Aquests dies, l’empresa de jardineria Tot Verd de Teià està efectuant els treballs de poda de l’arbrat viari del municipi després que el passat 30 de desembre es va formalitzar el contracte per a la prestació del servei d’esporga per als anys 2022 i 2023, per un import global de 76.721 euros. L’oferta guanyadora representa un estalvi del 7% respecte dels 82.496 euros del preu de sortida de la licitació. La durada de l’adjudicació es podrà prorrogar anualment, fins a un màxim de dos exercicis.

L’equip de personal que executa els treballs està format per un enginyer tècnic agrícola, un especialista en esporga i dos auxiliars de jardineria.

Treballs i calendari

El contracte comprèn les prestacions següents:

- Realització dels treballs d’esporga de l’arbrat públic en parada vegetativa.

- Realització de treballs d'esporga en verd, a l’estiu, per corregir si hi ha algun conflicte.

- Recollida de brancatge i de les restes de poda, i retirada immediata.

- Neteja i escombrada de la via pública.

- Transport i descàrrega dels residus a instal·lacions de tractament de biomassa.

D’acord amb el calendari aprovat per la Regidoria de Medi Ambient, els treballs es van iniciar el passat 17 de gener i es perllongaran fins a finals de febrer, aproximadament. Durant aquest període s’actuarà sobre la pràctica totalitat de l'arbrat viari.

Nous criteris

Segons l’inventari del Pla de Poda, Teià té al voltant de 1.300 arbres plantats en vies públiques i zones verdes, de 35 espècies diferents. Els exemplars han estat classificats en quatre grups, segons la seva mida: petits (fins a 6 metres d’altura), mitjans (entre 6 i 9 metres), grans (entre 9 i 15 metres) i molt grans (més de 15 metres). D’acord amb aquesta classificació, n’hi ha 830 de xics, 144 de mitjans, 71 de grans i 272 de molt grans. Per a cadascuna de les tipologies, el contracte estableix els preceptes, consells i processos que l’empresa ha de complir, d’acord amb el plec de prescripcions tècniques particulars del concurs.

Els termes i condicions del servei es troben subjectes al Pla de Poda que l’Ajuntament va encarregar l’any 2019 al biòleg i assessor en arboricultura Josep Selga i que la Junta de Govern Local va aprovar el 8 d’abril de 2020. Aquest document estableix el tipus de poda que hauria de rebre cadascun dels 1.300 arbres durant un període de dos anys. Fins ara, el Pla s’ha executat parcialment i es considera “el document marc, juntament amb el plec, per dur a terme els treballs d’esporga”.

El Pla parteix de la base que, en un entorn natural, “la millor poda és la que no es fa” i assenyala que “la poda genera poda”, ja que “en moltes ocasions les raons de la poda són provocades per les operacions de poda anteriors”. Efectivament, en entorns urbans normalment l’estructura natural dels arbres s’ha vist alterada per la poda cíclica o repetitiva, fruit de les restriccions pròpies dels usos residencials i viaris.

Partint d’aquestes premisses, el Pla de Poda considera que “les principals raons objectives de poda” se circumscriuen a tres supòsits:

- Per la ubicació de l’arbre, amb la finalitat d’evitar i corregir conflictes i interferències amb les edificacions, el trànsit o la senyalització de l’entorn.

- Per risc de fractura i de seguretat per als vianants, ja que les constants agressions que pateixen els arbres provoquen un envelliment prematur.

- Per regular l’estructura de l’arbre de forma anticipada, per evitar problemes o interferències més endavant.

Tipus de poda

D’acord amb aquests supòsits, el Pla de Poda estableix un protocol basat en l’anticipació, la “lectura” de l’arbre, la seva “resposta”, l’eficiència i el respecte.

A Teià, l’esporga es farà només quan sigui necessària i s’aplicaran quatre tipus de poda, segons cada cas:

- Poda de formació, amb la finalitat d’aconseguir l’estructura idònia per a l’arbre atenent a la seva espècie i ubicació. Aquest tipus de poda s’ha de fer en exemplars joves, quan s’acaba el període d’implantació i s’inicia el creixement de la part aèria, i s’ha de deixar de fer quan l’arbre perd el seu caràcter juvenil i passa a l’etapa adulta. Durant la poda de formació només s’eliminaran les branques més baixes progressivament per deixar el gàlib de pas, sense superar mai el terç de l’altura total de l’arbre.

La poda de formació és la poda més econòmica de totes i alhora és la que més pot facilitar la gestió futura. Molts cops no es realitza perquè no es veu una necessitat immediata, però és la més eficient a mig i llarg termini.

- Poda de manteniment per corregir errors que es produeixin en l’estructura de l’arbre i evitar conflictes amb l’entorn. S’aplica a exemplars adults o madurs, i inclou totes les operacions de control i seguiment de l’arbrat. És molt important la seva funció preventiva per detectar possibles alteracions. Per això, si es realitzen inspeccions anuals és molt probable que s’hi pugui actuar de forma selectiva eliminant, per exemple, braços de palanca llargs amb defectes, punts de desequilibri en la capçada o branques baixes que obstaculitzen el pas.

- Poda de reformació, en el cas d’arbres que han estat podats de forma reiterada i que ara presenten una estructura alterada amb més o menys risc de fractura. Es tracta d’una actuació extraordinària que té com a finalitat deixar l’arbre amb una capçada més continguda, baixa i segura perquè es mantingui sense necessitat de més intervencions.

- La poda periòdica o de regulació és aquella que és justifica, per exemple, per eliminar el fruit abans no caigui, com passa amb les moreres o les tipuanes. En endavant, es tractarà d’evitar aquestes espècies en la selecció per arbrat viari. Antigament, la poda periòdica més estesa era la poda de brocada, però en l’actualitat ja no es realitza i ha estat substituïda o bé per la poda d’aclarida o bé per la poda de “caps de gat”, que es caracteritza perquè s’eliminen anualment tots els brots d’emergència i l’extrem de l’eix es va engruixint mica en mica. Per poder passar d’una poda de brocada a una poda de cap de gat s’ha de realitzar abans una reformació. Per la seva part, la poda d’aclarida es basa en l’eliminació selectiva dels reiterats per reduir la densitat i el pes de la capçada amb l’objectiu d’augmentar la penetració de la llum i l’aire i potenciar el desenvolupament de les brotades internes.

D’acord amb el Pla de Poda, la majoria dels 1.300 arbres de Teià són tractats amb podes de manteniment. Hi ha 70 exemplars reben podes de formació i 48 de reformació, i n’hi ha i 62 que s’esporguen de forma de periòdica.

Els plàtans de la Riera

Les esporgues de manteniment que es fan al passeig de la Riera són ara més conservadores i respectuoses amb l’arbre que les d’abans. Això fa que Teià gaudeixi d’una plataneda monumetal en bon estat fitosanitari, malgrat que alguns exemplars –els més castigats per les esporgues dràstiques i reiterades del passat– han estat objecte de reformacions, o fins i tot eliminats, per manca de viabilitat i pel risc que comportaven. Enguany, la Regidoria de Medi Ambient encarregarà una valoració de l’estat dels plàtans per escatir si cal talar algun exemplar més.

Després d’un interinatge de quatre anys, aquest matí ha tingut lloc a la sala de sessions de l'Ajuntament de Teià la presa de possessió de dos agents de la Policia Local com a nous funcionaris de carrera un cop han superat amb èxit la formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el període de prova al municipi.

A l'acte han assistit la cap de la Policia Loca, i l'alcalde, Andreu Bosch, que ha destacat “la prioritat del govern de disposar d'agents funcionaris amb formació per afavorir la professionalització i l'estabilitat de la plantilla, així com la creació d'una estructura d'especialització seguint les directrius de la nova cap”.

A més de les tasques pròpies de seguretat ciutadana, un dels agents farà funcions de policia rural i l'altre se centrarà en l’àmbit de joventut, en col·laboració amb les regidories de Medi Ambient i Cicles de Vida, respectivament.

El ple de l’Ajuntament de Teià celebrat el passat 27 de gener va prendre l’acord unànime de posar el nom de la pianista i pedagoga Maria Canals i Cendrós al futur carrer que connectarà el Camí de Premià de Dalt i el carrer de Ramon Llulll, a Sant Berger. El nou vial serà conseqüència de la urbanització del Polígon d’Actuació Urbanística PAU-14, que donarà dret a l’edificació de quatre cases unifamiliars.

La denominació va ser proposada per la Regidoria d’Igualtat i Drets Civils. La seva titular, Èrica Busto, va esgrimir tres arguments.

En primer lloc, la vinculació històrica i afectiva de la pianista amb Teià. Després d’anys d’oblit, la seva figura ha estat reivindicada des de l’Ajuntament –i més concretament, per la Regidoria de Cultura– amb motiu de la celebració al poble de la diada de pianos al carrer El Maria Canals porta cua des de 2017 i de la inclusió en el programa de la Remor d’un concert per part d’un dels finalistes del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, del 2019 ençà.

En segon lloc, la constatació que el nomenclàtor actual de la població té un biaix de gènere que, a la pràctica, invisibilitza els referents femenins. Dels 170 carrers existents a Teià, només nou tenen referents femenins: la plaça de les Teixidores i Ordidores, el Torrent de les Monges i els carrers de Caterina Albert i Paradís, Dian Fossey, Margarida Xirgu i Subirà, Marta Mata i Garriga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat i Santa Rosalia. Això representa un 5,3% del total, i, d’aquests, només la meitat fa referència a dones concretes amb nom i cognoms.

En tercer lloc, i per esmenar aquesta situació, el ple de la corporació va aprovar el 18 de març de 2021 una moció “per a la feminització del carrerer”. En virtut d’aquell acord, l'Ajuntament es comprometia “a tenir presents a dones referents, prioritzant les del país i locals, a l’hora d’anomenar nous equipaments municipals, espais i carrers del municipi”. Amb anterioritat, el 29 d’abril de 2020, el ple va declarar Teià “municipi feminista” i es va adherir al Decàleg per a la construcció de ciutats feministes. Un dels punts del Decàleg consisteix, precisament, a “generar genealogia femenina per recuperar la memòria històrica i la contribució de les dones al municipi”.

Maria Canals i Teià

Maria Canals va néixer a Barcelona el 1914 i va iniciar la seva carrera internacional de concertista als 15 anys, després de tenir com a professors el seu pare, Joaquim Canals, el pianista Ricard Viñes i el mestre masnoví i fundador de l’Orfeó Català Lluís Millet.

La pianista va arribar a Teià l’1 de juny de 1938, en plena Guerra Civil. La família fugia dels bombardejos de l’aviació feixista sobre Barcelona, primer, i sobre Badalona, després. L’elecció de Teià va ser fruit de l’amistat del seu pare amb el metge Ferran Escofet, propietari del mas Canigó.

En paraules de la mateixa Maria Canals: “Ell em va facilitar unes lliçons a Teià, on hi havia molts refugiats de Barcelona” i “gràcies als senyors Puigoriol, pares de les meves noves deixebles i persones d’una bondat poc freqüent, vaig trobar la manera d’instal·lar-nos-hi tota la família”.

Els Canals van anar a raure a cal Tet, al número 67 del carrer de Francesc Layret, que era com s’anomenava llavors el carrer de Sant Jordi. A cal Tet hi sojornaven i s’hi feien classes de solfeig i piano. A dinar anaven, habitualment, a la Pensión Jardín.

Poc després de posar-hi els peus, el 20 de juliol, el pare va morir i va ser enterrat al cementiri del poble. Des de llavors i en els mesos que va durar aquest “parèntesi obligat” per la guerra, Maria Canals va tenir com a alumnes una vintena de nois i noies, molts dels quals pertanyien a la colònia estiuejant. Entre els seus deixebles s’hi compten Lídia i Núria Escofet Manich, Núria Rossell, Cati Colomer, Carme Julià, Bernat Antolín, Maria Victòria Bonet Godó, Maria Rosa Godó, Rosario Coll Godó, Maria Lluïsa i Montserrat Sabater, Francesc Soler, així com diversos membres de la família Puigoriol-Botey: Maria Eugènia, Immaculada, Roser, Francesc, Jordi, Ricard i Ramon.

El 26 de gener de 1939, un cop acabada la guerra, Maria Canals i molts d’altres se’n van tornar a Barcelona, però van mantenir la tirada pel poble com a estiuejants. El 1943, per exemple, va participar en el festival artístic organitzat a La Palma per recaptar fons per restaurar l’altar major de l’església parroquial, que havia estat malmès pels revolucionaris.

Com a concertista va tocar per Europa i va participar com a jurat en diversos certàmens internacionals, però va preferir sempre centrar-se en l’ensenyament i el perfeccionament musical. Amb el seu marit, l’escriptor i compositor Rossend Llates, va fundar el 1948 l’Acadèmia de Música Ars Nova a Barcelona.

Al final de la seva vida, Canals va voler tornar al poble, “darrere d’una placeta voltada per xiprers gegants, des d’on es veuen vinyes i torrents vorejats de garrofers, i la plana del Maresme”. Per això va ser enterrada el 29 de juliol de 2010 al costat del seu pare.

Homenatge

El 7 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Teià i el Concurs Internacional de Música Maria Canals van retre homenatge a la pianista al seu lloc de repòs, amb un acte que va comptar amb la participació de la seva biògrafa, Ana María Dávila, del director del certamen, Jordi Vivancos, i de diverses interpretacions i lectures a càrrec de Maria Rosa Ribas i de Jordi Jané.

Proposta alternativa

Tot i que la proposta de la Regidoria d’Igualtat va rebre el suport de tots els grups municipals, el portaveu de JxCat va fer algunes puntualitzacions.

Francesc Ribas, que el 2017 era regidor de Cultura i va ser un dels artífex de la recuperació de la figura de Maria Canals a Teià, va plantejar una alternativa: “ens semblaria més bé que es donés el nom de Maria Canals a l’actual carrer de Sant Jordi perquè és on vivia i que el futur carrer de Sant Berger prengués el nom del topònim de l’antic torrent del Mas Ortal". Pel que fa al carrer de Sant Jordi, Ribas va apuntar la possibilitat de “donar al patró de Catalunya un nou carrer en un altre indret del municipi, de nova creació”.

El representant de JxCat va afegir que hauria preferit que la proposta hagués estat “un expedient multiregidories” que involucrés les àrees d’Igualtat i Drets Civils, Cultura i Patrimoni, i Participació Ciutadana, “com fan molts municipis de Catalunya, de tots els colors polítics”.

L’alcalde, Andreu Bosch, va recordar que aquesta era la primera ocasió per poder aplicar l’acord de ple de feminització del nomenclàtor de carrers, va recordar el procés participatiu que es va seguir per al nom de l’Escola Bressol Municipal Els Galamons i no va descartar impulsar nous processos participatius en una altra ocasió.

Per la seva part, la regidora Èrica Busto va recordar que el març de 2006 es va rebatejar el carrer Víctor Català amb el nom de l'escriptora Caterina Albert i Paradís, amb la participació del grup d’opinió Dones21.

Si voleu saber-ne més sobre Maria Canals, podeu veure aquest vídeo de 3 minuts que li va dedicar el programa de TV3 Quan arribin els marcians, el 8 de març de 2018.

Des d’avui, 28 de gener, desapareixen a Catalunya les principals restriccions sanitàries adoptades per la Generalitat amb l’objectiu de contenir la sisena onada de la Covid, llevat del tancament de l’oci nocturn i l’ús obligatori de la mascareta.

A continuació destaquem les principals novetats:

Certificat Covid

A partir d’ara ja no serà necessari per accedir a bars, restaurants i gimnasos.

En canvi, s’haurà d’ensenyar per viatjar a altres països.

Reunions socials

Ja no hi ha límit al dret de reunió, que fins ara era d'un màxim de 10 persones, tot i que es demana evitar les aglomeracions.

Aforaments

Desapareix la limitació d’aforaments en tots els àmbits, que fins ara era d’un màxim del 50% a l’interior de bars i restaurants i d’un 70% al comerç, la cultura i les instal·lacions esportives, així com les cerimònies religioses i civils, les sales de jocs i els parcs d'atraccions.

Bars i restaurants

El límit de 10 comensals per taula passa a ser una recomanació i les taules han de continuar estant a 1,5 metres de distància.

Horaris

Els horaris de tancament tornen a ser els que es regulen per llicència d’activitat.

Toc de queda

Si bé a Teià no era d'aplicació –i als municipis de més de 10.000 habitants ja va decaure el passat 20 de gener–, continuen prohibits les botellades entre la una i les sis de la matinada, i fumar al carrer si no es pot mantenir la distància de dos metres amb altres persones.

Teletreball

El teletreball continua sent una recomanació, sempre que la naturalesa de la feina ho permeti.

Mascareta

La normativa d’ús de la mascareta depèn del Govern espanyol, que manté l'ordre vigent des d'abans de Nadal que obliga a portar-ne també al carrer.

Situació a Catalunya

La Generalitat ha decidit eliminar la majoria de les restriccions coincidint amb els primers senyals de desacceleració de la sisena onada, tot i que les xifres de contagi són encara molt elevades si es comparen amb l’última reobertura, l’octubre de 2021. Aleshores, hi havia menys de 100 malalts de Covid a les UCI i 345 hospitalitzats. Ara, segons les dades d’aquest dijous, els ingressats a les UCI són 470 i a planta hi ha 2.949 persones. És a dir, s’han multiplicat per cinc i per vuit els malalts crítics i els ingressats.

En general, la protecció de les vacunes –especialment de les terceres dosis– i les característiques pròpies de la variant òmicron, amb un grau de severitat inferior a les mutacions anteriors, han evitat el col·lapse hospitalari, però han saturat l'assistència primària. Dies enrere, el Departament de Salut calculava que l'òmicron havia infectat el 10% de la població catalana mentre el nombre de morts per Covid des de l'1 de gener ascendeix a més de 700.

Situació a Teià

Teià, com la resta del país, travessa un escenari de màxima transmissibilitat, amb unes xifres de rècord que trenquen totes les estadístiques registrades fins ara. Ahir, l’índex de risc era de 6.556 punts, al mateix nivell, si fa no fa, que el conjunt del país.

La incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants a Teià és avui de 5.909 punts, amb un total de 401 casos durant aquest període. En els últims 7 dies, els casos detectats amb PCR i test d’antígens ascendeix a 217 persones. Això significa, que en tan sols 15 dies s'han produït a Teià el 30% de tots els contagis detectats des de l'inici de la pandèmia, el març de 2020.

En aquests moments, la taxa de reproducció ponderada setmanalment (rho7) al municipi és d’1.03 punts. Es tracta d’un bon senyal, ja que aquest indicador s’ha anat reduint en els darrers dies creix i s’acosta cada cop més a 1. Per sota d’aquest valor es considera que l’epidèmia va de baixa.

Incidència escolar

Segons dades del Departament d'Educació, actualment hi ha confinats un total de 21 alumnes de l'Escola Bressol Municipal Els Galamons, 30 alumnes de l'Escola El Cim i 5 de l'Institut Turó d'en Baldiri.  

Nova vacunació

També avui, 28 de gener, s’inicia la vacunació de la tercera dosi a les persones de 18 a 29 anys. Podeu demanar cita prèvia en aquest enllaç.

Més d’una cinquantena de persones van participar ahir, 25 de gener, en la primera Trobada Artesana al Baix Maresme organitzada pels ajuntaments d’Alella, el Masnou, Montgat, Teià i Tiana, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

La jornada va superar totes les expectatives, ja que les places per assistir-hi presencialment es van esgotar força dies abans. Per tal que ningú no es perdés els tallers i les xerrades impartides pels ponents, l’organització va retransmetre la sessió en directe a través del canal Youtube de l’Ajuntament del Masnou. Si voleu, podeu recuperar-ne la gravació a la pàgina web de la Trobada Artesana. Properament, a més, s’hi podrà trobar un vídeo de resum.

Objectius

Amb el lema Inspira’t, enforteix-te i enfoca’t, la Trobada Artesana s’adreçava a professionals dels sectors de l’artesania i la creativitat, amb l’objectiu de fer créixer els seus projectes empresarials, fer xarxa, facilitar recursos pràctics i donar a conèixer experiències d’èxit de persones que han convertit l’artesania en el seu estil de vida. Per això, la jornada va comptar amb ponents de primer nivell que són referents en els seus respectius àmbits.

Repte participatiu

Abans de la cloenda, un col·lectiu de creadors i creadores locals encapçalat per Cristina Martorell (Melmelària), Anna Albert (Art en seda) i Laura Vilà (Canalla BCN) va presentar en públic el repte artesanal participatiu del Baix Maresme. Es tracta d’un projecte obert a tots els artesans i artesanes que vulguin apuntar-s’hi i que culminarà amb una exposició conjunta. Per participar-hi, només cal posar-se en contacte amb el grup impulsor a través de l’adreça electrònica Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

La intenció és que la mostra reuneixi creacions de les diverses branques de l’artesania, seguint un fil conductor: que els diversos elements siguin representatius del territori del Baix Maresme. Les persones que hi participin s’agruparan en funció dels diversos oficis i especialitats artesanes. L’exposició final mostrarà també el procés creatiu que hauran seguit els creadors i creadores i cadascun dels grups.