Durant dos dies, les banderes de Teià onejaran a mitja asta en senyal de dol per la mort de Joan Anton Martínez (a la fotografia, el segon per l'esquerra), de qui avui se n’ha fet la vetlla al tanatori d’Horta de Barcelona.

Trajectòria política

L’any 1991, Martínez va formar part, com a número 6, de la candidatura d’Independents per Teià encapçalada per Pere Duran.

El 1999 va liderar com a independent la llista municipal del PSC. Fins al 2003 va exercir com a portaveu socialista, a l’oposició. Va ser un dels impulsors i signants del “pacte de progrés” amb ERC, que va aplanar el camí per a la futura entesa entre aquests dos grups municipals.

El 2003 va tornar a comandar la candidatura socialista, ara com a militant, i va formar govern amb ERC. Durant aquell mandat va ser primer tinent d’alcalde i va exercir el càrrec en funcions, en algunes ocasions, per delegació del seu titular, Andreu Bosch. Fins al 2007, Martínez va ser regidor de Comunicació, Esports i Participació Ciutadana. També va ocupar la representació de l’Ajuntament en la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià.

El seu amic i company de files Josep Maria Gallés recorda que “en Joan Anton i jo vam començar junts l’any 1991 i vam acabar junts l’any 2007. Sempre vaig ser el seu segon en totes les conteses i vam treballar amb plena dedicació i harmonia per Teià”.

El ple del 26 d’octubre va aprovar inicialment la modificació parcial de la plantilla de personal de l’Ajuntament “per criteris d’organització administrativa interna”, així com la relació de llocs de treball i el catàleg retributiu.

En concret, i d’acord amb els informes dels caps d’àrea respectius, a Serveis Socials es restableix la jornada completa de l’auxiliar administratiu davant “l’increment considerable del nombre de persones ateses” i a Serveis Territorials s’extingeix la plaça de delineant al 60% de la jornada i es reclassifica per la d’un arquitecte tècnic a temps complet “per assumir part de l’increment de tasques que s’han derivat al departament”. Aquest canvi comporta la creació d’un lloc de treball i la seva futura provisió reglamentària.

D’acord amb l’informe de l’empresa Consultors de Gestió Pública, de febrer de 2023, també es revisa a l’alça la retribució de l’arquitecte municipal, que passa a ser cap d’àrea, davant de l’augment d’activitat i de magnitud econòmica del departament.

La proposta de Recursos Humans i Organització també incloïa la reclassificació de la plaça reservada a personal eventual en la plantilla aprovada el 20 de desembre de 2022 per “ajustar-la al càrrec d’assessorament i suport a Alcaldia i Regidories” amb una jornada del 70%. Des del 2 d’octubre, aquesta funció és exercida per Syra Duran com a càrrec de confiança amb un sou anual de 18.654 euros (més 5.975 euros de Seguretat Social).

Vot en contra de l’oposició

Els grups municipals de l’oposició van discutir-ne el nomenament, que van atribuir a la “de dedicació insuficient de l’alcaldessa”, i van votar-hi en contra tot i estar d’acord amb les modificacions que afecten el personal funcionari.

JxTeià va lamentar que “es barregin naps amb cols” en una mateixa proposta i va acusar GdT de col·locar “un cinquè regidor per la porta del darrere”. Per al seu portaveu, Francesc Ribas, “aquest càrrec de confiança no cobreix una plaça vacant ni unes funcions que han quedat desertes, com s’ha anunciat des del govern”.

Per a JxTeià, “en el moment de presentar-se de cap de llista, l’actual alcaldessa ja era coneixedora de les dificultats de compaginar el càrrec amb una feina al 100%, però es va estalviar d’anunciar-ho en campanya”. Segons Ribas, aquest “no és el primer govern de Teià en què l’alcalde manté la seva professió, ni tampoc no és un govern amb pocs regidors. En té vuit. Que cent dies després de començar el mandat es contracti un càrrec de confiança, sense cap circumstància ni projecte extraordinari que requereixi el suport d’un especialista o entès en un tema concret, només demostra la inoperància d’aquest govern. Si entre vuit regidors no es poden assumir les tasques de govern de manera col·legiada, hi ha un problema: una falta greu de compromís i de dedicació, o bé una manca de confiança entre els socis de govern”. Per tot plegat, va concloure, “amb els regidors de JxTeià al govern aquesta situació ni es produiria ni es permetria perquè ens fa vergonya”.

El PSC va admetre que al principi ho veia “amb bons ulls”, però que al llarg del procés “ha faltat transparència i sinceritat”. Segons Miguel Ángel Peinado, “ens semblava raonable si serveix perquè hi hagi un bon govern perquè és una possibilitat legal de la qual fan ús governs de tots els colors”, però va advertir que “algunes coses que hem vist no ens han agradat”.

Peinado va fer un repàs del cartipàs i les dedicacions dels diferents equips de govern des de l’any 2003. Aleshores “hi havia 6 o 7 regidors que assumien el compromís de dedicar una part del seu temps a l’Ajuntament”, fins a una xifra “d’unes 125 hores a la setmana”. Segons el regidor socialista, “el 2019 la dedicació va baixar a 90 hores setmanals, amb resultat no gaire exitosos per a ERC, i ara s’ha reduït a 45, ja que només hi ha tres regidors amb dedicació parcial”. Peinado va recordar que “això només va passar el 2011, amb una alcaldia de GdT i un sol regidor a 40 hores, i va acabar molt malament”. En conseqüència, se’n va distanciar –“aquest no és el model que ens agrada”, va sentenciar– i va reclamar que “l’alcalde ha d’encapçalar i tirar del carro”.

La portaveu de CaT-ERC, Èrica Busto, va precisar que tots les membres del govern “fan més hores de les que tenen assignades”. Les jornades parcial són de 15 hores a la setmana i en realitat en podem estar fent 20 o 25, i encara més quan hi ha pics de feina a les respectives àrees”.

El regidor del PP, David Basi, va considerar que els canvis sobre la plantilla de personal “s’haurien d'haver tramitat per separat”. Com JxCat i el PSC, PP també va demanar més implicació i lideratge a l’alcaldessa. “I no discuteixo que no ho facis”, va disculpar-se, adreçant-se a ella, però el nomenament d’un càrrec de confiança “genera dubtes davant la ciutadania”.

Al·legat de Rosell

Gemma Rosell va rebutjar les crítiques. “És un tema que m’afecta i ho vull explicar: compatibilitzo el càrrec amb la meva feina perquè soc una dona independent. Visc sola i necessito viure de la meva feina. Dedico dos matins sencers, totes les tardes i els caps de setmana a l’Ajuntament. I necessitem una persona per posar en marxa la Regidoria d’Atenció a la Ciutadania i per atendre les instàncies que ningú no contesta”.

Rosell va defensar que “hi ha confiança en els socis” i va ser taxativa a l’hora de desmentir rumors i insinuacions: “No em trobareu a les xarxes perquè soc una persona transparent, que vaig de cara i que tinc les portes del despatx sempre obertes. Se m’ha dit que tinc una alcaldessa encoberta. Que diguin el que vulguin. Soc una dona valenta. Abans de la pandèmia tenia tres feines com a infermera: abans ho feia per salvar vides i ara ho faig per ajudar la gent de Teià. I si no se m’havia acudit dir-ho en campanya és perquè potser pensava guanyar i governar 4 anys en solitari. Llavors sí me l’hauria jugada”.

L’alcaldessa va explicar que l’anterior càrrec de confiança “va guanyar unes oposicions” i que “després d’analitzar la situació i de parlar-ne amb Secretaria i Recursos Humans” van trobar un mecanisme que és “legal i legítim”. I va reblar: “El meu cost per a la institució és de 17.317 euros anuals i se m’ha tractat de lladre quan la meva alcaldia surt més econòmica que altres alcaldes que van tenir sous astronòmics en temps de retallades”.

La tinent d’Alcaldia Èrica Busto va donar suport a la decisió de Rosell “perquè entenem que ho necessita”. I va afegir: “No jutgem. El juny de 2025 assumiré el càrrec d’alcaldessa amb exclusivitat i cessarà la persona que ocupa la plaça de personal eventual”.

El ple de l’Ajuntament celebrat el 26 d’octubre va aprovar inicialment la proposta de modificació de l’ordenança fiscal que regula l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) amb els vots favorables de l’equip de govern i el vot en contra de l’oposició.

“En un context d’alta inflació, la intenció és no gravar la pressió fiscal sobre la ciutadania”. El regidor d’Hisenda, Abel Ballesteros, va explicar que els béns de naturalesa urbana no es veuran afectats i que únicament s’introdueixen tres “petits retocs” que tindran un “impacte simbòlic” en les arques públiques.

En primer lloc, s’arrodoneixen els trams de valor cadastral per gaudir de les bonificacions al domicili habitual per a famílies nombroses amb l’objectiu d’assimilar-los als municipis de l’entorn i es rebaixen els supòsits especial (del 40 al 20%) i general (del 25 al 20%) per als propietaris d’habitatges amb valors cadastrals de 100.000 a 200.000 euros. Això reportarà uns ingressos per a l’Ajuntament de 2.110 euros.

En segon lloc, s’apuja del 0,72 al 0,75 el tipus de gravamen per als béns rústics, la qual cosa suposarà un augment de 3.217 euros de la recaptació. I en tercer lloc, es rebaixa del 50 al 25% la bonificació de l’IBI per la instal·lació de plaques solars, que seguirà sent d’aplicació durant els tres anys posteriors a la finalització de les obres.

El regidor va explicar que, quan es va implantar, era “una iniciativa per donar una empenta” a les energies renovables que “ara ja a s’ha produït”, com ho prova el fet que en total se n’hagin registrat prop de 350 sol·licituds. La reducció de la bonificació entrarà vigor amb la publicació de la nova ordenança i suposa, segons Ballesteros, “una mesura per no incrementar l’IBI al conjunt dels ciutadans”. L’alcaldessa, Gemma Rosell, va assegurar que “la voluntat del Govern és no escanyar els contribuents en un moment en què hi ha pobles, molt a prop nostre, que han tret la bonificació i han apujat l’IBI”.

Crítiques de l’oposició

JxCat es va manifestar a favor d’algunes mesures –com “posar ordre als trams de bonificacions a famílies nombroses” o “no tocar el gravamen de l’IBI urbana i apujar-lo una mica en el rústic”– i “molt en contra” d’altres. El seu portaveu, Francesc Ribas, va declarar que “que no estem d’acord amb la reducció a la meitat en la bonificació de les plaques solars i ens sap greu per la feina feta per la regidora de Medi Ambient, Montse Riera”.

En canvi, el PSC s’hi va mostrar en sintonia: “al principi tenia un efecte d’estímul que era necessari, però avui dia ja surt a compte i segurament no està justificat que es bonifiqui tant a les persones que tenen capacitat econòmica per fer la inversió”. En canvi, va discrepar de les altres dues: “Sembla un caprici i no ens agrada que un ajuntament amb superàvit repercuteixi aquesta decisió sobre les famílies nombroses i els béns rústics, que és un sector al qual s’hauria de donar suport”.

El PP, al seu torn, va celebrar que l’IBI no pugi i va lamentar els canvis en les bonificacions pel desincentiu i la contradicció que suposa “per a la gent que potencialment podria instal·lar plaques quan és un tema prioritari i totes les institucions del món, a tots els nivells, ho estan afavorint”.

Per a CaT-ERC va donar suport a la modificació i es va mostrar partidària d’explorar altres incentius: “Hem de trobar un altre mecanisme, potser a través de subvencions, perquè les persones que no poden instal·lar energies renovables per manca de capacitat econòmica tinguin la possibilitat de fer-ho”.

Vehicles i plusvàlues

El ple també va aprovar la modificació de l’ordenança fiscal de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, d’acord amb les etiquetes “Zero emissions” i “ECO” de la Direcció General de Trànsit per a vehicles elèctrics i híbrids, que continuaran gaudint de sengles bonificacions del 75 i el 25% sempre que tinguin una potència inferior a 16 cavalls fiscals.

Per últim, els ple va debatre una proposta d’esmena promoguda pel PP per ampliar a “descendents i ascendents del causant” el supòsit actual de bonificació del 95% del qual gaudeixen els cònjuges en l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. El regidor popular, David Basi, va criticar l’impost de plusvàlues “perquè representa una doble i, de vegades, una triple imposició que pot suposar un problema econòmic per a la persona que rep una transmissió patrimonial a títol lucratiu com a donació, herència i llegat en supòsits no voluntaris”.

Basi va explicar que la proposta era “la mateixa” que ja va presentar al ple del 24 de novembre de 2022, llavors com a regidor de Cs, i va recordar que va ser rebutjada amb els vots en contra de CaT-ERC i el PSC. “Aleshores, la moció va rebre el vot a favor de GdT i JxTeià. Amb la correlació de forces actual, i si tothom és conseqüent, aquesta moció hauria de sortir endavant”.

Com va succeir el 2022, el PSC va tornar a presentar diverses esmenes al text del PP, que aquest va rebutjar parcialment, de manera que la proposta inicial va rebre els vots en contra de GdT, CaT-ERC i el PSC i únicament va comptar amb el suport del grup popular i de JxTeià.

Enguany, la festivitat de Tots Sants es viurà a Teià amb més intensitat que mai, de la mà de celebracions populars com la Castanyada i la nit de Halloween. El 28 i 31 d’octubre, la població serà escenari de xiscles, pànic i corredisses. Aquells dos dies, el Casal de Joves, l’Agrupament Escolta Mintaka, l’Esplai Ítaca i l’alumnat de 6è de Primària de l'Escola El Cim obriran al públic els passatges del terror que han preparat especialment per a l’ocasió.

El preu per participar en cadascuna de les atraccions és simbòlic i anirà destinat a autofinançar activitats i projectes dels organitzadors.

Les persones que siguin prou valentes de completar els quatre túnels podran emplenar una butlleta i participar en el sorteig de dues entrades a Port Aventura, gentilesa de la Regidoria de Joventut.

Termini i sorteig

Les butlletes, degudament validades, s’hauran de dipositar en qualsevol de les bústies que hi haurà habilitades als túnels del Casal, l’Esplai i l’alumnat del col·legi. El termini per lliurar-les finalitzarà el mateix dia 31, de manera que no se’n recollirà cap després d’aquesta data.

El nom de la persona guanyadora es donarà a conèixer el 3 de novembre a través de les xarxes socials del Casal de Joves i de l’Ajuntament.

‘Monestir Mintaka’

Com de costum, el Cau muntarà el seu túnel a cal Senyorcinto (torrent del Dr. Barrera, 28 bis), dissabte de 19 a 21.30h. El preu de l’entrada és voluntari, a partir d’1 euro. Un cop a dins, us faran fareu un recorregut guiat per les dependències d’un espai de repòs i oració on podreu arribar a tocar “el fulard de la sort”. Però haureu de ser curosos amb allò que expliqueu perquè es podria girar en contra vostra.

‘Circus’

Els corresponsals del Casal de Joves obriran el seu túnel al parc de can Godó. I ho faran per partida doble: dissabte, dia 28, de 20 a 22h, i dimarts, dia 31, de 19 a 21h. L’entrada costa 1,5 o 2,5 euros, segons la modalitat que es triï, i els diners es destinaran a sufragar el viatge de fi de curs dels nois i noies que han treballat en el seu muntatge. En aquest cas, l’escenificació recrea l’aparició sobtada i misteriosa, als afores de la població i enmig de la fosca, d’un circ macabre en què cada espectacle és font d’esgarrifances.

‘Abisme dels horrors’

Dimarts de 18 a 21h, el Casal Parroquial (passeig de la Riera, 130) acollirà el túnel del terror de l’Esplai Itaca. Els participants podran descobrir secrets que no sospitaven que existien i que, a cada gir de guió, faran aflorar totes les seves pors interiors. L’entrada es regirà pel sistema de taquilla inversa, a partir d’un import mínim d’1,5 euros. També hi haurà xocolata desfeta.

‘El 6è manicomi’

Al tres túnels tradicionals de Teià, aquest any se suma un quart: es tracta d’El 6è manicomi. Per posar en pràctica el seu debut, l’alumnat de 6è de l’Escola El Cim ha triat el carrer de Vila Taliano. La cita serà dimarts, 31 d’octubre, entre les 18 i les 21h.

Per 2 euros, podreu viure una experiència única, ja que les portes d’aquest sanatori psiquiàtric només s’obren un cop l’any. Però no tothom gosa apropar-s'hi. I és que al poble corre la brama que algunes visites mai no n’han tornat a sortir... Per 1 euro més, podreu participar en el sorteig d'una capsa terrorífica. Tots els diners seran destinats a cobrir les despeses de la festa de comiat dels nois i noies de 6è.

‘Castaween’

Per la seva part, l’associació de veïns i veïnes de Vallbellida organitza la segona festa Castaween. La tarda de dimarts, al passatge Gessamí hi haurà botifarrada, castanyes, panellets, contacontes, trick or treat i concurs de disfresses.

Aquest matí, la masia de can Llaurador ha acollit la conferència inaugural de les IX Jornades d’Ocupació d’Alella, el Masnou i Teià, que enguany estan centrades en les amenaces i oportunitats associades a la intel·ligència artificial (IA) en el món laboral.

La sessió ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell; l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, i els regidors de Promoció Econòmica i Ocupació dels dos municipis: Lluís Ribas i Maria Llarás, així com l'assesor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Alella, Daniel Montes.

L’alcaldessa ha donat la benvinguda als assistents i ha fet un breu repàs de les activitats programades, que demà es traslladaran al Masnou i divendres es clouran a Alella. Per la seva part, l’alcalde del Masnou ha fet referència al “factor humà” de la IA, ja que darrere seu “hi ha l’intel·lecte” de les persones, i ha apel·lat a l’ètica per “entendre que és una eina que ha de ser de tothom”.

Nou paradigma

Davant d’una dotzena de oients, Emma de Llanos ha presentat la ponència titulada Descobrir la intel·ligència artificial: mites i realitats. La directora de Programes de Recursos Humans a EADA Business School ha abordat diversos aspectes, com ara el concepte de reskilling; és a dir, el reciclatge professional per desenvolupar noves funcions o ocupar un altre lloc de treball a través de l’adquisició de noves habilitats i competències. Per a la ponent, la IA és una “revolució tecnològica” que, com totes les anteriors, suposarà la desaparició de determinades ocupacions laborals i perfils professionals, la transformació d’altres i l’aparició de nous. Des d’aquesta perspectiva, “cal entendre la IA com una eina per amplificar l’ingeni humà i no per substituir-lo”.

De Llanos ha posat alguns exemples d’aquests canvis en diferents àmbits: en màrqueting, la IA contribuirà a segmentar millor els diversos patrons de consumidors que té un producte; en el terreny comercial, simplificarà l’elaboració de pressupostos i preveurà l’èxit de les campanyes publicitàries; en matèria financera, analitzarà per endavant els riscos associats a determinades inversions; en el camp de les operacions i la logística, optimitzarà les rutes de transport, i en qüestions relacionades amb els departaments de recursos humans i selecció de personal, tant aviat farà el cribratge de currículums com podrà recomanar formació personalitzada a través d’assistents virtuals.

La conferenciant ha repassat l’impacte actual de la IA en la nostra vida quotidiana, sense defugir la seva cara més fosca: el dilema de la propietat intel·lectual i el debat –irresolt i complex– a l’entorn de l’ètica i la legalitat dels seus usos i aplicacions. En el torn de preguntes, alguns dels assistents han mostrat la seva preocupació pel risc d’exclusió de determinades persones o col·lectius, així com per la possible aparició i extensió social d’un sentiment de rebuig.

Entre les conclusions o aprenentatges de la sessió, hi destaquen dos missatges: la necessitat constant de seguir aprenent, “i d’aprendre a fer coses diferents”, ja sigui per aprofitar tots els recursos relacionats amb les nostres feina, o ja sigui per afavorir la transversalitat i les transicions professionals cap a nous sectors d’activitat.

Properes sessions

El programa de les IX Jornades d’Ocupació s’allargarà fins divendres.

Dijous 26 d’octubre. Edifici Centre (El Masnou)

De 9.30 a 11h, taller Com optimitzar el procés de recerca de feina amb la intel·ligència artificial, a càrrec de Carles Ribot, director creatiu, dissenyador i productor digital especialitzat en tecnologies immersives.

"L’objectiu del taller és aprendre a crear currículums i cartes de presentació personalitzades mitjançant Google Bard i ChatGPT, a més d’explica com la IA ens pot ajudar a entrenar-nos per a les entrevistes, practicant respostes a les preguntes més comunes".

D’11 a 11.30h, pausa cafè

D’11.30 a 13h, taller Com la intel·ligència artificial ens pot ajudar a ser més productius en la nostra feina diària, a càrrec de Carles Ribot.

"El taller donarà pautes per fer servir recursos d’IA que fem servir diàriament com Siri o Alexa per estalviar-nos tasques repetitives com dissenyar menús setmanals saludables, crear rutines esportives o planificar un viatge al millor preu, i així tenir més temps per a nosaltres".

Divendres 27 d'octubre. Can Lleonart (Alella)

De 9.30 a 11.30h, conferència Intel·ligència artificial i el seu impacte en el món laboral: oportunitats, reptes i solucions, a càrrec de Juanita Acevedo, coach experta en marca personal amb valors i mentora en transformació digital.

"La ponència parteix dels fonaments generals de la intel·ligència artificial com a factor imminent de KANVYO en la societat. Se centrarà en la relació entre la IA i les empreses pioneres en el seu ús, així com les que tenen intenció d’implementar-la en el futur. S’abordaran els avantatges i les conseqüències de l’aplicació de la IA en el mercat laboral per saber com afrontar des d’ara mateix aquests reptes"