Aquesta setmana, Teià acollirà diverses activitats amb motiu del 25N per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones.

Demà dimarts dia 21, a les 19h, el col·lectiu feminista Dones 21 organitza a l’Espai can Llaurador una xerrada sobre La llei del ‘Només sí és sí’, a càrrec de l’advocada penalista Olga Arderiu. La ponent presideix la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i és especialista en la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de Garantia integral de la llibertat sexual.

La nova llei posava el consentiment al centre de les relacions i tipificava la submissió química; l’exhibicionisme; la mutilació genital; el matrimoni forçat; l’explotació i el tràfic de dones; la violència econòmica i vicària, i l’assetjament sexual –també a Internet– com a violència masclista. A més, la normativa impulsada per la ministra Irene Montero havia d’assegurar la restauració econòmica i emocional de les víctimes de violència de gènere, amb suport psicològic gratuït i dret a una indemnització. A la pràctica, però, les picabaralles polítiques i les rebaixes de pena a nombrosos violadors i agressors sexuals per part de la Justícia ha generat estupefacció i ha motivat nombroses crítiques cap als dos poders –el legislatiu i el judicial–, ja que la reobertura dels casos ha tornat a victimitzar les dones agredides.

Taller a la Biblioteca

Dijous dia 23, a les 18h, la Biblioteca Municipal acollirà un taller sobre Violència digital de gènere impartit per la Fundació Pere Tarrés. Durant l’activitat s’identificaran els factors que fan que es reprodueixin les violències masclistes a les xarxes socials i se’n facilitaran les eines i estratègies per prevenir-les, així com oferir per al seu tractament i denúncia. L’assistència és gratuïta i prèviament cal inscriure’s-hi trucant al 93 555 01 04 o bé escrivint a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Homenatge a les víctimes

Coincidint amb el 25N, dissabte a les 12h, la plaça de la Cooperativa serà escenari de l’espectacle de dansa Les veus de la tempesta. Es tracta d’una “performance en honor a les víctimes de la violència masclista” ideada i interpretada per les ballarines Olga Lladó i Anna Casasola. Les dues han estat, respectivament, professores de l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales de dansa i de ballet clàssic i contemporani.

Declaració institucional

El programa d’actes del 25N a Teià inclourà la lectura de la declaració institucional promoguda pels governs de l’Estat i de la Generalitat. De fet, és previst que sigui llegida i aprovada en la sessió plenària que tindrà lloc el dia 23. El text assegura que “les violències masclistes són el principal problema de seguretat pública que té el país” i emplaça “tota la societat” a participar d’una “lluita col·lectiva” que va més enllà de l’àmbit privat.

“En les darreres dècades –diu el manifest– hem viscut un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones”. Un canvi que “no s’ha produït perquè sí”, sinó que “ha estat fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny i que també ha guanyat un espai central en les institucions i les administracions públiques”. I malgrat tot, i posant com a exemple “el clam social d’indignació” contra l’expresident de la Federació Espanyol de Futbol, Luis Rubiales, “tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos”.

La declaració apel·la a la necessitat de despertar consciències: “Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer”. Per això, “totes i tots podem evitar que es produeixi la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes”.

El text apunta que, en el camí de la erradicació, “no afrontem un esprint, sinó una cursa de fons”, i convida a “cadascú i cadascuna de nosaltres a ser agents de canvi”. I conclou amb una exhortació: “Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta”.

Una vegada més, la Teialada ha posat fi a les activitats de la Festa Major. Avui diumenge, 19 de novembre, s’ha disputat la 19a cursa de bicicleta de muntanya que el Club Excursionista Teià (CET) organitza pel Parc de la Serralada Litoral.

Com cada any, la prova constava de dos circuits amb sortida i arribada a can Llaurador: un recorregut llarg, la Bike Marathon, de 35 quilòmetres i 1.400 metres de desnivell acumulat, i un altre de curt, la Bike Express, de 18 quilòmetres i 650 metres de diferència positiva. En total hi han participat 250 ciclistes.

A més, l’edició d’enguany incorporava com a novetat una cronoescalada patrocinada per Automatismes Enric d’un quilòmetre i mig de distància i 240 metres de desnivell. El tram formava part del recorregut de la Bike Marathon i consistia en una pujada al mirador pel Sant Crist.

Recorregut curt

Després d'aconseguir dues terceres posicions el 2021 i 2022, el corredor del CET Manel Villasur ha pujat avui al calaix més alt del podi amb una marca d’una hora, quatre minuts i 55 segons. La segona i la tercera posició han estat per a Gael Muinelo i el teianenc Bruno Pericot amb 1:06:34 i 1:09:10, respectivament.

En categoria femenina, Eugènia Fernández s’ha penjat la medalla d’or amb d’1 hora, 31 minuts i 28 segons, seguida de Makara But (1:39:33) i de Mercedez Moreno (1:42:56). La primera classificada de Teià ha estat Lucy Gallego.

Llarga distància

El guanyador de la Bike Marathon ha estat Jordi Espinar amb un temps d’1 hora, 54 minuts i 1 segon. El campió ha estat escortat al podi per Àlex González (1:55:39) i Jordi Ruiz (1:55:58).

En categoria femenina, el triomf ha estat per a Marina Alcaraz, amb un crono de 2 hores, 42 minuts i 7 segons, seguida de Carol Debat (2:57:19) i Bet Roura (3:00:53).

El primer teianenc a completar el recorregut llarg ha estat Enrique Mestre; el primer classificat del CET ha estat Francesc Pascual i la primera teianenca, Ester López.

Altres trofeus

La cerimònia de lliurament de premis ha comptat amb la presidenta del CET, Georgina Missé. Per part de l'Ajuntament també hi han participat l'alcaldessa, Gemma Rosell, i els regidor d'Esports, Abel Caballero; de Cultura, Marià Espel, i de Participació Ciutadana, Montse Tarradas. 

En la modalitat de bicicleta elèctrica, el primer classificat en la cursa de 35 quilòmetres ha estat Micky Bello (1:39:20) i en la de 18, Xavier Torres (1:03:38). Els organitzadors també han volgut recompensar l’esforç dels dos ciclistes més joves: Pablo Barragán i l’esmentada Eugènia Fernández (premiada per partida doble).

Miniteialada

La tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Teià ha assistit a les jornades que s’han celebrat el 14 i 15 de novembre al Tecnocampus de Mataró sota el lema L’economia circular dels recursos: anticipar-se al futur, en el marc de la setena edició de Recuwaste.

Organitzada pel Consorci de Residus del Maresme, Recuwaste és la trobada de referència de gestors, empreses, institucions i administracions vinculades a l’economia circular i la gestió dels residus municipals. Durant dos dies, més de 700 tècnics i professionals de l’àmbit públic i privat han compartit experiències per debatre sobre els canvis en la producció de recursos, conèixer els canvis legals en aquesta matèria i avançar en l’economia circular per construir un futur més sostenible.

Blocs temàtics

El congrés ha reunit prop de 60 ponents vinguts d’arreu que han pres part en diverses conferències i taules rodones. El programa constava de quatre blocs temàtics: la crisi mundial de materials, energia i descarbonització, fraccions crítiques (específicament, envasos i tèxtil) i gestió de residus.

Per afrontar la primera qüestió, la majoria de països de la Unió Europea tenen un format mixt gestió de residus: uns per generar energia i d’altres per transformar-los en altres matèries. Sobre la fracció tèxtil es van posar exemples per potenciar la conscienciació ciutadana i millorar els resultats de recollida de roba usada, que està estancada a l’entorn del 12%. I pel que fa als envasos, d’una banda es va fer palesa la complexitat de la seva gestió i, de l’altra, es va donar a conèixer la proposta de Reglament de la UE i el Reial Decret d’Envasos per tal d’exigir esforços als fabricants, comercialitzadors i distribuïdors.

En el bloc de la innovació i indústria 4.0 es va posar analitzar l’impacte de la transformació digital i les tecnologies emergents per optimitzar els processos de gestió gràcies a aplicacions basades en intel·ligència artificial, el blockchain i la robotització, entre d’altres.

Taxa justa

Des de l’òptica municipal, la qüestió més rellevant està relacionada amb la gestió de residus. En breu ha d’entrar en vigor una llei que obligarà a repercutir sobre la taxa de la brossa el cost real del servei integral –recollida, transport i gestió–, la qual cosa impedirà que els ajuntaments el financin, com passa ara, a través d’altres ingressos. Tot plegat obligarà a revisar i actualitzar l’import que paga el contribuent.

A Recuwaste es van posar sobre la taula les diferents taxes i cànons que s’apliquen a diferents punts de l’Estat espanyol i la necessitat d’harmonitzar una “taxa justa” que internalitzi tots els costos associats a la gestió dels residus i que tingui en compte aspectes quantitatius i qualitatius de fiscalitat ambiental, com ara els incentius i les bonificacions a les llars que generen menys residus per càpita o que fan millor triatge en origen. Del “pagament per generació” en van parlar, per exemple, la gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, Cristina Casablanca, i la coordinadora de projectes de fiscalitat de residus de la fundació ENT, Maria Calaf.

En aquest sentit, es van presentar experiències pioneres i exemples de bones pràctiques per tal de complir els objectius de reducció i reciclatge fixats per la normativa europea a través de “contenidors d’alta eficiència” que únicament s’obren amb una targeta identificativa a Calvià, Montmeló, Santiago de Compostel·la i Vitòria.

Per finalitzar va tenir lloc una taula rodona amb representants de les diputacions de Màlaga i Guipúscoa, del govern de La Rioja i el director de l’Agència de Residus de Catalunya per debatre sobre la capacitat i la voluntat de les administracions públiques per abordar els reptes de fons: implantar nous models de recollida com el porta a pota, repercutir sobre la taxa el cost real dels serveis i planificar campanyes d’informació i sensibilització ciutadana sostingudes en el temps.

En una sala de La Unió plena de gom a gom, ahir es va celebrar la cerimònia de lliurament dels dos guardons honorífics del poble: el Tei de Plata –màxima distinció institucional que atorga l’Ajuntament– i el reconeixement ciutadà al Teianenc de l’any, escollit per votació popular. Enguany, la gala es va avançar un parell de dies a la data tradicional: la diada de Sant Martí, patró de la vila.

L’acte, que va comptar a primera fila amb tots els representants de la corporació municipal, va ser presentat pel regidor de Cultura. Marià Espel va explicar que la nominació del ninotaire Toni Batllori es va plantejar el 20 de juliol en comissió informativa per part de JxTeià, CaT-ERC i GdT, i que immediatament s’hi van sumar el PSC i el PP. D’aquesta manera, els grups municipals reconeixen a l’“il·lustre i reconegut humorista gràfic establert a Teià” Toni Batllori Obiols (1951-2023) els següents mèrits: en primer lloc, haver estat l’impulsor del Fons Batllori, que neix de la vinculació amb el poble per part del seu pare –el dibuixant Antoni Batllori Jofré, més conegut com a ABJ– i de la generositat de la família i, molt en particular de la seva dona, Maria Teresa Obiols, que en va fer donació al municipi l’any 2003. Es compleixen, per tant, 20 anys de la seva creació.

A llarg de dues dècades, Toni Batllori va tenir cura de la dinamització i divulgació del Fons. Des d’aquest espai situat a La Unió, que reprodueix l’estudi del pare i acull bona part de la seva obra amb més 1.500 originals, el ninotaire va organitzar, any rere any, tallers de còmic adreçats als estudiants 6è de l’Escola El Cim i de 2n d’ESO de l’Institut Turó d’en Baldiri que culminaven en sengles exposicions col·lectiva: El primer acudit i La primera tira.

Amb la mateixa periodicitat anual, La Unió va mostrar, a través de diverses exposicions, “el fons d’armari” del llegat familiar: “originals, nadales, calendaris i objectes d’ABJ amb interpretacions i reinterpretacions que han esdevingut, de la seva mà, una nova obra creativa”.

Els guardó també en destaca la projecció exterior –“ha exportat el Fons, i amb ell Teià, amb l’exposició itinerant del centenari d’ABJ”– i, alhora, la capacitat d’atracció, gràcies a les seves relacions personals i professionals amb artistes i creadors com Cesc, El Roto, Guillem Cifré, Josep Maria Cadena, Josep Maria Vallès, Joma, Arnal Ballester o Josep Maria Alguersuari.

“Com a artista polifacètic –va apuntar Espel– també es va interessar per la pintura i l’escultura, i és autor, entre d’altres, de l’obra La lectora que dona la benvinguda a la Biblioteca Municipal de can Llaurador”. Per tot plegat, i més enllà de la divulgació de l’obra paterna a través del Fons, “Toni Batllori ha treballat sempre amb la intenció de fer-ne un espai viu i d’intercanvi, amb la voluntat de transmetre coneixement i gaudi cultural, tot estimulant la participació activa de l’entorn més pròxim, Teià. La nostra proposta vol ser un reconeixement a aquesta tasca ingent d’un intel·lectual crític, imaginatiu i generador de propostes culturals originals i enriquidores, que ja formen part del patrimoni de tots”.

Vídeo emotiu

A continuació es va projectar un vídeo de 20 minuts editat per Víctor Sancho i Bibiana Morales amb diversos testimonis que repassen, des de diverses perspectives, l’ofici i la personalitat de Toni Batllori.

L’il·lustrador Arnal Ballester n’explica el pas per diverses revistes i diaris des de la dècada de 1970, i contraposa els estils, les idees i el mètode de treball d’ABJ i el seu fill, que bo i les diferències –“el primer era una persona d’ordre, religiós i deixeble d’en Junceda”– l’admirava amb devoció. Com feia Toni Batllori amb son pare, també els fills grans del primer, la Marta i l’Enric s’hi passaven hores embadalits mirant com preparava les tires amb què explicava l’actualitat política La Vanguardia i després, un o l’altre, l’acompanyaven en moto a la redacció del diari a lliurar la feina. Tots dos recorden amb certa incredulitat com cada cop que enfilaven la carretera cap a Teià en Toni sospirava: “Ja som a casa!”, una mica com devia fer l’avi quan arribava amb el cotxe carregat d’andròmines i saludava tothom mentre pujava la riera.

Al vídeo, l’estilista Dolors Badia parla del vessant humà del Tei de Plata. Era un gran conversador i cada dimecres tenia cita a la perruqueria per arranar els cabells.

L’exalcalde Andreu Bosch destaca la contribució intel·lectual i artístic de qui va ser un amic i company de tertúlia, a més d’un analista àcid i crític a qui felicitava per WhatsApp quan considerava que una tira còmica havia estat especialment brillant. Per a Bosch, el Fons Batllori és un tresor únic “que té Teià i no té ningú més, i això ens fa singulars”.

L’exregidora de Cultura Olga Parra emfasitza l’esperit, la contundència i la vivesa de Toni Batllori a l’hora d’idear i materialitzar tots els projectes que es proposava i es mostra convençuda el Fons és un actiu que l’Ajuntament té l’obligació i el deute moral de dinamitzar. “Ell era un artista i nosaltres som gestors, així que haurem de trobar la manera de fer-ho”, apunta la tècnica municipal de Cultura, Maria Federico. Qui va ser també la seva companya sentimental arrodoneix el muntatge audiovisual amb diversos apunts de caire personal, com les passejades matinals que Batllori feia pels voltants del poble i que formaven part de la seva rutina diària.

Lliurament als fills

A continuació, els tres fills del ninotaire van pujar a l’escenari a recollir el premi de mans de l’alcaldessa, Gemma Rosell, i van dedicar unes paraules de record al pare i unes altres de gratitud a l’Ajuntament i el poble en el seu conjunt. El petit de tots tres, Simó, va estranyar-ne la presència: “Tant de bo fos aquí i poguéssim sentir la seva veu”.

Rosell va assegurar que “el Tei de Plata reconeix la vàlua i la trajectòria d’aquest dibuixant singular i polifacètic; un referent teianenc i català de l’humor gràfic, perquè formi part de la memòria col·lectiva que conforma la identitat del nostre poble”, i va concloure: “Gràcies pel teu humor congruent i crític, Toni; per tractar sense por els temes més difícils de l’actualitat, i mercès també pels teus gestos humanitaris i d’interès públic”.

Teianenc de l’Any

Prèviament, l’alcaldessa va lliurar el guardó del Teianenc de l’any al docent Roger Bascompte i va felicitar a l’altre finalista, l’arquitecte Joan Carles Fogo.

La regidora de Participació Ciutadana, Montse Tarradas va explicar el procés d’elecció –en el qual han participat 163 persones– i va recordar els mèrits dels dos candidats: Bascompte ha publicat En Jan i l’aventura dels colors (un llibre infantil en què explica què és el daltonisme) i Fogo ha escrit Retornos de Anna Vila Clè (un recull de records sobre la seva mare).

Rosell va aplaudir el guanyador “per abordar tan didàcticament aquesta diferència en la percepció dels colors i per donar visibilitat i crear consciència sobre un tema que tradicionalment ha estat desatès en la literatura infantil”. Bascompte va voler compartir el premi amb la il·lustradora Anna Valls.

Per la seva part, Joan Carles Fogo va agrair la nominació i va contraposar la joia d’un acte com aquest, en el marc de la Festa Major, amb l’horror de Gaza i les víctimes de totes les guerres, amb independència de la seva nacionalitat o religió. “Per a un arquitecte hi ha un dolor afegit, que són les desenes de milers d’habitatges que són destruïts en un petit fragment de temps”.

Aquest dilluns, 6 de novembre, van començar les obres de construcció de la futura pista de patinatge de can Llaurador “per tal de fer un parc més complet on puguin practicar-se esports urbans, incloses les diferents metodologies del freestyle”.

La Junta de Govern Local celebrada el passat 30 de març va aprovar-ne definitivament el projecte, posteriorment va licitar-ne l’execució i finalment, en sessió celebrada el 19 d’octubre, va adjudicar-la a l’empresa Vulcano Skateparks SL per un import de 103.295 euros (IVA inclòs). El projecte, que forma part de l’arranjament integral del parc de can Llaurador, compta amb una subvenció de 101.781 euros de la Generalitat a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Pla de treball

En aquests moments, l’empresa adjudicatària ha delimitat el recinte de treball amb tanques provisionals i ha iniciat el moviment de terres per adequar i compactar la superfície sobre la qual es construirà la llosa de formigó.

La pista tindrà unes dimensions rectangulars de 30 per 20 metres, aproximadament, i inclourà diversos elements tècnics, com un volcà, una piràmide, una espina, una corba, un rainbow i diferents extensions.

Amb aquesta actuació es pretén integrar les diferents modalitats d’esport que poden interactuar en un espai d’aquestes característiques (skate, patins, bicicletes, patinets...), amb diferents zones d’aprenentatge i de nivell tècnic. La proposta pretén ser prou atractiva i inclusiva alhora per tal de generar un nou punt de trobada per als joves i les persones que practiquen aquestes disciplines esportives.

D’acord amb l’oferta presentada per l’empresa, es preveu que els treballs quedin enllestits en sis setmanes, en comptes dels dos mesos inicialment previstos. Es tracta d’una de les dues millores que l’empresa adjudicatària ha incorporat a la seva oferta.

La segona millora fa referència al termini de garantia, que amplia d’1 a 3 anys la fiança per a tota la obra i els elements propis de l’skatepark, com ara les baranes, els copings i les rampes.