La candidatura d’ERC-Compromís amb Teià va ser la vencedora de les eleccions locals d’ahir, 26 de maig, a Teià. La llista encapçalada per Andreu Bosch va obtenir la majoria absoluta, després de créixer del 33,7% al 50% dels vots i passar de 6 a 8 regidors.

La participació va ser del 72%, la qual cosa suposa un increment de 12 punts en relació al 2015.

JxCat va ser la segona força, amb el 15,6% dels sufragis i dos regidors. La resta de candidatures van obtenir un regidor cadascuna. El tercer lloc va ser per a GT, amb el 12,5% dels vots vots; el quart per a Cs, amb el 10,3%, i el cinquè per al PSC, amb el 9,3%.

D’aquesta manera, el consistori estarà format pels següents càrrecs electes: en representació d’ERC-Compromís amb Teià, Andreu Bosch, Montse Riera, Jordi Casanovas, Erica Busto, Yago Albert, Mercè Alòs, Jordi López i Olga Parra; per JxCAt, Francesc Ribas i Gemma Rosell; per GT, Núria Andinyac; per Cs, David Basi, i pel PSC, Joaquim Roca.

Triomf del president Puigdemont
Com al conjunt del país, els electors de Teià van emetre ahir un vot dual a les eleccions al Parlament europeu. Amb 17 punts més de participació que el 2015, la llista de JxCat encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont va obtenir el 46,6% dels vots, seguida de la candidatura d’ERC que lidera Oriol Junqueras, amb el 21,3%.

A continuació van quedar el PSC, amb l’11%; Cs, amb el 7,2%; CeC-Podem, amb el 4,7% i el PP, amb el 2,7%.

---

La Creu de Terme que dona la benvinguda a Teià torna a lluir el seu color original gràcies a la restauració que se n'ha fet. Aquesta setmana, l'Ajuntament ha rebut la memòria de la intervenció, on es detallen les patologies que presentava el monument i les actuacions correctores que s'hi han realitzat.

La Creu de Terme, també coneguda com a Creu de Can Llaurador, és un símbol religiós construït amb pedra de la muntanya de Montjuïc que podria datar-se de finals del segle XVI. Segons els estudiosos, podria correspondre a una "creu indicativa" que assenyalava l'entrada i sortida de la població, o bé a una "creu commemorativa" d'algun fet excepcional, com podria ser el cas del brot de pesta que el 1589 va afectar el poble de Teià i que segons sembla es va originar a la masia de Can Llaurador.

Per les seves característiques formals, es tracta d'una "creu acardotada" d'estil gòtic, ja que presenta decoracions de tipus vegetal en les seves terminacions. Pel seu valor històric i artístic, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i forma part de l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Gestions administratives
Aquest mandat, el Govern municipal va fer gestions davant la Diputació de Barcelona i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per restaurar l'element, ja que presentava nombroses desperfectes i afectacions causades pel pas del temps i les condicions ambientals a la intempèrie.

Finalment, els treballs van ser adjudicats per la Junta de Govern Local a l'empresa Signinum Restaura el passat 27 de setembre. Després d’una fase d’estudi preparatòria, els treballs pròpiament dits es varen iniciar l'1 d'abril i van finalitzar el passat 9 de maig. La intervenció ha suposat un cost de 12.705 euros (IVA inclòs), 9.000 dels quals han estat aportats directament pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a través dels ajuts de les Meses de Concertació entre l'ens provincial i l'Ajuntament.

Restauració acurada
Segons el mapping o diagnosi d'alteracions, la Creu de Terme patia l’acumulació de brutícia d’orígen divers (pols, excrements d’aus, etc.), biocolonització de líquens, fongs i altres microorganismes en bona part de la seva superfície, pèrdues puntuals de suport, exfoliació superficial, esquerdes i fissures, presència d’intervencions anteriors i desaparició del morter en les juntes.

Per resoldre totes aquestes problemàtiques, s'hi va instal·lar una bastida i, sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, s'hi van aplicar els següents tractaments: neteja mecànica i amb vapor d’aigua, eliminació de morters no originals, segellat d’esquerdes i fissures i reintegració cromàtica de les intervencions anteriors, d’acord amb el criteri de mínima intervenció i de respecte vers l’obra original.

El conservador-restaurador David Mallorquí ha dirigit els treballs, que han estat coordinats pels Serveis Tècnics. Segons Mallorquí, la creu "no té problemes estructurals, ni presenta salinització en cap punt". Això sí, "la pedra presenta un aspecte granular, causat per l’erosió continuada dels agents meteorològics que l’han afectat".

Si anem per parts, Mallorquí explica que s’ha intervingut també en el basament. "S'han eliminat els revestiments moderns, que estaven molt degradats i desvirtuaven l’obra original, permetent recuperar la visió de part de l’obra de maçoneria original” que s’aixecava damunt l'aflorament de la roca mare.

A la graonada i fust s'han sanejat totes les juntes de carreu que estaven obertes o deteriorades. A més, s'ha aplicat un producte biocida contra els líquens i s'han reintegrat les juntes de tot el conjunt amb morter de calç a imitació de l’obra original.

Marques de la Guerra Civil
Tota la neteja s'ha fet amb vapor d'aigua a pressió, un sistema innocu per a la pedra i efectiu per a la dissolució de les acumulacions superficials (brutícia, capa biogènica, etc.). El resultat ha estat la recuperació del color original del conjunt: una pedra de tonalitat ocre que deixa clarament a la vista l'actuació de restauració dels anys 40 del segle XX.

Després que fou destruïda l'any 1936 i un cop acabada la Guerra Civil, l'alcalde Francesc Mestre i el rector Josep Blanch van encarregar-ne la reconstrucció. Fruit d'aquells treballs, la creu va ser girada i el Crist, que inicialment estava encarat cap a la Serralada, va quedar orientat mirant al mar. Tret d'això, Mallorquí constata que es va realitzar una restauració ben executada, malgrat regir-se per uns criteris diferents i obsolets als actuals. "Es van fer diversos empelts amb pedra, reproduint els elements escultòrics perduts, i es van reintegrar les zones d’unió amb morters de reposició i ciments diversos, els quals s’han mantingut en bon estat de conservació fins avui”. El braç oest de la creu va ser feta de nou i unida a la resta mitjançant una ànima de coure, a mode de cosit. "Es tracta d'una bona solució, ja que el ferro hagués acabat esberlant la pedra per efecte del procés d'oxidació", conclou Mallorquí.

 

---

El jugador de bàdminton de Teià Dani Garcia va guanyar tres medalles de plata en el campionat d’Espanya que es va celebrar del 2 al 5 de maig a la població mallorquina de Pollença.

Garcia va competir en tres modalitats -individual masculina, dobles masculins i dobles mixtos-, de manera que va haver de disputar 12 partits en tan sols dos dies, corresponents a la fase de grups i a les eliminatòries. Les tres finals es van disputar l’última jornada de manera consecutiva, amb intervals de descans de mitja hora. Van ser partits molt ajustats. La final masculina va durar 52 minuts i les de dobles van necessitar totes un tercer set que van acabar amb derrotes per la mínima i puntuacions de 24-22 i 23-21.

A banda del cansament acumulat, el jugador creu que possiblement també van influir-hi factors anímics causats pel primer desencís i els nervis d’estar tan a prop del triomf. Malgrat tot, Garcia es mostra “contrariat, però content”. “Tinc 34 anys, en fa 8 que m’hi dedico i en aquest temps acumulo 6 subcampionats d’Espanya i una lliga nacional”, reflexiona.

De cara al futur, el jugador teianenc, que actualment resideix a Granollers, té la mirada fixada en la preparació de la temporada vinent. "Cada dia entreno pel matí i al vespre, després de sortir de la feina", explica Garcia. El seu horitzó és el Mundial de Huelva de l'any 2021. "Si els jugadors asiàtics m'ho permeten, m'agradaria retirar-me de l'alta competició després de classificar-me i de fer-hi un bon paper", apunta il·lusionat. 

---

El passat dijous 16 de maig es va celebrar el darrer ple del mandat. La sessió va estar marcada per l’ambient de cordialitat dels grups municipals al govern (ERC-Compromís amb Teià i PDeCAT) i a l’oposició (GT), així com pel reconeixement mutu i pel desig de tots plegats d’obtenir un bon resultat en les eleccions locals del dia 26.

L’alcalde, Andreu Bosch, es va mostrar “orgullós del respecte als valors democràtics” i del “to constructiu i respectuós” de tots els membres de la corporació. Per a Bosch, “ha estat un plaer haver presidit l’Ajuntament” entre 2015 i 2019, i va fer extensiva la seva felicitació a les dues regidores que van cessar abans d’hora: Anni Aparicio, del PDeCAT, i Bárbara Furment, de GT.

La portaveu de GT, Teresa Casellas, va admetre que “s’ha fet el programa del Govern”, però va ressaltar “que en algunes coses hem aconseguit que se'n fes cas, com en el projecte del nou magatzem de la brigada municipal”. Per a Casellas, “han estat 4 anys diferents. Al principi, ens havíem de conèixer, però no puc queixar-me. He pogut participar, si més no verbalment. Hem treballat a gust, que és com ha de ser, i hem estat sempre informats i escoltats”.

El regidor Oriol Ribera (GT) va felicitar al Govern i, molt especialment, als responsables de les àrees de Joventut –“hem anat de menys a més i en podem estar orgullosos”–, de Participació Ciutadana –“el Pla de Participació està molt bé”– i de Cultura –“no tinc crítiques. Potser voldríem millors artistes, però tenim molt bona oferta”. En canvi, va trobar a faltar “un butlletí municipal més regular i amb presència de les entitats”. Ribera es va felicitar per la reforma del camp de futbol, sobretot després que el Govern optés per la instal·lació de gespa totalment nova, com proposava GT, però va exposar que “ens hem sentit una mica apartats i hem tingut una certa sensació de secretisme”

Núria Andinyac (GT) va destacar el clima de “respecte i tolerància” que ha imperat, ja que “és l’única manera de construir”. Andinyach va dir que “hem apretat i hem afluixat quan ha calgut” i és va mostrar convençuda que “entre tots hem fet una bona feina, que és el que hem de seguir fent”.

Abel Ballesteros (GT) va lamentar no haver tingut més tracte amb els regidors Andreu Porta i Jordi Casanovas pel fet d'haver coincidit poc a la seva Comissió Informativa. Com a fets més rellevants del mandat, Ballesteros va agrair "el gest de Joan Castán de renunciar a l’acta de regidor", a més d'endur-se "el coneixement del món municipal i de l’Ajuntament, així com les vivències de l'1-O".

Àlex Castán (GT) va recordar el 16 de novembre de 2017 per partida doble. Aquell dia va ser pare i li va tocar fer de regidor en substitució de Bárbara Furment. Castán va confessar que li queda un “sabor agredolç perquè l’experiència ha estat positiva, però no l’he poguda gaudir per raons personals i professionals. Per això és possible que torni algun dia, si el poble ho vol”.

En nom seu i del PDeCAT, Francesc Ribas, va posar l’accent en “el compromís i la fidelitat dels socis de govern” i en “la cordialitat amb GT, que ha suggerit propostes a tots els projectes”.

La regidora Gemma Rosell (PDeCAT), que va substituir Anni Aparicio, va coincidir que “l’1-O vam crear uns llaços més forts amb l’oposició” i va explicar que s’hi ha trobat “molt a gust”, “exposada a les crítiques i oberta a discutir totes les coses”.

Per part d’ERC, la seva portaveu, Montse Riera, va definir l’experiència com “un gran aprenentatge” i es va referir a l’1-O com “un punt d’inflexió i un vincle que ens acompanyarà sempre”.

Sílvia Marcos (ERC) va afirmar que “estar al servei de la ciutadania és un plaer i un privilegi” i va fer extensiu el seu agraïment “a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament, ja que nosaltres passem i ells continuen”.

Yago Albert (ERC) es va declarar gratament sorprès: “No m’esperava això del món de la política. M’he trobat que érem 8 que treballaven junts i 5 que ens ajudaven, de manera que hem estat tots 13 empenyent per un poble millor”.

Jordi Casanovas (ERC) va dir que “fa 4 anys no ho tenia ni pensat” i va definir l’experiència com a “divertida i estranya perquè sempre tens la sensació que la feina mai s’acaba”. Casanovas va tenir paraules de felicitació per al personal dels Serveis de Manteniment.

Per últim, Andreu Porta (ERC) va agrair la feina dels treballadors i col·laboradors de les seves àrees. Va ressenyar “el tomb que s’ha fet a les polítiques de Joventut” i “l’empenta que s’ha donat en temes de comunicació i informació”. Porta es va acomiadar recordant que “el moment històric que hem viscut des de l’Ajuntament demostra que no estem aquí per manar, sinó per servir”.

Distinció i agraïment
Durant el ple, tots els grups municipals van aplaudir l’èxit del Maridatge dels Sentits i van enaltir la implicació de totes les persones, entitats i empreses que van fer possible la tercera edició del festival del perfum, la flor i la gastronomia entre el 30 d’abril i el 5 de maig.

Abans d’aixecar la sessió, l’alcalde va distingir amb un pin de l’Ajuntament al veí Félix Toquero per la seva assistència a tots els plens del mandat, “tret d’un dia que li vam canviar la data”.

Al final, tots els membres de la corporació es van fer una fotografia conjunta davant del quadre del passeig de la Riera fet per l’artista Gerard Rosés en què lluïen la samarreta del moviment d’Ajuntaments Sense Por a favor de la República catalana i en contra de la repressió per part de l’Estat.

---

El proper ple ordinari de l’Ajuntament que se celebrarà dijous 16 de maig estrenarà una nova eina de participació ciutadana: l’audiència pública prèvia al ple.

A partir d’ara, les audiències es convocaran mitja hora abans dels plens ordinaris i extraordinaris de la corporació i tindran una durada màxima de 25 minuts. El funcionament de les audiències queda recollit i regulat a través dels articles 10, 47, 52, 53 i 54 del Reglament de Participació Ciutadana aprovat per unanimitat pel ple municipal del 18 de desembre i que va entrar en vigor el passat mes d’abril, un cop superats els tràmits d’exposició pública i comptar amb el vistiplau de la Generalitat. 

La ciutadania podrà intervenir per formular els precs i preguntes que considerin oportuns sempre que estiguin relacionats amb aspectes de competència municipal. Abans s’hi hauran d’inscriure, identificant-se i fent constar la temàtica a la qual faran referència a través d'una instància genèrica presentada des del web www.teia.cat (amb signatura digital) o bé presencialment a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania. La petició de paraula també es podrà fer apuntant-se a la llista que es posarà a disposició del públic a l’entrada de la sala de plens mitja hora abans d’iniciar la sessió.

Les intervencions es faran per ordre d’entrada de les inscripcions. En cas que hi hagi més sol·licituds que temps per intervenir, les que quedin pendents hauran de ser ateses en la sessió següent, conservant l’ordre.

Les persones disposaran d’un temps màxim de tres minuts per fer la seva intervenció, i d’un minut més de rèplica després de rebre resposta. L’alcalde podrà respondre directament o demanar que respongui el regidor o regidora responsable de la matèria. En cas que la resposta no es pugui donar al moment, caldrà respondre per escrit en un termini màxim de 20 dies. 

---