L’Institut Català de la Salut (ICS) alerta que la detecció de casos de violència envers les dones confirmats a l’atenció primària de la regió Metropolitana Nord s’ha multiplicat el 1.800%.

El 2019 s’hi van detectar 22 casos, mentre que a mitjan novembre del 2020 la xifra s’enfila a 399, distribuïts de la següent manera: 161 al Barcelonès Nord i el Baix Maresme, 137 al Vallès Occidental i 101 al Vallès Oriental. En aquestes comarques, els serveis de l’ICS ofereixen assistència a més d'1.400.000 persones pertanyents a 70 municipis. Els professionals que hi treballen formen un total de 64 equips d’atenció primària i 37 unitats assistencials de suport, i estan repartits en 107 centres de salut.

Formació i més personal

La pandèmia està sent especialment difícil per a les dones i les seves criatures que viuen situacions de violència domèstica. A més dels efectes del confinament, l’ICS destaca “la formació i sensibilització dels professionals” com a elements claus per a l’augment en la detecció de casos.

Per aquest motiu, els diferents dispositius d’atenció primària treballen per identificar els possibles casos i avançar en el seu abordatge. Per exemple, els serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de la Metropolitana Nord han actualitzat procediments i circuits, amb la incorporació de treballadores socials i l’adopció d’un protocol de detecció durant el seguiment de l’embaràs.

Nova activitat a Teià

Per conscienciar la població, la Regidoria d’Igualtat i Drets Civils ha programat per dimecres, 2 de desembre, una nova activitat dins dels actes del 25-N a Teià. Es tracta de la difusió del documental ‘Tódalas mulleres que coñezo’, de la realitzadora gallega Xiana do Teixeiro.

A causa de les mesures de seguretat per al Covid-19, el visionat es farà en línia a partir de les 20h i, per la mateixa raó, la cooperativa Drac Màgic que s’encarrega de la seva distribució deixarà l’accés obert durant 24 hores perquè les persones interessades puguin planificar el moment que els vagi millor.

Per accedir a l’enllaç de la sessió, cal enviar un correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. fins al mateix dimecres.

---

Del 16 al 21 de novembre es va celebrar a tot Catalunya el Gran Recapte 2020 en un format diferent, adaptat a les restriccions implementades a causa la Covid-19. S'hi podien fer aportacions en línia a través de la pàgina web del Banc dels Aliments o en el moment de fer la compra en supermercats, mercats municipals i botigues de proximitat.

A Teià, els establiments que van col·laborar són: Fruita i Verdura Irene Ribas, Fruita i Verdura Lina Ruano, Peixateria, Queviures Marcual i Carnisseria Mònico, a més dels supermercats Condis i Mercadona.

Els últims dos dies de la campanya van participar 24 voluntaris i voluntàries en tasques informatives a l’entrada dels establiments. Aquestes persones no formaven part de cap col·lectiu considerat de risc dins de la situació de pandèmia. Els organitzadors de l’operatiu destaquen especialment la participació de la gent jove, gran part de la qual es va estrenar aquestes tasques.

La recaptació total a escala local ha estat de prop de 5.500 euros. Gran part d’aquests diners es destinaran a la compra d’aliments frescos per part de Càritas Teià, entitat encarregada de la distribució d’aliments al qual tenen accés les famílies amb vulnerabilitat econòmica. Totes les persones que hi acudeixen són derivades a través de les oficines de Serveis a les Persones de l'Ajuntament en el moment que se’n detecta la necessitat.

---

La Regidoria de Cultura i la Comissió d’Exposicions expressen el seu condol per la defunció abans d’ahir dimecres, 25 de novembre, del pintor Simó Busom i Grau, estretament vinculat a Teià, a l’edat de 93 anys.

Tal com ha escrit a les seves xarxes socials l’artista teianenc Joan Casellas, que en fou veí i deixeble, “Busom va venir a Teià per estiuejar amb la família a inicis dels anys setanta del segle XX i religiosament va tornar durant uns altres quinze”, si fa no fa. Busom es va instal·lar en un dels dos apartaments que hi havia al primer pis de Can Tarradas i va ser ell qui va donar el primer cop de mà a Casellas perquè pintés, facilitant-li materials i anant a pintar junts.

Segons la crítica, Busom és considerat un pintor figuratiu i paisatgista, amb predilecció per Barcelona, el Port de la Selva, Panticosa i Venècia. Per a Casellas, “li agradava el paisatge perquè au plein air estava tranquil i concentrat, com un mestre taoista”, però la seva capacitat li hauria permès de “pintar qualsevol altra cosa”. Casellas el va acompanyar diverses vegades en les seves sortides de camp i està convençut que “segur que li agradava Teià i el respirava amb intensitat”, com queda palès en els seus quadres.

“Desenes i potser centenes de quadres de Simó Busom tenen Teià com a tema o excusa i així, de forma secundaria però preciosa, les seves obres immortalitzen un Teià tant real com ideal en una versió lliure de la Catalunya Eterna del mestre Torres García”, ha ressenyat Casellas.

“Mirant les seves pintures –prossegueix el nostre narrador– es pot respirar l'entorn i l’ambient social del poble. Ho va pintar tot, des de diverses perspectives. Fins i tot l'interior del Cafè de Baix. A més d’art, la seva pintura és document i ens mostra molts espais desapareguts”, com l'hort de Can Tarradas (actualment, la plaça del Mil·lenari), les vinyes del col·legi Santa Rosalia o les basses de les hortes i els jardins luxosos de les grans finques.

Casellas defineix el seu estil com a dens i ric, a més d’àgil i lliure. “Gens decoratiu, senzillament sabia transformar qualsevol tema o punt de vista en una cosa interessant. També va ser molt mestrívol a pintar vistes complexes” i a jugar, per exemple, amb la transparència de les branques dels arbres per representar panoràmiques lluminoses.

A més de la pintura a l’oli, Busom excel·lia també en la tècnica del gravat, la litografia i l’aquarel·la.

Teià a la retina

L’any 2017, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) li va retre homenatge amb l’exposició Mirades a Busom, que es va poder visitar a La Unió del 9 al 25 de juny. La sala exhibia quadres de setze pintors de la localitat inspirats en la seva obra: Ànnia i Josep Aragonès, Divina Cabezón, l’esmentat Joan Casellas, Josep Maria de Castellar, Lola Chacón, Artur Comas, Àngels Estella, Presen de la Iglesia, Maria Mercè González, Josep Lluís Losada, Irene Montero, Isabel Otero, Josep Pujol, Rosalia Raméntol i Jordi Santmiquel.

L’historiador i crític d’art Josep Maria Cadena, encarregat de fer-ne la salutació, el va descriure com “un home modest i sincer, franc a l’hora d’expressar-se amb paraules” i “un artista que ha sabut captar magistralment amb el pinzell i la ploma les llums i les ombres, les quietuds i els moviments, les reali¬tats visuals i els sentiments”. I confessava: “Sento per Simó Busom un gran afecte, i considero indestriable l’artista de la persona, ja que en ell tot és una sola cosa: amor al proïsme i absoluta exaltació del fet de l’existència”.

Al peu de la notícia trobareu el tríptic de l’exposició en format PDF.

Reconeixement públic

El traspàs de Busom va coincidir, el mateix dia, amb la defunció del seu gran amic Josep Serra Llimona. Per aquesta raó, el món de l’art i nombrosos mitjans de comunicació de se n’han fet ressò i han destacat que “la pintura catalana ha perdut els últims representants de tota una generació”.

En un article al diari Ara, el director d'art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, assegura que tots dos “encarnen un tipus de pintor que cada dia que passi ens semblarà més extraordinari que hagi pogut existir: la de l’artista figuratiu que ha viscut de pintar paisatges, vistes urbanes, retrats i bodegons. Així de senzill i així de difícil: a dia d’avui, qui més pot fer-ho?”. I conclou: “D’obres seves en trobarem a moltes llars catalanes, despatxos d’advocats i consultes de metges, difícilment a cap museu. Són pintors que no van pretendre trencar motllos sinó celebrar la vida en tota la seva diversitat d’estímuls visuals, i fer-ho amb tanta passió, ofici i honestedat com fos possible”.

Trajectòria artística

Busom va néixer el 1927 a Barcelona. A catorze anys va ingressar a l’acadèmia per aprendre dibuix lineal i artístic, i poc després va començar a treballar com a delineant.

Sota l’influx de Francesc Folch es va interessar per les obres del Renaixement italià i el gener de 1955, de la mà de Josep Gudiol, va fer la seva primera exposició, en el decurs de la qual va fer amistat amb el pintor Josep Roca-Sastre, que l’ajudà a formar el seu concepte pictòric i amb qui va compartir estudi durant uns anys.

Més endavant, Busom va abandonar l’impressionisme i el dramatisme propi de la pintura castellana i es va endinsar en el constructivisme i el cubisme, i va exposar a les Galeries Laietanes, el Museu d’Art Modern al Parc de la Ciutadella o l’Ateneu Barcelonès.

El 1960 va conèixer el professor i crític d’art Rafael Benet. Sota la seva influència i la de Ramon Rogent, va tornar al postfauvisme i la figuració com a element bàsic d’expressió i va exposar a Le club des 4 vents de París i a la Sala Vayreda de Barcelona. El 1963 va promoure el grup Realitat Visual, defensor de la pintura com a confluència de coneixement i sentiment. L’any següent, Busom va exposar per primer cop a la Sala Parés, que el va acollir dins del seu grup de joves pintors, i des del 1970 la seva obra s’hi va poder veure amb regularitat.

Molt prolífic, una part de la seva obra es conserva al Museu de Montserrat, fruit de la donació de diversos col·leccionistes. Si voleu, en podeu fer un tast en aquest vídeo, amb l’acompanyament musical de Sílvia Pérez Cruz.

---

Avui dimecres, 25 de novembre, és el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Per aquest motiu, la Regidoria d’Igualtat i Civils ha organitzat, en col·laboració amb el col·lectiu local Dones 21, un seguit d’actes de denúncia i reivindicació.

De bon matí, el passeig de la Riera s’ha llevat amb els fanals guarnits amb 80 llaços de color lila, en record i homenatge a totes les dones assassinades a l’Estat espanyol a causa de la violència masclista al llarg de 2020. També a l’edifici de l’Ajuntament llueix avui una pancarta en què s’expressa el compromís de “Teià contra la violència masclista”.

Lectura itinerant

A les 11h s’ha iniciat un recorregut per diferents punts de la població amb un vehicle equipat amb megafonia des del qual s’ha donat a conèixer el manifest redactat per Dones 21. La comitiva ha fet diverses aturades al passeig de la Riera, l’escola El Cim i l’Institut Turó d’en Baldiri, on els estudiants han tret el cap per les finestres per sentir el discurs.

A les 12h, la regidora d’Igualtat i Drets Civils, Èrica Busto, n'ha fet la lectura institucional davant de l'Ajuntament. “Amb aquestes accions volem que la gent prengui consciència de la magnitud de la tragèdia: dones que són assassinades pel simple fet de ser dones”, ha denunciat. I ha instat als homes “perquè deixin de ser còmplices i denunciïn i assenyalin tots aquells actes, comentaris, imatges i comportaments que atemptin contra la dignitat de les dones”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de diversos representants polítics i d’un grup de treballadors i treballadores municipals que s’ha sumat a l’aturada de cinc minuts contra la violència de gènere i ha fet un minut de silenci en record a les víctimes.

Espelmes i cassolada

Aquesta tarda, hi ha convocada a les 17.30h una encesa d’espelmes a la plaça de l’1 d’Octubre i a les 20h, l’Ajuntament de Teià i Dones 21 fan una crida a afegir-se des del balcó de casa a la cassolada feminista organitzada arreu del país per diverses entitats, dins de la campanya #NovembreFeminista.

Manifest íntegre

A continuació reproduïm el manifest redactat per Dones 21 amb motiu del 25-N:

“Avui tornem a ser als carrers per fer sentir la nostra voluntat en contra de la violència masclista. Ja són 73 dones assassinades a tot l'Estat i 12 dones a Catalunya enguany. Passen els anys i ens continuen matant. Nombrosos casos de violacions i abusos sexuals surten a la llum constantment. En molts casos, la majoria de les víctimes no s’atreveixen a denunciar-los per por a ser jutjades, menyspreades o acusades de mentir.

Les pautes de conducta i de relació entre joves continuen reproduint rols i estereotips de gènere, i les violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions entre la gent jove.

No hi ha res que justifiqui una agressió. Tampoc les agressions psicològiques, que deixen una petjada emocional.

Les violències contra les dones persisteixen en una situació patriarcal que es resisteix a canviar i que situa les dones en una posició de desigualtat.

La violència masclista no és un problema “de” les dones. Les agressions masclistes no són casos aïllats ni inevitables sinó que són fruit d’una societat masclista i amb desigualtats per raó de gènere que cal transformar.

No farem ni un pas enrere. La violència masclista requereix de la implicació de tothom per aconseguir erradicar-la.

Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, és una agressió contra totes les dones. Les dones hem de perdre la por a assenyalar i denunciar els agressors perquè la nostra sororitat és la nostra força.

Ens dirigim a les dones, que en plena pandèmia esteu a casa amb el vostre agressor: No esteu soles, demaneu ajuda a la veïna, a la botiga on compreu el pa, a la farmàcia,...o si podeu truqueu al 016 atenció permanent, 24 hores, 365 dies. Gratuït i confidencial.

Ens dirigim també als homes que estan en contra d’aquestes violències: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Fa més de 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones a erradicar les violències masclistes, el tràfic i l’explotació de dones però també els matrimonis forçats o la mutilació femenina. Però amb les lleis no n’hi ha prou.

Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella.

Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència masclista, i, especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.

Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per a elles i els seus fills i filles.

Als agressors, un recordatori: No hi ha espai per a la impunitat.

Cridem avui i ho seguirem cridant tots els dies de l’any: Si en toquen a una, ens toquen a totes!”

---

 

El passat dilluns, 9 de novembre, el diari El Punt Avui va publicar una notícia en què afirmava que “l’Ajuntament de Teià va pagar prop de 110.000 euros al personal de manera irregular”. Es tractava d’una informació parcial, ja que es basava en un butlletí electrònic del mes d’octubre del Tribunal de Cuentas, encara en fase d’actuacions prèvies, i en cap cas no recollia la versió de l’Ajuntament ni s’hi ha posat en contacte.

L’endemà, l’autodenominada Plataforma de Policías Locales Represaliados por el Odio Nacionalista (PPL-RON) se’n feia ressò a Twitter i assegurava que l’Agència Antifrau i el Tribunal de Cuentas havien actuat “gràcies a la denúncia d’un integrant de PPL-RON”.

Per la seva part, l’Ajuntament de Teià desmenteix aquestes insinuacions i sosté que els complements de productivitat satisfets a diversos treballadors municipals durant el període que va de 2014 a 2019 són legals i compten amb la corresponent consignació pressupostària i l’oportuna aprovació, any rere any, per part dels òrgans competents, que són el ple municipal i la Junta de Govern Local.

La qüestió de fons

En el fons, es tracta d’escatir si l’Ajuntament, com a institució, i els successius equips de govern que l’han dirigit des de 2002 haurien infringit la normativa a l’hora d’abonar amb caràcter objectiu, fix i periòdic determinades retribucions complementàries incorporades al sou de diversos empleats i empleades municipals, en comptes de fer-ho amb el caràcter individual i puntual que fixa la llei, d’acord amb una valoració individualitzada de cada lloc de treball.

Més concretament, el Reial Decret 861/1986 sobre el règim retributiu dels funcionaris de l’administració local, estableix que “el complement de productivitat està destinat a retribuir el rendiment especial, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb què el funcionari fa la seva feina”.

Cronologia dels fets

El cas es remunta al gener de 2016, quan l’Oficina Antifrau de Catalunya va iniciar una investigació per “clarificar” unes “presumptes irregularitats en el cobrament per part del personal de l’Ajuntament d’uns complements de productivitat”.

D’acord amb la llei 14/2008, l’Oficina disposava d’un màxim de 9 mesos per resoldre l’expedient. En comptes d’això, va excedir el termini amb escreix i l’abril de 2019 va donar-ne trasllat al Tribunal de Cuentas, que n’ha agafat les regnes.

Tanmateix, l’origen dels fets és molt més antic i data de 2002. El 21 de maig d’aquell any, el ple de l’Ajuntament va aprovar la relació i valoració dels llocs de treballs. Aleshores, es va acordar la creació d’un complement de productivitat per a tots els llocs de treball que registraven diferències negatives entre el sou percebut anteriorment per realitzar la mateixa feina i les noves retribucions assignades, de conformitat amb la disposició transitòria quarta del Reial Decret 861/1986.

Més endavant, el 18 de maig de 2017, el ple municipal va acordar la modificació parcial del catàleg retributiu de 2002 i va substituir el complement de productivitat residual per un complement personal transitori de caràcter absorbible, a la vista de la regulació específica sobre aquesta matèria.

Amb tot, l’Ajuntament va mantenir l’esmentat complement a 26 treballadors i treballadores, entre funcionaris i laborals, perquè desenvolupaven tasques no previstes en la valoració de llocs de treball de 2002.

Aquesta situació es va mantenir fins al juny de 2019. Coincidint amb la diligència d’ordenació dictada el 3 de juny pel Tribunal de Cuentas, l’Ajuntament va suspendre cautelarment el pagament d’aquest complement fins a dirimir-ne la legalitat amb caràcter objectiu.

Al·legacions municipals

El 2 de setembre, l’Ajuntament va presentar un escrit d’al·legacions davant del Tribunal de Cuentas en què posava de relleu aquests extrems:

- En primer lloc, l’Ajuntament sosté que “la possible desnaturalització del complement de productivitat no comporta conculcació legal”, d’acord amb els antecedents del cas –en al·lusió a l’aprovació de la relació de llocs de treball de 2002 i la seva modificació el 2017– i la jurisprudència dels Tribunals Superiors de Justícia de diverses comunitats. En aquest sentit, l’Ajuntament reporta diverses sentències que reconeixen la possibilitat de “convertir el complement en objectiu i fix” i de seguir-lo pagant “fins i tot quan no existeix una prestació efectiva de serveis” en cas de baixa o en períodes no laborables, com pagues extraordinàries i vacances, “sense que això comporti sanció de nul·litat o anul·labilitat”.

- En segona instància, l’Ajuntament observa que la “en la definició de responsabilitat comptable que fa l’article 38 de la Llei Orgànica 2/1982, del Tribunal de Cuentas, és essencial que el menyscapte dels cabals públics es realitzi en el marc d’una acció o omissió contraria a la llei”. En aquest punt, el consistori recorda que el pagament d’aquests complements “està degudament emparat en els successius pressupostos municipals, aprovats, ferms i executius”, per la qual cosa no es vulnera la legalitat pressupostària ni la normativa comptable, atès que no haurien afectat el patrimoni públic ni obeirien a cap “conducta dolosa o negligent” per part dels responsables municipals. Per a l’Ajuntament, en definitiva, els complements de productivitat “eren una quantitat deguda des del moment en què el ple municipal els reconeix pressupostàriament com a retribucions de cara a l’exercici vinent i es genera el dret al cobrament de la nòmina” per part dels treballadors i treballadores.

- En tercer lloc, l’Ajuntament sol·licita la “caducitat i nul·litat” de les actuacions, ja que l’article 16 de la Llei 14/2008 estableix un termini màxim de 9 mesos perquè l’Oficina Antifrau resolgui els seus expedients, i en aquest cas van transcórrer més de 3 anys quan, l’abril de 2019, l’Oficina Antifrau va traslladar l’expedient al Tribunal de Cuentas. L’Ajuntament apel·la al “principi de seguretat jurídica, ja que no és comprensible ni raonable que l’Oficina Antifrau dilati les actuacions d’investigació ad eternum, no se sap amb quines motivacions”.

- En darrer terme, l’Ajuntament al·lega “indefensió” perquè l’Oficina Antifrau “no concreta el període afectat” pel pagament de la productivitat. En tot cas, i amb caràcter subsidiari, l’Ajuntament circumscriu el termini temporal a la presumpta responsabilitat comptable. Segons la disposició addicional tercera de la Llei 7/1988, de Funcionament del Tribunal de Cuentas, la retroactivitat prescriuria als 5 anys de la citada diligència d’ordenació del 3 de juny de 2019, la qual cosa en limitaria el període de juny a 2014 a juny de 2019.

Situació actual

En aquests moments, l’Ajuntament està a l’espera de conèixer si el ministeri fiscal es personarà com a part demandant perquè tingui lloc la vista judicial.

El 29 de setembre, el Tribunal de Cuentas va tancar una liquidació provisional de 109.969,54 euros, dels quals 98.277,89 euros corresponen a l’import reclamat i 11.691,65 als interessos del període 2014-2019.

Per últim, el passat 21 d’octubre la companyia asseguradora de l’Ajuntament va avalar aquesta liquidació provisional mitjançant la pòlissa de responsabilitat civil i patrimonial que té subscrita per als càrrecs electes.

Suport als alcaldes

Tot i que el ple municipal –que aprova el pressupost anual– i la Junta de Govern –que aprova les nòmines mensuals– són òrgans col·legiats, el Tribunal de Cuentas considera com a “presumptes responsables als alcaldes que s’han succeït en l’Ajuntament i que van acordar l’abonament dels complements de productivitat malgrat les objeccions manifestades per l’interventor”.

Per aquest motiu, el Tribunal reclama en concepte de reintegrament 84.539,82 euros a Andreu Bosch com a batlle fins a juny de 2019 i 25.429,72 euros al seu predecessor, Josep Botey, com a titular de l’alcaldia entre juny de 2014 i juny de 2015. Des de Compromís amb Teià-ERC i JxCat els donen suport i recorden que la situació, de facto, es remunta a 2002 i és comuna a altres mandats i equips de govern municipals.

---