El passat 16 de març va entrar en vigor el nou índex de referència de preus de lloguer. Es tracta d’una mesura d’abast estatal que busca contenir i limitar els lloguers a les "zones tensionades". Coincidint amb l'aplicació d'aquest topall, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya va estrenar un portal per respondre els dubtes més freqüents sobre aquesta qüestió.

Gairebé tot el Maresme ha estat inclòs en la declaració d’àrea habitacional tensionada, tal com preveia la Llei estatal 12/2023 pel dret a l’habitatge. Només n’han quedat fora Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera.

A Catalunya, la mesura afecta 140 municipis en els quals viuen 6,2 milions de persones. Es tracta de poblacions amb una oferta insuficient d’habitatge assequible i que compleixen alguns dels dos requisits que marca la llei: d’una banda, que el cost mitjà del lloguer, la hipoteca i la despesa dels subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de la llar i, de l’altra, que el preu del lloguer o compra hagi pujat en els darrers 5 anys més de tres punts per sobre de la inflació.

Segons la memòria elaborada per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, Teià compleix totes les condicions. D’acord amb aquests càlculs, i considerant una renda anual neta de 51.269 per a les llars teianenques el 2020, el preu mitjà del lloguer consumiria el 32,6% de la seva riquesa i el preu de les quotes hipotecàries en representaria el 41,4%; mentre que el creixement dels preus dels lloguer i dels habitatges de compra respecte de l’IPC haurien estat del 45,8% i el 61,9%, respectivament, durant el període assenyalat. En conseqüència, també la càrrega mitjana del lloguer afegides a les despeses per pagar els subministraments bàsics –estimats en 2.976 euros– superaria amb escreix la barrera del 30%.

Efectes pràctics

El passat mes d’agost, la Generalitat va notificar la resolució al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, que n’ha fet l’aprovació definitiva. Des de llavors, en aquests 140 municipis s’aplicaran dues “mesures de contenció de les rendes”:

- Amb caràcter general, el preu del nou contracte de lloguer no pot superar el del contracte vigent els últims 5 anys, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual.

- A més, si l’habitatge és propietat d’un gran tenidor, tampoc pot superar el preu de l’índex estatal de referència del preu del lloguer, de manera que en aquest cas s’aplica una doble limitació. Sempre preval el preu més baix.

- Si l’habitatge no ha estat llogat els últims 5 anys, tant si és d’un petit propietari com d’un gran tenidor, el lloguer del contracte ha de ser inferior al preu de l’índex de referència del preu del lloguer.

Podeu consultar l'esmentat índex de referència tant a la pàgina web del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana com al portal de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. 

Grans tenidors

La nova llei inclou la definició de gran tenidor com la persona física o jurídica propietària de 5 o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters.

Els promotors socials no seran considerats grans tenidors, ni tampoc els promotors privats que tinguin per objecte la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda.

Context comarcal

Segons l’informe sobre el mercat immobiliari al Maresme publicat el passat mes de juny per l’Observatori de Desenvolupament Local (ODL), la comarca té 336.439 béns immobles registrats (el 62% destinat a l’ús residencial, el 26,4% a magatzem, el 4,2% a comerç, l’1,8% a indústria i l’1,5% a equipaments) i el 2022 es van realitzar 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges i 8.322 contractes de lloguer. El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou.

Recentment, l’Oficina d’Habitatge i l’ODL del Consell Comarcal han elaborat una infografia interactiva que permet visualitzar les dades i l'evolució del mercat de l’habitatge de l'últim trimestre de 2023, tant de compra com de lloguer, de cada municipi de la comarca.

A Teià hi ha 2.561 béns immobles registrats destinats a habitatge. El municipi es troba entre els més cars del Maresme. De mitjana, el metre quadrat de sostre residencial de compravenda se situa a l’entorn dels 3.666 euros: 3.741 en el cas d’obra nova i 3.291 de segona mà.

Poca oferta de lloguer

L’anàlisi del mercat de lloguer a la comarca en situa el preu mitjà al voltant dels 851 euros mensuals, però existeixen grans diferències entre municipis que van dels 568 euros que es paguen a Palafolls als 1.417 de Sant Vicenç de Montalt. Teià es troba a la zona intermèdia, amb un import mensual teòric de 1.095 euros. Són 140 euros menys que el 2021, però el còmput general del període 2016-2022 va suposar un increment mitjà del 10,5%.

Límit als habitatges d’ús turístic

En la mateixa línia de la declaració de zona tensionada, el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 7 de novembre un Decret llei que afectarà els pisos turístics que es vulguin obrir en municipis que pateixen problemes en l’accés a l’habitatge, com és el cas de Teià, o bé que ja tenen més de 5 habitatges turístics per cada 100 habitants.

En total, el Decret llei afectarà 262 municipis i un total de 95.094 llicències vigents. A partir d’ara, els seus ajuntaments hauran de modificar el planejament urbanístic per recollir expressament la possibilitat d’acollir pisos turístics, justificant que tenen prou sòl per a habitatge permanent i sense sobrepassar en cap cas els 10 pisos turístics per cada 100 habitants.

Les noves llicències urbanístiques tindran una durada de cinc anys renovables, i els propietaris de pisos turístics existents tindran un marge també de cinc anys per demanar-la. En cas que no ho facin, hauran de cessar l’activitat.

En aquests cinc anys, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.

Els municipis afectats no podran concedir noves llicències de pisos turístics des de l’entrada en vigor del Decret llei i fins que modifiquin el seu planejament.

Raonament

Segons la nota de premsa de Presidència, “l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana”.

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha posat en marxa un nou projecte per donar a conèixer els atractius de cadascun dels municipis de la comarca. Però aquest cop vol fer-ho “des d’un punt de vista diferent: des dels ulls dels residents. És com si tinguessis un amic que t’explica el seu poble i quines virtuts té: què és menja, què hi podem veure i quin és el seu raconet preferit”.

La iniciativa s’anomena Ambaixadors del Maresme i es va presentar el passat 20 de març a la Sala Odèon de Canet de Mar.

En total, hi ha trenta ambaixadors i ambaixadores del Maresme: persones de totes les edats que tenen en comú la passió pel seu poble o ciutat. Tal com exposa la presidenta del Consorci Costa del Maresme, Carme Ponsa, “el projecte neix de la voluntat de promocionar el Maresme d’una forma fàcil i entenedora. Volem que la gent circuli per tota la comarca i que sigui el propi veí o veïna d’un municipi qui faci les recomanacions i n’expliqui la història i els productes locals”.

La seva responsable anima tothom a llegir les entrevistes als ambaixadors i ambaixadores que ha fet la fotoperiodista i escriptora especialitzada en viatges Kris Ubach. Hi trobareu un munt de curiositats i indrets especials per descobrir. Segons Ubach, l’objectiu és apropar el territori a qui hi resideix i també a la gent de fora perquè massa sovint es veu el Maresme com una autopista per anar a la Costa Brava i “cal posar en valor el que tenim”.

Atractius locals

Al web del Consorci podeu trobar la conversa sobre Teià. L’exalcalde destaca la importància patrimonial del Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora: un jaciment d’època romana que permet al visitant submergir-se en un recorregut de 2.000 anys d’història en la tradició vitivinícola de la Denominació d’Origen Alella.

“Al marge del celler romà –comenta Bosch–, tenim tres elements que m’agrada sempre destacar: l’església de Sant Martí, que coneixem com la catedral de la costa; l’arquitectura modernista i el paisatge que envolta el poble, ja que una tercera part del terme pertany al Parc de la Serralada Litoral”. A més, el web del Consorci Costa del Maresme ressenya com a “imprescindibles” el mirador del Sagrat Cor i el Fons Batllori.

Fotografia: Autoria de Kris Ubach, propietat del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme 

Ara fa tot just una setmana, i arran de les tractorades i la mobilització del sector primari a Catalunya, el ple de l’Ajuntament de Teià va aprovar una moció de suport a la pagesia. El text va ser transaccionat per GdT, CaT-ERC i JxTeià, i va comptar amb el vot favorable del PP. El PSC s’hi va abstenir perquè el seu portaveu, Miguel Àngel Peinado, va considerar que l’Ajuntament hauria d’assumir també responsabilitats en l’àmbit de les seves competències.

Podeu llegir i descarregar en PDF el text complet de la moció al peu d'aquesta notícia. 

Problemes del camp català

La situació precària del camp català ve de lluny i els indicadors estadístics mostren, any rere any, la seva pèrdua de pes en el conjunt de l’economia catalana. El 2023, l’agricultura donava feina a poc més de 48.000 persones a Catalunya –l’1,2% de la població ocupada– i la seva contribució al valor afegit brut de l’economia del país va ser del 0,6%, en comparació amb el 2,6% del conjunt d’Espanya.

Algunes de les causes són els baixos preus de venda –que sovint estan per sota del preu de cost–, els increments dels costos de producció i la dependència tant de l’agroindústria com de les grans cadenes de distribució. Aquesta situació s’ha agreujat amb la crisi climàtica i la sequera.

El pagesos també es queixen de l’excés de burocràcia per part de l’administració i de la “competència deslleial” provocada per la nova política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea, que fixa quotes i limitacions per a la producció interna i, en canvi, afavoreix les importacions d’altres països que no respecten la biodiversitat ni els drets laborals dels treballadors.

Lectura conjunta

Com ja va succeir en ocasió del manifest feminista del 25N, els grups municipals proposants van llegir plegats el contingut de la resolució. La cap de files de CaT-ERC, Èrica Busto, va posar veu a la part expositiva, en la qual es reconeix la pagesia com a “sector estratègic per a Catalunya tant per la seva funció essencial en el proveïment d’aliments com per la seva funció social i mediambiental en la gestió i custòdia del territori”.

La moció defensa “el model familiar de pagesia i d’explotacions arrelades al territori” i defensa que cal preservar-lo “amb la priorització de polítiques públiques que contribueixin a dignificar-lo socialment i a fer-lo sostenible ambientalment i rendible econòmicament”.

A continuació, la portaveu de GdT, Montse Tarradas, va detallar una desena de mesures “de caràcter urgent” per abordar-les en el marc de la Taula Agrària, com ara “habilitar una finestreta única per a tots els tràmits”, “revisar les restriccions del Pla Especial de Sequera”, “implementar un nou sistema per agilitar el cobrament d’ajuts” o “estudiar la creació d’un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària amb la finalitat d’assegurar la viabilitat de les explotacions i fomentar-ne el relleu generacional”. La moció també reclama “una campanya de comunicació per prestigiar la pagesia i fomentar el consum de productes de proximitat” i advoca per “augmentar les inversions estructurals relacionades amb la transformació agroalimentària, com la creació i reforç d’estructures de comercialització de venda directa o de circuits curts, la reconversió de cultius per promoure la sobirania alimentària i l’adaptació al canvi climàtic o el foment de projectes liderats per dones”, ja que únicament representen el 15% de les treballadores.

Per la seva part, el regidor de JxTeià Aleix Corral va concretar les demandes al Govern de l’Estat: “incrementar el control sobre les importacions”, “resoldre les mancances de la Llei 16/2021 per millorar el funcionament de la cadena alimentària i controlar el preu de venda dels aliments”, “modificar els criteris de repartiment dels recursos econòmics de la PAC” i “flexibilitzar-ne les exigències des del punt de vista burocràtic i d’accés als ajuts perquè es destinin majoritàriament als agricultors petits i mitjans”.

Compromisos a escala local

Bo i compartir les reivindicacions, el PSC va titllar de “brindis al sol” la proposa perquè “s’espolsa les responsabilitats”. Per als socialistes, “un ajuntament seriós i compromès amb la pagesia té algunes competències pròpies que li permeten desplegar polítiques efectives”. I en va posar tres exemples: “Per fomentar la sostenibilitat econòmica de les explotacions, podria revisar la recent pujada de l’IBI que va aplicar als terrenys rustics. Per fomentar el relleu generacional, podria bonificar el 95% de l’impost de la plusvàlua als fills i filles que heretin activitats agroramaderes. I per fomentar el consum de productes de proximitat, podria exigir que els àpats siguin de km 0 com a criteri d’adjudicació en la licitació de l’Escola Bressol Municipal”.

Per al·lusions, la regidora d’Educació, Núria Andinyac, va explicar que l’EBM ja operava amb aquest criteri, però que recentment l’empresa concessionària ha decidit unilateralment prescindir del proveïdor de proximitat en contra de l’opinió de les famílies i de l’Ajuntament, la qual cosa serà comunicada als Serveis Territorials d’Educació.

Per últim, el PSC va proposar al govern municipal que convoqui “un fòrum de participació de la pagesia de Teià o, millor encara, que creï un consell sectorial d’agricultura perquè els pagesos del poble tinguin veu”. L’alcaldessa va assegurar que en prenia nota “perquè és molt interessant” i va recordar que l’antiga cooperativa agrària està en procés de liquidació: “Ens agradaria molt i els donarem tot el suport per impulsar una associació amb gent jove”.

Segons dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat), l'any 2020 a Teià hi havia 14 explotacions agropecuàries donades d'alta i un total de 18 hectàrees de sòl cultivades: 7 de vinya, 5 d'hivernacles i 6 d'"altres conreus herbacis". 

El Departament de Territori de la Generalitat manté obertes dues convocatòries d’ajuts per al pagament del lloguer amb una dotació inicial de 48 milions. El termini per a les persones més grans de 65 anys acaba demà, 27 de març, mentre que el període per als joves de fins a 35 anys finalitzarà el 12 d’abril a les 15h.

Els ajuts estan destinats a persones que no es troben en risc imminent d’exclusió però que necessiten un ajut per seguir residint a l’habitatge on viuen. El 2023 es van atorgar ajuts per un import global de 55 milions i se’n van poder beneficiar 25.238 famílies: 14.551 joves i 10.687 majors de 65 anys. La convocatòria de subvencions destinades a les franges d’edat intermèdies (de 36 a 64 anys) s’obrirà més endavant.

Import variable

Els ajuts no són lineals; és a dir, no són d’una quantitat fixa sinó que s’ajusten a l’esforç que suposa per a cada persona el pagament del lloguer segons quin siguin els ingressos i el lloc de residència, amb un màxim de 250 euros (200, per a la gent gran) i un mínim de 20 euros al mes.

També tenen en compte la situació geogràfica de l’habitatge, segons els preus del mercat immobiliari. En el cas del Maresme i l’àmbit metropolità, el topall màxim mensual és de 950 euros (900 per a la convocatòria de gent gran) i 450 per habitació.

Per a famílies nombroses, famílies monoparentals i per a unitats de convivència amb algun membre amb discapacitat legalment reconeguda, aquest import màxim és de 1.100 euros al Maresme.

Requisits

Els ajuts no s’atorguen per ordre d’arribada de les sol·licituds, sinó que es valoraran i s’aplicaran les puntuacions dels expedients per a la seva concessió.

Per optar a l’ajut cal tenir 35 anys o menys (a data 26 de febrer), tenir uns ingressos màxims que no sobrepassin els 24.301,58 euros anuals i ser titular d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació que constitueixi el domicili habitual i permanent. Per aquest motiu, la persona sol·licitant ha d’estar empadronada en aquella adreça en el moment de cursar la petició.

Incompatibilitats

No s’hi pot optar, en els següents casos:

- Si s’ha rebut el bo jove de lloguer estatal.

- Si ja es rep un altre ajut pels mateixos motius.

- Quan existeix relació de parentiu entre arrendadors i arrendataris.

- Si viviu en un habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Presentació de sol·licituds

En cas de complir els requisits, les persones interessades (tant joves com grans) poden fer el tràmit íntegrament per Internet clicant en aquest enllaç, en cas de tenir certificat digital.

També existeix la possibilitat de fer-ho presencialment a través de l’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal.

Pagament i efectes fiscals

El pagament de la subvenció s’ha de fer per mitjà d’una entitat financera. Per cobrar-la, prèviament cal acreditar que la persona beneficiària es troba al corrent de pagament dels rebuts de lloguer o cessió amb l’aportació dels rebuts en els següents períodes:

- Els rebuts de gener a setembre s’han de justificar abans del 29 de novembre de 2024.

- Els rebuts d’octubre a desembre s’han de justificat abans del 28 de febrer de 2025.

Atès que la subvenció per al pagament del lloguer és un ajut públic i suposa un guany patrimonial, si la persona beneficiària ha percebut més de 1.000 euros bruts anuals no exempts té l’obligació de presentar la declaració d’IRPF, en la qual haurà d’incloure la quantitat percebuda.

El 12 de maig se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya. Per participar-hi, cal figurar al cens electoral.

Del 25 de març a l’1 d'abril és obert el període de consulta i reclamació de la llista provisional del cens per tal de verificar que la inscripció és correcta o bé per formular, si s’escau, les reclamacions pertinents.

El cens inclou les variacions al padró municipal comunicades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fins al 28 de desembre. Els canvis de residència posteriors a aquesta data no hi estan contemplats, per la qual cosa caldrà exercir el vot a l’anterior municipi de residència.

Punts de consulta

La comprovació es pot fer per tres canals:

- Telefònicament, trucant al 900 343 232

- Per Internet, a la seu electrònica de l’INE clicant aquest enllaç. Es pot fer la consulta mitjançant el sistema Cl@ve o utilitzant un certificat electrònic.

- En persona, a les delegacions provincials del cens electoral, als consolats o als ajuntaments. Per fer-ho, prèviament caldrà identificar-se amb un dels documents vàlids per a l’acte de votació –DNI, passaport o permís de conduir– on aparegui la fotografia del titular.

L’horari d’atenció al públic de l’Oficina d'Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament de Teià és de dilluns a divendres, de 9 a 14h.

En tots els casos, les incidències es resoldran en un termini màxim de tres dies.

Abans de les eleccions, rebreu la targeta censal, amb informació de la secció i la mesa on us correspon votar. La targeta té caràcter merament informatiu i no serveix per identificar-se.

Vot per correu

La convocatòria electoral també obre el termini per demanar el vot per correu, que es pot sol·licitar fins 10 dies abans de les eleccions. És a dir, fins al 2 de maig. Els vots es podran emetre entre el 22 d’abril i el 8 de maig.

Entre altres tràmits, les candidatures s’hauran de presentar del 3 al 8 d’abril i els sortejos de les meses electorals es faran del 13 al 17 d’abril.

Dues setmanes abans de la jornada de votacions, començarà la campanya electoral. Serà la mitjanit del dijous 25 al divendres 26 d’abril, i acabarà 15 dies després, divendres 10 de maig.

Vot accessible i vot des de l’estranger

Si el 12 de maig sereu a l’estranger –circumstancialment o perquè hi residiu–, consulteu els procediments de vot clicant aquí. Si teniu alguna discapacitat o malaltia que us dificulta el vot presencial, podeu sol·licitar el vot assistit, el vot accessible o el vot per correu mitjançant una persona apoderada fins al 2 de maig. Trobareu tota la informació sobre les diverses modalitats de vot en aquest enllaç.