Un any més, la Regidoria de Cultura convida els teianencs i teianenques de totes les edats a escriure un conte, un poema o un microrelat i presentar-los a la fase local de la 39a edició de la Mostra Literària del Maresme.

Hi poden participar totes les persones residents a Teià o que hi tinguin vincles per motius laborals, acadèmics o de segona residència.

Podeu consultar les bases completes de la convocatòria en aquest enllaç.

Prosa i poesia

Les bases reguladores del concurs estableixen tres disciplines: prosa, poesia i microrelats. Les dues primeres s’estructuren en cinc grups d’edat: de 6 a 8 anys (grup A), de 9 a 11 (grup B), de 12 a 14 (grup C), de 15 a 18 (grup D), de 19 a 25 (grup E) i majors de 26 (grup F).

Els treballs dels participants dels grups A i B podran ser escrits a mà, amb bona cal·ligrafia. Per als grups A, B i C s’estableix una extensió màxima de 5 folis a una sola cara i a doble espai, mentre que els dels grups D, E i F podran oscil·lar entre les 5 i les 15 pàgines.

Microrelats

Els microrelats són composicions de 140 caràcters com a màxim i el seu estil recorda l’ús del llenguatge que s’utilitza a les xarxes socials.

En aquesta categoria no existeixen grups d’edat. S’hi pot presentar tothom. Les obres hauran de ser inèdites i fetes per un sol autor. La redacció serà en català, sense truncaments de paraules ni abreviacions de cap mena.

Temàtica lliure

La temàtica dels textos i el gènere escollit –prosa, poesia o microrelat– són lliures. Cada autor podrà presentar una sola obra per categoria i modalitat. Els treballs hauran de ser individuals i totalment inèdits, restant-ne exclosos els de naturalesa tècnica o científica.

Termini de presentació

Els participants disposen de temps fins al 8 de març per lliurar l’original i cinc còpies en paper a l’Ajuntament, la Biblioteca o La Unió. A més, hauran d’adjuntar-hi una còpia en suport informàtic, o bé fer-la arribar per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Edició i il·lustració

Un cop s’hagin rebut, els treballs seran avaluats pel jurat de la Mostra i el dia 24 d’abril tindran lloc el veredicte i lliurament dels premis, que es faran a La Unió en el marc de la Setmana Cultural de Teià.

Les obres premiades en cada grup i modalitat passaran a ser propietat de l’Ajuntament i seran presentades automàticament a la fase comarcal del concurs.

Com a novetat, un dels contes guanyadors de la fase local, escollit a criteri del jurat, serà editat i il·lustrat per un professional.

L’Ajuntament de Teià ha fet públic un avís als veïns i veïnes de diversos carrers del centre urbà per informar-los que els propers dies 10, 11, 14, 15 i 16 de febrer es produiran talls de trànsit a causa de les obres de soterrament del cablejat aeri del carrer Berenguer Raudors.

A més d’aquest vial, l’obra afectarà el trànsit de vehicles a motor als carrers de can Bordoy, Mestre Riera, Jaume Balmes, Jaume I, Antonio Machado i el torrent del Doctor Barrera.

Tanmateix, durant l’execució dels treballs es garantirà l’accés als aparcaments particulars circulant en sentit contrari a l’estipulat, prèvia senyalització provisional per part de la Policia Local com a “accés exclusiu per als veïns”.

Calendari d’obra

L’obra es farà en dues fases:

- Els dies 10 i 11 de febrer es tallarà la circulació entre el passeig de la Riera i el carrer Mestre Riera de 9 a 17 h.

En aquest cas, s’habilitarà com a via alternativa el torrent de can Barrera, que passarà a ser de doble direcció fins al carrer de Jaume I. En aquest punt, el trànsit s’incorporarà al carrer d’Antonio Machado, amb sortida al passeig de la Riera pel carrer d'Antoni Gaudí.

- Els dies 14, 15 i 16 de febrer es repetirà el tall, amb el mateix recorregut alternatiu, entre les 9 i les 16 h.

Per a qualsevol aclariment d’informació, us podeu adreçar a la prefectura de Policia en persona (passeig de la Riera, 120) o bé trucant als telèfons 666 53 58 58 o 93 555 71 14.

Els voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Teià han traslladat l’antiga tanca amb cadena que hi havia en les immediacions de la Font del Senglar i l’han instal·lada al tram alt del torrent del Molí, a uns 160 metres de distància del punt inicial.

L’actuació compta amb l’informe favorable del Parc de la Serralada Litoral i de la Policia Local, així com del vistiplau del propietari de l’única finca que s’hi veu afectada, de manera que l’Ajuntament n’ha donat l’autorització mitjançant una resolució de l’Alcaldia.

La mesura pretén dificultar els actes d’incivisme, cada cop més freqüents, que es duen a terme al voltant de la zona de pícnic de la Font del Senglar. Es tracta d’un terreny municipal d’ús públic amb una font natural que compta amb taules, bancs i tanques perimetrals de fusta. L’indret és gestionat per l’ADF, que té cura de la seva conservació, i es troba dins de l’Espai d’Interès Natural del Parc.

Si s’evita que els cotxes arribin fins a la font, l’Ajuntament confia que disminueixin els episodis de brutícia i destrosses en aquest entorn. Com a alcalde de Teià i president del Consorci del Parc, Andreu Bosch, considera “molt trist” haver de prendre aquesta decisió, però els informes de la Policia indiquen que, tot i la vigilància, les restes de botellades i els desperfectes efectuats sobre el mobiliari comú demostren la dificultat per part d’algunes persones de respectar un espai públic tan privilegiat.

A partir d’ara, i en cas de necessitat, les persones amb mobilitat reduïda o que per altres causes justificades vulguin accedir a la zona de lleure de la Font del Senglar hauran de posar-se prèviament en contacte amb l’Ajuntament o a la Policia Local per fer les gestions oportunes.

El passat dissabte, 5 de febrer, La 2 de Televisió Espanyola va emetre un capítol del programa de Las Rutas D’Ambrosio dedicat al Maresme. Es tracta d’un espai divulgatiu de viatges i gastronomia conduït pel xef argentí Gonzalo D’Ambrosio.

El capítol es titula El Maresme més vermell en al·lusió a la tonalitat que tenen en comú el peix de roca de Montgat, les maduixes de la Vallalta, els vitralls modernistes de Canet de Mar i el color de les galtes després beure vi de la Denominació d’Origen Alella.

Després de sortir a pescar rogers o molls, D’Ambrosio va presenciar la subhasta del peix que es fa a Montsolís i més tard va tornar a pujar a la barca per treure uns quants calamars davant la costa d’Arenys de Mar. El cuiner va collir maduixots a Sant Pol de Mar i va beure aigua de la Font Picant d’Argentona abans de posar el punt i final al seu viatge per la comarca al Centre Arqueològic i Enoturístic de Vallmora.

Allí l’esperaven, vestides a la manera romana, les responsables de l’empresa concessionària de la dinamització del jaciment. La sommeliers Rebeca Ruiz i Marta Ribas van explicar a D’Ambrosio que a Vallmora s’hi feia des del segle II a.C. amb una varietat de raïm muscat i que s’enviava a Roma en vaixell. Hi treballava mà d’obra esclava i les àmfores eren marcades amb un signaculum de plom per identificar-ne el productor. Dos mil anys després, aquest segell de qualitat ha estat substituït pel precinte i l’etiqueta de la DO Alella.

Per acomiadar la seva estada al Maresme, D’Ambrosio va cuinar in situ un plat de botifarra amb mongeta vermella i garum.

Si no el vau veure, podeu recuperar el vídeo en aquest enllaç. Hi trobareu el fragment gravat a Teià a partir del minut 42 i mig.

El ple extraordinari de l’Ajuntament celebrat el passat 27 de gener va aprovar una “moció per aclarir la veritat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017”. La proposta, presentada pel grup de JxCat, va rebre els vots favorable d'ERC-Compromís amb Teià i de GT. En canvi, Cs i PSC hi van votar contra.

La resolució pren sentit ara, més de cinc anys després dels fets, arran de les declaracions fetes recentment en seu judicial per l’excomissari de la Policia espanyola, José Manuel Villarejo. Segons ell, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia “espantar Catalunya” quan faltaven poques setmanes per al referèndum de l'1-O, “però va calcular malament les conseqüències”.

Fa tot just un any, Villarejo va assegurar que els serveis secrets havien estat advertits per un confident, però no se li va donar credibilitat perquè es va considerar que la font “no era fiable”. I el 2019 va transcendir que l’imam de Ripoll, considerat el cervell de la cèl·lula gihadista d’Alcanar, va estar en contacte amb els espies espanyols fins al dia dels atemptats. Malgrat tot, el president del tribunal que va jutjar el 17-A a l’Audiència Nacional, Alfonso Guevara, va rebutjar que l'excomissari hi declarés i va declinar investigar els suposats vincles del CNI amb els atemptats, en contra del parer d’alguns advocats de les víctimes.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va recordar que els atacs “van llevar la vida a 16 persones i van deixar 152 ferits”. La moció denuncia la publicació de “notícies que embrutaven la tasca del Mossos en diaris de conegut caire unionista” i sosté que “tot l’entramat que va rodejar l’acte terrorista va posar sobre la taula molts interrogants que a data d’avui encara no tenen resposta”. També critica que “cap dels partits que formen part del bloc unionista hagi permès l’obertura d’una investigació” com han sol·licitat “diferents partits independentistes al Congrés dels diputats”. Per tot plegat, “i per respecte a les persones que van perdre la vida i les seves famílies”, la moció feia quatre “sol·licituds” que la regidora de GT, Núria Andinyac, va demanar que es convertissin en “exigències”:

- Al Congrés dels Diputats, que obri una comissió que investigui les relacions entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i els serveis secrets espanyols.

- A la Fiscalia General de l’Estat, que impulsi la corresponent investigació arran de les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo.

- Al Govern espanyol, que desclassifiqui com a matèria reservada els documents incautats a l’excomissari Villarejo que tinguin relació amb el 17-A.

- Al Govern de la Generalitat, que emprengui les accions necessàries per a aclarir la veritat sobre l’eventual responsabilitat del CNI i altres estaments estatals, arribant a les instàncies que siguin necessàries.

La moció també fa dos reconeixements: un a “la tasca que van tenir aquell dia Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres agents del sistema d’emergències” i un altre a les víctimes, amb la finalitat que el Govern rescabali als familiars i preservi la seva memòria i dignitat”.

En contra

El portaveu de Cs, David Basi, va voler “fer una mica de memòria de la part expositiva” i va recordar que el seu grup al Congrés “va demanar una comissió d’investigació el gener de 2018 i ens vam quedar sols. Llavors se’ns va titllar d’oportunistes perquè en aquells moments sembla que no era prioritari per a als partits que avui donen suport a la moció”.

Basi va rememorar que el març de 2018 l’aleshores director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia davant dels parlamentaris que formaven part de la comissió de secrets oficials, entre els quals hi havia Jordi Xuclà, del PDeCAT, i Joan Tardà, d’ERC, i “tots dos van poder interpel·lar-lo sobre tot allò que van considerar necessari”.

El representant de Cs a Teià va acusar els impulsors de la moció de donar ales a l’excomissari Villarejo –“una persona que dels rumors, la conspiració i el xantatge ha fet la seva professi󔬖 amb la intenció de “fabricar una rondalla simplista segons la qual l’Estat o el CNI van provocar els atemptats amb l’únic objectiu de seguir fomentant l’odi cap a tot allò que sigui espanyol”. “Ja sabem que difamar tot el que és espanyol surt de franc per atiar el sentiment de greuge, però fer-ho tenint en compte que 16 persones hi van perdre la vida ens sembla bastant poc ètic”, va reblar.

El portaveu del PSC, Joaquim Roca, va lamentar que el 2017 es desacredités la feina dels Mossos, “que aleshores es van entendre amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional” en el curs d’una investigació que va concloure amb la detenció de tots els implicats. “Ens sembla bé que s’investigui tot el que faci falts, però que es doni credibilitat a un subcomissari que està imputat per corrupció i moltes coses més, és com agafar-se a un clau roent”. A Roca, la situació “em recorda els atemptats d’Atocha, quan el senyor Aznar diu, 20 anys després, que van ser obra d’ETA”.