La sequera obliga a activar la fase de preemergència

emergència sequeraDes d’ahir, 29 de novembre, la major part de Catalunya es troba oficialment en situació de preemergència per sequera. L’endemà de la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat, els 202 municipis que s’abasteixen de la conca Ter-Llobregat, on viuen prop de 6 milions d’habitants, tenen el consum d’aigua limitat a 210 litres d’aigua per persona i dia.

El consum diari d’aigua per habitant inclou tant la que es gasta a casa (cuina, bany, higiene, neteja o jardí), com la que es consumeix a la feina, l’escola o el gimnàs.

Escenaris de consum

Per a cada fase del Pla Especial de Sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estableix un topall de consum. Fins arribar a la situació actual, Catalunya ha passat per dues fases prèvies de restriccions:

- Escenari d’alerta, des del 25 de novembre de 2022: amb les reserves d'aigua en un 40%, s’estableix una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia.

- Escenari d’excepcionalitat, des del 2 de març de 2023: amb el nivell dels embassaments al 25%, s’estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia.

L’entrada en preemergència representa una punt intermedi entre la fase anterior d’excepcionalitat i la fase d’emergència. Aquest quart escenari s’activarà si les reserves d’aigua davallen al 16%. Aleshores es fixaria un llindar de 200 litres per habitant. Aquesta quantitat podria baixar fins a 160 en cas d’emergència extrema.

Actualment, els pantans de les conques internes de Catalunya es troben al 18% de la seva capacitat.

Condicions de reg

La nova resolució de l'ACA prorroga les mesures que ja es van aprovar el 2 de març:

- Jardins i zones verdes: S’estableix la prohibició del reg de zones verdes públiques i jardins privats, en especial de gespa. En aquest sentit, només es permet el reg gota a gota o amb regadores per mantenir viu l’arbrat, en les hores de menor insolació (de 20 a 8h). També es permet el reg amb aigua de pluja recollida de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.

- Neteja de carrers: Es prohibeix netejar els carrers i la via pública amb aigua potable.

- Piscines: És totalment prohibit d’omplir piscines i únicament s’admet el reompliment parcial de les que disposin d’un sistema de recirculació d'aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària.

- Neteja de vehicles: Fora dels túnels de rentat i establiments especialitzats, no es permet rentar cotxes a particulars amb mànega d’aigua. Només es possible netejar vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda.

Ara, a més a més, es limita a 200 metres cúbics mensuals per hectàrea el reg de camps d’esports federats.

Amenaça de sancions

Des de finals de 2022, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) supervisa la despesa hídrica de cada municipi a través de les dades facilitades mensualment per les companyies concessionàries dels serveis municipals d’abastament.

Els municipis que sobrepassin els topalls màxims s’exposen a ser sancionats. Dels 202 municipis que han entrat en fase de preemergència, només 95 estan complint el llindar de 210 litres d’aigua per persona i dia. Teià n’és un. Dels 282 litres diaris per càpita que es consumien el novembre de 2022 es va passar a 250 el gener de 2023. Durant els cinc primers mesos d’aquest any, el consum va oscil·lar entre els 191 i els 199 litres diaris. Des de l’Ajuntament s’atribueix l’estalvi domèstic a la conscienciació ciutadana i a les actuacions de la concessionària per millorar la xarxa de distribució. En conjunt, els teianencs i teianenques han reduït el volum d’aigua que consumeixen un 20% en el darrer any. En termes absoluts, el consum mensual ha passat de 52.000 metres cúbics mensuals l’hivern de 2022 a 41.000 aquesta tardor.

Presa de consciència

Tanmateix, el consum ha tornat a pujar lleugerament, amb una mitjana de 217 litres per habitant i dia de juny a octubre. Per això, des de les administracions es fa una crida a la ciutadania per economitzar un recurs que cada cop serà més escàs. A nivell global, el nombre i durada de les sequeres ha crescut un 30% des de l’any 2000 respecte de les dues dècades anteriors, d’acord amb l’informe Droughts in numbers 2022 elaborat per l'ONU. A casa nostra, els autors del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya apunten que les precipitacions i la disponibilitat d’aigua disminuiran un 20% en els propers anys. Segons els seus autors, aquestes projeccions obliguen a posar en marxa "processos d’adaptació" que "s’hauran de basar en el control i en la reducció de la demanda" per incidir "en la millora de l’eficiència tant en la distribució dels recursos com en l’ús, sempre amb la doble finalitat de garantir l’abastament i els usos i els serveis ecosistèmics".


Manifestació ciutadana i posicionament institucional a favor de la pau al Pròxim Orient

manifestació pauAquest divendres, Teià tornarà a refermar el seu compromís cívic amb la cultura de la pau. A les 16.45h, les associacions de famílies de l’Escola El Cim i de l'Escola Bressol Municipal Els Galamons han convocat una “manifestació en contra de la guerra i per a la protecció dels infants en els conflictes bèl·lics”. El seguici sortirà de la plaça de l’1 d’octubre i pujarà pel passeig de la Riera fins a la plaça de Catalunya. En aquest indret tindrà lloc, a les 17.15h, un acte central que inclourà la realització d’un mural i la lectura d’un manifest, entre d’altres activitats. Per garantir la integritat dels participants, la Policia Local tallarà el trànsit de les 16.30 a les 18h, aproximadament, des del punt d’inici fins al torrent de can Mateu.

La manifestació de la comunitat escolar és oberta al conjunt de la ciutadania i forma part de les mobilitzacions que demanen una sortida diplomàtica al conflicte entre Israel i Palestina, que des del 7 d’octubre ha provocat més de 15.000 morts. La majoria són víctimes civils: ciutadans hebreus executats per terroristes del braç armat de Hamàs i, majoritàriament, població àrab bombardejada per l’exèrcit israelià.

L’agència per als refugiats palestins de l’Organització de Nacions Unides (ONU) xifra en 1,7 milions el nombre de persones desplaçades, sobre una població total de dos milions. Els habitants de la franja de Gaza, a més, s’han vist privats del serveis bàsics (aigua, llum i aliments) i han estat comminats a abandonar les seves cases sense un parador segur, ja que els camps de refugiats també han estat atacats, com els hospitals i nombrosos objectius no militars. L’agència per als refugiats de l’ONU calcula que hi ha 1,7 milions de desplaçats, d’una població de dos milions.

La convocatòria de la manifestació coincideix amb un fràgil alto el foc entre els dos bàndols, que teòricament expirarà aquesta mitjanit. Davant d’aquest escenari, l’ONU ha fet una crida a ampliar la treva, ja que “la situació és catastròfica” i “la població de Gaza ha de menjar tots els dies, i no només sis”.

Resolucions del ple

Des de l’Estat espanyol i Catalunya, el president Pedro Sánchez i el Govern de la Generalitat han defensat el reconeixement de l’Estat palestí com a pas necessari per construir la pau al Pròxim Orient. A Teià, el ple de l’Ajuntament va aprovar el passat 23 de novembre dues propostes de resolució instades per JxTeià.

La primera va ser acordada amb CaT-ERC i PSC i va comptar també amb els vots a favor de GT. El PP hi va votar en contra. “Evidentment, condemnen les agressions a la població civil per part dels dos bàndols i desitgem l’alliberament de tots els ostatges, però no jutjarem la geopolítica que es va produir fa molts anys”, va dir el seu portaveu.

El text recorda que “fa 75 anys que Israel ocupa, colonitza i oprimeix el poble palestí amb la total complicitat d’Estats Units i la Unió Europea”, i sosté que “existeix un ampli consens” internacional per a una resolució del conflicte a través de la creació de dos estats. La resolució lamenta que, “per desgràcia, hi ha massa interessos ocults a mantenir candent aquest conflicte”.

En primer lloc, la moció considera “urgent condemnar els atacs contra la població civil per part de tots dos bàndols” i exigeix “l’alliberament immediat dels ostatges que les dues parts tenen a les seves mans, sense condicions prèvies”. Durant l’alto el foc, Israel ha excarcerat 180 palestins i Hamàs ha alliberat 81 captius, però prop de 160 persones continuen segrestades.

En segon terme, el text reconeix “el dret d’Israel a defensar-se dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals, tot garantint la seguretat i l’atenció humanitària a la població civil de Gaza”, per la qual cosa condemna “la represàlia generalitzada i la crisi humanitària que està provocant” i se solidaritza amb el poble palestí. En tercera instància, l’acord alerta “de les conseqüències regionals que pot tenir una espiral de violència” i exhorta “totes les parts i els organismes internacionals a treballar per impedir-ho”. Per últim, els grups expressen “el suport a la solució dels dos Estats” com a opció per garantir una pau duradora a la regió.

BDS: boicot, desinversió i sancions

La segona moció de JxTeià suposa l’adhesió de l’Ajuntament a la campanya BDS: “un moviment que demana el boicot als productes israelians, la desinversió en les seves empreses i l’aplicació de Sancions econòmiques a Israel”. El regidor Aleix Corral va apuntar que “aquesta proposta d’acord insta l’Ajuntament a participar activament i anar una mica més enllà per posar el seu granet de sorra per pressionar l’Estat i el Govern d’Israel dins de les nostres possibilitats i dins de la legalitat vigent”.

L’objectiu de la iniciativa és “penalitzar econòmicament l’Estat d’Israel per tal d’aconseguir la fi de l’opressió mitjançant l’ocupació i colonització dels territoris palestins, l’aplicació d’un règim d’apartheid”, així com “la violència impune amb què actuen els colons a Cisjordània”. Per això, el text rebutja “la proliferació de colònies israelianes” i condemna “l’intent de neteja ètnica a Gaza” amb “accions considerades crims de guerra o crims contra la humanitat”, com ara “l’assassinat i el desplaçament forçat de la població, la destrucció d’infraestructura civil i el tall de subministrament de serveis i productes vitals”.

La proposta es va aprovar amb els vots a favor de JxTeià i CaT-ERC, l’abstenció de GdT i els vots en contra del PSC i el PP.

El portaveu popular, David Basi, va dir que es tractava d’un “brindis al sol” i va insistir que calia centrar-se “en els problemes que tenim a Teià, quan no som capaços, per exemple, de donar permisos d’obres en un temps prudencial”.

El regidor socialista, Miguel Ángel Peinado, es va desmarcar de la declaració perquè “l’Ajuntament de Teià té altres prioritats a les quals dedicar esforços i farà bé d’estalviar-se problemes, ja que Israel és un dels estats signataris de l’acord sobre contractació pública de l’Organització Mundial del Comerç”. Peinado va advertir que “això obliga totes les administracions públiques europees a admetre les empreses israelianes en els seus concursos, per la qual cosa suposaria un problema legal i una responsabilitat econòmica que potser haurien d’assumir els regidors que voten a favor”.

La portaveu de CaT-ERC, Èrica Busto, va precisar que el consistori “actuarà sempre dins de la més estricta legalitat” i va defensar que “s’ha d’exercir aquesta pressió per fer entendre que aquesta guerra i aquest genocidi han de parar”, ja que és una manera de “tocar el crostó” en un món “on manen els diners”. Prèviament, el representant del PSC va donar dades de la balança comercial: “Catalunya ven a Israel béns i serveis per import de 700 milions d’euros anuals i n’adquireix per valor de 268 milions”.


La consellera de Territori presenta les millores de mobilitat a la comarca

Consellera CCM MataróL’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, va participar ahir dilluns, 27 de novembre, en la reunió que la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, va mantenir amb els representants polítics del Maresme per presentar-los la inversió que el Govern català destinarà a la millora de les infraestructures de mobilitat a la comarca.

Les actuacions previstes tenen un horitzó temporal que arriba fins al 2030, però algunes veuran la llum al llarg de 2024. El seu finançament està recollit en un protocol, fruit de les negociacions entre partits, que el Govern espanyol hauria de ratificar abans d’acabar l’any i que té el seu antecedent en un acord signat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II i per portar a terme diverses obres de millora entre Montgat i Tordera. Aleshores, l’Estat únicament va transferir 90 dels 400 milions d’euros compromesos. Per això, l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat amb l’IPC, ascendeix a 384 milions.

Tres actuacions

Al Baix Maresme, les principals actuacions seran tres: la millora de la línia 1 de Rodalies per part del gestor d’infraestructures ferroviàries ADIF, la pacificació de l’antiga carretera N-II i la construcció de nous accessos a la C-32. En aquests moments, la Generalitat està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ens locals. Segons la consellera, la seva implementació suposarà “un pas molt decisiu per millorar la mobilitat i la qualitat urbana del Maresme”.

La integració de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades i discorren en paral·lel, ja que s’espera que la segona assumeixi un terç del trànsit que actualment suporta la primera. Per això, el Departament està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.

Consellera_CCM.jpgUna C-32 més accessible

La Generalitat té en marxa l’estudi informatiu que analitza la construcció de mitja dotzena de nous enllaços i la millora d’alguns dels existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Els nous accessos haurien d’encaminar cap al corredor de la C-32 fins a 10.000 vehicles diaris que actualment transiten per l’N-II.

La Generalitat preveu destinar a aquest capítol 90 milions d’euros. Ahir, la consellera va precisar que “els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista”. L’estudi contempla l’obertura de dues entrades i sortides directes a Teià: una a Vallmora i una altra sobre l’eix de la Riera.

Pacificació de l’N-II i carril bici

L’antiga N-II es transformarà en “l’eix cívic que el Maresme es mereix”, va dir la consellera; una via “amb més espai per al vianant, que incorpori un recorregut agradable i segur per als ciclistes i que millori la integració del transport públic”.

El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 milions d’euros, proposa la creació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent. Allà on no sigui tècnicament possible, es garantirà la continuïtat de la via ciclista a través dels passejos marítims. A més, s’ampliaran les voreres, es reduirà el nombre de carrils per a vehicles a motor, es disminuirà la velocitat màxima permesa i s’aplicaran mesures físiques per afavorir la seguretat de tots els usuaris de la via.

Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de 18 termes municipals, s’ha dividit en tres trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024 per a la posterior licitació de les obres corresponents.

Transport públic

Per tal de promoure la mobilitat sostenible, s’apostarà per una major integració i accessibilitat del transport públic. A les estacions de Rodalies es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit. També es millorarà el disseny de les parades d’autobús, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el confort a les persones usuàries.

Parcs solars

A principis de 2024 és previst que es completi el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals. En els espais alliberats, el Departament instal·larà parcs solars per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat. Aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de carreteres, també s’implantaran plaques fotovoltaiques als túnels de la C-32 a Santa Susanna i al de Parpers de la C-60.

Reunió de treball

Un cop acabada la trobada amb la consellera, els alcaldes i alcaldesses del Maresme van prosseguir la reunió amb els tècnics del Departament i el secretari de Mobilitat i Logística, Marc Sanglas. En aquest punt, l’alcaldessa de Teià va demanar que es prioritzin els accessos a la C-32 abans de pacificar l’N-II per evitar col·lapses de trànsit.


Declaració unànime i coral contra les violències masclistes

ple 23N2023El ple de l’Ajuntament de Teià celebrat el passat 23 de novembre va aprovar una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que s'escau el 25 de novembre.

La resolució, promoguda per CaT-ERC, es va aprovar per unanimitat i va ser llegida d’una forma que no s’havia fet mai, ja que cada grup municipal va reproduir en veu alta un fragment del text seguint l’ordre de prelació que va resultar de les eleccions locals. D'aquesta manera, coral i col·lectiva, la corporació va voler expressar el compromís de tot l’espectre polític i ideològic en la lluita contra aquesta xacra social.

Montse Tarradas va recordar que “les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat”. Tampoc “no són un problema de les dones”, sinó que “són un problema de tota la societat” i constitueixen “el principal problema de seguretat pública que té el país”. Per a la portaveu de GdT, “hem viscut un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural”, per a la qual cosa “ha estat fonamental que aprenguéssim a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones per allò que han fet o no han fet”.

Segons Èrica Busto, “aquest canvi ha estat fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny” en tots els àmbits de la vida. Malgrat la visibilitat aconseguida i els recursos públics que es destinen a les víctimes, la portaveu de CaT-ERC va denunciar que “afrontem una cursa de fons, ja que tenim encara molt normalitzades actituds masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos”, de la mateixa manera que sovint es posa en dubte la versió de qui pateix aquestes comportaments.

Luci Villagrasa es va referir a l’agressió televisada del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a una de les jugadores de la selecció, Jennifer Hermoso. La regidora de JxTeià va destacar com “un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no va ser suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda”. Per això va lloar el clam #S’haAcabat amb què les futbolistes “van posar el focus en un conjunt de desigualtats que cal redreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat”, atès que “el silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències per part d’homes del nostre mateix entorn”.

Miguel Ángel Peinado va apel·lar a “totes i tots per intervenir i denunciar comportaments agressius, discriminacions i desigualtats, incloent-hi els discursos negacionistes”. Per al representant del PSC, “és especialment important –com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna– ajudar a identificar els indicis de la violència a qui la pateix, així com donar-li suport emocional per superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat”.

David Basi va reconèixer “tots els esforços i recursos necessaris” que destinen les administracions “per garantir el dret de les dones a una vida lliure”. El portaveu del PP va reclamar un esforç més per garantir “una resposta integral amb la diligència deguda” mitjançant el desplegament de “polítiques públiques transformadores i valentes”. Basi va exhortar “cadascú i cadascuna de nosaltres per ser agents de canvi” i “per acabar d’una vegada per totes amb la principal vulneració dels drets humans de les dones i amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta”.

Podeu descarregar i llegir el text complet de la declaració en el document adjunt. 

Programa d’actes

Al llarg de la setmana, Teià va ser testimoni d’altres iniciatives de sensibilització i denúncia de les violències masclistes. A l’Institut Turó d’en Baldiri, la Regidoria d’Educació va organitzar un taller de rap destinat a l’alumnat de 2n d’ESO. Els músics Lluís Oliveras i Raimon Trepat van explicar les tècniques de composició del rap amb l’objectiu d’escriure i posar veu a diferents estrofes a favor de l’empoderament femení sobre una base instrumental especialment preparada per a l’ocasió.

Per la seva part, la Biblioteca Municipal va acollir una xerrada sobre prevenció de la violència digital de gènere. La psicòloga Andrea Estoquera, de la Fundació Pere Tarrés, va parlar de les diverses modalitats de ciberassetjament i va explicar com denunciar fenòmens com el sexting o el sexpreading.

sabates vermellesDones 21

El Grup d’Opinió Dones 21, en col·laboració amb l’Ajuntament, va impulsar dues activitats. Dimarts, l’advocada Olga Arderiu va oferir una xerrada sobre els principals canvis associats a l’entrada en vigor de la Llei 10/2022 de Garantia integral de la llibertat sexual. Més coneguda com la "llei del només sí és sí" perquè estableix l’obligació del consentiment, la ponent va centrar la seva intervenció en els aspectes positius de la norma, com totes les mesures de suport i acompanyament a la víctima.

Dissabte, dia 25, el col·lectiu feminista va presentar la performance Les veus de la tempesta, de les artistes Olga Lladó i Anna Casasola. Es tracta d’una adaptació de l’obra Sabates vermelles que Elina Chauvet va crear el 2009 a Ciudad Juárez per expressar el dolor que sentia per l’assassinat de la seva germana.

Per a la seva denúncia, l'artista mexicana va triar unes sabates, ja que és l’únic rastre que queda al seu país, en moltes ocasions, quan una dona pateix un feminicidi. Per a ella, “el color vermell representa la sang, però també té un missatge d'esperança perquè és el color que associem a l'amor”. Amb el temps, aquesta iniciativa s’ha escampat arreu. Per això, el 25N la plaça de la Cooperativa es van col·locar tants parells de sabates vermelles com dones han estat assassinades als Països Catalans al llarg de 2023.

Com de costum, Dones 21 també va redactar i llegir un manifest que trobareu al peu d’aquesta notícia.


Caritas recollirà aliments pel Gran Recapte

Gran Recapte MercatDivendres 24 i dissabte 25 de novembre tindrà lloc la 15a edició del Gran Recapte del Banc d’Aliments. L’objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat de la pobresa alimentària en el nostre entorn, que afecta una de quatre famílies catalanes.

Inflació desbocada

Per segon any consecutiu després de la pandèmia, el preu dels aliments bàsics s’ha tornat a incrementar un 9,5% el 2023, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest augment se suma a l’escalada del 15,7% del 2022.

Tot i la rebaixa de l’IVA del 10% al 5% en alguns aliments com l’oli i la pasta, i l’eliminació del tipus més reduït, el del 4%, per als aliments de primera necessitat (pa, farina, ous, lactis, llegums, cereals, fruites i verdures), la realitat és que la cistella de la compra s’ha encarit. Segons un estudi comparatiu realitzat per l’associació de consumidors Facua, el preu mitjà del litre d’oli verge extra costa ara, de mitjana, 3,6 euros més que el mes de gener. A principis d’any es pagava a 6,61 euros, mentre que la mitjana d’aquests olis és ara un 55% més cara i es paga al voltant dels 10,27 euros per litre.

Impacte social

La campanya del Gran Recapte és essencial perquè els bancs d’aliments puguin omplir el rebost i tenir assegurada la distribució durant el primer trimestre de 2024.

En l’edició anterior, el Gran Recapte va aconseguir 6,2 milions d’euros, que van ser destinats a l’adquisició de queviures. En total, es van distribuir 29,5 quilos d’aliments a través de centenars d’entitats socials que van arribar, de forma mensual, a més de 240.000 persones.

Voluntariat i punts de recollida

Com de costum, Caritas Teià s’encarrega de coordinar la campanya local, així com de distribuir els aliments.

Com el 2022, enguany s’ha previst un sol punt de recollida. Estarà ubicat davant del Mercat Municipal i serà assistit per una desena de persones voluntàries identificades amb armilles blaves, que cobriran els següents horaris: divendres, de 10 a 14h i de 17 a 20h, i dissabte de 10 a 14h.

El supermercat Condis gestionarà la campanya pel seu compte, amb un punt de recollida propi.

Aliments i donacions

Els articles més adients per aportar són els següents: llet, oli vegetal, llegums secs i cuits, conserves de carn i de peix, i aliments infantils. Es tracta d’aliments d’alt valor nutritiu i bàsics en l’alimentació de les persones, que generalment no arriben a les entitats socials a través de la lluita contra el malbaratament alimentari. Per aquesta raó, es recomana evitar les donacions d’aliments frescos o refrigerats.

A més de donar aliments, es poden fer transferències i ingressos a través del web granrecapte.com o del compte bancari ES59 2100 5000 5402 0033 9765. També és possible fer donacions per Bizum al número 33596.


La Policia Local idea una motxilla per a emergències sanitàries

assistènciaPLEl Decret 151/2012, de 20 de novembre, regula l’ús de desfibril·ladors externs automàtics i semiautomàtics (DEA/DESA) i estableix que el personal vinculat a les emergències que disposa d’aquests equips ha d’estar format en el seu ús.

Des de finals de 2016, Teià es considera un “municipi cardioprotegit” perquè compta amb set estacions de DEA: dues als vehicles de la Policia Local, una al Consultori, una al Mercat Municipal, una a la Biblioteca, una al camp municipal de futbol de Sant Berger i una altra al Poliesportiu Municipal El Cim.

Des de llavors, tant els agents com altres treballadors de l’Ajuntament han realitzat diversos cursos de formació per aprendre a usar aquests dispositius. Recentment, els membres del cos policial han tornat a actualitzar els seus coneixements al respecte.

Les sessions van ser impartides a La Unió pel caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona Issam Osman Fernández. Aquest policia, infermer i formador va compartir la seva dilatada experiència amb els agents locals mitjançant simulacions pràctiques sobre les diverses situacions d’emergència, especialment en infants i gent gran.

motxilla sanitàriaNovetat

A més de completar amb èxit les sessions de formació de Suport Vital Basic, la Policia Local ha ideat una motxilla per a emergències mèdiques. Se n’han preparat dues: una per a cada vehicle amb l’objectiu d’arribar preparats als incidents.

La motxilla té l’avantatge que és molt portable i maniobrable per carregar-la a l’esquena i accedir a llocs de difícil accés, com alguns carrers del nucli antic o corriols de muntanya.

Com recorda la cap de Policial, Rebeca Lalinde, “en una emergència sanitària, els primers minuts són primordials i els agents de policia acostumen a ser els primers a intervenir-hi, per la qual cosa han d’estar capacitats per fer-se càrrec de la situació fins a l'arribada dels serveis sanitaris”.

Aquest kit inclou material sanitari de primera intervenció per tractar dos tipus de casuístiques: les hemorràgies massives provocades per un element de tall o un accident de trànsit, i les aturades cardiorespiratòries.

Més concretament, la motxilla està equipada amb un DEA; un 'ambú' pediàtric i un baló ressuscitador per a persones adultes, a més d'una farmaciola per a primers auxilis (amb gases, benes i apòsits) i material tàctic com pegats toràcics i un torniquet.

La seva confecció ha comptat amb l’assessorament d’un agent de la plantilla, que és tècnic sanitari, i ha despertat l’interès d’altres policies locals de la comarca.


Ajuntamentdeteia