Demà divendres, 1 d’octubre, a les 19h, s’inaugurarà a La Unió l’exposició Mirades a Frederic Viñals, organitzada pel Grup d’Artistes de Teià (GAT). La mostra vol ser també un acte de justícia amb “el pintor de la llum i el color” i compta amb la participació d’artistes locals com Divina Cabezón, Joan Maria de Castellar, Àngels Estella, Glòria Ferreró, Pilar Garcia, Mercè González, Le Pape, Josep Lluís Losada, Tònia Minguet, Irene Montero, Andrés Ordóñez, Josep Pujol, Mariló Pujol, Rosalia Raméntol, Jordi Santmiquel, Carmen Suárez, i Tina.

L’acte d’obertura estarà amenitzat pels alumnes de l’Escola de Música Cadença i el dia 3 a les 12h s’hi farà una visita comentada.

Vinculat al poble

Frederic Viñals i Yscla (1913-2012) va néixer a Barcelona, al Poble Nou, i va viure molts anys a Sant Andreu, però va estar molt lligat a Teià, on tenia casa i hi feia llargues estades. Com explica el museòleg, historiador i crític d’art Ramon Casalé, “aquesta relació amb la població ha permès que ara tinguem l’oportunitat de gaudir d’una exposició retrospectiva, que també serveix d’homenatge a una trajectòria creativa de gairebé vuit dècades, ja que va morir els 99 anys” sense que la seva obra hagués estat mai exposada a Teià.

La seva producció pictòrica i dibuixística se centra principalment en el paisatge, sobretot el rural, encara que també va conrear la marina, el retrat, la figura i la natura morta, i, en el cas particular de Teià, serveix de document gràfic per recordar com era el poble durant la primera meitat del segle XX, ja que molts dels seus indrets han sofert canvis o han desaparegut.

Paisatgista i impressionista

Tot i que va ser bàsicament autodidàctica, Viñals va assistir a diverses acadèmies i va seguir els mestres que li interessaven per millorar les seves capacitats expressives, com Joquim Mir, Ramon Calsina, Francesc Serra, Pere Marra, Frederic Lloveras o Francesc Labarta, conegut pel seu paisatgisme preciosista d’un gran detallisme. També va realitzar alguns viatges per Europa, concretament a París i Amsterdam, que li van permetre conèixer de prop els grans mestres impressionistes i els paisatgistes holandesos i anglesos. “Per tant –diu Casalé–, Viñals va beure de diverses fonts per després buscar el ser propi camí creatiu, sobretot des de la vessant naturalista”.

Viñals va ser fidel sempre a l’impressionisme, tot i la puixança de tendències avantguardistes com l’informalisme i l’art conceptual. Segons Casalé, l’artista “va voler seguir fent el que veritablement li agradava i se sentia més còmode. Per això les influències més properes no li van produir cap mena d’efecte”.

Tècnica pictòrica

A nivell pictòric, les tècniques més emprades per l’autor són l’oli, l’aquarel·la i la cera. Quant al dibuix, utilitzava sovint diversos llapis, carbonet, retolador i tinta. Casalé explica que “tots aquests procediments tècnics els aplicava damunt d’una tela, cartró o paper, amb igual dedicació i interès, ja que no diferenciava la pintura del dibuix perquè ambdues li permetien obtenir els resultats desitjats.

A vegades el dibuix era l’esbós d’un quadre, però en altres ocasions era l’obra original, i tenim infinitat d’exemples de Teià, on representava els seus carrers, camins, rieres i cases”.

Llum i color

El seu estil destaca per dos aspectes: la llum i el color. Els olis estan impregnats d’una lluminositat que s’estén per tot el quadre, però principalment pels celatges blavosos, vermellosos i ataronjats dels crepuscles o albades. El crític Juan Cortés destacava dels seus paisatges que “no es perdia en cap moment en detallismes inoperants”.

El color anava relacionat amb la llum, mitjançant una pinzellada solta, vigorosa, consistent, equilibrada, ordenada i a vegades densa i gruixuda, emprant tota gamma de colors. Per això un altre crític com Angel Marsà comentava que el color que aplicava anava en consonància amb la llum.

“En conjunt –conclou Casalé–, podríem denominar la seva pintura com a naturalista, sobretot pel seu contacte directe amb la naturalesa, o el que és el mateix, au plein air, dins de la tradició mediterrània”.

Carrera estroncada

Com explica el seu fill Pep, “el pare no va viure mai de la pintura, entesa com a font principal d’ingressos. Més aviat va ser un exemple més d’aquells a qui la Guerra Civil va escapçar una possible i brillant carrera artística. Va fer exposicions, va visitar moltes sales d’art, va pintar molt al llarg de la seva vida, però no es va moure mai pels cenacles artístics de l’època, si exceptuem el Reial Cercle Artístic. Era conegut i valorat, però no formava part del món públic i publicat de la pintura catalana del seu estil i la seva època”.

Per tot plegat, Mirades a Francesc Viñals representa una oportunitat magnífica per atansar-se a l’artista i la seva obra.

Ahir, el president de la Generalitat Quim Torra va pronunciar a La Unió la conferència 1714, la caiguda de Catalunya, com a colofó dels actes institucionals de l’Onze de Setembre a Teià.

Torra va explicar que “avui és un dia molt trist perquè es compleix justament un any que em van inhabilitar. Per això aquest acte em va bé per evadir-me”.

La regidora de Cultura, Olga Parra, va presentar-lo “com a president, però també com a escriptor, editor, articulista i activista”. “Sóc un intrús en tot, també en la política”, va admetre Torra: “Sóc llicenciat en Dret i he desenvolupat la meva carrera professional en una empresa d’assegurances”. En to distès, va confessar que és “un fetitxista del 1714 i de la reina Cristina de Brunsvic”, l’esposa de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Com a antic director del Born Centre Cultural, Torra no va estalviar crítiques a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “S’ho ha carregat tot amb la voluntat de no explicar què va passar-hi” fa tres segles. “Se sap que Felip V era boig i odiava els catalans. La repressió va comportar l’enderroc del 25% de les cases de la ciutat per construir-hi la monstruosa fortificació de la Ciutadella i va obligar els seus habitants a arranar-les fins a un metre d’altura”, va contextualitzar.

Causes de la guerra

Després que les Corts l’acceptessin com a rei el 1702, les institucions catalanes van declarar la guerra a Felip V l’any 1705. És l’anomenat “pacte dels vigatans”, que segellava l’aliança amb Anglaterra. “Les desavinences exploten per interessos comercials”, ja que els catalans tenien preferència pels mercats atlàntics i veien en França un competidor, “i per la manca de respecte als drets i llibertats del Principat”.

Com a nét del rei Sol, Lluís XIV de França, Felip V era un monarca absolutista. Aquest model posava fi al pactisme de les classes dirigents catalanes. Segons Torra, “el pactisme era un formidable joc de pesos i contrapesos de la burgesia incipient i la vella noblesa” per obtenir i defensar nous privilegis. L’ascens de la dinastia borbònica, centralista i uniformitzadora, “es contraposa una vella manera de ser i de fer, defensada als tribunals per prestigiosos juristes i molt similar al de les ciutats-estat italianes o els principats i ducats alemanys”.

Fases del conflicte

Torra va distingir dos períodes: la Guerra de Successió pròpiament dita, fins al 1713, i la Guerra dels Catalans, que s’inicia el juliol de 1713 amb la decisió de la Junta de Braços de proseguir la “guerra a ultrança” contra Felip V i acaba l’Onze de Setembre de 1714.

Per a Torra, “són uns fets gravíssims que representen la pèrdua de l’Estat català i la submissió a l’Estat espanyol”, per la qual cosa es tracta d’una “data gravada al cor dels catalans que ens recorda, any rere any, que encara no hem recuperat les llibertats perdudes”.

“Apreteu”

L’acord de la Junta de Braços es va adoptar “gràcies a l’empenta del braç civil”, que va arrossegar els estaments nobiliari i eclesiàstic, i va proscriure la dinastia borbònica: “Jamai els catalans tindrem un rei Borbó”. En aquest escenari, molts nobles van abandonar la ciutat i es van refugiar a Mataró. “La tercera via, que en diríem ara”, va ironitzar.

Tres idees

Al llarg de la seva exposició, el ponent va subratllar “tres idees”:

- Com a fill de la Selva, va reivindicar “una visió de la Guerra de Successió des de comarques”: “Si Barcelona resisteix és perquè al seu darrere hi ha tot un país i perquè Mallorca segueix la guerra encara un any més”. Torra va destacar el paper de la guarnició de Cardona i de “l’exèrcit exterior” del marquès del Poal, així com la importància dels subministraments de queviures “que entraven de nit a la ciutat procedents de les Illes o en petites embarcacions des del Maresme”.

- “Els catalans no tenim cap malastrugança que ens obligui a perdre fatalment totes les batalles. Fins al mateix dia la capitulació, hi havia possibilitats reals de guanyar la guerra, fruit d’unes aliances internacionals sòlides i correctes”. Torra va recordar que l’exèrcit austricista va ocupar Madrid el 1706 i que el 1714 “l’ambaixador català a Londres, Pau Ignasi de Dalmases, aconsegueix que el rei Jordi auxiliï Barcelona, però la flota anglesa hi arriba el 18 de setembre”.

- Torra va contraposar el substrat popular a l'esperit marcial de les Dues Corones, Castella i França. “Són els mateixos ciutadans que defensen la ciutat a través de la Coronela, una milícia formada pels gremis d’artesans comandada per ciutadans honrats, com Sebastià Dalmau”.

Heroi teianenc

L’ocupació militar d’Aragó, el Regne de València i la ciutat de Lleida el 1707 va desencadenar la crema i saqueig de moltes viles, com l’assalt de Teià el 4 d’agost de 1713. Aquí hi tenia casa i terres la família Dalmau, una nissaga d’adroguers establerta al barri de la Ribera. Torra va explicar l’origen de la seva fortuna i va esmentar l’avi Sebastià Dalmau “el vell”, el pare Amador i el nét Sebastià, als quals va definir com “uns Medici a la catalana”. “Els seus préstecs van permetre a la Generalitat aguantar durant l’últim any i finançar moltes operacions militars i la compra de queviures”.

“Sebastià Dalmau va ser capità del seu propi regiment, el de la Fe”. Es tracta d’una “figura molt coratjosa i alhora molt equilibrada”. Segons Torra, “és a la Champions de la Guerra de Successió, al costat de Rafael Casanova i Antoni Villarroel. Dalmau és una de les poques persones que en el tram final decideix les coses i una de les dues que negocia els termes de la capitulació amb el duc de Berwick”.

Per al president, “els pactes que fas amb els espanyols no serveixen de res perquè no es respecten. El dia 13 es lliura la ciutat i s’inicia una repressió terrible que suposa el primer gran exili de catalans i l’empresonament de molts altres fins al 1725”. Entre els que marxen a la cort de Viena hi havia Sebastià Dalmau, “un dels grans herois de la història de Catalunya de qui encara no n’hem localitzat la tomba”.

Recepció i dedicatòria

Al final de l’acte, l’alcalde, Andreu Bosch, va felicitar Torra “per una hora deliciosa d’enriquidora conferència, mescla d’erudició i pedagogia”. Bosch es va declarar “content de poder endolcir aquesta trista i malaurada efemèride de la inhabilitació”, i va lliurar al president un exemplar del llibre commemoratiu del centenari de Toni Batllori Jofre i una reproducció del signaculum romà de Vallmora.

A continuació, alguns membres de la corporació municipal van acompanyar Torra al saló de sessions de l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor amb aquesta dedicatòria: “Als veïns de Teià, ciutat dels Dalmau, que tan importants van ser en la Guerra de Successió. Gràcies per preservar la seva memòria i la seva lluita, que també és la nostra d’avui: la llibertat de Catalunya!”.

El ple municipal del passat 23 de setembre va aprovar per unanimitat una moció d’ERC-Compromís amb Teià per exigir al Govern espanyol que adopti mesures per frenar l’escalada de preus de l’electricitat, que ha generat una “gran alarma social”.

El text denuncia que l’especulació amb el preu de l’energia “ha esdevingut un problema estructural que afecta milions de famílies i que ocasiona una clara pèrdua de competitivitat per al teixit empresarial”. El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va criticar “la lògica del mercat oligopolístic” i “els enormes beneficis que generen les elèctriques a partir d’un bé essencial” mitjançant “el buidatge dels embassaments”.

La moció constata que “la rebaixa de l’IVA i la suspensió temporal de l’impost a la generació s’han demostrat clarament insuficients” i advoca per una reforma a fons del sistema “que doni pas a un model més diversificat amb participació de la ciutadania mitjançant l’impuls de les comunitats energètiques locals, les cooperatives energètiques i l’autoconsum basat en energies renovables”. Per això insta l’Estat a implantar-hi “un mecanisme de control públic amb un sistema de preus just, equitatiu, competitiu, sostenible ambientalment i transparent”, tot abocant-hi “els recursos procedents dels fons Next Generation de la Unió Europea”.

Repercussions locals

Molt previsiblement, l’increment de la factura elèctrica farà crèixer la pobresa energètica entre la població, i molts veïns i veïnes s’adreçaran als seus ajuntaments per demanar-los ajut. Davant d’aquest escenari, la resolució sol·licita a l’Estat “un fons extraordinari a favor del món local per cobrir l’augment de sol·licituds que estan rebent els Serveis Socials” i “l’ampliació de la cobertura del bo social per reduir la càrrega a les famílies més vulnerables”.

En l’àmbit municipal, l’Ajuntament de Teià “es compromet a executar actuacions d’estalvi energètic en els equipaments municipals, facilitar els projectes d’autosuficiència energètica i promoure la sobirania energètica mitjançant l’impuls d’una comunitat energètica local que permeti fer arribar energia neta i de proximitat a tota la població”. En aquest punt, els grups de Cs i el PSC van tornar a expressar dubtes sobre la lentitud i els obstacles dels Serveis Tècnics a les instal·lacions particulars de plaques solars. L’alcalde, Andreu Bosch, va atribuir-ho a un pic de feina en el departament i va assegurar que darrerament se n’han autoritzat moltes.

Suport al refugiats

El ple va aprovar una altra moció d’ERC “en defensa dels drets humans i per promoure l’acollida i l’asil de persones refugiades de l’Afganistan”. El text va rebre el suport de JxCat i GT, mentre que els grups de Cs i el PSC s’hi van abstenir.

El representant de Cs, David Basi, va lamentar que “les nostres aportacions s’han rebutjat dues hores abans d’iniciar el ple” i va assegurar que “compartim el fons de la declaració institucional, però no la forma. No és una declaració que busqui el consens, que hauria estat facil, sinó no un acte de propaganda”, va concloure.

El regidor del PSC, Joaquim Roca, va defensar que “el govern d’Espanya ha dut a terme de forma inequívoca l’evacuació de persones i famílies afganeses, en coordinació amb altres països”, i va precisar que “encara ara se segueixen fent tramitacions”. Roca va dir que la mateixa moció s’havia pogut transaccionar en altres ajuntaments “i aquí no s’ha discutit” perquè “s’ha presentat de forma unilateral”. A més, “creiem que s’ha quedat molt curta i superada en el temps”, va reblar.

La portaveu d’ERC, Èrica Bustos, va assegurar que les alternatives de Cs i PSC “diuen el mateix que la moció amb altres paraules” i l’alcalde va convenir que “la transacció és un mecanisme útil per cercar el consens, però també és legítim que de vegades el grup proposant vulgui mantenir el text original” per raons de matís polític.

En aquest cas, el text critica la intervenció “colonial” de la coalició internacional i de les seves “forces d’ocupació”, que “no han servit per evitar el col·lapse de les institucions, ni per assentar les bases d'un futur millor per a la seva població”. La moció exigeix que la Unió Europea cessi “la venda d’armes a tercers països que donen suport polític i material al règim talibà” i demana a l’Estat espanyol que “obri un contingent per gestionar l’acollida de refugiats des de Catalunya, i que la Generalitat redistribueixi als ajuntaments els recursos econòmics necessaris”.

Neteja de la riera

En el torn de preguntes dels regidors, el PSC va reclamar “una mica més de cura” a l’hora de retirar les pedres i la sorra del passeig de la Riera, especialment pensant en les persones amb afeccions respiratòries, després de l’episodi de pluges de la setmana passada: “Hi havia una gran polseguera. Semblava el Londres antic de les pel·lícules i no es podia circular sense mascareta”.

El responsable de Serveis Municipals, Jordi Casanovas, va atribuir la situació a una tempesta “excepcional” que va deixar “molts punts crítics”. Va explicar que “la prioritat ha estat netejar primer les rotondes i els accessos als veïnats de muntanya, els torrents i els passatges per entrar a les cases” i que “un cop garantida l’accessibilitat, i sempre que no torni a ploure, aleshores es fa una neteja a fons del passeig i de la resta de carrers”.

En aquest punt, l’alcalde va recordar que l’Ajuntament aspirar a soterrar la Riera i va anunciar que ben aviat l’Agència Catalana de l’Aigua remetrà l’actualització del projecte executiu de l’obra per aprovar-lo al ple. “Llavors haurem de buscar els 8 o 9 milions d’euros de finançament, a través del Ministeri de Transició Ecològica”, per la qual cosa va demanar el suport de tots els grups, especialment del socialista.

Podeu recuperar la gravació de tota la sessió plenària clicant en aquest enllaç.

El ple municipal celebrat el passat dijous, 23 de setembre, va aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic (PEM) d’adscripció de la finca dels pisos dels mestres a la clau HD (dotacional pública) establerta a l’article 107 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

L’acord definitiu segueix a l’aprovació inicial adoptada per resolució de l’alcaldia el passat 21 d’abril i es produeix després que l’expedient hagi rebut l’informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.

Proper pas

L’alcalde i màxim responsable de l’àrea d’Urbanisme, Andreu Bosch, va explicar que “aquest és el darrer tràmit per poder encarregar aquesta tardor el projecte executiu perquè, un cop redactat i aprovat, puguem licitar l’obra dins del primer trimestre del 2022”.

Bosch va deixar clar que es tracta d’una actuació prioritària des de la perspectiva local, “a la qual volem destinar el gruix dels ajuts del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, mitjançant una subvenció que ja tenim confirmada”.

Estudi previ

A l’hora d’encomanar el projecte executiu, l’Ajuntament compta amb un estudi de viabilitat fet per la Diputació, que facilitarà molt la feina. Es tracta d’un document tècnic que analitza l’estat de l’edifici des del punt de vista jurídic, urbanístic, arquitectònic i econòmic, i que planteja diverses alternatives per al desenvolupament i gestió d’un projecte d’habitatges de lloguer.

Estat actual

L’immoble dels pisos dels mestres és un edifici plurifamiliar aïllat de 8 habitatges de titularitat municipal que es va construir l’any 1972 al carrer de Josep Puigoriol per destinar-lo a residència del professorat de l’Escola El Cim, per la qual cosa forma part de la mateixa unitat cadastral que el col·legi i està qualificat en el POUM com un equipament educatiu en ús. Però aquesta descripció no correspon a la realitat actual. Els pisos fa temps que són buits i l’edifici es troba en una situació de conservació precària.

L’abril de 2018, el ple de l’Ajuntament va donar curs a un expedient per sol·licitar a la Generalitat la desafectació de l’edifici com a condició sine qua non per rehabilitar-los i destinar-los a “habitatges en règim de lloguer a preus assequibles i socials destinats, preferentment, al col·lectiu de gent jove que marxa del municipi per manca d’oferta”.

Masoveria o lloguer

Aleshores, l’Ajuntament va sol·licitar a la Gerència d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació un estudi de viabilitat de masoveria urbana. Es tractava de valorar les possibilitats i el cost que suposaria la rehabilitació dels pisos de manera participada entre els seus adjudicataris i l’Ajuntament. Al final, aquesta opció ha estat descartada per les dificultats de gestió i perquè l’envolvent de l’edifici requereix una intervenció de conjunt.

Per tot plegat, les conclusions de l’estudi advoquen perquè sigui l’Ajuntament, a través d’un operador extern, qui dugui a terme totes les obres i que, posteriorment, obri un procediment d’adjudicació en règim de concurrència i un sorteig públic per adjudicar-hi els habitatges.

Característiques dels habitatges

L’edifici consta de quatre plantes, amb una escala central i una distribució simètrica de dos habitatges a cada estatge. La superfície útil de cada pis és de 69 metres quadrats, repartits en una cuina, un menjador, un lavabo complet, tres habitacions, un petit traster, un pati de ventilació interior i una galeria exterior tancada amb gelosia d’obra. Els habitatges no tenen garatge i no disposen de cèdula d’habitabilitat ni de certificat d’eficiència energètica.

Aspectes arquitectònics

L’estudi de la Diputació conclou que l’estructura de l’edifici està “en bones condicions” i que i la distribució interna “és vàlida per l’ús que se li vol donar”. A més, l’escala d’evacuació presenta les dimensions necessàries que estableix la normativa antiincendis.

La diagnosi també detecta mancances significatives, com ara filtracions d’aigua des de la coberta a l’interior de l’edifici, manca d’escomesa d’aigua, absència d’un circuit d’aigua calenta sanitària o preexistència de canonades de plom, així com de baixants i dipòsits de fibrociment.

Per posar-hi remei, el document advoca per fer-hi “una intervenció important” que garanteixi l’estanqueïtat del bloc i per actuar sobre les instal·lacions comunes: aigua, telecomunicacions i electricitat.

Cost dels treballs

Segons els primers càlculs, el cost de global de la intervenció s’elevaria a 563.137 euros, amb una repercussió de 70.392 euros per habitatge, incloent-hi la part proporcionals dels espais comunitaris.

D’acord amb els preus del mercat immobiliari, el lloguer mig d’un pis d’aquestes característiques a Teià costaria uns 780 euros mensuals. En canvi, el preu de referència de l’habitatge social de règim general a la zona A, en la qual es troba situat el municipi, seria de 481 euros al mes (a raó de 7 euros per metre quadrat útil), un 38% més barat. En termes financers, aquest preu permetria amortitzar la inversió en un termini de quinze anys des del moment del lliurament de les claus als primers llogaters.

Situació jurídica

A partir d’ara, l’Ajuntament disposa d’un mes per remetre l’acord i la documentació tècnica completa de l’aprovació definitiva del PEM per part del ple municipal a la Comissió Territorial d’Urbanisme, abans de ser publicat als mitjans oficials (Butlletí Oficial de la Província i Diari Oficial de la Generalitat) i d’esdevenir executiu.

En paral·lel, l’Ajuntament haurà de segregar registralment i cadastralment l’edifici de les instal·lacions docents de l'escola .

L’Ajuntament de Teià convoca la ciutadania a manifestar-se avui divendres a les 20h davant de la casa de la vila per demanar l’alliberament del president de la Generalitat Carles Puigdemont, que anit va ser detingut i posat a disposició de la justícia italiana quan va aterrar a l’aeroport de l’Alguer. El president hi viatjava en qualitat d’europarlamentari per assistir a l'Aplec Internacional de l'Adifolk i per reunir-se amb el síndic de la ciutat, Mario Conoci, i el president de Sardenya, Christian Solinas.

Manifest de l’AMI

La convocatòria de Teià respon a la crida feta a tota Catalunya per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que aquest matí ha difós un manifest en què denuncia “l’incompliment del Tribunal Suprem Espanyol envers les mesures adoptades pel Tribunal General i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. L’AMI acusa l’Estat i la judicatura espanyola de “fer trampes”, de practicar el “joc brut” i d’actuar “amb un gran sentiment de venjança i odi cap al nostre poble i els nostres líders polítics”.

En el text, que podeu descarregar en format PDF al peu d’aquesta notícia, l’entitat municipalista assegura que els catalans “estem acostumats a les trampes i al joc brut per part de l’Estat espanyol” i anuncia que “no cedirem, no ens farem enrere i no permetrem que visquem en un Estat que ens considera ciutadans de segona, que vol sotmetre la nostra identitat amb trampes jurídiques i amb la imposició d’una justícia inquisitorial, on l’enemic és culpable i l’amic rep tots els favors”.

Festa local el 3-O

La detenció de Puigdemont va transcendir un cop finalitzat el ple municipal corresponent al mes de setembre, de manera que els grups municipals no s’hi van pronunciar.

Durant la sessió, el representant de Cs, David Basi, va preguntar a l’equip de govern si ja s’havia fet efectiu el pagament de la quota anual d’adhesió a l’AMI. Basi va recordar que existeix un informe negatiu de la tresoreria municipal, en aplicació de la jurisprudència al respecte. L’alcalde, Andreu Bosch, va contestar que “la decisió compet únicament a la Junta de Govern Local i serà debatuda i comunicada oportunament”.

En el capítol d’acords, el ple va declarar festa local per a 2022 el dia 3 d’octubre, després que la Generalitat va notificar a l’Ajuntament que el 6 de juny serà un dels dotze festius autonòmics. Inicialment, el ple de juliol havia designat per unanimitat l’11 de novembre, diada de Sant Martí, i el dia 6 de juny, Segona Pasqua, com a festivitats locals. Com a alternativa, el grup d’ERC-Compromís amb Teià va proposar la data del 3 d’octubre, coincidint amb “l’efemèride dels cinc anys del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i de la manifestació contra la repressió del dia 3”. El regidor d’Hisenda i Recursos Humans, Yago Albert, va afirmar que “l’1 d’octubre és una data per recordar, però s’escau en dissabte i això tindria un impacte sobre el comerç”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va demanar al govern que “expliciti que la voluntat és el dia 1, sempre que no sigui dissabte o diumenge, com passa amb la diada de Sant Martí”. També va apuntar que “s’ha de valorar l’impacte que tindrà declarar festa local el dia 3 sobre la comunitat educativa i les dificultats de conciliació familiar”.

L’alcalde va confirmar que, en endavant, “l’1 serà sempre la data preferent, però s’hi aplicarà el mateix tractament que a la Festa Major quan s’escau en festiu”.

El regidor del PSC se’n va desmarcar. Joaquim Roca va condemnar “que un govern del PP reprimís un referèndum sense valor jurídic”, però va atribuir al procés “la pèrdua de l’Agència del Europea del Medicament o la marxa de 4.000 empreses fora de Catalunya”.

El regidor de Cs va objectar que “celebrar l’inici de la decadècia social i econòmica de Catalunya no és motiu de cap recordatori ni celebració” i va criticar el paper del jovent en aquelles mobilitzacions: “Ja veiem les manifestacions de joves amb les botellades quan les coses no els surten bé. En generacions anteriors, aquestes coses no passaven”, va afirmar.

La portaveu d’ERC i regidora de Cicles de Vida, Èrica Busto, va contestar Basi: “si abans no passava és perquè els joves estaven més reprimits a nivell policial”. També l’alcalde va sortir “en defensa de la joventut que lluita pel seu futur. Aquesta simplificació sobre els joves del nostre país voreja una mentalitat relativament tancada i retògrada. Com a alcalde, és la meva obligació censurar-la”, va reblar.

Al final, la proposta es va aprovar amb els vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT.

Records i agraïments

El plenari va tenir paraules de còndol i agraïment per a l’empresari i exalcalde Jordi Puigoriol i per a l’expresident del Club Dòmino Teià, Andreu Ganges, recentment traspassats. L’alcalde també va desitjar una “ràpida recuperació a l’amic Jordi Balada, membre de la Comissió de Festes i representant de l’Arxiu Històric”.

També van rebre felicitacions el Club Excursionista Teià, per l’organització de la dinovena Caminada per la Serralada Litoral, i dos treballadors municipals que s’han jubilat, Rosa Colomer i Joan Tarradas.