Com cada 25 de novembre, l’Ajuntament de Teià fa seus els manifestos del moviment feminista i les declaracions institucionals de les administracions catalanes en defensa dels drets humans i la igualtat de gènere, i en contra de totes les formes de violència i discriminació que pateixen les dones a casa nostra i a tot el món.

En l’àmbit públic, l’Ajuntament subscriu fil per randa la declaració de la Generalitat de Catalunya i les entitats municipalistes que trobareu al peu d’aquesta publicació, que enguany alerta especialment de la freqüència amb què les violències masclistes es manifesten en l’espai públic.

‘El silenci és violència’

La campanya duu per lema El silenci és violència, amb l’ànim de reprovar i denunciar les situacions discriminatòries i denigrants envers les dones en tots els àmbits de la vida: dins la família, a la feina, als estudis, a l'esport, en el lleure, i, molt especialment, a les xarxes socials i el món digital. 

“Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida”. Més concretament, “el 19,3% de les enquestades va patir una agressió a l’espai públic”, incloent-hi carrers, places, parcs, comerços i mitjans de transport col·lectiu. De fet, segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, el 57% de les usuàries habituals del transport públic de l'àrea de Barcelona han patit alguna mena d’assetjament els últims dos anys.

El text recorda que “algunes d’aquestes agressions estan penalitzades per la llei, però d’altres són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions de l’espai físic i personal. Per això, afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom”.

El manifest subratlla que “les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds que posin fi al sistema patriarcal i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones”.

Per fer-ho possible, les institucions es comprometen a “treballar amb les entitats feministes per continuar avançant juntes en l’abordatge de les violències masclistes” a través de cinc eixos:

• Abordant totes les formes de violències masclistes: les que es produeixen en la intimitat i les que es produeixen en els espais públics.

• Garantint els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes; posant “els mitjans necessaris per actuar amb la diligència deguda”.

• Vetllant per la millora constant del treball en xarxa i la coordinació de tots els agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre d’altres.

• Potenciant les polítiques de prevenció i sensibilització de la mà de la comunitat educativa, “aprofundint en la coeducació com una eina transformadora”.

• Impulsant els programes de masculinitats alternatives amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i infantil.

Actors i accions locals

La declaració institucional advoca per “implicar encara més els agents clau dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic”.

En aquesta línia, i aprofundint en la feina prospectiva iniciada l’any passat, l’Ajuntament de Teià ha convocat la ciutadania a participar l'11 de desembre en una “marxa exploratòria” amb la Policia Local per identificar “zones fosques” i “indrets poc transitats” de la via pública que caldria revisar per millorar la percepció de seguretat a través de diverses actuacions, com ara la instal·lació d’enllumenat o l’augment del patrullatge.

Manifest en clau local i universal

A Teià, el manifest del 25N sempre és elaborat pel Grup d’opinió Dones 21, que enguany diu així:

“Avui, 25 de novembre, ens convoquem [davant de ca la Cecília] per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones.
Aquí, avui fa un any, hi havia 21 parells de sabates vermelles que representaven les dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles. Aquest any, als Països Catalans ja portem 26 de dones assassinades; la forma més greu de violència contra les dones, però no l'única.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més invisibilitzades i les més naturalitzades. No tenen a veure només amb el sexe, sinó amb el poder.

El poder de cosificar, humiliar, dominar, generar por i de restringir la llibertat de nenes, adolescents i dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. El poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual. El poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola...) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. El poder de posar en dubte la intenció de les denunciants.

Aquest 25 de novembre alcem la veu per denunciar una veritat incòmoda, una realitat sovint distorsionada: els agressors no són monstres llunyans ni figures alienes a les nostres vides. Són persones properes, homes amb qui convivim o amb qui compartim espais diàriament: parelles, familiars, companys de feina o amics.

Són homes que, davant la societat, sovint es mostren com a persones amables, responsables i respectables. Però en l'àmbit privat exerceixen una violència que es manifesta en diverses formes: física, psicològica, econòmica i sexual.

La nostra societat té l'obligació d'observar i davant de qualsevol dubte o senyal d'auxili, denunciar perquè aquesta violència no es normalitzi.

Aquest manifest és una crida per exigir polítiques públiques que treballin no només per castigar els agressors, sinó també per transformar una cultura que permet aquesta violència, que tolera el domini i la supremacia dels homes sobre les dones, que premia la submissió i perpetua el silenci.

Cal una educació que qüestioni el masclisme i ens ensenyi a reconèixer i rebutjar els abusos, fins i tot aquells que es disfressen de normalitat. Calen lleis que protegeixin efectivament les víctimes i que actuïn amb contundència contra els agressors. I, sobretot, cal un canvi de mentalitat que trenqui amb la idea que els agressors són monstres excepcionals perquè són homes comuns, que tenim a prop, homes que formen part de la nostra vida diària.

Per una vida sense violència, per totes les dones, per totes nosaltres, les dones i els homes que creiem en la igualtat de drets, hem d'aconseguir fer desaparèixer la violència masclista. Prou impunitat.

[Com va dir la supervivent Gisèle Pelicot] Fem que la vergonya canviï de bàndol!”

Correu i telèfon de denúncia

Qualsevol persona que sigui testimoni o visqui una situació de violència masclista pot escriure al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé trucar al 900 900 120. Es tracta d’un telèfon gratuït i confidencial que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, on professionals expertes en violència masclista, tant psicòlogues com juristes, acompanyen i assessoren de manera personalitzada cada cas des d’una perspectiva de drets, feminista i interseccional.

El servei ofereix:

- Peticions d’informació en 124 idiomes.
- Atenció directa d'un equip psicològic especialitzat en violències masclistes i sexuals.
- Primer assessorament jurídic segons la situació de violència viscuda i les necessitats de la dona.
- Derivació als recursos de la xarxa de violència masclista, si s’escau.
- Seguiment dels casos i coordinació amb els serveis de la xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista.
- Activació dels serveis d'emergència i del Servei d'Intervenció en Crisi.

En casos d’emergència, truqueu al 112.

Com cada mes de desembre, la Biblioteca Municipal can Llaurador renova el seu compromís solidari amb La Marató de TV3 i la plataforma 3Cat, que enguany vol captar fons per dedicar-los a la recerca científica de les malalties respiratòries.

Per contribuir a sensibilitzar la població sobre les seves causes i conseqüències, el dia 28 de novembre a les 19 h tindrà lloc una xerrada divulgativa a càrrec de la farmacèutica Elionor Canas.

La Marató pròpiament dita serà el diumenge 15 de desembre. Entre aquesta data i el 23 de desembre, la Biblioteca muntarà una parada de llibres per triar i remenar. El preu de cada exemplar l’establirà el comprador i els diners recaptats seran lliurats a l’organització de l’esdeveniment.

Del judo a la pintura

Després d’exhibir durant el novembre les exposicions ‘Cavall Fort’ celebra 60 anys i El mar, de l’artista Sergi González, el 2 de desembre en prendrà el relleu una de nova que s’hi estarà fins al 8 de gener. Es titula Tombar la forma. Es tracta d’un projecte de Marcel Ramos Bjerg, un “pintor quasi figuratiu” –tal com es presenta ell mateix al seu compte d’Instagram–, que és el resultat d’intentar trobar una metodologia per donar per acabades les seves obres pictòriques “de manera clara, efectiva i suau”.

En l’art de la pintura és molt comú “barallar-se”, metafòricament, amb el quadre fins que, sense saber gaire bé què ha passat, el pintor decideix donar-lo per acabat. En el seu cas, el mètode que explora l’autor s’inspira en el combat tachi-waza o judo dempeus, que té tres passos ben marcats: agafada, desequilibri i projecció. Gràcies a aquestes fases, el pintor és capaç de desplaçar-se pel pla pictòric “deixant enrere un rastre d’oponents tombats”.

Trobada amb Glòria Gasch

Durant el mes de desembre, els clubs de la Biblioteca mantenen la seves trobades. El club de ciència-ficció es reunirà els dies 4 i 18; la Colla superlectora per a infants de 3r i 4t de primària, el dia 10; la Penya dels llibres per a nois de 5è i 6è, el dia 11; el Club d’escriptura per a joves a partir de 12 anys, el dia 12; el Club de lectura, el dia 13 (per tractar la novel·la Plovien ocells, de Jocelyne Saucier), i el Racó poètic i el Club du livre, tots dos el dia 19 (en una sessió en què el grup de Glòria Olivella abordarà l’obra Balzac et la Petite Tailleuse chinoise, de Dai Sijie).

Per la seva part, el Club d’escriptura tindrà com a convidada especial l’editora teianenca Glòria Gasch. Després de més de 20 anys entre bastidors, el 10 de desembre a les 19 h la directora editorial de Columna  presentarà en societat el seu debut literari: Ara, i cada demà, una obra intimista que ret homenatge a la mar Mediterrània i al gènere epistolar, i que manlleva el títol d’un poema d’amor de Joan Salvat-Papasseit, justament l’any que se’n commemora el centenari.

Activitats infantils

La proximitat del Nadal tenyeix de màgia i il·lusió les activitats familiars. El 3 de desembre a les 17.30 h s’hi farà un taller de manualitats i el dia 17, a la mateixa hora, la rondallaire Gisela Llimona obrirà una maleta plena de contes relacionats amb l’hivern i el cicle festiu que comença amb el tió i acaba amb els Reis d’Orient. Per cloure el 2024, dissabte 21 de desembre a les 11 h tindrà lloc una nova sessió de Jocs al voltant de la taula per a totes les edats.

Un any més, els dies 22 i 23 de novembre torna el Gran Recapte, la gran campanya solidària que recull menjar per a les persones més necessitades de la nostra societat. Enguany, el Banc dels Aliments s’ha proposat un nou repte: doblar el Gran Recapte per ajudar les persones afectades per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) que va impactar el País Valencià el 29 d’octubre.

A més de garantir aliments a més de 230.000 persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya, el 50% de les donacions es destinarà a totes les zones devastades per la gota freda. Això significaria superar amb escreix les 1.500 tones d’aliments recollides i les donacions del 2023, la suma dels quals van ser valorats en 5.868.844 euros.

Sense suport europeu

El Gran Recapte és una campanya clau per al Banc dels Aliments. I enguany encara més, ja que des del mes de gener, la Unió Europea ha deixat de distribuir aliments a través del programa FEAD (Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més Desfavorides) i, per tant, el Banc no disposa d’aquesta entrada per repartir menjar a les persones ateses a través d’una xarxa formada per 649 entitats socials a tot Catalunya.

Per al president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, “les xifres de pobresa a Catalunya són escandaloses”. Segons dades de l’Idescat, el 18% de la població catalana es troba per sota del llindar de risc de pobresa i el 9% de la població està en situació de pobresa severa, ja que a la precarització del mercat laboral i la pujada dels preus del lloguer s’afegeix un encariment acumulat del 47% del preu de la cistella bàsica en els darrers quatre anys.

Sota l’eslògan Menja’t les excuses, els seus impulsors volen recollir més aliments que excuses. La directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu, ha qualificat el Gran Recapte de campanya de quilòmetre 0 “perquè els aliments es recullen i es distribueixen en proximitat perquè aquesta part de la ciutadania tingui una ajuda per disposar d’aliments i d’una dieta més saludable”.

Tres punts de recollida

Aquesta 16a edició del Gran Recapte repeteix el mateix format de l’any passat. Al Maresme hi haurà més de 100 supermercats on la gent podrà lliurar aliments, a més d’altres punts de recollida on només s’hi podran fer donacions econòmiques per al Banc dels Aliments. Aquests diners es dedicaran exclusivament a comprar queviures d’alt valor nutritiu, com ous, carn i peix.

Com cada any, els voluntaris i voluntàries de Càritas s’encarreguen de l’organització i coordinació de la campanya a escala local. Els punts de recollida d’aliments a Teià seran tres:

- Condis Supermercat
- Can Marcual
- Mercat Municipal

Donacions econòmiques

Com en edicions anteriors, el Gran Recapte adoptarà un format mixt, de manera que tothom qui vulgui podrà realitzar una donació econòmica fins al 5 de desembre per dues vies:

- Per transferència o ingrés a entitat bancaria al compte ES59 2100 5000 5402 0033 9765 o a través del Bizum 33596.

- Fent una donació en línia al web del granrecapte.org o bé en el supermercat virtual a https://reptes.granrecapte.org/supersolidar

Tot i mobilitzar prop de 20.000 voluntaris i de ser tot un fenomen social, el Gran Recapte amb prou feines permet cobrir els magatzems del Banc d’Aliments amb producte bàsic durant tres mesos, aproximadament. Els Bancs dels Aliments de Catalunya van distribuir l’any passat 25.000 tones d’aliments, per un valor de 67 milions d’euros, gràcies a la solidaritat ciutadana i la col·laboració de les administracions públiques i les empreses privades, ja que el 63% dels aliments distribuïts van ser recuperats d’establiments alimentaris.

Aquest vespre, el Parlament de Catalunya ha commemorat el desè aniversari de la consulta sobre el futur polític del país que es va celebrar el 9 de novembre de 2014.
L’acte ha estat presidit per Josep Rull com a màxim representant de la cambra legislativa i ha comptat amb les intervencions de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que era al capdavant del Govern quan es va convocar la consulta, i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que aleshores liderava l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El president Rull ha reivindicat el “patrimoni immaterial col·lectiu” que va representar el 9N i ha defensat el “dret inalienable” d’una nació a decidir pacíficament i democràticament el seu futur. “Les urnes no divideixen, són instruments de què es doten les societats avançades per dirimir les seves discrepàncies i reforçar els seus consensos”, ha remarcat el president, que també ha posat en valor “la força de la gent” i de la unitat.

Artur Mas ha dit que l’esperit del 9N “avui és encara viu” perquè “segueix vigent la voluntat de passar de l’autonomia a la sobirania”. El Molt Honorable ha explicat que les virtuts del procés van ser “les mobilitzacions populars continuades”, l’exercici del dret a decidir com a “objectiu compartit”, la suma de gent molt diferent i uns lideratges que superaven “les fronteres limitades del partits polítics”.

Per la seva part, Carme Forcadell ha recordat que el 9N va ser possible gràcies al “treball coordinat” de les institucions i de la societat civil organitzada i ha afirmat que aquella consulta “va ser una gran victòria” i un “assaig” del referèndum de l’1 d’octubre.

Suport del món local

L’acte, conduït per la periodista Maria Xinxó, ha inclòs dues actuacions musicals en què s’han interpretat les cançons Quan tot s’enlaira, de Txarango, a l’inici, i Camins, de Sopa de Cabra, com a cloenda.

A l’auditori hi havia els expresidents del Parlament Ernest Benach, Laura Borràs i Anna Erra; els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau, Jordi Turull i Meritxell Borràs; així com diversos representants polítics i d’entitats com els exdiputats David Fernàndez i Germà Bel, l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez o el president del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer.

També hi han assistit nombrosos alcaldes i exalcaldes, ja que la implicació i complicitat del món local va ser determinant per a l’èxit de la convocatòria. Aquest ha estat el cas de l’actual alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, que hi ha anat acompanyada d’altres càrrecs electes del Maresme.

‘Sí-sí’

La consulta del 9N es va plantejar com un gran procés participatiu a partir d’una pregunta binària: Vol que catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?

A Catalunya hi van prendre part 2.305.290 electors. A Teià, la participació va ser del 61,75 % del cens. Un total de 2.957 veïns i veïnes es van atansar al col·legi electoral instal·lat a l’Institut Turó d’en Baldiri. El resultat va ser el següent: sí-sí, 2.542 vots (85,97%); sí-no, 262 vots (8,86%); sí-en blanc, 11 vots (0,37%); no, 62 vots (2,1%), i en blanc, 8 vots (0,27%).

La coneguda dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés elaborarà un mural porcellànic de grans dimensions que recrearà la vida quotidiana, els monuments, les entitats culturals i socials, i els personatges històrics de la vila. Es tracta d’un encàrrec de l’Ajuntament de Teià per embellir el poble i posar en valor els atributs que el caracteritzen amb el segell inconfusible de la il·lustradora més popular de Catalunya.

L’Ajuntament vol que la fase prèvia a l’elaboració d’aquesta obra artística sigui un procés participatiu: “Desitgem que aquesta iniciativa ens permeti no només redescobrir el nostre passat, sinó també enfortir els vincles de la nostra comunitat i augmentar el sentiment de pertinença”. Per això, el consistori convida tothom a aportar-hi idees per donar vida a la història de Teià a través d’un formulari en línia que trobareu en aquest enllaç.

També podeu lliurar les vostres idees i suggeriments en paper a ca la Cecília, La Unió i l'Ajuntament fins al 30 de novembre.

“La vostra experiència, records familiars, coneixement sobre edificis emblemàtics, esdeveniments significatius o històries que hagin passat de generació en generació són fonamentals per construir un relat col·lectiu i fidel”, diu el text de presentació. “Ens encantaria que tota la ciutadania, des dels més joves fins als més grans, hi participi. Cadascun de vosaltres forma part de la història viva del nostre municipi i cada contribució és una peça valuosa d’aquest mosaic que volem construir”, conclou.

La voluntat dels seus impulsors és que tothom hi digui la seva, però deixant ben clar que l’autora farà una interpretació lliure de les aportacions de la ciutadania.

Estil propi

Nascuda l’any 1941, Pilarín Bayés ha il·lustrat més d’un miler de llibres i ha col·laborat en nombroses publicacions i col·leccions, com Cavall Fort o Petites històries, de l’Editorial Mediterrània. El seu estil és naïf, alegre, colorista, detallista i atapeït, amb un clar domini de la profunditat i de la perspectiva. Un tret típic dels seus personatges és que tots tenen les galtes ben vermelles.

El 2018 va començar a dissenyar una sèrie de murals porcellànics personalitzats per a diversos municipis. Les noves tecnologies de vectorització i alta resolució permeten que el resultat representi els dibuixos originals amb la màxima fidelitat. El primer va ser un mural de 27 metres quadrats a Vic. Actualment ja n’ha realitzat prop d’una vintena. Al Maresme, Teià s’afegirà a quatre poblacions que ja en tenen: Calella, Malgrat de Mar, Vilassar de Mar i Sant Vicenç de Montalt.