Divendres passat, 26 de juliol, la llar d’infants Bambi va tancar definitivament les portes després de gairebé 57 anys d’oferir els seus serveis a les famílies i el poble de Teià. Durant tot aquest temps, dues generacions d’emprenedores –Marta Ripol i la seva filla Agnès Soler– han fet possible el dret dels infants de 0 a 3 anys a rebre una educació de qualitat prop de casa i han permès als adults de conciliar les seves feines i ocupacions domèstiques amb la criança dels fills.

Tei de Plata

Coincidint amb el 50è aniversari de la seva obertura, l’any 2018 l’Ajuntament de Teià va atorgar el Tei de Plata al centre d’educació infantil Bambi per promoure “una educació basada en una bona relació afectiva i estimuladora amb els infants per tal de proporcionar-los seguretat i alegria i ajudar-los a créixer i compartir”.

El guardó destacava “la tasca del Bambi al servei de les famílies i els infants del municipi”, especialment mentre va ser l’única escola bressol del poble. Per aquestes raons, el centre “forma part de les vivències de la infància de moltes generacions de teianenques i teianencs que hi han fet els seus primers aprenentatges”.

L’Ajuntament també va reconèixer la implicació del Bambi en el Consell Educatiu Municipal i la dinamització que n’ha fet sempre de celebracions tradicionals com el Carnestoltes o, anteriorment, de la Festa de la Vellesa. El mèrit de tot això recau en bona part en la fundadora de l’escola i la seva empenta. Marta Ripol va començar l’activitat l’octubre de 1967 al número 34 del passeig de la Riera. “Va començar ocupant un petit espai de l’edifici i al llarg d’aquests 57 anys va anar ampliant l’espai, adequant-lo i adaptant-lo a l’augment del nombre d’alumnes”.

L’estimació i la projecció social de l’escola van quedar a bastament acreditades en la càlida i multitudinària inauguració de l’exposició commemorativa del seu 50è aniversari que es va fer del el juny de 2018 a La Unió.

Conveni de col·laboració

El 2020 va ser un any complicat. Va esclatar la pandèmia, alguns infants no van aconseguir plaça a l’Escola Bressol Municipal i la llar d’infants Bambi es va plantejar de tancar l’activitat. Per mirar d’encaixar totes les necessitats, el curs 2020-2021 l’Ajuntament i Bambi van signar un conveni per subvencionar amb 80 euros mensuals per alumne les famílies del poble que hi portessin els seus fills, fins a un màxim de 40 nens i nenes. Aleshores, la regidora d’Educació que hi havia en aquell moment, Montse Riera, va presentar l’acord com una “decisió salomònica” que beneficiava totes les parts. Per aquest motiu, el conveni s’ha mantingut en vigor fins al darrer moment.

Comiat emotiu

L’adeu d’aquest equipament educatiu de titularitat privada tenir lloc el divendres anterior, 19 de juliol, coincidint amb la festa que van organitzar les famílies de la trentena de nens i nenes del primer cicle d’educació infantil. A continuació reproduïm el discurs que la seva directora, Agnès Soler, va pronunciar per acomiadar-se de tothom:

“Durant molt anys m’ha tocat posar paraules a les festes de final de curs, però avui se’m farà més difícil amb la consciència que aquest és l’últim.

Deixeu-me tirar enrere, a l’any 1967, quan una Marta joveníssima decideix muntar un parvulari, com l’hem anomenat a casa des de sempre. I deuria ser un servei que faltava al poble, perquè de seguida va tenir una vintena de nens i nenes. I així va començar, amb 22 anys, tota sola. El febrer de 1968 s’hi va incorporar una altra educadora perquè la Marta va estar uns dies de baixa per donar llum el seu primer fill. I explico fins aquí per deixar constància que des d’aquell mes d’octubre de 1967 fins aquest juliol de 2024, l’única persona que ha estat tots i cadascun dels dies –faltant només quan va tenir els seus tres fills– ha estat la Marta. I és per això que en aquesta celebració cal retre-li necessàriament un homenatge.

Jo en tinc gairebé 55, i la meva vinculació amb l’escola ha estat des que vaig néixer. Primer alumna, després hi jugava, després ajudava... I ja de ben petita la mare em va encarregar que parlés jo. Recordo els festivals que fèiem a la Palma on m’encomanava la feina de parlar i presentar.

Així que, com sempre, aquest matí la Marta em deia: Què diràs? Sobretot agraeix, l’agraïment és important. Sense pares que ens donin la confiança, nosaltres no som res... I així ho faig, perquè ella m’ho demana i perquè jo també ho crec i ho sento així. Així que vull agrair-vos a les famílies que sou avui aquí, i a les que durant 57 anys ens han confiat els seus fills i filles. Moltes, moltíssimes gràcies!

I l’altra instrucció que m’ha donat la Marta és: Dona les gràcies a les educadores, les que estan avui aquí i les que durant 57 anys han passat pel Bambi, moltes de les quals segueixen col·laborant. Totes grans professionals, amb dedicació vocacional, cosa que ha contribuït a que el Bambi es mereixi l’estima i el bon record de molta gent. Moltes, moltíssimes gràcies!

I finalment –seguint també instruccions–, als alumnes. Els nens i nenes que són aquí, als exalumnes pares que també hi sou, i a tots aquells que durant 57 anys han passat per l’escola. Sempre els ha acompanyat el nostre desig, quan marxen, que siguin feliços, que tinguin un camí llarg i, si pot ser, que ens guardin en un racó de la seva memòria”.

A proposta de la Regidoria de Serveis Municipals, el ple municipal celebrat el passat 19 de juny va acordar la pròrroga de dos contractes de concessions administratives que en aquests moments estan a punt de finir. De fet, la sessió plenària va ser convocada amb caràcter extraordinari per tal de resoldre els dos expedients dins del termini previst.

El tanatori, fins al 2029

En primer lloc, el ple va aprovar per unanimitat l’execució automàtica i de mutu acord entre les parts –empresa i consistori– de l’ampliació de 5 anys prevista en el plec de clàusules administratives del servei de tanatori a favor de Pompes Fúnebres de Badalona.

L’informe tècnic de l’Ajuntament considera que “l’execució del contracte ha estat satisfactòria, acomplint-se els criteris que van motivar-ne la licitació” l’any 2004. En aquell moment es va adjudicar a aquesta empresa l’administració i cura de la sala de vetlla del cementiri municipal a canvi d’un cànon equivalent al 15% de l’import facturat anualment.

El termini de la concessió resultant era de vint anys a partir de la seva formalització –és a dir, des del 28 d’octubre de 2004 fins al 28 d’octubre de 2024– i podia ser ampliat expressament per cinc anys més sempre que la pròrroga hagués estat acordada amb una anticipació de tres mesos, com és el cas.

Neteja d’edificis, fins a nova adjudicació

En segon lloc, el ple va aprovar la pròrroga del contracte de neteja dels edificis municipals amb l’empresa Serveo Servicios, en les mateixes condicions que s'està prestant des de l’any 2018. Es tracta d’una solució transitòria i provisional per tal de garantir la prestació del servei mentre es tramiten els plecs de condicions tècniques i administratives que hauran de regir el nou concurs d’adjudicació per al període 2024-2027.

L’acord va comptar amb els vots favorables del Govern municipal format per GdT i CaT-ERC, així com dels grups municipals del PSC i PP. Per la seva part, JxTeià hi va votar en contra en considerar que “el nou contracte tindrà un cost superior a l’actual perquè s’incrementaran les hores de neteja en els mateixos edificis, i això vol dir que serà una neteja més cara i menys eficient”.

La regidora de Serveis Municipals, Èrica Busto, va precisar que “s’augmentarà el nombre d’hores de neteja en els equipaments esportius que acullen activitats i competicions els caps de setmana”. Per la seva part, l’alcaldessa Gemma Rosell va apuntar que també s’ha previst una actualització de preus associada al creixement interanual de l’IPC.

Nul·litat de l’acord anterior

Abans de votar la pròrroga del servei, el ple va deixar sense efecte l’acord pres en la sessió anterior per un defecte de forma, ja que el 23 de maig es va aprovar l’expedient de contractació per via d’urgència sense adjuntar la documentació necessària perquè els grups municipals la poguessin consultar amb prou antelació, tal com estableix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Aleshores, tant JxTeià com el PSC van demanar la retirada d'aquest punt de l’ordre del dia per tal de tenir temps suficient per al seu examen i valoració.

El ple municipal extraordinari celebrat el passat 19 de juliol va aprovar una moció presentada pel grup municipal de GdT de suport al Tractat Sobre la Prohibició de les Armes Nuclear (TPAN). El text, que forma part d’una campanya mundial a favor del desarmament nuclear, va rebre el suport de GdT, CaT-ERC i JxTeià.

El TPAN, adoptat per les Nacions Unides el 7 de juliol de 2017, està en vigor des de l’any 2021 i prohibeix als països que voluntàriament el ratifiquen de fabricar, desenvolupar, assajar, transferir, posseir, emmagatzemar, utilitzar o amenaçar d’utilitzar armes nuclears. També els compromet a l’hora de negar-se a acollir o emplaçar armes nuclears al seu territori.

Número 100

Amb el posicionament del ple, Teià es converteix en el municipi número 100 de l’Estat espanyol que exigeix al Govern de PSOE i Sumar que firmi i ratifiqui l’esmentat tractat “el ratifiqui al més aviat possible”. Es tracta d’una xifra de suports del món local que fins ara només havien assolit països com Alemanya i Bèlgica.

La força simbòlica d’haver estat el número 100 ha fet que els impulsors de la iniciativa n’hagin fet difusió a les seves xarxes i pàgines web. És el cas de l'ONG FundiPau, de la plataforma Aliança pel Desarmament Nuclear, de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i del moviment Cities Appel – Ciutats de Pau.

En conèixer la notícia, Florian Eblenkamp, coordinador de la International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (guardonada el 2017 amb el Premi Nobel de la Pau), celebrava la fita assolida amb aquestes paraules: “Cal felicitar les 100 ciutats que s’han unit a la petició. Les armes nuclears estan dissenyades per destruir ciutats i els governs municipals estan liderant el camí cap a un desarmament just i verificable”.

A més de Teià, 80 administracions catalanes més han secundat la iniciativa. És el cas de ciutats com Barcelona, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona o Terrassa, institucions com la Diputació de Barcelona o el Consell Comarcal del Maresme, i municipis del nostre entorn com Arenys de Munt, Cabrera, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt o Vallromanes.

A escala global, diverses capitals d’estats membres de l’OTAN també s’hi han adherit, com Berlín (Alemanya), Edimburg (Escòcia), París (França), Oslo (Noruega), Roma (Itàlia), Nova York i Washington DC (Estats Units).

Campanya ciutadana

La campanya de caràcter planetari Cities Appeal promou accions locals per conscienciar la ciutadania i els mitjans de comunicació de l’amenaça que suposen les armes nuclears i de com posar-hi fi a través del TPAN. Per als seus promotors, “des que els Estats Units van atacar Hiroshima i Nagasaki amb bombes atòmiques, les ciutats són els principals objectius de les armes nuclears”.

El text de la moció –que trobareu en PDF al peu d’aquesta notícia– exposa que “les armes nuclears són un autèntic perill per a la seguretat de les persones i dels pobles”, ja que “és l’armament més destructiu i inhumà”. I rebla: “La major part de les quasi 15.000 armes nuclears de l’arsenal existent apunten a les ciutats, amenaçant de forma inacceptable les nostres vides i la mateixa existència de la Humanitat en el seu conjunt”.

Per tot plegat, “l’Ajuntament de Teià expressa la seva solidaritat amb totes les persones i comunitats afectades per l’impacte de les bombes atòmiques i els assajos amb armes nuclears”, i “reclama als estats del món que es comprometin de manera clara i contundent amb el desarmament nuclear i que prenguin les mesures concretes per assolir-lo”.

Vots en contra

Els grups de CaT-ERC i JxTeià van secundar la moció de GdT perquè “estem a favor de la resolució dels conflictes a través de la pau i estem en contra de totes les armes”, en paraules de Francesc Ribas.

En canvi, PSOE i PP van votar-hi en contra, amb matisos. El regidor del PP, David Basi, va assegurar que “estem d’acord a eliminar les armes nuclears, però que Espanya signi el tractat no significa que països que poden ser hostils també ho facin”.

El portaveu socialista, Miguel Ángel Peinado, també va aplaudir “l’adopció de mesures efectives per a la reducció dels arsenals nuclears fins a la seva completa erradicació”, però va advertir que “el món actual ens demostra que estem molt lluny d’aconseguir aquestes fites i que existeixen amenaces bèl·liques reals o potencials de les quals el nostre país necessita defensar-se. Dins d’aquestes amenaces –va precisar– es troben països que disposen d’armes nuclears”. Al seu entendre, “això justifica que, de moment, el tractat no hagi estat signat per cap país soci de l’OTAN, de la qual forma part Espanya sortosament; una sort que no tenen altres pobles com Ucraïna o els palestins de Gaza”.

Per tot plegat, va concloure Peinado, “en el moment actual seria inoportú que el Govern d’Espanya signés aquest tractat”. A més, el regidor socialista va fer constar que “els governs municipals no ostenten les competències en matèria de relacions internacionals” i que “l’Ajuntament hauria de dedicar el seu temps i esforços a temes que sí són de la seva competència”.

El passat diumenge, 7 de juliol, Mika Rodon del Amo es va imposar en el Campionat de Catalunya de descens que es va disputar al bike park de la Molina, a la Cerdanya. El jove de Teià, de 17 anys, competeix en la categoria júnior.

El descens o DH –de Down Hill, les seves sigles en anglès– és una disciplina esportiva que consisteix a baixar un circuit en el mínim temps possible. Es tracta, per regla general, de corriols de muntanya, estrets i plens de giragonses, que tenen una gran dificultat tècnica i que acumulen un desnivell considerable.

Per aquest motiu, els corredors o riders –que és el nom que reben aquests ciclistes– utilitzen bicicletes amb doble suspensió al davant i al darrere, com les motocicletes de trial, i porten un equip de protecció integral format per casc, guants, pitrera, colzeres...

Funcionament

Normalment, el dia abans de la competició, els corredors poden fer una ronda de reconeixement al circuit per familiaritzar-se amb el terreny. El dia de la prova només fan dues baixades: una de classificatòria, per determinar l’ordre de sortida (en sentit invers al temps emprat), i un descens final, que és el que realment compta, cronòmetre en mà. A la Molina, Mika Rodon va completar el recorregut en un temps de 4 minuts, 57 segons i 513 centèsimes.

Copa Catalana

El rider de Teià participa a la Copa Catalana, que organitza de la Federació Catalana de Ciclisme. Fins ara se n’han celebrat dues proves, i en totes dues ha pujat al podi: el 10 de març va quedar tercer a Sant Andreu de la Barca, i el passat dia 7 va ser primer a la Molina. Per davant queden tres cites més: el 4 d’agost als Angles, a la Catalunya Nord, i dues més que s’han hagut de reprogramar i que encara no tenen data, a Almatret, al Segrià, i Osor, a la Selva.

Copa del Món

Aquesta temporada, la família Rodon del Amo ha fet un esforç perquè en Mika pogués participar el passat mes de juny en dues proves de la Copa del Món que promou la Unió Ciclista Internacional (UCI): una a Val di Sole, als Alps italians, i una altra a Saalfelden Leogang, als Alps austríacs.

En Mika hi participa per mèrits propis com a representant de la Federació Espanyola. Els bons resultats obtinguts al llarg de l’any passat i aquest li han merescut l’aval d’aquest organisme, la qual cosa li dona dret a inscriure-s’hi.

Properament té previst prendre la sortida en una tercera cursa del calendari de la UCI a Loudenvielle, als Pirineus francesos. La resta de proves queden, de moment, fora del seu abast, ja que se celebren en països més llunyans, com el Canadà.

A Europa, la regió dels Alps és la que registra més activitat i la que concentra un major nombre de bike parks, practicants i seguidors, amb milers d’aficionats. El DH és un esport relativament nou, però en alguns països fa temps que està implantat i ja hi comencen a haver bikers que són fills dels de la primera generació.

Una carrera curta i prometedora

En Mika es va iniciar en el DH quasi sense voler. A 12 anys va començar a fer BMX al bike park de la Poma, a Premià de Dalt. Se li donava bé. Fins que un dia, als 14 anys, va provar el DH, va guanyar alguns trofeus i s’hi va engrescar.

Per raons formatives i federatives, és membre de l’equip BGR Pureriding del Club La Tribu BTT Forallac, que li procura patrocinadors i material, i el seu entrenador i preparador físic és el mític rider maresmenc Bernat Guàrdia.

Esportista ARC

Actualment, en Mika cursa el batxillerat científic a l’Institut Maremar. No és un fet gens normal en el món de l’alta competició, ja que la majoria de corredors de la seva edat es dediquen exclusivament a l’esport, gràcies al patrocini dels espònsors.

A casa seva valoren el seu esforç, ja que no és fàcil fer les dues coses alhora. Actualment, en Mika forma part del programa ARC de la Generalitat per a Esportistes d’Alt Rendiment Català pel fet d’haver representat la selecció catalana al Campionat d’Espanya. Això li hauria de permetre, arribat el moment, d'adaptar les dates d’exàmens i justificar les absències per curses amb l'objectiu de fer compatible la dedicació esportiva amb els estudis.

La logística familiar tampoc no és senzilla. La majoria de caps de setmana, els pares l’acompanyen a entrenar als bike parks o circuits de descens que hi ha al país: a Osor (la Selva), Avià (el Berguedà), els Angles (Capcir) o l’estació andorrana de Pal Arinsal.

Entre setmana, acostuma a entrenar dos dies pel seu compte al gimnàs del Poliesportiu Municipal. A més, dedica dues tardes a entrenar sobre la bicicleta, una per sortir a fer enduro pels voltants de Teià per muscular i agafar fons físic fent quilòmetres, i una altra amb el seu entrenador per Sant Vicenç de Montalt per depurar la tècnica.

El passat dilluns, 8 de juliol, va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament la presa de possessió de Josep Lluís Salvador com a responsable de la Policia Local davant de l’alcaldessa Gemma Rosell, el secretari de la corporació i un dels caps de servei del cos.

Salvador va agrair la confiança dipositada en ell “i en tot l’equip de la policia”. El nou cap va manifestar que exercirà el comandament amb “orgull i compromís”, i es va comprometre a “treballar amb determinació per garantir la seguretat i el benefici de Teià”. Per la seva part, Rosell li va donar la benvinguda i li va desitjar èxit i encert.

Nova etapa

El nou cap de la Policia Local arriba en comissió de serveis, després de presentar-se a la convocatòria publicada el passat 4 de juny i de merèixer el dictamen favorable de la comissió tècnica de valoració.

Josep Lluís Salvador ostentarà el càrrec de sergent, en substitució de la seva predecessora, Rebeca Lalinde, que el passat mes de gener es va reincorporar al cos de Mossos d’Esquadra. Durant aquests mesos, la planificació i coordinació dels agents ha estat exercida forma altament satisfactòria per Ivan Fabré i Dani Hidalgo fent funcions de caps de servei.

Segons la regidora de Seguretat Ciutadana, Èrica Busto, a partir d’ara s’enceta una nova etapa: “Seguirem el camí marcat en els darrers anys, posant l’accent en aspectes com la policia de proximitat, la disciplina i l’educació viària”. Busto ha destacat l’expertesa de Salvador en matèria administrativa i la seva especialització en igualtat de gènere, i ha avançat que “el 2025 començarà a treballar en l’elaboració d’un Pla local de seguretat”.

Trajectòria professional

Josep Lluís Salvador va iniciar la seva carrera professional a Calella el 1998. Coneix bé la comarca i la seves problemàtiques, ja que també ha estat agent a Sant Pol de Mar, Premià de Mar i Mataró. A la capital del Maresme va treballar-hi set anys, de 2007 a 2015. Però ha estat a Cabrils on ha assumit més responsabilitats: primer com a caporal, després com a sergent i des de 2021 com a sergent en cap. Aquesta experiència l’ha permès adquirir i perfeccionar habilitats essencials en matèria de lideratge, coordinació i gestió de recursos humans i materials.

Formació acadèmica

A més de la seva experiència pràctica, també compta amb una sòlida formació acadèmica. Actualment està finalitzant el Grau en Dret i en té un altre en Criminologia, així com una diplomatura en investigació privada. A més, ha completat diversos cursos universitaris d’especialització en àrees com la prevenció de la violència de gènere, criminalística, protecció civil i emergències, entre d’altres.

La seva formació continuada es completa amb una àmplia gamma de cursos i jornades organitzades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i altres institucions, que li han permès estar al dia de les novetats en matèria de seguretat pública.

Al llarg de la seva trajectòria, Salvador ha rebut diverses felicitacions i reconeixements policials i institucionals per la seva dedicació i eficàcia en la resolució de situacions complexes, així com per la seva contribució a la seguretat pública. Entre aquests reconeixements, destaca la medalla a la col·laboració institucional durant la pandèmia de la Covid-19 que li va atorgar l’Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya el desembre de 2021.

Convocatòria de caporal

A mitjà termini, l’organigrama de la Policia Local serà reforçat amb dos caporals. En aquests moments, l’Ajuntament ha obert la convocatòria per a la provisió d’una plaça de caporal de la Policia Local mitjançant el sistema de concurs oposició per promoció interna.