La dissetena edició de la Caminada dels 3 pobles ja té data: diumenge 14 d’abril. Es tracta d’una iniciativa organitzada pels ajuntaments d’Alella, el Masnou i Teià amb tres objectius: fomentar els hàbits saludables, afavorir el coneixement de l’entorn natural i estimular la coneixença entre els veïns i veïnes de les tres poblacions.

L’activitat compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de diverses empreses i entitats, com el Club Excursionista Teià, el Club de Patinatge Teià i l’Agrupació de Defensa Forestal del municipi.

Inscripcions obertes

El 18 de març es va obrir el termini d’inscripcions. Podeu apuntar-vos-hi clicant en aquest enllaç fins a l’11 d’abril (o fins que s’exhaureixen les 1.500 places disponibles), ja que no es faran inscripcions el mateix dia de la Caminada.

Els participants procedents de Teià sortiran de forma esglaonada entre les 8.30 i les 9h del Poliesportiu Municipal El Cim.

L’excursió recorrerà el perímetre de la vall de Rials en un itinerari circular de 9 quilòmetres apte per a totes les edats (tret de nadons en cotxets i persones amb mobilitat reduïda). Durant la ruta no hi haurà avituallament. Per aquest motiu, cal dur aigua i els aliments que necessiteu mentre feu l’activitat.

Com sempre, el recorregut acabarà al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, on es farà la tradicional fotografia de família i s’oferirà un esmorzar gratuït a tots els participants.

Mascotes i menors d’edat

Els infants menors de 14 anys hauran d’anar acompanyats d’una persona adulta que se’n faci responsable. Les noies i els nois de 14 a 18 anys que vulguin participar-hi sense l’acompanyament d’algun adult hauran de formalitzar la inscripció i portar abans de la sortida un full d’autorització signada per la persona responsable (pare, mare o tutor/a legal).

Es permet portar-hi gossos, sempre que vagin lligats i les persones portadores vetllin pel seu avituallament i benestar.

L’itinerari transcorre per camins i finques que formen part de la Denominació d’Origen Alella i de l’espai natural protegit del Parc de la Serralada Litoral, per la qual cosa cal respectar en tot moment l’entorn i les limitacions d’accés a les propietats privades.

Per a més informació, descarregueu l’arxiu en PDF que trobareu al peu d’aquesta notícia.

L’Ajuntament ha declarat tres dies de dol oficial per la mort de Martí Creus Pujadas, que va ser alcalde de Teià durant dos mandats consecutius: del 1979 al 1983 i del 1983 al 1987. Per aquesta raó, les banderes del consistori onejaran a mig pal fins dimecres.

Tei de Plata

L’any 2001, Martí Creus va rebre el Tei de Plata, la màxima distinció honorífica que atorga l’Ajuntament. El número 79 del Butlletí municipal –corresponent als mesos de setembre i octubre– se’n feia ressò de la notícia. El guardó reconeixia la seva implicació en el teixit social i la seva contribució al progrés del municipi. D’una banda, “per haver format part de diferents entitats i grups locals: primer com a practicant de diferents esports” i més endavant “com a membre de diferents juntes directives i com a president de diverses entitats, com La Palma, l’Agrupació Esportiva Teià, la petanca i el futbol 5”.

Des d’aquesta posició, va impulsar les dues campanyes de subscripció popular que van fer possible la construcció de la pista de bàsquet de davant de La Palma, l’any 1962, i la pavimentació del passeig de la Riera, el 1976.

Fites històriques

Martí Creus va ser alcalde del primer ajuntament democràtic després de la dictadura franquista. El 1979 va encapçalar la llista del Grup Unitat Independent (GUI), que va obtenir sis representants. El 1983, el GUI va ser l’única candidatura que es va presentar a les eleccions municipals, de manera que va obtenir els 11 regidors que llavors tenia el ple amb un suport del 92,6% dels vots emesos

Durant la seva Alcaldia es va construir la piscina municipal de Sant Berger. Un cop obtinguda la titularitat de La Unió de mans de l’Estat, va aconseguir el finançament d’una entitat bancària que havia de permetre, inicialment, destinar-ne la planta baixa al Casal de la Gent Gran i el pis de dalt a usos culturals. També va dedicar molts esforços a la posada en marxa i la millora de l’Escola El Cim i del servei de proveïment d’aigua potable en un municipi que va passar de 2.168 habitants el 1979 a més de 3.000 el 1987. 

Joan Botey, que va ser regidor de Cultura durant aquells mandats, recorda Martí Creus com una persona tenaç que deixava treballar i donava màniga ampla als membres del seu equip. Botey posa com a exemple l’encàrrec per al disseny i adquisició dels Gegants de Teià –en Pere Noguera i l’Elionor–, l’any 1985, i la publicació del primer número del Butlletí d’informació municipal, el 1983.

Del 14 al 17 de març, Teià ha acollit la tercera edició del Lletrescena: una proposta de la Regidoria de Cultura que singularitza el municipi mitjançant la celebració d’un festival que aprofundeix en els vincles entre el teatre i la literatura.

Com ja és habitual, el fil conductor de la programació tracta de reflexionar a l’entorn d’una pregunta. La d’enguany era: Escriure o reescriure per a l’escena? Per tal de centrar la qüestió i dinamitzar-ne el debat, els organitzadors van comptar amb la col·laboració de la companyia La Perla 29 i els seus responsables, Oriol Broggi i Albert Reverendo, en el paper de comissaris de la jornada central de dissabte, titulada Converses i reflexions a vàries bandes.

En dues tandes –una pel matí, a la plaça de Sant Martí, i una altra per la tarda, al teatre de La Palma– es van alternar aquestes trobades d’experts i professionals de la dramatúrgia, la direcció teatral, l’escriptura i la interpretació com Joan Arqué, Marc Artigau, Carles Batlle, Marta Carnicero, Espartac Peran, Jeroni Rubió, Clara Segura o Carlota Subirós, amb lectures dramatitzades de Xavier Boada, Màrcia Cisteró i Montse Vellvehí i teatre fet per autors, directors i intèrprets locals com Jordi Almirall, Dolors Badia, Francesc Elias, Jordi Boixadós, Josep Botey o Marc Panal. Aquests últims van parlar de L’adaptació a La Flor de la Palma i va representar tres obres breus: Ànimes mudes, Musclos per sopar i Conversió i mort de Quim Federal.

Jornada inaugural

Dijous, més de 130 persones van omplir la sala polivalent de La Unió per escoltar la conversa que aixecava el teló del Lletrescena –Escriure, dirigir, interpretar– a càrrec de l’escriptora Maria Barbal, la directora Magda Puyo i l’actor Jordi Martínez, moderats pel periodista Magí Camps.

Abans de començar van tenir lloc les salutacions oficials de l’alcaldessa, Gemma Rosell; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, Andreu Felip; el regidor de Cultura, Marià Espel; el coordinador artístic de La Perla 29, Albert Reverendo, i la coordinadora de l’esdeveniment, Olga Parra. Tots cinc van posar l’accent en la tradició teatral local, la col·laboració institucional i la voluntat d’atraure l’interès dels aficionats a la lectura i les arts escèniques.

‘Llegir el teatre’

Un any més, la Biblioteca de can Llaurador va enriquir-ne la programació: primer, amb l’espectacle infantil Tu contes, de la companyia Umpalumpa, i després amb una sessió dedicada a la formació dels conductors i conductores dels clubs de lectura que participen en el projecte Llegir el teatre de les biblioteques públiques de la Generalitat, en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya.

Divendres, la responsables d’aquesta iniciativa a Teià, Elisenda Guiu, va moderar una conversa al voltant del obra Entrevistes breus amb dones excepcionals amb el seu autor, el dramaturg Joan Yago, i la directora de la seva posada en escena, Mònica Bofill.

I l’endemà, la directora i dramaturga Lali Álvarez va conduir un taller de lectura dramatitzada en què va oferir eines pràctiques i diferents dinàmiques per fer créixer la lectura de textos durant les trobades de Llegir el teatre, aportant una mirada més enllà de la convencional. Entre d’altres qüestions, els assistens van comprovar com varia el resultat quan se surt de l’entorn habitual, amb una sortida inesperada al parc de can Llaurador i aprofitant els recursos teatrals.

‘Cap butaca buida’ i Premi BBVA

Enguany, a més de coincidir amb l’inici de la Setmana Mundial del Teatre, el Lletrescena es va escaure ben bé al mig de la primera campanya de promoció de les arts escèniques Cap butaca buida. El festival s’hi va adherir amb la programació a La Unió de l’espectacle familiar On vas, Moby Dick?, del Centre de Titelles de Lleida, i els seus orgamitzadors ja han expressat el desig de sumar-se de nou, l’any vinent, a aquesta mena de diada de Sant Jordi del teatre.

Una altra de les novetats ha estat la inclusió del Premi BBVA de Teatre que patrocina la Fundació d’Antigues Caixes d’Estalvi de Catalunya, la qual cosa va permetre portar a La Palma l’obra guanyadora d’aquest certamen: El gegant del Pi, de Pau Vinyals. Malauradament, els problemes de salut del seu autor i protagonista van obligar a suspendre el debat postfunció.

Itineraris multitudinaris

Un dels atractius del Lletrescena consisteix a descobrir alguns dels racons del poble seguint un itinerari dramatitzat a càrrec dels actors i actrius de La Flor de la Palma. S’hi van apuntar 156 persones, distribuïdes en grups de 20, aproximadament: 96 al matí i 60 a la tarda. El recorregut estava guiat per Cristina Armengol, Cè Casabella, Miquel Esquirol, Marlen Niubò i Marian Llussà. Enguany, s’hi reproduïen cinc fragments adaptats per La Perla 29 –Tonio, el poeta; Sis personatges en busca d’autor; La guerra no té rostre de dona; Nadal a cals Cupiello i La mort d’Ivan Illitx–, que van ser interpretats en cinc indrets diferents per Josep Botey, Caro Sàenz i Joan Soler, a can Bancs; Pere Duran, Sara Pérez i Carol Ribera, davant de l’Ajuntament; Toni Calmet, Laia Duch i Alèxia Effa Sàenz, al carrer de can Bordoi; Glòria Prats, Agnès Soler i Josep Maria Trepat, al carrer d’Antonio Machado, i Simó Batllori, Berta Casino, Enric Corominas, Montse Rovira i Eduard Sàenz, al jardí de can Dardanyà.

Matinal dominical

Diumenge, el Lletrescena va baixar el teló fins l’any vinent amb tres activitats realitzades, de manera consecutiva, al parc de can Godó. L’escriptor i traductor teianenc Jordi Boixadós i el poeta i actor valencià Elies Barberà van explicar el procés d’adaptació a quatre mans de l’obra Àngels a l’andana per dur-la al teatre amb el títol de Popocatépl. Per la seva part, el poeta escènic Salva Soler, l’etnomusicòloga Anaïs Falcó i el cantautor, ballarí i corèograf Marc Vilajuana van improvisar diverses peces i performances basades en les seves especialitats: la poesia oral o slam poetry, la música tradicional i el cant gregorià, respectivament. La Banda Municipal de Teià, dirigida per Ignasi Caballé, va posar-hi la cirereta amb una selecció d’estàndars de jazz americans.

Cronista oficial

Si voleu reviure l’ambient del festival, així com aprofundir en el contingut de cadascuna de les activitats, us recomanem que llegiu al web del Lletrescena les cròniques que ha escrit la teianenca Neus Mònico especialment per a l’ocasió. Mònico és, segons la seva pròpia definició, “una persona inquieta a la qual l’apassiona el teatre, les arts escèniques i tot el que té a veure amb el món de la cultura” que col·labora a la revista digital Teatre Barcelona des de fa més d’una dècada. La seva fita és encomanar a tothom aquesta passió i l'amor que sent pel cinema, música, teatre, dansa, circ, series i llibres.

A continuació us deixem els enllaços a cadascuna de les entrades. Llegiu-les i no us decebran pas!

• 14 de març, teló aixecat!
• 15 de març, clubs de lectura 'Llegir el teatre'
• 'Entrevistes breus amb dones excepcionals'
• 'El gegant del Pi'
• 'Escenes a Teià': itineraris literaris teatralitzats
• Gran nit de teatre a La Palma
• 17 de març, 'Negroni de lletres'

El ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment amb els vots de l’equip de govern l’ordenança reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera. Es tracta d’una eina normativa basada en un text facilitat per l’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’administració competent en aquesta matèria, i que els serveis tècnics municipals han adaptat mínimament a la casuística local.

El tràmit d’aprovació inicial va tenir lloc el passat 7 de març en un ple monogràfic que va ser convocat amb caràcter “extraordinari i urgent” cinc hores abans de l’inici de la sessió. Aquest fet va motivar les queixes dels grups de l’oposició, que hi van votar en contra.

Abast i contingut

L’ordenança té com a objectiu “fomentar l’estalvi de consums” i vetllar per un “ús eficient i racional de l’aigua”, d’acord amb les dotacions màximes i la resta de limitacions previstes en el Pla especial de sequera en les diverses fases d’alerta hidrològica per als municipis de la conca fluvial de Catalunya que administra l’ACA.

L’ordenança s’aplicarà únicament “durant els períodes de sequera declarats per l’ACA”. La seva aplicació, per tant, tindrà caràcter “temporal”. Durant la seva vigència, però, restaran en suspens “les prescripcions contemplades en altres ordenances, reglaments de servei o clàusules contractuals del subministrament d’aigua” que entrin en contradicció amb aquesta norma.

Les limitacions d’abastament de l’ordenança afectaran “tots els orígens de l’aigua”; és a dir, tant la de xarxa com la de pou o mina.

Limitacions

Tal com estableix el Pla especial de sequera per als diversos escenaris d’emergència –i tal com es va fer ressò l’Ajuntament de Teià per mitjà d’un ban de l’Alcaldia–, l’ordenança habilita l’Ajuntament a adoptar mesures encaminades a “regular, delimitar, fixar un límit o prohibir l’ús de l’aigua per abastament de la població” per a determinats usos com l’ompliment de piscines, el reg de jardins o el rentat de vehicles.

La norma també faculta l’Ajuntament, com a titular del servei d’aigua potable, a “reduir la pressió a la xarxa” –ja sigui en franges horàries o de manera continuada; en tota la xarxa o bé en determinats sectors de la població– i, fins i tot, a efectuar “talls temporals” en situació d’emergència.

Per últim, l’ordenança estableix un termini màxim de 30 dies per instal·lar comptadors, a compte de l’usuari, en aquelles escomeses que no en tenen; que en el cas de Teià n'hi ha catorze.

Infraccions i sancions

L’ordenança considera “infraccions administratives qualsevol acció o omissió que vulneri les mesures i limitacions adoptades” i insta l’Ajuntament a “intensificar les tasques de control de consums i detecció d’infraccions”. En aquest sentit, “els consums que superin els objectius d’estalvi fixats tindran la consideració de consums excessius”.

Les infraccions es qualifiquen com a lleus (amb multes de fins a 750 euros), greus (entre 751 i 1.500) i molt greus (de 1.501 a 3.000 euros), segons quin sigui l’estat d’alerta hidrològica, els perjudicis causats, la intencionalitat o la reincidència. En concret, “es consideren responsables el titular del contracte de subministrament o, en el seu cas, el receptor o l’usuari del servei d’abastament” i, en cap cas, “la imposició d’una sanció no pot ser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les normes infringides”.

Un cop iniciat el procediment sancionador, es podran adoptar, complementàriament, altres mesures provisionals, com ara: ordenar la instal·lació de comptadors amb telemetria a costa de l’usuari o, fins i tot, suspendre temporalment el subministrament.

Consulta pública

Abans de ser elevat al ple de la corporació, el text va ser sotmès a consulta ciutadana durant 15 dies hàbils, del 14 de febrer al 6 de març. El grup municipal de JxTeià va presentar-hi al·legacions l’últim dia i el PSC, l’endemà.

Totes elles van ser desestimades amb un informe jurídic del secretari: les primeres perquè les mesures establertes “són competència de l’ACA” i venen marcades pel Pla especial de sequera, i les del grup socialista perquè es van formular fora de termini.

JxTeià qüestionava que els talls de subministrament es poguessin sectoritzar –“o tots o ningú”, va defensar el regidor Aleix Corral–, que les limitacions incloguessin l’explotació de l’aqüífer i que es limités la portada d’aigua en cisterna “d’altres indrets”. Les del PSC tenien caràcter eminentment tècnic i feien referència a aspectes relacionats amb l’articulat, com la tipificació d’infraccions i les eventuals contradiccions entre l’ordenança i el reglament del servei de proveïment, actualment en període d’aprovació.

Debat i votació

En el ple, l’oposició va criticar-ne la convocatòria per via d’urgència, i tant JxTeià com el PP van rebutjar-ne la motivació. Aquest procediment, que substitueix la Comissió Informativa prèvia per una Junta de Portaveus, està contemplat al Reglament Orgànic Municipal (ROM) i permet celebrar un ple amb una antelació de 5 hores. Durant aquest període, el PSC va tornar a registrar-hi esmenes, que no es van poder resoldre perquè Secretaria estava tancada.

JxTeià ho va considerar un “menysteniment” i Corral es va mostrar partidari d’“haver esperat a la setmana vinent”. Per al PP, l’hora de diferència entre les explicacions rebudes a la Junta de Portaveus i la votació del ple era “inviable, ja que no ens dona temps a fer consultes ni a pensar”. El seu portaveu, David Basi, va dubtar “que els aspectes tècnics estiguin lligats amb els aspectes jurídics”, la qual cosa podria donar peu –en la seva opinió– a la presentació de recursos. “Com no n’estem segurs, hi votarem en contra”, va concloure.

També per al PSC “les coses es podien haver fet millor”. Tot i votar-hi contra l’aprovació, Miguel Ángel Peinado va ratificar la urgència del ple perquè “anem tard i malament en comparació amb altres municipis”.

La regidora de Medi Ambient, Montse Riera, va reconèixer que “hi ha pobles que ja l’han aprovada” i va desitjar “no haver-la de fer servir gaire perquè estem per sota de la dotació. Això vol dir que les coses s’estan fent bé, potser hem fallat en les formes però no en el fons”.

L’alcaldessa, Gemma Rosell, va tallar de soca-rel les insinuacions de manca de transparència per part del PSC i la portaveu de Cat-ERC, Èrica Busto, va recordar que el tema s’havia tractat abans en Comissió Informativa. “Ens hauria agradat fer-ho amb més temps, però anàvem a contrarellotge amb els recursos humans i tècnics que tenim”, va ressaltar Rosell.

Bones dades

La sessió plenària va ser precedida d’una reunió amb l’enginyer municipal per dissipar alguns dubtes sobre el contingut de l’ordenança i per traslladar les bones dades pel que fa al compliment de les dotacions estipulades per l’ACA. “Si durant aquests 15 dies ens haguéssiu manifestat el mateix que heu fet en les últimes 48 hores hauríem pogut muntar una trobada amb més temps”, va observar l’alcaldessa, referint-se a l’oposició.

Nou termini

El secretari va intervenir per recordar que “l’horari és el que és i no es pot ampliar a gust i conveniència” i va demanar respecte i comprensió per la seva feina. El secretari va explicar els motius de les desestimacions i va assegurar al regidor del PSC que les seves aportacions es resoldran durant el proper termini d’exposició de 30 dies, si les presenta, ja que l’ordenança no entrarà en vigor fins que no transcorri aquest període, sigui aprovada definitivament pel ple de l’Ajuntament i publicada íntegrament al Butlletí Oficial de la Província.

Divendres, 8 de març, el grup d’opinió Dones 21 de Teià va donar a conèixer el manifest que aquest col·lectiu feminista va redactar amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

La lectura del text va tenir lloc a les 20h davant de l’església de Sant Martí abans de l’inici del concert ‘Entre dones i notes’, de la pianista Dina Nedéltcheva.

A la concentració també hi van assistir l’alcaldessa i responsable de la Regidoria d'Igualtat, Gemma Rosell, i la tinent d’Alcaldia Èrica Busto.

A continuació, reproduïm el text íntegrament:

“Un any més el 8 de març ens trobem per commemorar el Dia Internacional de les Dones, el dia en què pobles i ciutats de tot el món reivindiquen un dret humà fonamental: la plena igualtat entre tots els ciutadans del món.

És una jornada de reivindicació per la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia, i, com a tal, volem que sigui una lluita conjunta de dones i homes.

Les reivindicacions d’aquest dia són les de cada dia, aquesta lluita és constant perquè no naixem feministes, sinó que arribem a ser-ho. Ens fem feministes perquè ens neguem a acceptar com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències que condicionen la vida de totes les dones, perquè malgrat els avenços que legislativament s’han dut a terme, estem molt lluny d’aconseguir la plena igualtat i seguim patint discriminació en molts àmbits de la nostra vida.

Per això seguim demanant:

- Assolir la igualtat salarial quan fem les mateixes feines i tenim les mateixes qualificacions.

- La no discriminació per sexes i/o orientacions sexuals per accedir a llocs de treball.

- Aconseguir la plena implicació de les nostres parelles en les feines de la llar, l’educació dels fills i les tasques de cures i atenció a les persones dependents dins de la família.

- Acabar amb l’assetjament i violència que patim pel sol fet de ser dones, que veiem dia a dia com segueix augmentant el nombre de dones i nens víctimes mortals d’aquesta situació.

- Que els nostres drets sexuals i reproductius estiguin reconeguts i garantits i siguin efectius per a totes les dones.

- Que es tinguin en compte les diferències biològiques i hormonals entre homes i dones en la recerca mèdica i clínica, ja que l’actual ús predominant de models masculins pot conduir a resultats incomplets o inexactes sobre la seva seguretat i l’eficàcia en el nostre cos.

- Que les dones que han nascut en el mal anomenat tercer món i en règims extremistes rebin les ajudes necessàries des de les organitzacions internacionals per sortir de l’esclavatge i la invisibilitat a les quals estan sotmeses.

Per tots aquests motius, hem de deixar d’acceptar que no podem canviar i canviar tot allò que no volem acceptar.

Necessitem estar unides per fer possible la normalitat igualitària en tots els àmbits de les nostres vides. Una normalitat que també ha de ser antiracista, trans inclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, edat, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra injustícia que limiti les nostres llibertats.

Aquest és el repte que seguim reivindicant any rere any i que hem d’assolir amb la complicitat de totes i tots”.