El passat 26 de gener es va donar compte al ple de l’Ajuntament de la nova condició de Gemma Rosell com a regidora no adscrita, després que el passat 27 de desembre va presentar per registre un escrit en què formalitzava la seva desvinculació del grup municipal de JxCat.

Dos dies abans, Rosell n’anunciava l’abandó voluntari a les seves xarxes socials: “La decisió de donar-me de baixa del partit ha sigut una decisió difícil i complicada per mi. Alguns esdeveniments succeïts darrerament en el grup municipal al qual pertanyia amb orgull i convenciment fins aquell moment ja no afavorien el meu ple desenvolupament en termes personals i de dedicació política”.

Rosell explica que “passo a ser regidora no adscrita per acabar aquest mandat perquè així ho sento per responsabilitat i per respecte a la gent que en el seu moment em va fer confiança”.

Regidora des de 2015

Gemma Rosell és regidora de l’Ajuntament de Teià des de juny de 2015, quan va substituir Anni Aparicio com a número 2 de l’aleshores grup municipal de CiU. En aquell mandat, i mercès l’acord de govern entre ERC-Compromís amb Teià i CiU, Rosell es va fer càrrec de les àrees de Sanitat i Serveis Socials. “Hi vaig estar molt a gust i mai no vaig fer diferències entre partits”, recorda.

En les eleccions municipals de 2019, Rosell va tornar a acompanyar Francesc Ribas com a cap de llista de JxCat, a qui està “molt agraïda” per haver-la engrescada a participar en la vida política del poble. “En tenia una idea perquè el meu pare també va ser regidor en dues ocasions i l’experiència em demostra que és molt satisfactori treballar per als teus veïns i veïnes”, diu.

Agraïment mutu

“La decisió, llargament meditada i madurada, no ha estat fàcil”, admet. Fins ara, Rosell era membre de l’executiva comarcal de JxCat i continua declarant-se “molt de Puigdemont” –al qual ha anat a veure en dues ocasions–, tot i que ella es mostrava partidària de no abandonar el Govern de la Generalitat.

Un cop feta efectiva la seva sortida del grup municipal de JxCat, el seu portaveu, Francesc Ribas, va agrair-li “tota la feina feta durant tots els anys que hem compartit en aquesta corporació”.

El ple municipal celebrat ahir dijous, 26 de gener, va donar llum verda a l’aprovació d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Teià, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) per promoure la construcció de 18 habitatges socials en l’àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) del Blanqueig.

Aquests pisos, que seran de lloguer, s’ubicaran en una parcel·la propietat de l’Ajuntament ubicada en la confluència del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol.

L’acord va comptar amb els vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià i de JxCat, i l’abstenció de GT, Cs, PSC i la regidora no adscrita Gemma Rosell.

Tràmit d’urgència

Prèviament a la votació, els grups municipals van haver de ratificar la inclusió d’aquest punt en l’ordre del dia de la sessió per raons d’urgència. L’alcalde, Andreu Bosch, va explicar-ne la raó, que ja va ser anticipada en la Comissió Informativa prèvia al ple: “L’Ajuntament –va dir– ha de validar el conveni abans de passar a aprovació de la pròxima reunió del consell d’administració de l’Incasòl, que tindrà lloc ben aviat”.

Com a màxim responsable de l’àrea d’Urbanisme, Bosch va explicar l’origen del projecte, que es remunta al moment de la programació del PMU del Blanqueig en el marc del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM): “Des del primer moment vam estar negociant de forma intensíssima amb els promotors del PMU per aconseguir la propietat del solar situat a la cantonada del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol. Hem lluitat per obtenir una parcel·la íntegra, sense costos, a través del procés de reparcel·lació”.

A continuació, l’alcalde va detallar altres fases del procés: “De seguida que vam obtenir i escripturar el solar ja vam sondejar diverses possibilitats per tirar endavant la promoció i, al final, vam optar per la Generalitat”. L’Incasòl s’encarregarà de la construcció i l’AHC n’assumirà la gestió.

“L’Incasòl va encarregar un estudi sobre la viabilitat econòmica de la promoció. És cert que no encaixava excessivament en els seus paràmetres –perquè és petita, comparada amb d’altres– però era viable i per tant la va calendaritzar dins de la seva programació per al bienni 2022-2023. Aleshores vam començar a treballar el conveni, que és un procés complex perquè hi intervenen factors urbanístics, jurídics i administratius”, va relatar.

Aleshores es van valorar també altres opcions, com oferir l’obra i la gestió de la promoció a alguna cooperativa d’habitatge, però hi havia tres esculls: les dificultats bancàries d’accés al crèdit per a aquestes societats; el volum de negoci –“no a tothom li surt rentable l’amortització de la inversió”– i la volatilitat i l’alça de preus que afectar el sector de la construcció.

Reserves de l’oposició

“Evidentment, estem a favor de l’habitatge social”, va dir la portaveu de GT, Núria Andinyac, per a qui “la gestió de l’AHC no és gaire bona” perquè “no té agilitat per reposar la llista d’espera, que deu ser immensa”. GT va plantejar la possibilitat d’assumir l’adjudicació i la gestió del lloguer des del municipi: “Podríem haver fet una anàlisi dels pros i contra d’una gestió pròpia” i “incloure-hi una clàusula de revisió cada 4 anys per comprovar el compliment dels requisits” amb la finalitat de donar resposta a una necessitat social objectiva. Cs va secundar-ne el plantejament.

La regidora Gemma Rosell va donar el vistiplau a l’Incasòl, però no pas a l’AHC: “Sí a l’obra, però em crea dubtes la gestió, sobretot pels precedents que s’han produït a la Plana: pisos rellogats, buits o amb gent a qui no li pertocaria. Tot això genera desconfiança”, va assegurar. “Crec –va concloure– que la gestió seria millor des d’un òrganisme públic municipal, o del Consell Comarcal, més que no pas des de l’AHC, que ha donat molts problemes”.

El regidor del PSC també va parlar de “desconfiança”. Joaquim Roca va posar “l’exemple kafkià” de la Plana: “Recordo que quan es van adjudicar els pisos la immobiliària feia posar diners pel valor del pis i després va denegar algunes hipoteques”. L’alcalde va aclarir que a la Plana es van fer habitatges de compra-venda i de lloguer, mentre que “al Blanqueig tots seran de lloguer, de règim general”.

Bosch va precisar que el pressupost municipal de Teià “no té capacitat econòmica ni de recursos humans per fer-se càrrec de la gestió. Per això hem de recórrer a altres mecanismes”. I va descartar el Consell Comarcal per dues raons: una, “perquè no construeix, sinó que agrupa les ofertes dels municipis que s’han adherit a l’Oficina d’Habitatge Comarcal per fer-ne gestió”, i dues, perquè “preferim no incloure aquesta bossa dins la comarcal perquè creiem que perdríem capacitat de gestió”.

Confiança en el model

“Malgrat els dubtes, l’opció de l’AHC ens convenç”, va sentenciar l’alcalde, que va parlar, a grans trets, d’“experiència reeixida”. “Tenim el bagatge de can Bassols, de la Cooperativa i de la Plana. Hi hem hagut d’incidir sovint. És cert que de vegades amb dilació i amb més temps del que hauríem volgut, però tots els problemes s’han anat resolent amb la pressió de l’Ajuntament i una interlocució àgil”.
Bosch va posar l’accent en les situacions de vulnerabilitat –al llarg d’aquests anys, va apuntar, “hem pogut tramitar i resoldre satisfactòriament molts casos de les taules d’emergència social”– i es va mostrar esperançat: “Confiem en el nou enfocament que estan fent l’Incasòl i l’AHC per oferir-nos garanties favorables als interessos de l’Ajuntament”.

En aquest sentit, la regidora d’Habitatge i portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va afirmar, en virtut d’una reunió mantinguda recentment, que “la Generalitat és conscient que ha de millorar la gestió per agilitar els processos d’adjudicació i evitar l’ús fraudulent de l’habitatge protegit”.

Habitatges ocupats

GT es va interessar per la situació de can Bassols, on encara hi ha dos habitatges ocupats. L’alcalde va anunciar que l’AHC ja ha designat un adjudicatari de Teià per al pis que es va desnonar recentment, i que va demanar que “no ficar en el mateix sac els problemes de reparació en alguns habitatges amb conflictes com aquest, que són d’ordre policial”.

La regidora d’Habitatge va explicar que les dues ocupacions estan pendents d’un llançament judicial, i va assegurar que la Generalitat ha instal·lat alarmes i ha pres “altres mesures preventives i burocràtiques” per lluitar contra els usos fraudulents i agilitar els processos d’assignació.

Avui es compleixen onze mesos l’inici de la guerra d’Ucraïna. De seguida, el conflicte bèl·lic va donar pas a una batalla geoestratègica que enfronta els països occidentals amb Rússia, la qual cosa ha accentuat la crisi energètica a escala mundial i ha desfermat l’alça de preus dels béns de consum. A la Unió Europea, la inflació ha afectat la butxaca dels consumidors, especialment en matèria de combustibles i subministraments.

Dels 56 expedients oberts el 2022 per l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) de Teià, 21 estaven relacionats amb temes d’energia i electricitat. I de les prop de 179 consultes ateses, 55 hi tenien a veure.

Per aturar l’encariment de tarifes, el Govern de l’Estat ha adoptat diverses mesures, com la bonificació temporal de 20 cèntims del preu de la benzina i del gasoil o la gratuïtat de determinats títols de transport públic.

El topall al gas

El passat 15 de maig va entrar en vigor el Reial decret llei 10/2022 que establia “de manera urgent” un mecanisme d’ajust per reduir el preu de l’electricitat generada amb gas, generalment procedent d’Algèria. El mecanisme, anomenat “topall al gas” o “excepció ibèrica”, ja que únicament afecta Portugal i l’Estat espanyol, és una mesura temporal d’un any de durada, si no es prorroga.

Aquest topall afecta els contractes del mercat lliure i del mercat regulat de totes les companyies comercialitzadores signats o renovats a partir del 26 d’abril de 2022 i s’aplica en les factures emeses des del 15 de juny mitjançant una línia deglossada que diu així: “Mecanisme d’ajust del Reial decret llei 10/2022”.

La quantia d’aquest concepte fluctua en cada rebut, ja que depèn del preu de compra del gas majorista i de la demanda d’electricitat d’aquell període, entre d’altres factors. A l’OMIC us informaran sobre la data de renovació del vostre contracte de llum i gas –la vigència dels quals és anual, amb renovació automàtica– i us assessoraran sobre les condicions que ofereixen les diverses empreses comercialitzadores. Podeu contactar amb l’OMIC per correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé demanar cita prèvia per dijous de 17 a 20h al telèfon 93 555 12 34.

Ampliació del bo social elèctric

Des del passat 19 d’octubre i fins al 31 de desembre de 2023, augmenten les possibilitats d’accedir al bo social. També s’incrementen els descomptes: l’estalvi passa del 60 al 65% per als consumidors vulnerables i del 70 al 80% per a consumidors vulnerables severs.

A més, i gràcies a una modificació legislativa, el Govern de l’Estat ha donat curs a un descompte del 40% del preu de la factura elèctrica, en aquests supòsits:

- Persones que viuen soles amb una renda anual d’entre 12.159 i 16.212 euros. Per sota d’aquest llindar, la persona té dret a un bo social amb més descomptes.

- Unitats de convivència formades per dues o més persones (cònjuge, fills...). Partint d’uns ingressos mínims anuals de 12.159 euros, s’estableix una forquilla suplementària de 2.431 euros anuals per cada membre addicional al titular del contracte que sigui major d’edat i de 4.053 euros per cada membre menor d’edat. A més, el límit d'ingressos augmentarà en uns altres 4.053 euros anuals si algun membre de la unitat familiar té discapacitat reconeguda igual o superior al 33% o acredita la condició de víctima de violència de gènere.

Moció al ple

El passat mes de desembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció del grup municipal de JxCat “per impulsar un fons extraordinari sobre l’energia per ajuntaments i entitats públiques”.

El text considera que “l’Estat espanyol es troba immers en una crisi energètica aguda”, agreujada per “la tradicional mala gestió del mercat energètic”. Tot plegat aboca “moltes famílies a situacions de vulnerabilitat econòmica mentre les empreses de l’oligopoli multipliquen els seus beneficis”, fins al punt d’ingressar 9.000 milions d’euros en 9 mesos, “afegits als 1.360 milions que els han caigut del cel de part de l’Estat”.

La moció fixa la seva atenció en l’impacte que la crisi té sobre els ajuntaments, “que no disposen d’eines per fer-hi front” i que han de pagar “preus tres vegades superiors als de l’any passat” per serveis com l’enllumenat públic. Segons la resolució, “aquesta escalada de preus” i “el veto del Govern espanyol a no fer res per ajudar les administracions a assumir el sobrecost energètic dificulta de manera greu la viabilitat” de molts projectes municipals. Per a JxCat, "la solució passa perquè l’Estat implementi un fons extraordinari per assumir l’alça desproporcionada del cost de la despesa elèctrica dels ajuntaments”.

La moció també demana que es garanteixi “l’accés de tota la ciutadania a l’energia elèctrica com a dret fonamental”, que els ajuntaments catalans elaborin un informe “que incorpori els principals indicadors sobre la despesa energètica i el seu impacte a l’economia local” i que el el govern municipal de Teià dugui a terme “una campanya per donar a conèixer la tasca i els serveis que ofereix l’OMIC”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va denunciar que “hi ha una indefensió de les persones abonades davant les empreses distribuïdores, que moltes vegades es beneficien d'una potència contractada que no necessitem".

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va assegurar que “la feina s’està fent”, tant des de l’OMIC –facilitant les dades estadístiques del servei que es consignen en aquesta notícia i fent esment a les dues xerrades organitzades el 22 de setembre i el 20 d’octubre sobre Mesures d’eficiència a la llar i Entendre la factura de la llum, el gas i l’aigua– com des de l’equip de govern. En aquest punt, Busto va destacar dues “línies de treball”: la concessió d’ajuts econòmics a persones en situació de pobresa energètica i l’aposta per la instal·lació de plaques solars en edificis públics i per la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic, amb la substitució de lluminàries de vapor de sodi per tecnologia LED, amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.

El passat divendres, 20 de gener, va tenir lloc a l’Ajuntament de Montornès del Vallès l’acte de lliurament dels premis als guanyadors del 14è Concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral, al voltant del tema Els petits racons del Parc.

Després de ser rebuts per la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Territori de la població, Mar García, i pel president del Consorci del Parc, Andreu Bosch, els participants a l’acte van assistir a la presentació de la col·leccio virtual d’insectes i artròpodes d’aquest espai natural, així com a una xerrada sobre les tècniques i recursos fotogràfics per acostar-se a aquest tipus d’animals, a càrrec del divulgador ambiental Toni Marí, del Centre de Documentació del Parc Salvador Grau de Vilassar de Dalt. 

A la cerimònia també hi eren l'alcalde de la Roca i vicepresident del Parc, Albert Gil; l'alcaldessa de Vilanova del Vallès, Yolanda Lorezo, ambdós membres executiva del Consorci, i la gerent del Parc, Isabel Cabrera.

Passi de fotografies

A continuació s’hi van projectar les 87 imatges presentades a l’edició d’enguany, corresponents a un total de 31 autors.

Prèviament, el 23 de novembre, el jurat del concurs –format per membres del Consorci del Parc i de la Federació Catalana de Fotografia– es va reunir a la masia can Magarola d’Alella. Fruit d’aquella deliveració, es van concedir quatre premis: el primer, per a José Antonio Ríos Robles per la fotografia titulada Bosque encantado; el segon, per a Gonzalo Jara Giral, per Maresme tropical; el tercer, per a Maria Teresa García Arranz, per Racó arrodonit, i el premi en categoria infantil per a la teianenca Maria Ruiz Zapata per No pot ser! Es tracta d’una fotografia de denúncia de l’incivisme que suposa deixar abandonades a la muntanya les deixalles que generen les mateixes persones van a gaudir de l’entorn natural. La imatge està presa al Mirador de la Cornisa, amb vistes sobre el litoral de Barcelona, i mostra, en primer terme, un parell de bosses plenes d’embolcalls de plàstic, llaunes de begudes i burilles de cigarreta que la mateixa autora va recollir-hi. 

A aquests quatre guardons s’afegeix el premi del públic, escollit a través de Facebook, que va ser per a Rafael Planas Pérez per Ermita de Sant Mateu.

Calendari 2023

A més de fotografies premiades, el jurat va seleccionar altres imatges per acabar d’il·lustrar el calendari del Parc 2023. Totes elles formen part de la mostra fotogràfica itinerant que s’exposarà a les diferents biblioteques i equipaments dels municipis del Maresme i del Vallès Oriental que formen part del Parc de la Serralada Litoral.

L’acte es va cloure amb la inauguració de l’exposició i una degustació de productes de proximitat i vins de la DO Alella.

La Mostra Literària del Maresme fa 40 anys. Fins al 10 de març, la Regidoria de Cultura convida els teianencs i teianenques de totes les edats a escriure un conte, un poema o un microrelat i presentar-los a la fase local del certamen.

Hi poden participar totes les persones residents a Teià o que hi tinguin vincles per motius laborals, acadèmics o de segona residència.

Podeu consultar les bases completes de la convocatòria al peu d’aquesta notícia.

Prosa i poesia

Les bases reguladores del concurs estableixen tres disciplines: prosa, poesia i microrelats. Les dues primeres s’estructuren en cinc grups d’edat: de 6 a 8 anys (grup A), de 9 a 11 (grup B), de 12 a 14 (grup C), de 15 a 18 (grup D), de 19 a 25 (grup E) i majors de 26 (grup F).

Els treballs dels participants dels grups A i B podran ser escrits a mà, amb bona cal·ligrafia. Per als grups A, B i C s’estableix una extensió màxima de 5 folis a una sola cara i a doble espai, mentre que els dels grups D, E i F podran oscil·lar entre les 5 i les 15 pàgines.

Microrelats

Els microrelats són composicions de 140 caràcters com a màxim i el seu estil recorda l’ús del llenguatge que s’utilitza a les xarxes socials.
En aquesta categoria no existeixen grups d’edat. S’hi pot presentar tothom. Les obres hauran de ser inèdites i fetes per un sol autor. La redacció serà en català, sense truncaments de paraules ni abreviacions de cap mena.

Temàtica lliure

La temàtica dels textos i el gènere escollit –prosa, poesia o microrelat– són lliures. Cada autor podrà presentar una sola obra per categoria i modalitat. Els treballs hauran de ser individuals i totalment inèdits, restant-ne exclosos els de naturalesa tècnica o científica.

Termini i veredicte

Els participants disposen de temps fins al 10 de març per lliurar l’original i cinc còpies en paper a l’Ajuntament, la Biblioteca o La Unió. A més, hauran d’adjuntar-hi una còpia en suport informàtic, o bé fer-la arribar per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Un cop s’hagin rebut, els treballs seran avaluats pel jurat de la Mostra i el 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, tindran lloc el veredicte i el lliurament dels premis, que es faran a La Unió en el marc de la Setmana Cultural de Teià.

Les obres premiades en cada grup i modalitat passaran a ser propietat de l’Ajuntament i seran presentades automàticament a la fase comarcal del concurs.

Nous al·licients

Per esperonar-ne la participació, la Regidoria de Cultura ha organitzat a l’Espai can Llaurador tres tallers per afavorir i potenciar l’hàbit de l’escriptura, un de microrelats, amb la periodista Marta Moreno; un altre de guions teatrals amb l’actor Pere Riera, i un altre sobre el llenguatge poètic a càrrec del poeta, escriptor i traductor Miquel Desclot.

A més, i per segon any consecutiu, un dels contes guanyadors de la fase local, escollit a criteri del jurat, serà il·lustrat per un professional. El 2022, l’Ajuntament va publicar els dos primers premis de la categoria B per a nens i nenes de 9 a 11 anys: el conte El gran viatge (1870), de Nico Toril Cabello, i el poema Fugint d’Ucraïna, d’Itziar Casas Esquius, amb il·lustracions de Mercè Tous.