El Govern català va anunciar ahir que sol·licitarà al Tribunal Superior de Justícia la una pròrroga fins al 6 d'agost de les restriccions aprovades el passat 13 de juliol pel Procicat per frenar l'impacte de la cinquena onada de la pandèmia.

Aquestes mesures inclouen la limitació de les reunions socials fins a un màxim de 10 persones i la vigència del toc de queda nocturn d'1 a 6h en un total de 162 municipis. Es tracta de poblacions de més de 5.000 residents amb una incidència acumulada els últims 14 dies superior als 400 casos per cada 100.000 habitants.

Teià, a la llista

A Teià, els indicadors milloren, però molt lentament. La velocitat de contagi, que havia sobrepassat la taxa de reproducció d’1 fixada, disminueix a 0.48, mentre que l'índex de risc baixa a 367 punts, després d’haver-ne superat el miler dies enrere.

Tanmateix, la incidència acumulada les dues últimes setmanes encara sobrepassa el llindar establert per les autoritats sanitàries i se situa en 766, amb un total de 57 casos diagnosticats en aquest període.

Pel que fa a les dades de vacunació, ja hi ha 3.691 teianencs i teianenques amb la pauta completa i 731 persones més a l’espera de rebre la segona dosi. Aquests percentatges representen el 57,5% i l’11,3% de la població.

Pressió hospitalària

La Generalitat justifica l’ampliació temporal de les restriccions per l’explosió de casos que s’ha registrat des de mitjan juny –i que han situat el país com la zona més castigada de tot Europa– i per l’augment de la pressió hospitalària. Després d’assolir el seu punt àlgid el passat 6 de juliol amb 1.960 punts, el risc de rebrot a Catalunya és ara de 929 punts: una dada lleugerament inferior als 1.045 punts del pitjor moment de la segona onada i netament per sobre dels registres oficials corresponents a la primera i la tercera).

Pel que fa als hospitals, en aquests moments hi ha ingressats 2.243 malalts de Covid, 549 dels quals necessiten cures intensives. Els responsables del Departament de Salut han advertit que aquestes xifres s’incrementaran al llarg de les properes setmanes.

L’Institut Català de la Salut (ICS) informa que el consultori local de Teià obrirà de dilluns a divendres de 8 a 14h durant el període comprès entre el 2 i el 27 d’agost, ambdós inclosos.

Fora d’aquest horari, i per atencions que no puguin esperar, la població pot posar-se en contacte amb el CAP Ocata al telèfon 935 40 78 90.

La programació de visites es pot fer mitjançant la central de trucades, de dilluns a divendres (no festius) de 8 a 21h, al telèfon 93 326 89 01, o bé per Internet al portal web citapreviasalut.cat

En cas de voler contactar directament amb el professional de referència de cada pacient, es pot fer amb l’eina digital La Meva Salut i l’eConsulta.

Fora de l’horari del centre o en cas d’urgència, caldrà trucar al 061 i, en cas d’emergència, al 112.

El ple municipal celebrat el passat 22 de juliol va rebutjar, amb els vots d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT, la proposta d’acord presentada per Cs per cursar la baixa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La sol·licitud només va rebre els suport del PSC.

L’Ajuntament de Teià va aprovar l’adhesió a aquesta entitat municipalista, així com els estatuts que en regulen el funcionament, en la sessió plenària del 15 de març de 2012 amb els vots a favor de GT, CiU i ERC i els vots en contra del PP i el PSC. L’1 de juliol de 2015, amb motiu de la campanya de l’ANC Els ajuntaments per la independència, el ple de la corporació va ratificar-ne l’adhesió i va acordar la instal·lació d’un rètol a l’entrada del poble, amb els vots a favor d’ERC, CiU i quatre dels cinc representants de GT. La regidora Bàrbara Furment s’hi va abstenir.

Atac al pluralisme

Segons el portaveu de Cs, David Basi, la pertinença a l’AMI atempta, des del punt de vista legal, contra “el pluralisme polític”, entès com a “principi instrumental que actua com a garantia de la democràcia” i com un dels “valors superiors del sistema democràtic i de l’ordenament jurídic, d’acord amb articles 1.1 de la Constitució espanyola i 4.3 de l’Estatut d’autonomia”. Citant la doctrina del Tribunal Suprem, “els ajuntaments han de perseguir sempre el seu respecte i promoció, i abstenir-se de promoure qualsevol iniciativa, per legítima que sigui, que s’allunyi del compliment íntegre d’aquest principi”.

El regidor va al·ludir a la sentència dictada pel Tribunal Contenciós número 1 de Tarragona, segons la qual “un acord de ple que tingui valor d’acte jurídic d’adhesió a l’AMI i del que es derivi, per exemple, l’obligació de contribuir-hi econòmicament amb càrrec al pressupost públic, no s’ajusta al principi de pluralisme polític i, per tant, és nul”. Basi va esmentar la jurisprudència creada pels nombrosos recursos instants al llarg de 2018 i 2019 per la Delegació del Govern i va assegurar que l’adhesió a l’AMI també “s’allunya del cicle competencial dels ajuntaments, ampli però limitat, que estableixen la Llei de Bases de Règim Local i el text refós de la Llei Municipal de Catalunya”. Per tot plegat, va apuntar que “l’obstinada disposició a desobeir el marc normatiu municipal i del dret administratiu en general pot ser indici d’il·lícit penal, amb independència de la nul·litat de ple dret”.

Quotes “indecents”

Cs va denunciar que l’Ajuntament hauria abonat a l’AMI 6.709 euros des de 2012. El partit taronja considera una “traïció al servei públic” aquests pagaments, ja que “s’allunyen de l’interès general”, atès que “l’AMI no aporta res ni al municipi ni als seus ciutadans, per la qual cosa és del tot innecessari i estèril. Per al seu portaveu, “és indecent que es carreguin despeses als ciutadans sense cobertura legal per fer-ho. Tot això –va advertir Basi– fa de la seva malversació un fet reprovable penalment, mentre hi hagi un sol element patrimonial moble o immoble que necessiti inversió, obra o cura”.

Nul·litat i anul·labilitat

Per a Cs, l’adhesió a l’AMI és “nul·la de ple dret” i va per això va apel·lar al “principi d’autotutela administrativa i de revisió d’actes nuls de la Secretaria Municipal perquè es corregeixi aquell acord”. Dreta llei, “la legalitat no se sotmet a votació, s’exerceix per lege imperium”. A continuació, Cs va demanar tres coses: “restituir les quanties aportades a l’erari públic”; “revertir la il·legalitat que mai va haver de temptar a cap càrrec públic, ni tacar el nom de la institució” i “acordar la baixa immediata de l’AMI, d’acord amb l’article 2 dels seus estatuts, i cessar el pagament de quotes”.

Informe de l’AMI

Contra aquesta pretensió, l’alcalde, Andreu Bosch, va llegir un informe al respecte sol·licitat a l’AMI. En aquest escrit, l’entitat constata que “l’afiliació a una associació legal de caràcter municipalista que agrupa al 80% del territori català” es troba sota l’empara del decret 110/1996, de 2 d'abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent. D’altra banda, la comissió jurídica assessora de l’AMI desestima el supòsit de nul·litat perquè a hores d’ara “no existeix, en l’àmbit judicial, cap impugnació dels estatuts ni cap procés d’il·legalització de l’entitat, ni cap resolució ferma, ja que està pendent el recurs de cassació davant del Tribunal Suprem”.

A continuació, els grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT van refermar el seu compromís amb l’AMI i Núria Andinyac va destacar que l’adhesió es va produir sota l’alcaldia de GT. Per a Basi, “el resultat és l’esperat. És un posicionament polític que no té efectes jurídics o legals”. I va prometre que “a partir d’ara seguirem de prop si es torna a fer el pagament a l’AMI per emprendre les accions oportunes”.

Sobre la taula, la Junta de Govern Local té ara l’informe emès el 8 de juliol per la Intervenció Municipal favorable a la proposta de “donar de baixa el pagament de les quotes a l’AMI per part de l’Ajuntament”, atenent una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2019.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va informar ahir al ple de l’Ajuntament de la defunció, el passat 20 de juliol, de mossèn Joan Déu i Martí a l’edat de 92 anys. En conèixer la notícia, la resta de membres de la corporació van expressar el seu condol i van lloar la seva trajectòria al capdavant de la parròquia de Teià entre 1971 i 1989.

La fotografia que il·lustra aquesta necrològica és una gentilesa de Joan Botey. A la imatge apareix mossèn Joan Déu en primer terme, acompanyat de Josep Duran, al mig, i de Pere Rosell.

Tei de Plata 2008

El 2008, Joan Déu va ser distingit amb el Tei de Plata, el màxim guardó honorífic que atorga el municipi, “pel seu compromís personal en la reconstrucció de l’església de Sant Martí i en l’impuls a les iniciatives del joves del poble en un moment transcendental de la vida social, cultural i política”, en referència als darrers anys de la dictadura i l’arribada de la democràcia.

En aquells temps, Joan Déu va promoure el Moviment Cultural del Jovent de Teià (MCJT), el butlletí Quelcom i el Músicpist, un col·lectiu de joves que organitzaven una discoteca al Casal parroquial. També va acollir i potenciar entitats i esdeveniments que, encara ara, continuen ben actius, com l’Esplai Itaca, les corals Picarol i Esclat, la Setmana Cultural a l’entorn de la diada de Sant Jordi o la Festa Major.

Fill de Torrelles

Mossèn Joan Déu va néixer a Torrelles de Llobregat, el 1928. El 1955 fou ordenat sacerdot i nomenat coadjutor de la parròquia de Sant Feliu d’Alella. El 1971 va ser nomenat rector de Teià. El 1989 es va ocupar de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires fins a la seva jubilació canònica, el de juliol de 2005. Des d’aleshores havia estat col·laborador de la parròquia de Sant Martí, al seu poble natal.

El ple municipal del 20 de maig va aprovar per unanimitat el conveni de delegació de competències al Consell Comarcal per a la recollida i cura d’animals domèstics abandonats. El 17 de juny, el ple del Consell va ratificar-ne l’acord, la qual cosa significa que des de llavors els gats i gossos extraviats que es troben a Teià són traslladats al Centre d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD) d’Argentona.

L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, que és alhora el conseller comarcal de Serveis als Municipis, va visitar el passat desembre el nou quiròfan del CAAD. Amb una inversió de 36.000 euros, la sala d’operacions permet esterilitzar in situ les mascotes que són donades en adopció i realitzar altres intervencions veterinàries.

El 2020 van passar 1.112 mascotes per les seves instal·lacions. Gràcies a les campanyes de comunicació i sensibilització es van tramitar 456 adopcions i es va facilitar la recuperació de 202 animals per part dels seus propietaris. Per a Bosch, “unes ràtios del 60% són les millors de Catalunya”, però va advertir que són igualment “molt elevades les xifres d’abandonament”. Per aquest motiu va recordar que “els animals no són cap joguina” i que cal una tinença responsable.

Vigència i cost econòmic

La durada del conveni s’estableix, inicialment, fins al finals de 2022 i d’entrada tindrà un cost anual per a l’Ajuntament de 6.000 euros. Aquesta liquidació serà provisional, atès que es regularitzarà a finals d’any d’acord amb el nombre de serveis de recollida efectuats al municipi.

Agraïment a DANA

Fins ara, tots aquests serveis els prestava la protectora local DANA, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament. L’associació seguirà fent ús del nucli zoològic que té ubicat a l’antic escorxador municipal i continuarà desenvolupant la seva activitat com fins ara. En coordinació amb l’Ajuntament i el CAAD, els voluntaris i voluntàries de l’entitat seguiran fent el seguiment i control de les colònies de gats i tindran cura d’algun gos que, per la raó que sigui, pugui estar millor a Teià.

La regidora de Medi Ambient, Montse Riera, va lloar la feina desinteressada de DANA i va justificar l’adhesió al CAAD per la “necessitat de professionalització que requereixen alguns tràmits, com ara el comís d’animals que no estan ben atesos” pels seus amos.

La regidora de JxCat Gemma Rosell, com a exresponsable municipal de Sanitat i “sabedora de l’esforç dels voluntaris”, es va mostrar convençuda “que aquest conveni amb el CAAD els pot beneficiar” i que “entre les dues entitats faran una feina bona per al poble”. També s’hi van afegir a la felicitació les portaveus de GT, Núria Andinyac, i d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, per a qui “la suma voluntaris i professionals suposarà un enriquiment mutu”.