El ple de l’Ajuntament de Teià es va reunir ahir, 16 d’octubre, amb caràcter extraordinari i urgent per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem que condemna els presos polítics catalans a penes de presó que sumen prop de 100 anys.

Els grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT van votar a favor de la moció. El PSC hi va votar en contra i Cs no va assistir a la sessió.

La resolució havia estat consensuada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i ha estat aprovada en nombrosos ajuntaments del país. El text assenyala que “la democràcia a l’Estat espanyola mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort” i critica “un judici polític que mai s’hagués hagut de produir”. La moció es referma en la idea que “votar no és cap delicte” i que “les idees no es jutgen”. En aquest sentit, adverteix que “l’aparell de l’Estat espanyol intenta abolir la pluralitat política” i constata que “les forces polítiques espanyoles són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte”.

Amb l’objectiu de “liderar de nou la lluita antirepressiva” i fer front a una “situació d’excepcionalitat” que “afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim”, la moció “manifesta el rebutja la sentència”, “reclama la llibertat immediata de tots els presos”, “exigeix la seva amnistia”, “mostra el compromís amb el dret d’autodeterminació” i es “reafirma en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista”.

El diàleg, en suspens
En el torn de paraula, tots els grups municipals van coincidir en la necessitat d’obrir vies de diàleg entre la Generalitat i el Govern de l’Estat.

Per a la portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Montse Riera, “la sentència és una vergonya” que persegueix “la criminalització de la protesta i és un escarment polític i social”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, va assegurar que “la presó no és la solució”. Andinyac va demanar “prudència” als manifestants i els poders públics, i va reclamar “diàleg i democràcia com a úniques vies de solució”, juntament amb “l’alliberament immediat dels presos i el retorn dels exiliats”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va assegurar que “la sentència és un cop de puny als drets i llibertats que ens transporta al 15 d’octubre de 1940, quan el president Lluís Companys va ser executat. Són hores negres per a Catalunya. Ells sí ho han tornat a fer”.

Ribas va fer autocrítica -“els partits no ho hem fet bé”-, va reivindicar l’esperit unitari de l’1 d’octubre de 2017 -“aquell dia, tots vam rebre”- i va fer una crida a “aïllar la violència. També la nostra, si n’hi ha. Els presos ens han mostrat el camí. No caiguem ara pel pedregar per entrar en provocacions”.

Per últim, es va adreçar “als companys del PSC”. “Us interpel·lem: no us fa vergonya i pudor a totalitarisme i feixisme aquesta sentència? On és aquella aferrissada defensa que fèieu fa quatre dies del federalisme? No us cau la cara de vergonya? Abans corríeu davant dels grisos. Ara, en canvi, mireu enrere i no hi ha ningú perquè som tots davant cercant la llibertat”.

El regidor del PSC, Joaquim Roca, va lamentar que la veu dels socialistes “no hagués estat escoltada per evitar aquest atzucac”. Roca va defensar la separació de poders a Espanya, així com la transparència i les garanties del judici. “La sentència s’ha d’acatar”, va dir, bo i admetre que possiblement les penes eren “excessivament dures”. Roca va anunciar una “nova etapa presidida pel diàleg i la convivència” i va advocar per “cercar solucions des de la política a un problema eminentment polític”.

El representant socialista va retreure als independentistes que no donessin suport al nomenament de Miquel Iceta al Senat espanyol. Roca va negar que el govern i la justícia persegueixin idees polítiques i va preguntar als partits sobiranistes “què esteu fent malament?”.

Des de les files de JxCat, el seu portaveu va deplorar el “cinisme” d’aquestes afirmacions, mentre la regidora Gemma Rosell va dir que “no votarem” la investidura de Pedro Sánchez “a canvi de res” i va denunciar que “el PSC va de la maneta amb el PP. Ara en envia la policia perquè ens pegui”.

L’alcalde, Andreu Bosch, va agrair “la voluntat de diàleg” expressada pel regidor socialista, “perquè fins ara no hi ha estat, ni amb Rajoy ni amb Sánchez”. Bosch va blasmar la “política repressiva, malaltissa i autoritària” dels partits favorables a l’aplicació de l’article 155. L’alcalde va assegurar que “la sentència obre la veda per altres persecucions polítiques i judicials instades pel Govern, el Congrés o la Fiscalia”, i va recordar que hi ha 700 alcaldes investigats: “Ves a saber si un dia anirem també a la presó”.

L’Ajuntament de Teià ha retirat aquest matí del balcó del consistori la pancarta en què es llegia “Llibertat presos polítics i exiliats” per ordre de la Junta Electoral de la Zona (JEZ), a instàncies de Cs.

El passat 9 d’octubre, aquest partit va denunciar davant la JEZ que “la fachada del Ayuntamiento de Teiá luce con simbología independentista y partidista, con lazos y pancarta con la alusión ‘llibertat presos polític’ incumpliendo los numerosos acuerdos de la Junta Electoral Central de fecha 2 de octubre, de 11 y 18 de marzo de 2019”.

En el seu escrit, Cs argumenta que “dicha situación fáctica es contraria al principio de neutralidad de los poderes públicos que debe imperar durante todo el periodo electoral” i per això sol·licita a la JEZ que “ordene a la Alcaldía del Ayuntamiento de Teiá que proceda de manera inmediata al restablecimiento del cumplimiento” d’aquest principi.

Com ja va passar en ocasió de les eleccions espanyoles del passat mes d’abril, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha fet saber que la pancarta es tornarà a penjar després dels comicis del proper 10 de novembre.

Llibertat d’expressió
Durant la setmana passada, la majoria d’ajuntaments del Maresme van ser obligats per la JEZ a despenjar les pancartes de suport als presos polítics. Teià ha trigat uns dies més perquè hi va presentar al·legacions. Els arguments jurídics de l’Ajuntament es fonamentaven en quatre eixos:

1. La campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític.
L’Ajuntament sosté que “la campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític”, ja que “la difusió de missatges fonamentats en la preservació de valors democràtics i de drets fonamentals com el de la llibertat, tan sols poden ser legítimament restringits si està previst legalment i han de ser adequades, necessàries i proporcionades per a la protecció d’altres drets o béns constitucionalment protegits”.

Seguint aquest raonament, “la mera possibilitat que una reivindicació, en aquest cas favorable a la llibertat de determinades persones que es troben en situació de privació de llibertat, pugui incidir d’una forma o altra en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar l’expressió d’aquests missatges en període electoral”. En cas contrari, “s’obre la via a la prohibició de totes aquelles manifestacions públiques realitzades” per actors socials i polítics que no siguin directament efectuades per candidats i partits que es presenten a les eleccions.

2. Afectació a drets fonamentals de llibertat d’expressió.
Segons l’Ajuntament, “les limitacions que sol·licita genèricament el denunciant poden atemptar greument el dret fonamental de llibertat d’expressió reconeguda als empleats públics, i comportar un efecte desànim en l’exercici de drets fonamentals”. En concret, l’Ajuntament apel·la a “la llibertat d’expressió dels empleats públics”, en els termes previstos en l’article 20.1 de la Constitució espanyola i a la resolució del Síndic de Greuges de 17 de setembre de 2018 “pel que fa específicament a la col·locació de cartells i altres elements amb connotació ideològica a les dependències de les administracions públiques”.

3. Elements de connotació ideològica democràtica.
L’Ajuntament considera que “els símbols denunciats de cap manera no es poden identificar amb símbols partidistes prohibits. La millor prova és que l’autor de la queixa assenyala diversos grups polítics que utilitzen el mateix símbol, fent evident que el llaç no pertany en exclusiva a cap grup en concret, sinó que és transversal”.

“El Tribunal Europeu de Drets Humans també s’ha pronunciat sobre qüestions relacionades amb la llibertat ideològica en el seu vessant de llibertat religiosa i la neutralitat de l’Estat. De tota aquesta jurisprudència emergeix un principi en favor de la llibertat, sota la premissa primordial de permetre i no prohibir”.

4. Principi de neutralitat oberta.
L’Ajuntament nega que una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats afecti negativament la imatge d’objectivitat que ha d’oferir l’administració. “Des d’una òptica de neutralitat oberta es pot considerar que aquesta pancarta és compatible amb l’objectivitat i la neutralitat ideològica de l’Administració” i manté “que així ho pot entendre la població” en favor de la proporcionalitat entre la neutralitat de l’Estat i l’equilibri d’altres interessos constitucionals com la llibertat ideològica.

Recurs desestimat
Ahir a la tarda, dia 15, la JEZ va comunicar a l’Ajuntament de Teià la desestimació de les seves al·legacions i va instar-lo al “cumplimiento immediato” de la seva resolució.

En concret, la JEZ afirma que “la exhibición por parte de un ayuntamiento en período electoral de pancartas, banderes, símbolos o signos que sean reconocibles e identificables por la ciudadanía como propios de una parte de las formaciones políticas que concurren a las elecciones” vulnera el principi de neutralitat política de les instituciones està prohibida per l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. A més, la JEZ puntualitza que “la libertad de expresión es un derecho individual de las personas, no de una entidad gobernante”.

Guerra de banderes
Aquesta matinada, ha estat sostreta la bandera estelada que hi ha a l’entrada del poble, prop de la rotonda de la Plana, i ha aparegut guixat el rètol d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Aquesta tarda, l’equip de govern municipal s’ha reunit per estudiar la resposta de l’Ajuntament a la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans i a l’emissió d’una nova ordre d’extradició contra el president de la Generalitat Carles Puigdemont, i ha pres els acords següents:

 - Fer una crida a concentrar-se avui dilluns a les 20h davant de l’Ajuntament.

- Convocar un ple extraordinari dimecres 16 d’octubre a les 20h.

- Suspendre tots els actes institucionals previstos per aquesta setmana.

- Ajornar els actes de l'agenda d'activitats programades per l’Ajuntament des d’avui dilluns fins al divendres 18 d’octubre.

- Aquesta suspensió afecta les activitats del Dia Internacional de la Gent Gran compreses fins divendres, que es tornaran a programar més endavant. En principi, l’ajornament no afecta la sortida de dissabte a Sant Sadurní d’Anoia ni l’acte del 68è Homenatge a la Vellesa de diumenge.

- De la mateixa forma, els cursos i tallers de La Unió es realitzaran amb normalitat.

El ple municipal del mes de setembre va aprovar una moció de suport al Govern legítim de Catalunya i de defensa dels drets socials i polítics amb els vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT. Cs i el PSC hi van votar en contra.

La resolució va ser llegida pel portaveu de JxCat, Francesc Ribas. El text fa una crida a fer efectiu el mandat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, d’acord amb la llei de transitorietat jurídica aprovada pel Parlament de Catalunya; a condemnar la violència policial i aturar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. En la seva part dispositiva, la resolució reclama als partits sobiranistes que actuïn “en sintonia” i insta l’Ajuntament de Teià a promoure “activitats a favor dels drets civils i polítics”, com ara tallers i xerrades. A més, JxCat també demanava que es restituís el retrat del president Carles Puigdemont al saló de plens al costat de Quim Torra, però ERC-Compromís per Teià ho va descartar.

El regidor de Cs, David Basi, va objectar que es tractava d’un “tema supramunicipal” i va exigir “fidelitat a la Constitució, l’Estatut i les resolucions judicials”. Per la seva part, el portaveu socialista, Joaquim Roca, va defensar que “Espanya és una de les 20 democràcies plenes” del món i va advocar per “prioritzar els acords d’àmbit local a favor de la cohesió social i la qualitat de vida dels veïns” i no pas per “esquerdar els espais de convivència i diàleg del municipi”.

Més presos independentistes
El passat 23 de setembre, la Guàrdia Civil va detenir nou persones vinculades als Comitès de Defensa de la República, set de les quals continuen en presó preventiva acusades de terrorisme. Aquell dia, al vespre, va tenir lloc una concentració ciutadana per denunciar la intencionalitat política l’operació policial i exigir-ne la llibertat. La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Montse Riera, va manifestar que “seguirem alçats pacíficament davant la causa general contra l’independentisme”.

El regidor del PSC va demanar en el ple “respecte per la presumpció d’innocència” dels detinguts, així com per “la separació de poders i la investigació policial”. Roca va reconèixer “el caràcter pacífic i democràtic de l’independentisme” i va criticar el president de la Generalitat perquè “va perdre l’ocasió de desvincular-se de persones que no creuen en la via pacífica d’un ideal”.

En la mateixa sessió plenària, el regidor de Cs va demanar la restitució de la bandera de la UE a l’edifici de l’Ajuntament “en atenció als ciutadans d’altres països que han escollit el nostre poble per viure-hi”. L’alcalde va explicar que l’ensenya “no hi oneja com a protesta del govern municipal pels impediments que han tingut tres eurodiputats catalans legítimament escollits”.

Jutgessa de pau i Policia Local
El ple municipal va elegir per unanimitat Maria Rosa Bertran Mas com a jutgessa de pau titular. Tots els grups es van sumar a la felicitació de l’alcaldia pels “30 anys ininterromputs de dedicació altruista”.

En el torn de precs i preguntes, JxCat va proposar que el govern “desenterri el pla de camins escolars i de vialitat a l’entorn de l’Escola El Cim” per presentar-lo a la nova convocatòria de subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat. L’alcalde va agrair el suggeriment i es va comprometre a elaborar una memòria valorada del projecte i a abordar la qüestió en la propera comissió informativa.

La portaveu de GT, Núria Andinyac, va plantejar la necessitat d’instal·lar càmeres de vigilància al camp de futbol de Sant Berger per evitar destrosses i bretolades.

Per últim, el portaveu de Cs va sol·licitar informació sobre la Policia Local. Basi va destacar la “gran professionalitat” de la plantilla, “tot i la manca de recursos”. El regidor va denunciar “la improvisació a l’hora de convocar places d’agents i del cap de policia” i va reclamar un “model de policia de proximitat amb una plantilla estable i ben dimensionada, i un mínim de dos policies durant tot el dia”. Basi va exigir un “pla de transformació per convertir els interins en agents de carrera” com a mecanisme “per atraure i retenir talent”.

El responsable de Governació, Yago Albert, va expressar també el seu reconeixement per “la professionalitat de la Policia Local i la seva coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra”. Albert va exposar que “la baixa voluntària de l’anterior cap de policia és una oportunitat per renovar i transformar l’estructura i la filosofia del cos” que inclourà també “la reubicació de la prefectura”. El titular de l’àrea va explicar que s’han convocat dues places d’agent funcionari” i que, a nivell de comandaments, “s’adscriurà la plaça de sergent i es crearà una de caporal de mobilitat horitzontal”. A més, Albert va anunciar que l’any 2020 s’instal·laran dos nous lectors de matrícules per prevenir els robatoris.

El ple municipal del passat 26 de setembre va aprovar de forma definitiva el projecte tècnic d’arranjament de la pista esportiva de l’Agrupació Esportiva Teià amb els vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià, al govern, i de JxCat i GT, a l’oposició. Els grup municipal de Cs s’hi va abstenir i el PSC hi va votar en contra.

Tal com ja vam informar el mes de juliol amb motiu de l’aprovació inicial del projecte, les obres a realitzar estan valorades en 268.790 euros, que seran assumits íntegrament per l’Ajuntament a canvi de la cessió de l’ús de les instal·lacions durant un període de 50 anys, prorrogables durant 25 anys més. A tal efecte, el club i l’Ajuntament van subscriure un conveni el febrer de 2018 que preveia escripturar la constitució del dret de superfície en el Registre de la Propietat.

Per poder licitar l’obra i completar la tramitació de l’expedient, el ple de l’Ajuntament va haver de resoldre abans les al·legacions presentades pel PSC durant el termini d’informació pública. En el seu escrit, el PSC sostenia que “l’arranjament i manteniment de la pista de bàsquet xoca frontalment amb la destinació que preveu el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)”. En concret, el PSC esgrimia que la Memòria del POUM planteja a la pista de bàsquet “una millora urbana amb la creació d’un espai qualitatiu amb un aparcament soterrat” per resoldre “el greu dèficit d’aparcament públic per als vehicles privats”.

En conseqüència, el PSC considera que “l’Ajuntament hauria d’aturar definitivament el projecte de rehabilitació i manteniment durant 75 anys d’una pista de bàsquet insostenible” i advoca per “expropiar els sòls o obtenir d’alguna forma la cessió per crear-hi un aparcament públic”. Pel que fa a l’activitat esportiva que s’hi preveu desenvolupar, el PSC estima que “si l’equip de govern considera necessari que l’AE Teià pugui jugar a l’aire lliure els dies que faci sol i li vingui bé, doncs podria posar-hi a disposició la pista descoberta del poliesportiu”.

El regidor socialista, Joaquim Roca, va exposar que “el POUM obliga el propietari a mantenir la pista en bon estat de conservació, però no habilita l’Ajuntament a destinar-hi recursos públics. No volem ni pensar que el conveni obeeixi a altres interessos”. I va advertir que el document conté “clàusules de nul·litat de ple dret que estem disposats a activar, si el govern no rectifica”.

Roca va precisar que “no demanem l’expropiació per construir un espai qualitatiu. Podem trobar altres vies”, i va apuntar que “de moment n’hi ha prou amb un aparcament a peu de carrer que serveixi per a activitats puntuals a l’aire lliure i que no hipotequi el POUM”.

Les objeccions del PSC van ser desestimades basant-se en sengles informes dels serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament. Com a responsable de l’àrea d’Urbanisme, l’alcalde, Andreu Bosch, va explicar que, a nivell normatiu, la zonificació del POUM “classifica el terreny com a equipament esportiu, més enllà de la consideració que l’equip redactor va fer en la Memòria de la necessitat imperiosa de trobar places d’aparcament al centre urbà”.

Bosch va apel·lar a “l’interès general del poble” per explicar “com s’ha gestat aquest projecte”. L’alcalde va relatar que “és una feina de tot el mandat anterior i de les converses amb la junta de l’AE Teià per donar viabilitat a un equipament que considerem clau per al municipi” i va defensar que “no és una dèria del partit de govern”, sinó que es tracta d’un “projecte consensuat, treballat i polit pels grups d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT”.

Per aquesta raó, Bosch va considerar que el PSC havia fet “una insinuació ofensiva que atempta contra l’honorabilitat de l’anterior govern i l’acord de ple de l’any 2018 pres per unanimitat” i va exigir que fos retirada. El portaveu socialista va tancar la polèmica aclarint que “no veiem altres interessos estranys”.

Nou aparcament
L’alcalde va admetre que al centre del poble hi ha dèficit d’aparcament. “Per això -va dir- es van habilitar tres espais provisionals coincidint amb les obres de renovació del clavegueram”. Bosch va comunicar que els serveis tècnics municipals estan enllestint els serrells perquè el pàrquing de can Bruguera pugui esdevenir definitiu, mitjançant una modificació puntual del POUM. Es tractaria d’una cessió de sòl totalment urbanitzada -i no de sorra, com ara- amb capacitat per a 100 vehicles.