun exemplar més.