Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Premià de Mar han detingut i posat a disposició judicial tres persones com a presumptes autores d’onze delictes d’estafa bancària.

Els detinguts telefonaven a comerços de diverses poblacions del Maresme i de la Regió Metropolitana i es feien passar per treballadors dels ajuntaments per sol·licitar-los el pagament de tributs locals com el de la taxa de residus, quan en realitat ja havien estat satisfets o bé eren improcedents.

A més, els estafadors advertien als responsables dels establiments que si no transferien els diners ràpidament es generaria un recàrrec en el cobrament. Quan feien l’ingrés sol·licitat, les víctimes tornaven a rebre una trucada per informar-les que l’operació havia estat errònia i que havien de repetir-la.

12.000 euros

La investigació policial es va iniciar el 18 de novembre, després de les primeres denúncies. El 20 de desembre, els Mossos van detenir a Mataró el titular de tots els comptes bancaris on es feien els ingressos, i el passat dimarts, dia 27, van fer el mateix amb les altres dues persones –un home de 37 anys i una dona de 47– que s’encarregaven de realitzar les trucades.

Segons fonts policials, seguint aquest modus operandi, el grup hauria comès onze estafes en diverses localitats per un valor aproximat de 12.000 euros.

Els detinguts, que no tenen antecedents, van passar dimecres a disposició del jutjat d’instrucció número 3 de Mataró, que va decretar-ne la llibertat amb càrrecs.

Alerta a Teià

El passat dia 15, l’Ajuntament de Teià va publicar una nota informativa per alertar als veïns i veïnes que la Policia Local havia tingut coneixement de dos intents d’estafa per part d’aquest grup de delinqüents. En aquest cas, els estafadors es van fer passar per treballadors del servei municipal de recaptació amb l’excusa, totalment falsa, que l’Ajuntament havia canviat el número de compte bancari.

El ple de l’Ajuntament celebrat el passat 20 de desembre va aprovar inicialment el pressupost municipal per a l’exercici 2023. La proposta va comptar amb el vot favorable d’ERC-Compromís amb Teià, l’abstenció de Jxcat i PSC, i el vot en contra de GT i Cs.

El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va explicar que es tracta d’uns comptes equilibrats en 9.238.060 euros: “Tret d’una partida en concret, que té un cert impacte, és un pressupost d’ajustos”, va dir.

Ingressos

Les arques públiques es nodreixen de tres fonts d’ingressos.

La principal entrada de diners procedeix del cobrament de taxes i impostos directes. En total, s’espera ingressar 3.997.000 euros. Segons Albert, l’import és “una mica inferior a 2022 perquè hem estat prudents a l’hora de preveure la liquidació de plusvàlues, ja que la nova fórmula de càlcul fixada per l’Estat disminueix la recaptació”.

L’Impost de Béns Immobles (IBI) segueix congelat, de manera que la previsió és la mateixa de l’any anterior: “Hi haurà un petit increment de la quantia per la construcció de nous habitatges” que quedarà compensada per les bonificacions que l’Ajuntament aplicarà als domicilis que instal·lin plaques solars.

Els ingressos derivats de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) seran “una mica més baixos” i passaran de 455.000 euros el 2022 a 420.000 el 2023. Albert va detallar que aquesta xifra és una estimació basada en un informe dels Serveis Tècnics i representa el 60% de la cartera real de projectes.

La segona partida d’ingressos són les transferències corrents d’altres administracions, que creixen un 14% respecte de 2022. “L’assignació de l’Estat puja perquè ha crescut l’activitat econòmica en general i, amb ella, també ho ha fet la recaptació d’impostos”.

També augmentaran els ingressos patrimonials, ja que el 2023 “es regularitzarà la situació del lloguer amb el pitch & putt”, la qual cosa donarà lloc al cobrament d’un cànon anual.

Despeses

El titular d’Hisenda va fer un repàs del pressupost de cada àrea. La partida transversal que més creix, en més de 150.000 euros, és la de recursos humans. Per dos motius. Per un costat, “els increments salarials marcats pel Ministeri, que afecten tots els treballadors de la funció pública i que seran de l’1,5% a finals de 2022 i del 2,5% per al 2023”. I per una altra banda, el procés d’estabilització de llocs de treball, en el qual s’insereix “la funcionarització d’algunes places de Serveis Socials i d’Intervenció, i l’equiparació de tots els auxiliars administratius” de la plantilla municipal.

Pel que fa a personal, Seguretat Ciutadana, amb 770.132 euros; Manteniment, amb 485.629; Serveis Generals, amb 483.635, i Serveis Econòmics, amb 444.221, són les que compten amb més recursos humans.

Segons Albert, “les accions implantades en la Policia tenen un reflex en el cost que representa. Garantir tres torns diaris de dos agents per torn i cobrir totes les activitats municipals i ciutadanes que s’organitzen al llarg de l’any comporta un nombre d’efectius mínim, que és aquest”.

L’increment de les partides associades a la Policia Local obeeixen a la inversió de la futura comissaria a Sant Berger –que no s’ha pogut licitar el 2022– i al rènting de vehicles. Pel que fa als lectors de matrícules, el regidor va manifestar que “ja no hi ha cap entrada al municipi que no en disposi. Enguany ha finalitzat la instal·lació de les càmeres i ara ens hem de fer càrrec del seu manteniment”.

La Regidoria de Serveis Municipals es dotarà amb 2,6 milions d’euros per fer front a la signatura dels nous contractes relacionats amb els serveis de recollida de residus, conservació de zones verdes i enllumenat, a més de preveure una inversió de 252.000 euros en la millora de via pública.

També creixen els recursos destinats a Serveis Socials, que passen de 123.000 el 2022 a 192.000 el 2023. “Aquest càlcul ha estat justificat pels tècnics de l’àrea per l’augment   de la vulnerabilitat social, el creixement del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), la figura de la psicopedagoga i l’increment del servei de transport sanitari, i no és negociable”, va assegurar el regidor.

La Regidoria de Cultura rebrà 10.000 euros més, fins a arribar a 234.000, per donar continuïtat al festival Lletrescena, organitzar la trobada gegantera de l’Hereu del Maresme i atendre el pagament de drets d’autors a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) “perquè cada cop fem més activitats”.

A més, la Regidoria de Cicles de Vida consolida el pagament d’una monitora d’activitat física per a la gent gran i la Regidoria d’Educació internalitza l’increment de costos de personal produïts durant la pandèmia “perquè no han disminuït amb la nova licitació, com ha passat amb altres àrees de l’economia”.

Principals inversions

Les inversions previstes ascendeixen a 1.561.300 euros. A continuació es detallen, per ordre de magnitud, les principals actuacions previstes per a 2023. Algunes seran assumides amb recursos propis, com les actuacions de millora de la via pública (432.000 euros) i altres actuacions derivades del Pla de Mobilitat (50.000 euros), la nova comissaria (247.000), millores a l’Escola El Cim (70.000 euros), l’adequació de la cantina de la piscina (60.000) o la nova convocatòria de pressupostos participatius (50.000).

D’altres, en canvi, seran finançades gràcies als ajuts sol·licitats a altres administracions. És el cas dels 207.000 euros procedents de la Generalitat per a l’skate park i l’arranjament del parc de can Llaurador; els 68.000 de la Diputació per a la contractació dels treballs de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM); els 45.000, del mateix organisme, per a la museïtzació del jaciment arqueològic de Vallmora, o els 35.000 euros per a la instal·lació de plaques solars a l’Escola El Cim. Punt i a part mereixen, pel seu import, els 600.000 euros destinats a la rehabilitació dels pisos dels mestres per dedicar-los a habitatge dotacional per a joves, que compten amb una subvenció de la Diputació de 380.000 euros.

Nou magatzem municipal

El 2023 es duran a terme les obres de condicionament del nou magatzem dels Serveis Municipals a l’antiga planta de compostatge de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquest projecte, actualment en curs de redacció, serà finançat al marge del pressupost mitjançant la dotació disponible d’uns 320.000 euros procedents del proindivís derivat de la instal·lació a Teià del Mercadona. Aquesta actuació permetrà, a mig termini, alliberar els dos espais que ocupen els Serveis de Manteniment actualment: el magatzem municipal del torrent de les Monges i la nau de lloguer de la Bòvila.

Deute i romanent

Com en els darrers anys, l’Ajuntament tornarà a fer ús del crèdit de 175.000 euros concedit per la Diputació de Barcelona. Aquest préstec –a retornar en 10 anys a interès zero– permet agilitar la licitació d’obres abans no es pugui incorporar el romanent de tresoreria de l’exercici anterior.

El titular d’Hisenda va pronosticar més superàvit per a 2023 perquè el 2022 no s’han pogut realitzar totes les inversions. Tanmateix i per si de cas, s’ha previst “l’eventual sol·licitud” d’un préstec bancari d’1.204.430 euros, amb l’esperança que no calgui fer-ne ús gràcies “als més 2 milions de romanent, que ens permet capacitat d’endeutament”.

Albert va destacar el bon estat de les finances municipals: “hem consignat 60.000 euros per a amortitzacions de préstecs, que és una xifra ridícula, ja que el deute municipal és gairebé irrisori, del 3,89% sobre els ingressos ordinaris”.

Memòria d’Alcaldia

L’alcalde, Andreu Bosch, va intervenir per llegir alguns fragments de la Memòria d’Alcaldia, un document de síntesi sobre la política econòmica del Govern. Bosch va destacar “l’esforç per assolir un endeutament absolutament estructural i unes finances municipals sanejades i amb capacitat inversora”.

L’alcalde va assenyalar les afectacions socioeconòmiques de la postpandèmia i la inflació viscuda el 2022, i va defensar que els comptes “han estat confeccionats des de la prudència, el sentit comú, la responsabilitat i el compromís”. Conscient que és el seu últim pressupost com a alcalde, Bosch va assegurar que “el Govern actuarà amb seny per no condicionar el consistori que resultarà de les eleccions de maig de 2023. Amb els projectes executius de les principals inversions redactats i aprovats, el Govern entrant podrà calendaritzar-ne, si ho creu oportú, la licitació i execució, amb tota la tramitació i finançament a punt”.

Crítiques de l’oposició

Els grups de l’oposició van agrair la feina dels negociats i tècnics que havien pres part en la confecció del pressupost, així com la predisposició del regidor d’Hisenda per aclarir dubtes.

Per al portaveu de JxCat, Francesc Ribas, “el pressupost del 2023 no és gaire diferent del 2022. S’han deixat les inversions més llamineres i de més rèdit electoral per al final. Ho entenem, però no ho compartim”, va criticar. “Hi ha coses que ens agraden, com l’augment de la despesa de de Cultura, de la qual ja hauríem volgut disposar en el mandat anterior, o de Serveis Socials, encara que sigui per necessitats soterrades d’un poble que té una de les rendes per càpita més altes del país”. Per contra, Ribas va afirmar que “a la Regidoria de Promoció Econòmica se la menysté. Cada cop hi ha menys activitat econòmica al poble i menys parades al mercat” i va dissentir “d’un model de poble que aposta per obrir una nova superfície comercial” al Blanqueig en comptes de facilitar la instal·lació de negocis locals. JxCat va reclamar un Pla de Comunicació –“ni està ni se l’espera, com la guingueta del parc de Vallbellida”, tenint en compte que “les dues coses eren al Pla d’Actuació Municipal (PAM)– i va atribuir la licitació dels treballs d’adequació d’una cantina a la piscina municipal “a la pressió política i mediàtica”. Ribas va expressar dubtes sobre la capacitat resolutiva del Govern per donar resposta a projectes i llicències –segons ell, “manca personal a Serveis Tècnics– i va titllar d’“irrisori” el fons de contingència de 29.000 euros. Per finalitzar, JxCat va demanar l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal per atendre la demanda de places. En aquest punt, la regidora d’Educació, Montse Riera, va explicar que les sol·licituds no s’havien incrementat gaire i que “caldrà fer un estudi de viabilitat a llarg termini perquè els costos que seran estructurals”. Per la seva part, l’alcalde va rebatre les insinuacions d’electoralisme: “He estat sincer i molt explícit: el 2022 no s’han pogut executar les obres previstes perquè molts dels projectes s’han complicat, però la majoria ja estan a punt per ser licitats. En qualsevol cas, no ens beurem l’enteniment per fer més d’allò que es pot fer en sis mesos”. Com havia fet prèviament, Bosch va prometre que “el govern que vingui tindrà els projectes executius al calaix i els diners per fer-los, i els podrà planificar quan vulgui o bé modificar el pressupost”.

La portaveu de GT, Núria Andinyac, també va parlar de “pressupost continuista” i va criticar que es torni a situar per sobre dels 9 milions “quan fa dos anys tots conveníem que els números reals haurien d’estar al voltant dels 7 milions”. Andinyac va discutir les previsions d’ingressos i va qüestionar que es dediqui “un 5,6% menys de recursos” que el 2022 a Promoció Econòmica perquè “els locals que baixen les persianes ja no les tornen a obrir”. Va valorar positivament el Pla Director de Turisme, però va considerar que tindrà efecte “a molt a llarg termini”. Andinyac va alertar de la despesa en Cultura –“no hi estem en contra, però seguim incrementant”– i es va preguntar si els recursos del SAD seran suficients: “La població va envellint i sorgeixen noves necessitats”. Tot i valorar positivament els 70.000 euros destinats a millores de l’Escola El Cim, Andinyac va recordar que “és un edifici del 1973” i va considerar “del tot insuficients els diners per cobrir les deficiències del bar de la piscina. Si s’hagués actuat abans, potser no s’hauria malmès tant”. Pel que fa al Cim, la regidora d’Educació va observar que “sempre s’ha fet molta més inversió que la inicialment pressupostada, o bé perquè hi hem incorporat romanent o bé perquè la Generalitat també hi ha fet actuacions”.

El representant de Cs, David Basi, va estimar que “el pressupost consolida la mateixa pressió fiscal del últims anys, però no atén les necessitats de seguretat ciutadana amb les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies”. Basi va dir que els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics “en cap cas no són una prioritat del govern” i va considerar insuficients els recursos destinats a la reposició de paviments i voreres: “només 32.000 euros, sense previsió de reforç”.

L’alcalde va retreure Basi que parlés “amb molta lleugeresa, sense tenir en compte la realitat”. Per a Bosch, “el compromís amb la Policia Local és explícit, tant en plantilla com en sistema de lectors de matrícules per ajudar a la investigació de delictes”. I pel que fa als punts de recàrrega, Bosch va anunciar que “ja en tenim un de licitat i adjudicat, que s’instal·larà a la plaça de Missa, i properament se’n posarà un altre al Blanqueig, a càrrec del promotor”.

El regidor del PSC, Joaquim Roca, va “posar en valor la feina feta” i va admetre que “és el pressupost de la majoria”, però va lamentar que “no s’ha deixat cap opció a participar i aportar alguna cosa. Això no és el Govern d’Espanya ni la Generalitat. Som veïns i ens hauria agradat poder-hi incidir”.

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va sostenir que “el pressupost és realista amb els recursos que comptem i no hipoteca el proper mandat amb préstecs bancaris”. L’alcalde hi va coincidir –“no caurem en les xarxes dels interessos de les entitats bancàries”– i va reiterar que “no condicionarem, per responsabilitat, les decisions que pugui prendre el futur govern”.

Audiència pública

Tal com estableix el Reglament de Participació Ciutadana, l’equip de Govern va convocar una audiència pública per informar del pressupost, així com per atendre els dubtes i escoltar les opinions i propostes dels veïns i veïnes.

L’acte es va celebrar el passat 15 de desembre a La Unió. Hi van assistir una quinzena de persones, que van formular diverses preguntes i reflexions sobre la pavimentació del torrent de les Monges, les dificultats de trànsit i mobilitat al carrer Fivaller, el nou projecte de l’ACA per al soterrament de la Riera o els problemes amb les aigües pluvials al carrer del Castanyer.

Aquest matí ha tingut lloc a Mataró l’acte de presentació i adjudicació de places de la primera promoció d’agents de Policia Local sorgit de la prova pilot de selecció unificada que s’hi ha dut a terme. Fruit d’aquest procés, Teià incorporarà properament un nou agent de policia a la seva plantilla.

Iniciativa pionera

La selecció unificada ha estat impulsada pel Consell Comarcal, el Departament d’Interior i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb l’objectiu de facilitar que els municipis puguin cobrir les places de policia a partir d’un procés selectiu conjunt que, a més, genera una borsa de personal interí per cobrir-ne vacants.

D’aquesta manera, el Maresme es converteix en “territori pioner” per “donar resposta a una demanda del món local des d’un model d’eficiència i de cooperació entre administraticions”, en paraules del conseller de Serveis als Municipis i alcalde de Teià, Andreu Bosch.

Onze places i 269 aspirants

En aquesta primera convocatòria hi han participat set ajuntaments, que han ofertat onze places (quatre a Calella, dues al Masnou i una a Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Dalt) i que han estat adjudicades als candidats i candidates que han obtingut les millors qualificacions d’entre les 269 admeses.

Abans de començar a exercir, els aspirants hauran de superar el curs de formació bàsica que seguiran a l’Escola de Policia de Catalunya, a partir del 3 de gener.

A més, la selecció unificada d’agents ha donat peu a la creació d’una borsa d’agents interins formada per 44 aspirants destinada a cobrir les vacants que eventualment es produexin en una de dotzena de municipis de la comarca: els set anteriorment esmentats i Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar.

Suport institucional

L’acte d’adjudicació de places ha comptat amb la presència de la directora general d’Administració de Seguretat, Sònia Andolz, la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Marta Roca, i la subdirectora general de Suport al Sistema de Seguretat en l'Àmbit Local, Begoña Curto.

L'Ajuntament ha tingut coneixement d'una estafa telefònica que s'està produint en els darrers dies a diverses poblacions catalanes, també a Teià.

Els estafadors es fan passar per treballadors municipals del Servei de Recaptació, fent servir els seus noms de pila, i reclamen les dades bancàries o bé fer una transferència o pagament amb targeta de crèdit de suposats tributs, com la taxa de recollida de la brossa. Encara que el particular o l'establiment estiguin no tinguin cap pagament pendent, els estafadors utilitzen l'excusa que el rebut ha estat retornat pel banc o bé que l'Ajuntament ha canviat de compte bancari.

Tot això és fals. L'Ajuntament recomana a la ciutadania i els comerços que estiguin alerta i que denunciïn qualsevol trucada sospitosa a la Policia Local o els Mossos d'Esquadra.

El Parc de la Serralada Litoral ha organitzat aquest matí al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora una jornada informativa per explicar a institucions, empreses i operadors turístics del Maresme i el Vallès Oriental què és la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

Es tracta d’un segell d’excel·lència i d’una eina de gestió que compromet les àrees protegides en la millora contínua de l’activitat turística en el seu àmbit d’influència tenint en compte les limitacions del medi ambient i les necessitats dels habitants i negocis locals. Es tracta, per tant, d’una acreditació que té com a objectiu principal garantir la compatibilitat entre la conservació del territori, el desenvolupament socioeconòmic i l’activitat turística.

La sessió ha estat dinamitzada per l’empresa Repte Territorial, d’Olot, i ha comptat amb l’assistència d’agents privats i de personal tècnic de diversos ajuntaments.

L’alcalde de Teià i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch, ha donat la benvinguda als participants i ha expressat el compromís de l’òrgan gestor d’aquest espai natural per adherir-se a la CETS al llarg de 2023 o 2024. L’horitzó temporal dependrà, en bona part, de la implicació i les sinergies que el projecte sigui capaç de suscitar en el territori.

Objectius i principis rectors

La Carta s’estructura en cinc principis fonamentals:

- Donar prioritat a la conservació del patrimoni natural i cultural de la zona, i augmentar-ne la consciència, sensibilització i valorització per part de residents i visitants.
- Contribuir al desenvolupament sostenible, limitant l’impacte ambiental i social del turisme a curt i llarg termini.
- Fer participar tots els agents implicats en la presa de decisions sobre el seu desenvolupament i gestió de l’activitat turística.
- Planificar el turisme sostenible de manera efectiva mitjançant un pla que estableixi els objectius i les accions acordades.
- Promoure la millora contínua en aspectes com la satisfacció dels visitants, la prosperitat local i la qualitat de vida.

Origen i raó de ser

La CETS és una iniciativa impulsada per la Federació Europarc, que aglutina organitzacions dedicades a la conservació de la natura en 37 països d’Europa. Aquest organisme hi va començar a treballar el 1991 i una dècada més tard va dur a terme les primeres proves pilots per contrastar la seva metodologia en sis espais protegits, com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

En aquests moments, ja hi ha 98 parcs naturals del continent acreditats. A Catalunya n’hi ha una desena. I ara s’hi vol sumar el Parc de la Serralada Litoral, en compliment de l’acord plenari adoptat pel Consorci l’abril de 2022.

El procés d’adhesió consta de tres fases i l’ha de liderar el Parc en qüestió. En una primera etapa s’ha de definir l’àmbit territorial d’aplicació de la CETS, que pot anar més enllà dels límits de l’espai protegit; fer-ne una avaluació dels recursos, necessitats i demandes locals; fixar uns objectius estratègics; elaborar un pla d’accions i un cronograma per al seu desplegament, i sotmetre’s, finalment, a una avaluació de verificació per part d’Europarc.

Un cop assolits aquests propòsits, el Parc rebria l’acreditació per un termini de 5 anys. En paral·lel, les empreses turístiques del territori, primer, i les agències de viatges, després, podrien sol·licitar també la seva alta a la CETS i eventualment rebrien les acreditacions corresponents, amb una vigència de 3 anys.

Participació ciutadana

La Federació Europarc fixa la participació com a element essencial de la CETS. El procés participatiu comporta la creació de dos espais de treball estables estables al llarg del temps de preparació, avaluació i aprovació de la candidatura a la CETS: un grup de treball, com a “grup motor i operatiu” format per agents del territori de diferents sectors, i un fòrum permanent, com a “assemblea o òrgan de treball i consulta de participació individual”.

La sessió d’avui ha servit per explicar tot això i per plantejar el calendari de noves trobades, entre les quals destaquen l’organització d’un “fòrum zero” per presentar la metodologia i alguns testimonis d’espais naturals que ja tenen la CETS, i la constitució formal dels espais de participació i treball.