Ahir dimecres, Teià va celebrar una nova Diada Nacional marcada per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans i per les crides a la unitat del sobiranisme per articular una resposta conjunta i consensuar un nou full de ruta.

Enguany, la commemoració dels fets de 1714 davant del monòlit en honor de Rafael Casanova i Sebastià Dalmau va comptar amb uns convidats d’excepció: un grup d’escocesos que ha conviscut durant uns dies amb famílies del poble. L’estada ha estat coordinada per la Marta Orteu, amb el suport del col·lectiu Catalan Way, l'ANC i i Òmnium Cultural, i ha inclòs diverses activitats culturals i de lleure, com ara un tast de vins a la masia de Can Magarola, a Alella, i una visita a Amer i a la presó de Lledoners acompanyats per l’ANC.

Els hostes formaven part del grup d’animació Saor Alba Pipes & Drums, molt conegut al seu país per la seva participació en les marxes ciutadanes a favor de la llibertat d’Escòcia. Els seus integrants van comparèixer al parc de Can Godó vestits a la manera tradicional i van presentar els seus respectes al caiguts en la Guerra de Successió interpretant l’himne d’Els Segadors amb tabals i sacs de gemecs.

Més tard, la comitiva va ser rebuda a la sala de plens de l’Ajuntament, on va ser obsequiada amb una reproducció del signaculum romà de Vallmora. Per la tarda, el grup va desfilar a la manifestació de Barcelona i va causar gran sensació, tant al fossar de les Moreres com al llarg del recorregut.

Com ja és costum, l’ofrena floral va aplegar la majoria d’entitats i clubs esportius de la població. També hi havia representants de tots els grups municipals (ERC-Compromís amb Teià, PDeCAT, GT i PSC), tret de Cs. L’acte va ser presentat per la regidora de Cultura i Patrimoni Històric, Olga Parra, i va acabar amb l’actuació conjunta de les corals de Teià.

“Ho tornarem a fer”
L’alcalde, Andreu Bosch, va adreçar unes paraules als assistents. D’entrada, va voler compartir algunes reflexions “a l’entorn del moment complex que estem vivint” i després va llegir el manifest de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Bosch va apel·lar a les paraules del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que dies enrere assegurava en una entrevista que "ho tornarem a fer" en el marc de “la defensa de les conquestes socials assolides i l’exercici de cada dret que sigui condemnat, inclòs del dret a l’autodeterminació”.

D’altra banda, l’alcalde va assegurar que “la manca d’estratègia unitària ens debilita i ens desanima com a societat civil. Necessitem enfortir-nos, com l’esperit del 3 d’octubre de 2017”. Bosch va fer una crida a “deixar-nos de retrets” i va posar com a exemple un article del poeta Joan Maragall publicat l’any 1907 sobre la reivindicació unitària de la Solidaritat Catalana: “Solidaritat és la terra, ho sents? Cada home és un tros de la terra que crida, que vol son esperit propi per a regir-se; i ho crida en tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos, ciutadans, blancs i negres, rics i pobres”.

Manifest institucional
L’alcalde es va referir als ajuntaments com a “col·laboradors necessaris del referèndum de l’1 d’octubre” i, tot seguit, va llegir el manifest unitari del món local. Coincidint amb els quaranta anys de la restitució dels ajuntaments democràtics, “constatem que la commemoració de la Diada Nacional d’enguany es produeix enmig d’un context internacional de pugna social i institucional entre els que volen assolir més democràcia, justícia i llibertat i aquells que volen evitar-ho”. Segons l’ACM, "el procés social, polític i institucional que viu el nostre país queda plenament incardinat dins d’aquest moviment global i hi participa amb un projecte constructiu i uns valors clarament positius”, des de la no-violència.

Fent un símil amb la persecució de 1714, el manifest apunta que "els temps moderns ens han portat setges moderns” i denuncia “la involució democràtica de l’Estat”, “l’ofec econòmic” i “l’onada de menyspreu i repressió que fa que tinguem presos polítics, per als quals exigim l’absolució”.

Xerrada i sardanes
Els actes de la Diada a Teià van començar el dia abans. Dilluns, la pluja va obligar a traslladar de Can Llaurador a La Unió tant la conferència del director del Museu de la Música de Barcelona sobre l’origen del cant dels Segadors com la ballada posterior de sardanes, a càrrec de la Cobla Premià. Les dues activitats van ser un èxit de públic.

---

En una reunió mantinguda ahir, 9 de setembre, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, va comunicar als alcaldes de Teià i del Masnou que el Departament de Terrritori i Sostenibilitat, a través del Servei Territorial de Carreteres, ha redactat la proposta d’estudi del projecte constructiu de la rotonda situada a la intersecció actual de la carretera N-II amb la zona comercial del sector Voramar II.

El nou enllaç millorarà la funcionalitat de la cruïlla i donarà una solució més adequada i segura als moviments d’entrada i sortida des de la carretera de Teià, paral·lela a la Riera.

La Generalitat estima en 500.000 euros el cost de construcció del giratori. Abans d’adjudicar l’obra, però, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat ha informat als alcaldes que caldrà realitzar un estudi dels fluxos actuals de mobilitat, així com una simulació de trànsit i capacitat de la rotonda que n’avalin el correcte funcionament.

Reivindicació conjunta
L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha assegurat que “es tracta d’una reivindicació que perseguim d’ençà que el 2007 es va construir la nova carretera de connexió del poble amb l'N-II” i s’ha felicitat perquè “finalment, i gràcies a la insistència dels ajuntaments de Teià i el Masnou, hem aconseguit aquest primer compromís per part del Govern”.

---

A Teià, els actes commemoratius de l’Onze de Setembre començaran el dia abans. Dimarts 10 de setembre, a les 18.30h, la masia de can Llaurador acollirà una xerrada sobre l’origen del cant dels Segadors. El col·loqui inclou l’audició de diverses versions de la cançó.

La conferència serà impartida per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, que donarà a conèixer la seva recerca històrica sobre l’origen, l’evolució i les vicissituds d’una melodia popular de caire eròtic que més tard va ser adoptada com a cançó de lluita i reivindicació, fins a esdevenir himne oficial de Catalunya. L’any 2011, Ayats va publicar la seva recerca en forma de llibre, que duu per títol Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional. L’any següent, l’autor va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular i el 2014 va adaptar al català la cançó letona que va servir com a himne de la via bàltica el 1989, sota el nom d’Ara és l’hora.

Un cop finalitzat l’acte, a l’entorn de les 20h, hi haurà una ballada de sardanes a l’era de la masia, a càrrec de la Cobla Premià.

Ofrena i portes obertes
L’endemà, Onze de Setembre, l’Ajuntament convoca tots els veïns i veïnes a participar en l’ofrena floral que tindrà lloc a les 11.30h davant del monòlit dedicat al conseller en cap, Rafael Casanova, i el coronel austriacista Sebastià Dalmau, al parc de can Godó.

Durant la cerimònia, les entitats i clubs de la població hi dipositaran corones i rams de flors als peus del monument com a homenatge als defensors de les llibertats de Catalunya. La Colla de Gegants realitzarà el seu ball solemne i les corals de Teià interpretaran l’himne dels Segadors. Per la seva part, l’alcalde, Andreu Bosch, adreçarà unes paraules al públic i llegirà un discurs institucional. Enguany, el manifest institucional de l’Associació Catalana de Municipis posarà l’accent en la situació dels presos i exiliats, així com en el “setge modern” que pateix el món local català per part del Govern de l’Estat en forma d’“ofec econòmic” i d’“involució democràtica”.

A partir de les 12.30h, la casa de la vila obrirà les portes a la ciutadania perquè hi pugui visitar la sala de plens i el fons d’art municipal. A més, les persones que hi assistiran seran obsequiades amb una copa de vi i podran gaudir de les magnífiques vistes sobre el mar i la Serralada Litoral que hi ha des del terrat de l’edifici.

---

Els teianencs Pau i Laura Toquero Gracia van participar en el campionat europeu d’escacs per a joves que es va disputar a Bratislava, la capital d’Eslovàquia, de l’1 a l’11 d’agost. A l’hora de fer balanç, tots dos afirmen que n’estan molt contents i coincideixen a destacar l’experiència i l’aprenentatge acumulats al llarg d’aquests dies.

Els germans Toquero formaven part de la delegació catalana, formada per onze jugadors. De tots ells, en Pau va ser un dels pocs que va millorar la seva puntuació ELO, que és el mètode oficial que se segueix per calcular el nivell relatiu de cada esportista. En Pau, que competia en la categoria sub-18, va disputar set rondes contra contrincants superiors –anomenats mestres FIDE (Federació Internacional d’Escacs)– i va acabar la seva participació amb una performance de 2187 punts.

Ell mateix explica que “he jugat a un gran nivell amb mestres FIDE amb qui he fet taules, i fins i tot n’he guanyat algun. Les partides han estat llargues i no s’han decidit fins a l’últim moment”. Cal tenir en compte que, a diferència d’altres ocasions, aquest cop no hi va haver cap jornada de descans, la qual cosa va posar a prova la preparació i capacitat de concentració i recuperació dels jugadors. En Pau assegura que aquest bagatge l’ajudarà a assolir nous objectius, ja que aquest era el seu darrer any en categoria de joves i a partir d’ara els campionats seran absoluts.

En canvi, la seva germana tot just debutava en la categoria sub-12. La Laura relata que “les partides eren molt llargues. Això vol dir que he jugat partides igualades contra les millors d’altres països”. Ella també està convençuda que “després de participar segur que aniré millorant els petits errors tàctics que he comès” i s’ha mostrat decidida “a seguir preparant i jugant els campionats comarcals i catalans d'edats”.

Elogis merescuts
Tant en Pau com la Laura han rebut els elogis de la Federació Catalana pel seu paper en el campionat. Del Pau, les cròniques publicades al web de la Federació destaquen, precisament, la dificultat dels rivals, la solvència del seu joc i la millora de l’ELO. Pel que fa a la Laura i les seves companyes, la Federació assegura que “són la referència de moltes altres noies i això és el millor que podem fer per potenciar els escacs femenins a Catalunya”.

---

Centenars de veïns i veïnes de Teià, així com moltes entitats de la població, van participar en el comiat popular que el passat dissabte 31 d’agost es va tributar al seu rector, Xavier Pich Aguilera, després que l’Arquebisbat de Barcelona l’hagi traslladat a una altra parròquia de l’Arxiprestat de la Cisa per raons de reorganització interna. L’acte va tenir lloc a l’església de Sant Martí, que es va omplir de gom a gom, i va servir d’agraïment i reconeixement a la tasca del mossèn.

Assabentat de la possibilitat del seu relleu, l’alcalde, Andreu Bosch, va adreçar a mitjan juny una carta a l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, amb l’ànim de trobar una solució que garantís la continuïtat de mossèn Pich a Teià “per molts anys més”. En la missiva, Bosch lloava la tasca “de servei social impagable” i exposava “tot un seguit de consideracions per tal de ser valorades que han contribuït a la cohesió social” del municipi.

L’alcalde, que va participar en l’acte d’homenatge juntament amb altres regidors i regidores, va llegir el contingut de l’escrit com a lloança i consideració a la feina de mossèn Xavier Pich, de qui ha destacat el seu “tarannà compromès i proper” i el seu lideratge de la comunitat cristiana “sense pretensions i de manera silent i efectiva”. Gràcies a ell s’ha posat en marxa un centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) al servei de les persones i famílies amb dificultats, amb estreta col·laboració amb Càritas i els Serveis Socials Bàsics de l'Ajuntament.

Des de la seva arribada, ara fa prop de 5 anys, “la Parròquia de Sant Martí de Teià s'ha obert al municipi com mai s'havia fet i ha teixit moltes complicitats amb l'associacionisme social, educatiu i cultural d'una manera esplèndida i generosa, de servei. I també teixint complicitats recíproques amb l'Ajuntament de Teià, amb accions socials i culturals. Ha recuperat tradicions litúrgiques i del cicle religiós que havien desaparegut (catifes de flors de Corpus, benediccions, Viacrucis de Pasqua, etc.). A través de la catequesi, ha creat un grup infantil i juvenil de tabalers de la Parròquia amb una funció educativa i de transmissió de valors molt lloable”.

En l’àmbit de la conservació i difusió del patrimoni, “és d'agrair la museïtzació del campanar i cimbori de l'església, que s'obre al públic amb visites guiades mensualment. I el projecte de museïtzació del patrimoni artístic de la Parròquia de la mà del pla director en què participem Arquebisbat, Parròquia i Ajuntament. A mossèn Pich també li hem d'agrair la tenacitat per l'obertura de l'accés a l'església per a persones amb mobilitat reduïda, així com el fet que l’església i la rectoria siguin llocs oberts i d'acollida, de cohesió social i de transmissió de valors. Xavier Pich ha aconseguit que la Parròquia participi com mai en actes públics relacionats amb el cicle religiós (Nadal, Reis, Quaresma, Corpus, Sant Martí...) i també altres d’organitzats per l'Ajuntament o entitats locals. Ha posat ordre al fons d'art i arxivístic de la Parròquia, tasca que encara és en fase de desenvolupament”.

Per tot plegat, conclou l’alcalde, “d'ençà de l'arribada de mossèn Xavier Pich al capdavant de la comunitat cristiana de Teià hi ha hagut una alenada d'harmonia social entre la Parròquia i altres agents socials, a qui els teianencs apreciem, valorem i estimem”. Per aquest motiu, Bosch va obsequiar Pich amb dos presents institucionals: un pin d’argent amb l’escut del municipi i una reproducció del segell romà de Vallmora.

---