Com cada any per aquesta època, avui dimarts, 16 de maig, s’han iniciat els treballs de manteniment de les franges perimetrals de prevenció d’incendis als veïnats de Sant Berger, Gran Vista i la Molassa després que la Junta de Govern Local va adjudicar-ne l’execució a l’empresa Treballs Forestals Pressegué, per un import total de 12.772 euros (IVA inclòs).

El termini de finalització expira el 15 de juny, abans no comenci el període d’alt risc d’incendi.

Tres àmbits i tretze hectàrees

L’àmbit d’actuació inclou tres sectors del municipi sense continuïtat amb la trama urbana que tenen redactats i executats el corresponents projectes d’obertura i manteniment de franges. Es tracta dels Plans de Prevenció d’incendis en Urbanitzacions (PPU) de Gran Vista, aprovat el 2010; la Molassa, aprovat el 2016, i Sant Berger, aprovat el 2021.

En total s’actuarà sobre una superfície de 13 hectàrees de bosc: 1,85 a Gran Vista, 2,44 a la Molassa i 8,97 a Sant Berger.

Tot i que les característiques del terreny i les condicions de treball són diferents a cada zona, les feines de manteniment cada cop estan més mecanitzades i requereixen menys operacions específiques gràcies a la conservació que s’hi fa amb caràcter periòdic, la qual cosa suposa també un estalvi de costos.

L’Ajuntament té establert un pla d’actuació biennal, de manera que el 2024 es repassaran les franges d’Assumpció-Paradís-Santa Fe, les Delícies i la Vinya-Pi de l’Indià.

Tractament de la vegetació

La Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals, estableix que les urbanitzacions i les construccions aïllades situades en terrenys forestals o en un radi de menys de 500 metres han de disposar d’una franja perimetral de seguretat de 25 metres d’amplada, com a mínim. Aquesta franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat; és a dir, ha d’estar lliure de vegetació seca, ha de tenir un estrat arbori aclarit (menys de 150 peus per hectàrea) i sense continuïtat entre capçades, i ha de presentar un estrat arbustiu estassat.

A més, a l’hora de fer els treballs d’obertura d’una franja cal prioritzar la conservació dels arbres i els arbustos de fusta densa i que necessiten més calor per encendre’s (com l’alzina, el roure i l’arboç) i eliminar prioritàriament les espècies més inflamables (com el pi, el bruc i el xiprer).

L’objectiu principal d’aquestes franges és garantir la seguretat de les persones i dels seus béns en cas d’incendi forestal. Alhora, també tenen la funció de dificultar que un foc originat en un nucli urbà s’estengui als boscos dels voltants.

En el cas de Teià, els treballs previstos són els següents:

- Desbrossada en tota l’amplada de la franja, deixant una cobertura de l’estrat arbustiu del 15% de la superfície, com a màxim, i una distància entre les mates de 3 metres, com a mínim.

- Poda inferior dels arbres fins a 2,20 metres d’altura.

- Estassada del sotabosc, inclosa la vegetació al·lòctona com la canya.

- Trituració de restes vegetals fins obtenir restes menors de 20 cm i repartiment uniforme sobre el terreny.

- Retirada a la deixalleria dels residus que apareguin a les zones de treball durant les tasques de neteja forestal.

Per quart any consecutiu, l’Ajuntament de Teià participa en el festival Poesia i + que impulsa la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. L’edició d’enguany se celebrarà del 27 de juny al 9 de juliol i serà especial per diversos motius. En primer lloc, perquè coincideix amb el vintè aniversari de la Fundació dedicada Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – 2008): poeta, assagista, escriptor, dramaturg i especialista en l’obra de Pablo Picasso.

Coincidint amb l’efemèride, els organitzadors del certamen volen “reivindicar els orígens i reconèixer les arrels per fer foc nou” mitjançant “un retorn a la poesia com a celebració col·lectiva i també com a laboratori i espai d’acollida per a totes les identitats”. En paraules seves, “la divuitena edició del Poesia i + vol ser una aposta radical per la paraula, la recerca i l’experimentació amb nous formats” a través de l’electrònica, l’exploració vocal, les arts escèniques, la performance i la música en general.

Com a “lloc de trobada no massificat” i “espai de descobertes” alhora, el festival Poesia i + “connecta amb el microunivers que l’acull i també amb el món que l’envolta a través d’un diàleg entre generacions i una aposta per la diversitat i pels horitzons amplis en què hi cap tothom”.

Proposta híbrida

El celler romà de Vallmora és un d’aquells “microuniversos” als quals fèiem esment en el paràgraf anterior. El 2020, la pandèmia va obligar a reestructurar l’activitat que s’hi havia programat i la performance poètica que havia de protagonitzar en directe l’artista Laia Estruch es va haver d’enregistrar sense públic i posteriorment es va poder visionar a la seu de la Fundació. D’aquesta manera, la seva actuació es va convertir en la primera instal·lació audiovisual produïda expressament per al festival Poesia i +.

Un cop superades les restriccions sanitàries, el 2021 hi van actuar Salvatge Cor & Meritxell Cucurella, Lu Rois & Santi Careta, i Ikram Bouloum. I el 2022 va ser el torn de Nu Drama, Ariox i The Tyets.

Aquest 2023, la Cella Vinaria serà escenari d’una proposta híbrida especialment concebuda per al lloc i l’ocasió. A mode de recorregut pel jaciment arqueològic, s’hi combinaran “accions, poesia i vi per descobrir tots els racons d’aquest retall d’història vinícola del Maresme”. La Companyia Minimíssima obrirà joc amb un diàleg entre poesia i acordió. Tot seguit, el duet poètic format per Isil Sol Vil i Marina Barsy Janer presentaran una acció inèdita, bella i radical. A continuació la poeta xilena establerta a Mataró Pía Sommer fondrà poesia, acció i experimentació vocal abans de donar pas a Jordi Boldú, que submergirà el públic en una “acció-ritual” especialment creada ad hoc a partir del seu llibre La vinya de Josep Beuys.

La vetllada es clourà amb l’actuació musical de La Sentina, el vehicle creatiu que des de 2006 condueix amb so aspre i contundent Albert Girons: Somatismes (2009), Falconades (2012), Llobregat (2016), 2013-2015 (2019) i Brutalismes (2021). Aquesta vegada, els seus himnes de joia als misteris de la vida comptaran amb l’acompanyament del bateria d’El Petit de Cal Eril, Ildefons Alonso.

Aquesta proposta híbrida –composta d’Accions a la Cella Vinària, a les 19.30h, i La Sentina, a les 20.45h- tindrà lloc el dia 30 de juny. L’entrada conjunta costa 8 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç.

Coneixeu Ca l’Andreu? Hi esteu mai a dins? Doncs el proper dijous 18 de maig teniu l’oportunitat de participar en una jornada de portes obertes. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la propietària de la casa, Elisabeth Castro, i de la Regidoria de Promoció Econòmica per donar a conèixer entre els veïns i veïnes de Teià aquest projecte empresarial de Quilòmetre Zero (Km 0) i el patrimoni arquitectònic del poble.

Ca l’Andreu és un allotjament turístic amb moltes particularitats. D’una banda, per l’encant de la construcció i de l’indret en el qual s’inscriu. I de l’altra, per la cura que s’hi ha posat en la seva rehabilitació i per les característiques i la qualitat de l’establiment, que han estat reconegudes per la Generalitat de Catalunya amb la concessió d’un distintiu únic al municipi: les quatre claus.

Patrimoni històric

Ca l’Andreu és una edificació de planta baixa i pis que forma part de les anomenades Cases d’en Godó, un conjunt de sis torres d’estiueig situats al tram superior del passeig de la Riera. La composició, d’estil modernista, està declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i forma part del Catàleg Municipal de Béns Protegits. A la fitxa corresponent s’hi ressenya que cap de les construccions no és igual, tant pel que fa als elements decoratius com a l’estructura, “però sí que hi ha una certa homogeneïtat entre els primers: la decoració està realitzada fonamentalment a base d’esgrafiats policroms; apareixen realitzats en verd, rosa, lila i groc, formant motius florals i garlandes. Destaquen les línies sinuoses i els coronaments esglaonats i ondulats de les façanes”.

Elisabeth Castro explica que Ramon Godó, el primer comte d’aqueta nissaga vinculada al diari La Vanguardia, va fer construir el complex per atendre els convidats i familiars que venien a visitar-lo a Teià. Més endavant, la finca es va parcel·lar i les cases es van vendre a gent de Barcelona. El pares de l’actual propietària en van comprar una. Ella hi va arribar quan tenia 4 anys i va passar-hi les vacances fins als 17. L’Elisabeth recorda que aleshores “la casa estava abandonada i completament obsoleta”. Per això, ara que l’ha restaurada, l’ha volguda batejar amb el nom de Ca l’Andreu com a reconeixement i homenatge als esforços esmerçats pel seu pare.

Inspiració rural

El 2020 va ser l’any de la pandèmia. En aquell context, l’Elisabeth i la seva parella van decidir reformar l’edifici de dalt a baix esperonats per aquell vincle sentimental que ella hi tenia i per l’oportunitat, incerta, de negoci. La casa es lloga sencera com a allotjament, amb capacitat per a 8 persones. Consta de quatre habitacions dobles equipades amb els respectius banys complets i un de servei. A més, la casa disposa de cuina, sala d’estar amb billar americà i un jardí amb zona de chill out i barbacoa.

Al seu perfil d’Instagram, Ca l’Andreu es presenta com una “casa modernista”. A l’Elisabeth li agradaria poder dir, a més, que és un allotjament rural, però no és possible perquè està a tocar del passeig de la Riera. Però que tècnicament no es pugui acreditar, no significa que aquesta no sigui la seva vocació. A Ca l’Andreu fan bandera del territori, tant dels seus atractius naturals –el Parc de la Serralada Litoral, la Denominació d’Origen Alella i les platges del Maresme– com dels productes i establiments de proximitat, especialment els vins, l’horta i la gastronomia.

De tot i més

“Realment, pots fer el que vulguis perquè tot és a l’abast: senderisme, bicicleta de muntanya, kaysurf, busseig, vela, golf, tennis”... Fins i tot Barcelona és a prop, gràcies a la connexió directa amb autobús. “L’atractiu de l’establiment és la seva ubicació i la relació qualitat-preu”, apunta l’Elisabeth.

Fins a la data, el 80% dels clients són catalans, sobretot famílies i grups d’amics. Entre els estrangers, hi ha una mica de tot: turisme de negocis, grups d’aficionats al motor que van a veure les curses al Circuit de Catalunya a Montmeló, aficionats al futbol amb entrades per al Camp Nou i amants del shopping que es firen a La Roca Village.

Oportunitat única

La jornada de portes obertes del 18 de maig s’allargarà de les 16 a les 19.30h. L’accés és lliure, però es recomana confirmar l’assistència al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Ahir dissabte, 6 de maig, va tenir lloc als jardins de Ca l’Antiga l’acte de lliurament dels premis del Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent de Teià.

L’amfitriona, la galerista d’art Mariàngels Pérez Latorre, va donar la benvinguda als assistents en català, castellà, anglès i francès. A continuació, l’alcalde, Andreu Bosch, va destacar les “complicitats teixides al llarg d’aquests anys per harmonitzar tres sectors com són la flor, el perfum i l’enogastronomia” i es va acomiadar del seu darrer Maridatge dels Sentits “amb un sentiment molt marcat d’agraïment”. “És un dia molt especial que duré sempre al cor”, va dir.

En nom del Beauty Cluster, Ivan Borrego, va ressaltar la importància econòmica de la indústria de la perfumeria i es va mostrar satisfet “perquè el Concurs és de tothom i per a tothom, com ho demostra el fet que cada cop compta amb la implicació de més empreses que amb el seu patrocini contribueix a descobrir joves talents arreu del món”

Dinàmica i presentació del jurat

El jurat de la sisena edició del certamen ha estat presidit pel mestre perfumista Ramon Monegal i ha comptat amb la participació des tres guanyadors de 2022 –Alexandre Vire, Francesco Vidili i María Gil–, les perfumistes Irene Gisbert i Elizabeth Vidal, l’executiu en cap Joan Mateu, la prescriptora Jessica Mignot, el sommelier César Cánovas, l’arquitecta Susanna Cots, la periodista Charo Moreno i els youtubers Andrés Croxatto i Juan López Becerril.

La responsable d’Ainea Perfums, Irene Gisbert, va explicar el funcionament i l’objectiu del Concurs, que consisteix a divulgar la cultura del perfum entre la ciutadania a través d’una nota olfactiva que és diferent en cada edició i que es pot ensumar en diverses perfumeries d’Andorra, Barcelona, Bilbao, Madrid i Saragossa. Enguany, el protagonisme ha estat per a la bergamota, com a homenatge pòstum al mestre perfumista Rossend Mateu.

Durant la cerimònia, la representant de l’empresa italiana Simone Gatto, Rovena Raymo, va descriure els principals atributs d’aquest cítric que es conrea en algunes zones de la regió de Calàbria, i va obsequiar el públic amb bombons aromatitzats.

Trio d'asos

Un cop explicat el procés de selecció dels dotze finalistes, els organitzadors van fer públic la identitat dels guanyadors. El guardó en categoria absoluta va ser per a la composició Bergamote Torrefiee, del perfumista francès Sebastien Lacouture. L’autor va definir la seva proposta com “una fragància unisex amb base de bergamota i notes d’aranja, mandarina i cardamom picant”, i una naturalesa dual procedent de l’extracte de gra de cafè torrat, la vainilla, l’encens místic i el mesc blanc. Per potenciar-ne la frescor, també incorpora te Earl Grey amb gingebre i vetiver.

El premi al millor perfum independent va ser per a Euforia, de l’argentina Nina Lamaison. En un missatge de vídeo prèviament enregistrat, aquesta “creadora d’emocions” va compartir la seva alegria: “És un somni fet realitat. És un honor i un pas molt important per a la meva carrera”. Lamaison va dir que Euforia és el “major exponent artístic de tot el que he fet i una mostra d’empoderament amb molta personalitat i distinció”. “És una poció de valentia i d’autoconfiança que reflecteix una història de superació personal. Posseeix un acord de bergamota estructurat que genera molta energia, llampades i brillantor a qui l’olora, amb un cos floral súper delicat i un fons de molta presència”. En la seva absència, va recollir el premi la seva compatriota Sofía Cavagnaro.

Per la seva part, el perfum escollit pel públic a través dels punts de votació va ser per a Sole Calabrese, de Max Rossa. El perfumista nord-americà, que el 2021 ja va obtenir el premi al millor perfum independent amb Violet Saffron, va relatar que aquest cop “volia crear una expressió senzilla i alhora refinada de la bergamota”. “L’ànima esmolada, picant i pura d’aquest cítric n’és el focus principal, amb notes d’aranja blanca, llima peruana i pebre rosa per accentuar-ne els aspectes metàl·lics amargs, sucosos i aspres”. A més, “per afegir-hi intriga i profunditat”, incorpora gingebre, fusta de cedre, vetiver i Evernia Prunastri o molsa de roure [un líquen que creix sobre el tronc i les branques dels arbres caducifolis].

Acord de notes

Abans de cloure l’acte, Ramon Monegal va donar a conèixer el fil conductor de la propera edició del Concurs. “Com a president del jurat m’han donat el dret d’escollir i he triat el cuir. No és una nota, sinó un acord que és interpretat de forma diferent per cada perfumista. El cuir pot ser un perfum per si sol i un gran modificador molt complex”. Monegal va reconèixer que “és un repte i és una provocació”, i va esperonar tothom a sortir de la zona de confort i “deixar volar la imaginació per obtenir autèntiques meravelles”.

Irene Gisbert va admetre que el cuir “és difícil d’usar i combinar perquè no deixa ningú indiferent”, però “l’originalitat i la creativitat han de sortir de la llibertat de presentar-se a un concurs”. Per això es va sumar a la crida per fer que “l’art del sentit de l’olfacte doni lloc a composicions espaterrants”.

Aquest matí, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, i l’alcaldessa del municipi italià de Massarosa, Simona Barsotti, han tallat la cinta inaugural de la fira dels perfums i les olors. La delegació italiana, que enguany s’allotja a la casa modernista de Ca l’Andreu, es completa amb el director gerent del Consell Municipal, Fabio Longaron, i la representació de l’empresa de perfumeria Oligea, que participa a la mostra amb un estand propi.

Els dos batlles s’han referit a les semblances entre el Maridatge dels Sentits i La Vie delle Erbe e dei Fiori, dues iniciatives de dinamització econòmica dels respectius territoris basades en la promoció dels productors locals de flor i planta a través de l’enogastronomia i altres activitats relacionades amb l’entorn natural.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència del gerent dels Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, Sergi Vilamala, i diversos regidors i regidores de la corporació municipal.

A continuació, el seguici, precedit per la colla de gegants, ha saludat una per una totes les parades de la fira. Aquesta tarda, de 17 a 21h, i demà diumenge, de 10 a 14h, hi trobareu diversos punts d’exposició i venda de perfumeria (Ainea Perfums, Agua de Baleares, Bodhi, Oligea i Rym Aromes), flors (El Món de les Flors), joieria (Els minerals d’Adriana, Laiart Creatiu i Pauet Riba), tèxtil (Bambags), ceràmica (My Pottery Art i Calamar), licors (Tot Natural), i espelmes i encensos artesanals (Spellmes). També hi ha un espai dels Corresponsals i un altre on l’alumnat de 5è de l’Escola El Cim d’articles ven articles fets a mà a través de les seves pròpies cooperatives, Cooper i Coixico, dedicades a l'elaboració de ceràmica i de coixins, respectivament.

Mostra enogastronòmica

A les 11.30h, l’era del restaurant El Nou Antigó ha acollit un enotast organitzat conjuntament amb el Consorci de Promoció Enoturística del Territori de la Denominació d’Origen Alella.

Tant avui dissabte com demà diumenge, podeu tastar els vins de Testuan, L’Artesà del Temps, Celler de Can Roda i Les Costes a la plaça de Sant Martí de 12 a 16h i acompanyar-los amb les propostes culinàries de diversos establiments de la població, com el Forn de Llenya Mateu i La Palma Gran Cafè.