El ple municipal celebrat ahir, 27 de desembre, va aprovar inicialment el reglament d’accés als pisos dels mestres amb els vots a favor de GdT, CaT-ERC, PSC i PP.

Es tracta d’una promoció de vuit habitatges dotacionals, en règim de lloguer per a joves, promoguda per l’Ajuntament de Teià. L’edifici, que es troba ubicat en el passatge que hi ha entre el Poliesportiu Municipal i l’Escola El Cim, ha estat totalment remodelat a càrrec del consistori, amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.

Habitatge dotacional

Amb caràcter previ a la seva aprovació inicial, l’Ajuntament va donar a conèixer i va sotmetre la proposta de reglament d’accés a consulta pública del 7 al 27 de novembre. Durant aquest termini es van presentar tres plecs d’al·legacions, que el ple va desestimar, d’acord amb l’informe de Secretaria atès que “assenyalen problemàtiques personals” i que “algunes són objecte de valoració i solució, si s’escau, pels Serveis Socials amb un altre tipus de solucions”.

El portaveu de JxTeià, Francesc Ribas, va defensar que les al·legacions “són propostes de millora, algunes de caire social”, i va lamentar que les bases excloguin les famílies monoparentals. “No estem d’acord amb la desestimació”, va dir.

L’alcaldessa, Gemma Rosell, va explicar que tots els pisos consten de tres habitacions, per la qual cosa estan destinats a unitats de convivència formades, almenys, per dues persones joves “amb l’objectiu que puguin estalviar durant aquests 5 anys”. Rosell va recalcar que “són pisos dotacionals” i que ja existeixen altres tipologies d’habitatge “per cobrir altres casuístiques i demandes socials”.

Gestió des del municipi

JxTeià va criticar-ne també el model de gestió. El seu representant va recordar que “en el mandat anterior, i a proposta de CaT-ERC, teníem un esborrany d’acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) . Tot i que les condicions d’accés es fixarien des de Teià, l’adjudicació es faria des d’un organisme extern. Ens semblava un procés molt més net, molt més pulcre i molt mes equànime”, va resumir Ribas. Per tot plegat, JxTeià va votar en contra del reglament.

L’alcaldessa va expressar que “la voluntat del govern és que els pisos sempre siguin per a gent del poble. I ens volíem assegurar que en segones assignacions això es compleixi, ja que l’AHC pot donar entrada a persones d’altres municipis”. Rosell també va qüestionar que els processos de reforma i adequació dels habitatges de l’AHC “no són sempre prou àgils”. “Per això –va precisar– hem adoptat el model d’Alella”.

La portaveu de CaT-ERC, Èrica Busto, va admetre el canvi d’orientació: “És veritat que apostàvem per un altre model” i que ara en posen a prova un altre, “des del municipi, amb un servei externalitzat”. Per la seva part, el regidor del PSC, Miguel Ángel Peinado, es va mostrar satisfet: “Les bases ens semblen correctes en línies generals i estem molt contents que l’habitatge públic per fi tiri endavant”.

Condicions d’accés

Trobareu descrits els requisits per optar als pisos dels mestres en la notícia publicada el passat 7 de novembre. A continuació, en recordem els més rellevants:

- Edat: Els sol·licitants hauran de tenir entre 18 i 35 anys, ambdós inclosos

- Arrelament: Almenys un dels sol·licitants ha d’haver estat empadronat a Teià durant un mínim de 5 anys de manera continuada o discontínua en els darrers 10 anys.

- Patrimoni: No hi podrà concórrer cap persona que sigui titular d’algun habitatge lliure o protegit.

- Topalls econòmics: Com a mínim, els ingressos de la unitat de convivència hauran de ser superiors a 17.210,30 euros en còmput anual de l’any 2022. I com a màxim, els ingressos hauran de ser inferiors a 41.399,35 euros en el cas de dos membres; 43.179,96 euros en el cas de tres integrants, i 44.619,30 euros en els casos de quatre i cinc components.

Audiència pública

Un cop aprovades inicialment, les bases de la convocatòria seran sotmeses a informació i audiència pública per un termini de 30 dies, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la Corporació, perquè pugui examinar-se l’expedient i formular les reclamacions i els suggeriments que s’estimin pertinents.

En cas que no se’n presentin, el reglament es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’un nou acord del ple.

El nou skatepark de Teià està causant sensació. La nova instal·lació esportiva, situada al parc de can Llaurador, ho està petant entre els patinadors del poble i els municipis de l’entorn. En previsió d’aquest èxit, l’Ajuntament va decidir obrir la pista al públic tan bon punt van acabar les obres, coincidint amb l’inici de les vacances escolars.

Dimecres passat es va signar l’acta de recepció de les obres i avui mateix, 23 de desembre, se n’ha fet la inauguració oficial. D'aquesta manera culmina un projecte que va rebre l'última empenta el 6 de novembre per tal de fer compatible l'inici dels treballs d'explanació i de tancament del recinte amb la instal·lació, al mateix indret, de la fira d'atraccions de la Festa Major. 

En l’acte protocol·lari, que ha tingut lloc a les 12 del migdia, hi ha intervingut l’alcaldessa, Gemma Rosell, i la regidora de Joventut, Èrica Busto. L’alcaldessa ha destacat la important dimensió social i lúdica que adquirirà aquest nou espai de trobada per als practicants de diferents modalitats esportives relacionades amb el món del monopatí i ha desitjat que tothom en gaudeixi a fons i amb respecte. Per la seva part, Busto ha felicitat la comunitat d’skaters de Teià perquè finalment, gràcies a la seva constància, s’ha fet realitat un projecte que és fruit d’un compromís polític assumit anys enrere.

Matinal d’activitats

L’acte d’inauguració ha reunit desenes de patinadors, tant d’skate com d’scooter. Els assistents han estat, majoritàriament, gent molt jove: nois i noies de primària i secundària, tant de l’Escola El Cim com de l’Institut Turó d’en Baldiri, però també de l’escola d’skate All & Ollie i d’altres poblacions.

La sessió ha estat dinamitzada pel personal de Vulcano Skateparks, que n’han estat els responsables de la construcció. Els seus responsables, Pol Miró i Luka Meloni, descriuen l’skatepark de can Llaurador com “un flow park: un espai molt fluid i atractiu per a tothom” que es caracteritza per “tenir unes formes orgàniques que permeten agafar inèrcia des de qualsevol punt”.

Segons ells, és una pista “dissenyada per a totes les disciplines” (skaters, rollers i scooters) i “molt polivalent pel que fa a nivells i estils”. Miró posa com a exemple “els radis més o menys pronunciats de cadascuna de les rampes”, la qual cosa en determina el grau de dificultat, i assenyala l’encert dels “espais híbrids”, de manera que tothom hi té cabuda. Els amants de les rampes tenen predilecció per la half, la piscina i els quarters; mentre que els aficionats a l’street s’estimen més la piràmide, les manualeres, els rainbows i tres tipus de coping: no coping, coping de ferro i pool coping”.

Música i premis

La inauguració ha estat animada amb música hip hop i ha incorporat una jam session de patinatge lliure o freestyle per franges d’edat –fins a 12 anys, de 13 a 18 anys, adults i majors de 40 anys– en què els participants a les diferents mànegues han estat obsequiats amb taules d’skate, adhesius i altres regals promocionals.

5 anys de recorregut

L’origen de l’skatepark de can Llaurador es remunta al 2018. Aleshores, un grup de joves i les seves famílies en van demanar la construcció aprofitant la primera convocatòria de pressupostos participatius organitzada per l’Ajuntament. La proposta va quedar en sisena posició, amb 124 vots. L’import de l’obra, aleshores previst en 72.600 euros, va impedir la inclusió d’aquella sol·licitud entre les propostes seleccionades, però va arrencar el compromís de l’equip de govern d’executar-lo amb càrrec al pressupost municipal ordinari. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament va convocar els practicants locals d’aquest esport per definir quines característiques i quins elements hauria de contemplar el projecte.

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2019-2023 va “planificar l’adequació del parc de can Llaurador”, incloent-hi l’skate park. El PAM vinculava aquesta intervenció a l’obtenció d’una subvenció procedent del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya.

El novembre de 2019, l’Ajuntament va trametre el projecte Parc de can Llaurador, àmbit sud de la masia a la convocatòria del PUOSC per al període 2020-2024, amb una reformulació posterior. El 9 de juliol de 2022 la Generalitat va emetre una proposta de resolució provisional de subvenció per import de 101.781 euros.

El febrer de 2023, la Junta de Govern Local va adjudicar la redacció del projecte tècnic de l’skatepark al despatx d’arquitectes Som Hàbitat. La Junta de Govern Local celebrada el passat 30 de març va aprovar-ne definitivament el projecte, posteriorment va licitar-ne l’execució i finalment, en sessió celebrada el 19 d’octubre, va adjudicar-la a l’empresa Vulcano Skateparks per un import de 103.295 euros (IVA inclòs). Les obres es van iniciar el 6 de novembre i s’han realitzat dins del termini previst.

Equipament de futur

A més de tenir en compte l’opinió dels skaters teianencs per fer-ne un espai “polivalent i atractiu per a tothom”, la pista de can Llaurador ha estat concebuda per complementar-se amb altres equipaments del municipis veïns, de manera que s’hi troben elements tècnics que aquells no tenen, i a l’inrevés.

A més de ser una instal·lació esportiva d’accés lliure per a tothom, l’skatepark ha d’esdevenir també un espai dinamitzat. Més concretament, el Pla Local de Joventut 2023-2026 contempla dues accions per convertir-lo en un centre de trobada i d’activitats per a infants, adolescents i joves. Es tracta de les accions 2.2.3. Skate park: Espai habitual de programació d’activitats (dins de l’eix Espais Joves) i 3.1.4. Skaters i més: Articular un grup d’interès al voltant de l’skate park amb rollers, aficionats al hip hop, etc  (dins de l’eix Entitats i col·lectius).

El passat 15 de desembre, l’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, i el president de l’Agrupació Amics del Tren Teià-Maresme, Jordi Soler, van signar un conveni per a la cessió de l’ús temporal d’un local de 48 metres quadrats situat dins de l’edifici de propietat municipal que hi ha a l’entrada de Sant Berger.

D’aquesta manera, l’Ajuntament atén la petició presentada formalment per aquesta entitat el passat 17 de setembre. D’acord amb la memòria que acompanyava la sol·licitud, l’associació distribuirà l’espai en tres zones: una àrea de maquetes i taller on el jovent pugui desenvolupar una forma d’oci al marge de les noves tecnologies, amb l’assessorament d’experts; una biblioteca i museu amb prop un fons de 300 referències bibliogràfiques i capçaleres especialitzades, i una altra per a usos administratius i socials que funcioni com a punt de trobada.

Es tracta d’una cessió gratuïta, si bé l’entitat haurà d’assumir les despeses associades a neteja i subministraments (aigua, llum i calefacció), així com contractar una pòlissa d’assegurança per valor de 60.000 euros. Per tal de vetllar pel compliment del conveni, es crearà una comissió de seguiment formada pel regidor de Cultura i un representant de l’entitat que es reunirà, com a mínim, dos cops l’any.

Història i trajectòria

L’Agrupació Amics del Tren Teià-Maresme va néixer el 2006, fruit de l’afició d’un grup d’amics pel món del modelisme i el ferrocarril. Des de 2008 consta com a inscrita en el registre municipal d’entitats. Des de llavors, els seus membres han col·laborat i participat en diverses activitats de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FCAF) i les seves homònimes a l’Estat espanyol (Fundación Española de Ferrocarriles) i Europa (MOROP), fins al punt de donar a conèixer Teià com “un poble sense ferrocarril però amb una associació de trens creixent”.

Fins ara, l’entitat desenvolupava la seva activitat en dos locals separats que han quedat petits: “el local de modelisme no té capacitat d’acollir més maquetes i la part del taller no pot créixer més per poder treballar en bones condicions”.

Amb la cessió del local, l’agrupació confia no tan sols a millorar les seves instal·lacions i la dinàmica interna, sinó que també espera contribuir a enfortir el teixit associatiu del municipi i divulgar la cultura ferroviària amb la mirada posada en l’any 2026, quan Teià acollirà diversos actes a l'entorn de l'assemblea anual de la FCAF. 

Aquesta tarda, efectius dels Bombers i de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Teià han extingit dos conats d’incendi que s’havien declarat en un dels marges del torrent d’Aroles. Els dos focus es trobaven a 20 metres de distància i, segons els Bombers, podrien haver estat provocats.

Es tracta de la segona alerta per foc que es produeix en el mateix indret amb pocs dies de diferència.

El passat dia 2 a les 17.30h, la Policia Local ja va intervenir amb extintors fins a l’arribada del mitjans d’emergència, que també van detectar dos punts d’ignició. Aleshores, la Policia va prendre declaració a un testimoni que es va creuar amb una persona que s’allunyava del lloc quan es va iniciar el fum. Per tot plegat, la Policia Local enviarà diligències informatives al jutjat i demana la col·laboració ciutadana per avisar de qualsevol conducta o persona sospitosa en el medi natural.

El passat dissabte, 16 de desembre, es va donar a conèixer la nova creació del grup de pessebristes de Teià. La inauguració oficial a La Unió va comptar amb la salutació del membre de la colla Joan Tarradas i els parlaments de l’alcaldessa, Gemma Rosell, i del regidor de Cultura, Marià Espel. Tots dos van elogiar la traça d’aquest col·lectiu d’artistes amateurs a l’hora de recrear escenes relacionades amb el poble i la tradició de Nadal.

Quatre diorames

La catorzena edició del pessebre monumental de Teià suposa “un canvi excepcional”, en paraules d’un dels seus autors, Francesc Valls. En comptes de fer un pessebre extens i visible des d’una perspectiva circular de 360 graus, “enguany hem decidit sortir de la nostra zona de confort” per integrar la fotografia moderna amb figures artesanes de fa vuit dècades.

Era una idea que el grup sospesava des de feia anys. La “culpa”, si se’n pot dir així, és d’unes figures de fang de grans dimensions amb què els organitzadors del concurs de pessebres que es feia al Masnou recompensaven als seus participants tot just acabada la Guerra Civil.

Valls n’explica l’origen: l’avi de la seva muller, Marta Ramentol, va guanyar tres d’aquests trofeus. L’home es deia Pau Terradas i muntava el pessebre al carrer de la Poca Farina. Des de llavors, els personatges han estat conservats per les seves netes com a part del llegat familiar. Es tracta de dos primers premis corresponents als anys 1943 i 1944 –més concretament, una dona muntada a la gropa d’un dromedari i la caravana de Melcior, Gaspar i Baltasar– i d’un tercer premi que reprodueix un pastor amb un xai a collibè.

La seva grandària suposava una dificultat afegida. La primera figura, que possiblement representa el capítol bíblic de la fugida dels innocents a Egipte, fa 60 centímetres d’altura. El pastor en fa 40 i els Reis d’Orient i les seves muntures, al voltant de 30. “Conjugar mides tan grans en un pessebre tradicional era impossible”, reflexiona Valls.

Per això, la solució ha estat dissenyar i construir diorames específics. D’aquesta manera les figures guanyen protagonisme, però cuidant l’ambientació fins a l’últim detall. Com sempre, les escenes estan ambientades en indrets referencials de Teià o els seus rodals. Com a novetat, el fons escènic de cada quadre és obra del fotògraf Joan Josep Pastor. Són imatges enormes, impreses a gran resolució, que aporten una atmosfera panoràmica a tot el conjunt.

Cada diorama es pot observar des d’un punt de vista concret, “com si fos una finestra”. Aquest efecte ha estat possible gràcies a la construcció d’una estructura quadrangular de ferro que ocupa el centre de la sala. L’empostissat fa 4 metres de costat i 1,3 d’altura i serveix per sostenir alhora el cortinatge que enclou cadascun dels escenaris i els punts de llum que els il·luminen.

Homenatge a Joan Maria de Castellar

El muntatge reprodueix tres passatges tradicionals –l’Anunciació, la Nativitat i l’Adoració dels Reis– i una vista ben especial: la recreació de l’esmentat carrer de la Poca Farina o de Sant Rafael, del Masnou. És una forma d’honorar la memòria de Pau Terradas. S’hi veu el carrer, amb la figura del pastor en primer terme; les cases afilerades amb la façana orientada a migdia; les eixides a l’altre costat del vial i les escales que duien cap a can Malet, al fons, amb el portal de Betlem.

Valls explica que s’han hagut de documentar molt. Tots els detalls que hi apareixen són fruit d’aquesta recerca, com el batiport mecànic que hi han instal·lat i originalment protegia el carrer de les rierades; tot i que no va evitar les inundacions del 9 de juny de 1909. Segons va recollir Jaume Bertran Estapé, “en el barrio de San Rafael, mas conocido por la Poca Farina, situado entre los torrentes del Corral y de Vallmora, también sufrieron los efectos de la inundación, llenándose muchas casas y corriendo gran peligro sus moradores, siendo verdaderamente milagroso no hubiese que lamentar desgracias personales”.

L’escena de l’Anunciació de l’Arcàngel Gabriel és un altre homenatge, en aquest cas a Joan Maria de Castellar. L’arquitecte, pintor i escultor ha format part durant molts anys del grup de pessebristes, ajudant a donar color, lluminositat, profunditat, relleu i volum als seus muntatges. Per això aquest episodi està ambientat a can Padellàs, la seva casa pairal.

L’Adoració dels Reis té lloc a l’ermita de Sant Mateu, a la muntanya de Premià de Dalt, i el Naixement del Nen Jesús, a can Munt. “És una escena transgressora, amb la façana plena de grafitis”, apunta Valls. El nadó, Sant Josep i la Verge Maria estan aixoplugats sota un cobert, a l’era del mas. Són figures de gran format que han estat cedides pel matrimoni Martínez Ruiz i que es conjuguen amb la dona damunt del camell de què parlàvem al començament de l’article.