Ahir dijous, 25 de maig, el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya, i l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, van refrendar el conveni de col·laboració per integrar el Centre Arqueològic i Enoturístic de Vallmora (CEAV) dins la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa) com a centre col·laborador. Com a propietari del jaciment, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, el conveni va ser aprovat per la Junta de Govern celebrada el passat 4 de maig, després de donar-ne compte a la resta de grups municipals en la comissió informativa del 20 d’abril.

La formalització de l’acord entre les dues institucions es va celebrar en un acte marcadament simbòlic en què Boya i Bosch es van fotografiar davant del pedestal funerari dedicat a Epictet, el responsable de la producció de vi a la Cella Vinaria de Vallmora com a esclau de Luci Pedani Clement, al segle II dC. El pedestal, que es conserva al magatzem del MAC, li va ser dedicat per la seva vídua, Acília Arethusa, després que Epictet va aconseguir la condició de llibert i va ser nomenat sevir augustal de la ciutat de Barcino.

Els orígens d’aquest conveni es remunten a la passada tardor. A l’octubre, Jusèp Boya i la responsable de l’àrea de difusió, activitats i comunicació del MAC, Anna M. Garrido, van visitar el CEAV amb l’alcalde i el director del projecte Cella Vinaria, l’arqueòleg Antoni Martín, i el mes de desembre Bosch va ser rebut pel seu amfitrió a la seu del museu nacional.

Centre col·laborador

El conveni amb el MAC situa el celler romà de Vallmora entre “els jaciments més singulars i rellevants del país” i suposa l’entrada de l’equipament que gestiona la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià com a “museu col·laborador” d’Arqueoxarxa, amb totes les possibilitats i reptes que això comporta.

A partir d’ara, el MAC i el CEAV col·laboraran en la recerca, conservació, museïtzació, promoció i difusió del celler romà de Vallmora a través de diverses línies de treball, com ara:

- L’assessorament arqueològic i museístic per a totes les actuacions i projectes que l’Ajuntament vulgui implementar al jaciment del celler romà de Vallmora.

- La difusió periòdica, a través del seu web i xarxes socials, de les activitats de recerca, conservació, promoció i dinamització del celler romà que organitzi el centre.

- El suport tècnic i institucional a la incorporació del CEAV als itineraris patrimonials i xarxes de col·laboració museística que impulsi o en què hi participi el MAC.

- La cessió en dipòsit de objectes de les seves col·leccions o altres recursos museogràfics, gràfics i audiovisuals propietat del MAC que puguin completar o enriquir el discurs històric i patrimonial del centre.

- El préstec d’exposicions temporals i itinerants produïdes pel MAC que puguin ser d’interès per al centre i el municipi.

- La col·laboració en l’organització i implementació de projectes de recerca, conservació, museïtzació i difusió del patrimoni arqueològic que siguin d’interès per ambdues institucions.

Per la seva part, l’Ajuntament de Teià es compromet a cedir els recursos museogràfics i audiovisuals relacionats amb el celler romà que puguin ser de l’interès del MAC, així com a participar en projectes de recerca, conservació, museïtzació i difusió del patrimoni arqueològic que siguin d’interès per ambdues institucions.

Comissió de seguiment

El conveni tindrà una durada de quatre anys a partir de la seva signatura, prorrogables per un període addicional. Per al seu desenvolupament i seguiment, es crearà una comissió que es reunirà almenys un cop a l’any i que estarà integrada per l’alcalde o alcaldessa, el director o directora del MAC i un tècnic o tècnica designat per cada institució.

Renovació de confiança

La Cella Vinaria de Teià és l’únic celler romà museïtzat a Catalunya. La reproducció a escala real de dues premses de l’època l’ha convertit en un centre d’interpretació especialitzat en els orígens i el comerç del vi a la regió de la Laietània, una tradició que ha tingut continuïtat fins a l’actualitat dins del territori de la Denominació d’Origen Alella. Aquesta singularitat es fa palesa i es veu refermada, des del punt de vista pedagògic i divulgatiu, pel conreu de tres peces de vinya de propietat municipal.

D’acord amb el Projecte Museològic aprovat el 2006, el jaciment compta amb una zona de 500 m2 on s’ha reproduït la tècnica romana d’emparrat amb posts i pèrgoles de fusta, una altra de 4.500 m2 que recupera la plantació tradicional en vas, i 8.800 m2 amb emparrat modern. Totes tres van ser plantades i han estat mantingudes i explotades satisfactòriament fins avui per la societat Alella Vinícola Can Jonc, en virtut d’un conveni de col·laboració que es remunta a l’any 2009. El passat 6 d’abril, la Junta de Govern va renovar-ne l’acord amb la mercantil Think Big Winery, com a empresa successora l’Alella Vinícola.

Nova aliança

L’atractiu vitivinícola de Vallmora ha afavorit moltes sinergies. El mateix 6 d’abril, la Junta de Govern va donar el vistiplau a un conveni amb el Museu de les cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Feia temps que l’Ajuntament i el VINSEUM treballaven per establir un acord de col·laboració. El maig de 2022, el seu director, Xavier Fornos, va ser al jaciment de Teià per conèixer-lo de prop, i el mes de juliol l’alcalde de Teià i les regidores Èrica Busto i Olga Parra van visitar a Vilafranca del Penedès les noves instal·lacions del Museu, aleshores en construcció.

El protocol de relacions aprovat constata que les dues parts “tenen objectius comuns i complementaris” a través de projectes culturals i iniciatives que fomenten “el coneixement i reconeixement de la realitat del vi del país”. Per això, l’Ajuntament de Teià i el VINSEUM s’han dotat d’un marc legal per intercanviar “projectes d'investigació, museïtzació o divulgació a l’entorn del món del vi, des de l’antiguitat romana fins a les actuals denominacions d’origen vitivinícoles”, així com per cedir-se mútuament “peces de museïtzació” amb caràcter temporal. Per començar, aviat s’exposarà a Vilafranca el signaculum de plom del segle II dC que es va exhumar a Vallmora amb el nom del responsable del celler i que actualment es trobava dipositada al Museu de la Nàutica del Masnou.

Inversions i millores

En els darrers anys, l’Ajuntament de Teià han captat diverses subvencions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona que han anat destinades fonamentalment a la conservació, la recerca i la millora del jaciment.

Fruit del Projecte de Recerca Quadriennal 2022-2025 amb la Universitat de Barcelona, s’hi han fet campanyes d’excavació anuals, que han donat com a resultat la descoberta d’un altar i un déu Lar, així com d’un forn metal·lúrgic, així com d’un forn metal·lúrgic.

A més dels treballs de manteniment, sanejament, consolidació i reposició periòdics de les estructures, paviments i premses, als quals s’hi destinen 6.000 euros de recursos propis, el passat desembre s’hi va instal·lar una passera elevada construïda amb xapa d’acer. Es tracta d’un mirador panoràmic de 12 metres de longitud i 2 metres d’amplada amb vistes als camps de dolia –les àrees d’emmagatzematge del vi, en grans recipients de terrissa semisoterrats– situats ambdós costats: l’inferior, del segle I dC, I el superior, del segle II dC. Aquesta actuació ha estat finançada amb un ajut específic del Departament de Cultura de 17.000 euros i es considera fonamental per millorar l’accessibilitat, així com la comprensió i la qualitat expositiva del jaciment.

De fet, en aquests moments s’estan elaborant de forma totalment artesanal –amb argila i forn de llenya– les rèpliques de dolia del camp inferior, gràcies a una subvenció de 45.000 euros de la Diputació. Aquesta administració també s’ha fet càrrec de renovar i adaptar els continguts i el recorregut de la visita per a les persones amb diversitat funcional, dins del programa La Mirada Tàctil. La inversió de global per aquest concepte ha estat de 9.000 euros, distribuïts en dues fases: 6.000 per a una maqueta tàctil i la retolació en Braille de tota la retolació, i 3.000 per a l’edició de disset vídeos sobre diversos aspectes que es poden activar in situ a través d’un codi QR i que compten amb una intèrpret en llengua de signes en català per a la comunitat sorda signant; subtítols per a la comunitat sorda oralista, i locució en off per a la comunitat amb dificultat visual i per a la resta de visitants.

Primers efectes

Els convenis amb el VINSEUM i el MAC contribuiran a difondre’n les activitats i ampliar el coneixement de la Cella Vinaria arreu del país. Per la seva naturalesa, aquesta col·laboració obre les possibilitats d’acollir al CEAV exposicions d’Arqueoxarxa i la cessió temporal de peces, com el pedestal funerari d’Epictet. Tot plegat pot plantejar a mig termini la conveniència d’orientar les futures sol·licituds de subvenció per destinar-les a l’actualització de la museografia i museologia del centre d’interpretació, que daten del 2009, amb la voluntat de d’harmonitzar l’interès cultural i arqueològic del jaciment amb l’atractiu turístic del complex.

L’Ajuntament de Teià ha adquirit a un quadre del pintor figuratiu Simó Busom per 1.800 euros. Es tracta d’una vista paisatgística del poble que pintada des del lloc que avui ocupa la cerveseria Dit i fet, davant de l’actual parada de bus que hi ha a l’avinguda José Roca Suárez Llanos.

A la panoràmica es veuen, en primer terme, l’arbreda del tram inferior del passeig de la Riera i el passeig del Castanyer. En segon pla hi apareixen representats el dipòsit d’aigües i diverses cases i torres d’estiueig situades entre els carrers de Pau Claris i Josep Folch i Torres, com can Paixau i ca l’Estartús. Més al fons endevinen els xiprers del cementiri, als peus dels contraforts del turó d’en Baldiri.

Obra i trajectòria

Simó Busom va estar estretament vinculat a Teià. Nascut a Barcelona el 1927, va arribar al poble per estiuejar-hi amb la família a inicis de la dècada de 1960, i va continuar fent-ho durant prop de quinze anys. Es va instal·lar en un dels apartaments que hi havia al primer pis de can Tarradas. Tal com explica el seu deixeble Joan Casellas, a Busom “li agradava el paisatge perquè au plein air estava tranquil i concentrat, com un mestre taoista”. Casellas assegura que Busom “respirava Teià amb intensitat”, com queda palès en els seus quadres: “Desenes i potser centenes de quadres seus tenen Teià com a tema o excusa i així, de forma secundaria però preciosa, les seves obres immortalitzen un Teià tan real com ideal”.

El juny de 2017, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) li va retre homenatge amb l’exposició Mirades a Busom, a La Unió. I el novembre de 2020, amb motiu de la seva defunció, l’Ajuntament va voler expressar el seu condol amb una nota necrològica il·lustrada, entre d'altres, amb una fotografia de la pintura que ara ha adquirit.

Compra a un particular

El llenç presenta un bon estat de conservació i fa un metre d’ample per 81 centímetres d’altura, sense comptar el marc. Segons consta escrit al seu darrere, l’obra data de l’any 1973 i hauria estat exposada a la Sala Parés de Barcelona. Per tant, enguany se’n compleixen 50 anys.

Des de llavors, l’obra pertanyia a un particular d’Alella que tenia interès a vendre-la i, abans de desprendre-se’n, va voler consultar l’Ajuntament de Teià. De seguida, la Regidoria de Cultura s’hi va interessar i es va arribar a un acord per a la seva adquisició.

A partir d’ara, el quadre –que es titula Teià, segons figura en una etiqueta– forma part de la col·lecció municipal d’art i es pot veure penjat a la planta baixa de can Llaurador, just a sobre de la llar de foc. Des del primer moment, estava clara la seva ubicació, amb l’objectiu doble de mostrar-lo al públic i de complementar-se amb l’ornamentació de l’esmentada xemeneia.

Petita joia modernista

El setembre de 2016 la masia de can Llaurador va obrir les seves portes com a equipament sociocultural després d’un període d’obres dirigides per l’equip d’arquitectes format per Berta Barrio i Josep Peraire. Encuriosits per la llar de foc de l’edifici, tots dos van voler aprofundir-hi i van dur a terme una breu recerca sobre l’origen i les característiques d’aquell element.

L’única pista que tenien era una la inscripció Butsems & Cia (Pelayo 22. Barcelona) que hi ha al costat dret de la bocana. Segons Barrio, “a principis del segle XX aquestes paraules volien dir modernitat i estil a preus relativament assequibles. Per ser exactes, i segons el catàleg il·lustrat de models i preus de l’època, una xemeneia de pedra artificial costava entre 70 i 110 pessetes, segons si la volies en acabat mat o brillant”.

L’empresa M.C. Butsems –més tard M.C. Butsems & Fradera– va ser fundada el 1875 com a fàbrica de mosaics hidràulics, granet i pedra artificial. De fet, és possible que les rajoles del terra també fossin seves, però no ha estat possible trobar aquest model en el seus catàlegs de mostra.

El 1893, la marca va obrir una botiga de venda de derivats del ciment al carrer de Pelai que l’any 1907 va guanyar el premi extraordinari del concurs anual d’edificis artístics de Barcelona, en la seva versió d’establiments comercials. La dècada de 1920 M.C. Butsems era el fabricant del sector més important del país i bona part de les façanes dels edificis de l’Eixample barceloní portaven el seu segell.

La xemeneia de can Llaurador és feta de ciment pòrtland blanc, sorra, pols de marbre i pigment. Segons Barrio, “és un exemple del sistema de fabricació de pedra artificial de principis de segle. A partir d’un model de guix s’extreia un motlle fet amb cola de conill que només podia ser utilitzat tres vegades. Per omplir el motlle, primer s’aplicava manualment una fina capa de ciment aquós o lletada. Aquesta capa era la que quedaria vista i requeria les mans d’un operari experimentat. La resta del volum del motlle s’omplia amb pasta negra feta amb la mateixa mescla de pòrtland, sorra i pols de marbre, però amb molt poca aigua. El ciment que en resultava era l’anomenada pedra artificial”.

A partir d’aquí, es desemmotllava la peça i començava la feina dels polidors: “Amb els dits embenats per protegir-los i una pedra de carborúndum a la ma dreta i aigua a l’esquerra, anaven polint fins aconseguir la brillantor natural del ciment”. Una peça de pedra artificial com la xemeneia de can Llaurador, podia requerir dels serveis d’un dibuixant, un escultor, l’emmotllador i el polidor. Per tot plegat, i amb independència del judici estètic de cadascú, per a Barrio “és indiscutible que la llar de foc d’aquesta masia conté una petita porció d’història”.

El 29 de maig s’inicia el termini per acollir-se a les convocatòries de beques menjador i ajuts per a la compra de material escolar i llibres per al curs 2023-2024.

Els dos ajuts es podran tramitar fins al 16 de juny a través de l’àrea de Serveis Socials Bàsics, a ca la Cecília, sempre que es compleixin els requisits fixats a les bases. En tots els casos es recomana concertar cita prèvia al telèfon 93 555 12 34 (de dilluns a divendres de 9 a 14h, i dijous de 17 a 20h) o bé per correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Beques menjador

Segons les bases establertes pel Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb el Departament d’Ensenyament, es poden beneficiar d’ajuts individuals al menjador escolar els fills i filles en edat escolar d’aquelles famílies amb rendes inferiors a 11.365,60 euros anuals en cas d’un sol adult sustentador i de 17.048,4 euros en cas que en siguin dos. Per cada infant de la unitat familiar, aquest import s’incrementa en 3.409,7 euros.

Al peu d’aquesta notícia trobareu les bases de la convocatòria, el comunicat a les famílies i el formulari de sol·licitud del Consell Comarcal.

Llibres i material escolar

Per la seva part, l’Ajuntament de Teià destina una partida de 5.000 euros a dotar econòmicament els alumnes de qualsevol centre escolar de primària i secundària –de P3 a 4t d’ESO– empadronats al poble i la unitat de convivència dels quals no superi un determinat volum d’ingressos després de restar-ne un màxim de 614,65 euros en concepte de despesa mensual d’habitatge, ja es tracti d’hipoteca o lloguer. Les bases de la convocatòria estableixen un ajut de 150 euros per alumne.

Al peu d'aquesta notícia trobareu les bases reguladores de la convocatòria, el model sol·licitud, el full de dades bancàries i el llistat de la documentació requerida.

Aquest mes, Teià ha viscut –i viu, encara– una veritable pluja d’exposicions. A les tres mostres relacionades amb el Maridatge dels Sentits –Els dibuixos de l’alumnat de l’Escola El Cim, a la plaça de la Cooperativa; Rossend Mateu Maître Parfumeur, de Marta Mateu, a Ca l’Antiga, i La bergamota, flaire mediterrània, de Jaume Romagosa, a La Unió–, s’afegeixen les tres exposicions de petit format que hi ha instal·lades a la Biblioteca municipal de can Llaurador.

Fins dijous 25 de maig encara hi podeu visitar 25 imperdibles, una proposta lúdica destinada a la quitxalla i a tots els amants dels llibres il·lustrats. Produïda per la Gerència de Servei de Biblioteques de Diputació de Barcelona, 25 imperdibles dona a conèixer, precisament, 25 narracions i àlbums on la imatge té una funció rellevant i que cap infant no s’hauria de perdre en la seva etapa escolar.

Fins al dia 31 hi conviuran l’exposició de pintures abstractes Botànica de Lola Chacón, que representa les plantes com a font de vida, i la mostra col·lectiva Estem als núvols, a càrrec dels alumnes –grans i petits– de l’escola d’art del Masnou Blanc de Guix. S’hi exhibeixen treballs fets amb diverses tècniques: veladures a l’oli, aiguades, acrílic, aquarel·les i peces de fang.

Joe d’Art a Ca l’Antiga

El passat 20 de maig es va inaugurar a Ca l’Antiga l’exposició L’endemà d’ahir, de Joe Dart. La mostra es podrà visitar cada divendres i dissabte de 18 a 21h, i diumenge d'11 a 14h, fins al 18 de juny.

El febrer de 2022, el pintor mataroní va exhibir a La Unió Beautiful sessions i cinc històries d’estiu, un projecte inspirat en la icònica pel·lícula del 1972 Five Summer Stories, de Greg MacGillivray, que es componia de cinc vistes del litoral entre Montgat i el Masnou sobre llenços de 8 metres.

També el 2022, l’artista va participar en el cicle d’exposicions El Maresme de Ca l’Antiga que aquest espai d’art va organitzar per commemorar el 150è aniversari de la masia que li dona nom. Aquella experiència coral de més de dues-centes veus ha esperonat la galerista Mariàngels Pérez Latorre a oferir casa seva als creadors de la comarca perquè aprofundeixin en el seu propi relat del territori.

Joe d’Art és un d’aquests artistes que està “impregnat” del paisatge del Maresme. A L’endemà d’ahir, el seu autor explora la idea del passat i el present dintre dels espais emocionals que ha viscut i experimentat vora el mar Mediterrani en diferents etapes de la seva vida, com la platja de Sant Simó fins a Llavaneres, la riera de Cabrera de Mar i una vista de vinya de Teià i Alella que mirà cap a la immensitat blava.

Com passava a Beautiful sessions i cinc històries d’estiu, també L’endemà d’ahir fa una picada d’ullet al món cinematogràfic, ja que “the day after yesterday” és una frase que apareix en el guió d’una pel·lícula de 2004 anomenada Sideways, del director Alexander Payne.

Homenatge a Romà Vallès

Tota aquesta oferta cultural s'ampliarà ben aviat amb noves propostes expositives a la Biblioteca i una de molt destacada a La Unió. Properament, Teià se sumarà als actes commemoratius de l'Any Romà Vallès per recordar la figura i l'obra realitzada per aquest referent de l'expressionisme abstracte durant la seva estada a la masia de can Monac, entre 1968 i 2001. Els artistes Joan Casellas i Victòria Pujadas seran els comissaris de dues exposicions successives: Romà Vallès a Teià (del 2 al 25 de juny) i Els deixebles de Romà Vallès (del 29 de juny al 23 de juliol).  Com a activitats complementàries, el 2 de juny s'estrenarà la pel·lícula El final de la pintura ha existit tota la vida al teatre de La Palma.

Sota el lema Crea, emociona i connecta, el proper 7 de juny se celebrarà a Montgat la segona Trobada Artesana i Creativa al Baix Maresme: una cita adreçada on es faciliten recursos pràctics, es generen sinergies i es motiva als professionals locals de l’artesania i la creativitat perquè coneguin i posin en pràctica accions que revertiran positivament en les seves activitats econòmiques.

La iniciativa està organitzada pels ajuntaments d’Alella, el Masnou, Montgat, Teià i Tiana, i comptarà amb un equip de ponents de primer nivell i una presentació de l’obra artística i artesana creada col·lectivament a partir del repte participatiu sorgit a la primera edició de la trobada, el gener de 2022.

Programa

La jornada s’estructura en tres apartats, amb temàtiques específiques. El primer àmbit, Crea, començarà a les 9.30h amb una “conversa inspiracional” titulada L'objecte artesanal. La importància del procés, amb tres convidades: Victòria Rabal (artista, mestra artesana i directora del Museu Molí Paperer de Capellades), Lucía Bruni (dissenyadora i creadora de la marca Lucirmás) i Sylvia Calvo (dissenyadora i emprenedora tèxtil en moda circular, i fundadora de la marca Sylvia Calvo BCN).

La segona part, Emociona, començarà a les 11.10 h amb una xerrada-taller titulada Comunicació emocional estratègica, a càrrec de la periodista Flor Calveiro, autora del llibre Desperta la teva història de marca. Aquest taller participatiu permetrà als assistents descobrir com fer servir l'empatia com a estratègia per connectar amb les emocions dels clients i expressar-se amb veu pròpia.

Finalment, la tercera part, Connecta, començarà a les 12.15 h amb el debat participatiu Com apropar l’artesania al consumidor. Canals de venda, en què s’abordarà un dels principals reptes per a les persones artesanes i creadores: la comercialització del producte. La sessió comptarà amb la participació de Mireia Solsona (fundadora i CEO de Mimétik Bcn i especialista a Etsy); David Hierro (gestor del projecte Craftcatalonia, creat per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya); Montse Casas (artesana tèxtil amb botiga-taller al Poble Espanyol), i Neus Ponsetí (comunicadora, il·lustradora i representant de la comunitat artística i artesana La Volta de Sant Narcís, de Girona).

Inscripció

La participació en la segona Trobada d’Artesans i Creadors del Baix Maresme és gratuïta i oberta a tothom. Si voleu assistir-hi, només heu d’emplenar aquest formulari abans del 31 de maig.