El ple municipal celebrat el passat 26 de gener va aprovar inicialment el Pla Local de Joventut (PLJ) de Teià 2023 – 2026, a proposta de la Regidoria de Cicles de Vida. El document porta associat el títol Preparem Teià per als joves de 2030 i és un pla estratègic que dibuixa un full de ruta que hauria de permetre el desenvolupament integral dels joves de la població, en diversos àmbits.
L’objectiu del PLJ és adequar a les necessitats i les demandes del joves les polítiques que s’han i que s’hauran de desenvolupar en els propers anys en el municipi mitjançant la prestació de serveis públics i la promoció d’actuacions específiques.
Dificultats i endarreriment
La regidora de Cicles de Vida, Èrica Busto, va explicar que el PLJ arriba dos anys més tard del previst. La redacció va començar el 2019, però els treballs van quedar estroncats per la pandèmia. “Vam haver de buscar com seguir contactant amb els joves a través d’una pantalla, cosa que va tenir un impacte emocional del qual encara en paguem les conseqüències”, va admetre. La represa tampoc no va ser fàcil, ja que va coincidir amb dues baixes mèdiques consecutives del tècnic de Joventut la tardor de 2021 i a mitjan 2022. Tot plegat va obligar a contractar un consultor extern, que és qui ha tancat el document.
En aquest context, l’Ajuntament va sol·licitar una pròrroga a la Direcció General de Joventut, que va condicionar l’atorgament d’un ajut econòmic a la ratificació del ple. Aquesta subvenció s’afegeix als recursos atorgats per l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.
Per a Busto, “el PLJ és totalment revisable. Recull tots els punts que ens han reclamat els joves del poble, però el proper equip de govern podrà modificar-lo i posar l’accent en les accions que vulgui, si ho considera oportú”.
Nova realitat
El PLJ 2023-2026 substitueix l’anterior, de 2017 a 2020, i s’adreça als 1.619 nois i noies de 12 a 34 anys que viuen al poble i que representen una quarta part de la ciutadania. La diagnosi repassa aspectes relacionats amb l’educació formal, no formal i informal; la salut emocional i els hàbits de consum; la sexualitat; l’ocupació i l’atur; l’oci; la mobilitat i la sostenibilitat; l’espai públic; la participació i l’associacionisme, i l’habitatge.
Reptes de futur
S'hi detecten, en termes generals, tres prioritats d’actuació: una, la necessitat de millorar les possibilitats d’emancipació dels joves; dues, la voluntat de promoure polítiques de participació que contribueixin a integrar els joves en les dinàmiques socials, culturals i econòmiques del municipi, i tres, l’emergència de noves necessitats vinculades amb el treball socioeducatiu, l’acompanyament en els processos d’aprenentatge i l’atenció emocional.
Tenint en compte la dimensió del municipi, es valora com a recursos humans mínims necessaris per a un correcte desenvolupament a mitjà termini el pas a jornada completa dels dos professionals actuals: un tècnic i un dinamitzador. Tenint en compte el nivell de despesa general de l’Ajuntament, es valora que cal doblar els recursos econòmics destinats anualment a Joventut de manera esglaonada, en un període d’entre 4 i 8 anys.
Punts forts i punts febles
En la banda positiva de PLJ 2017-2020 cal consignar l’habitatge dotacional dels pisos dels mestres, la futura pista d’skate, la consolidació del Casal de Joves com a referència juvenil, l’existència del projecte Corresponsals com a canal d’interlocució i el bon funcionament de les dinàmiques participatives.
En la banda negativa destaquen la dificultat de treballar amb continuïtat amb els joves de més de 17 anys, l’absència de centres d’interès al municipi per satisfer inquietuds lúdiques i culturals dels joves i l’estat encara embrionari del treball transversal amb altres àrees municipals. A més, l’impacte de la Covid-19 ha suposat un tall efectiu en bona part de les dinàmiques generades amb els joves.
Per últim, s’observen projectes amb gran potencial de futur, però que requereixen un increment de la intensitat amb què es desenvolupen per assegurar-ne els fruits. Es tracta, per exemple, del projecte Podcast Teià o la promoció de pressupostos participatius centrats l’àmbit juvenil.
Les opinions dels joves
Els joves valoren positivament Teià en la mesura que hi ha un entorn amable de convivència i les condicions de vida són bones. Molt majoritàriament, però, consideren que és un municipi amb escassa oferta d’activitat, oci i serveis adreçada específicament als joves: “Sortir de casa a partir de certa hora del vespre implica trobar carrers buits”.
Això fa que, mentre es cursa l’ESO, Teià sigui un espai adequat per mantenir la relació grupal pròpia dels adolescents, però més enllà d’aquesta edat el municipi perd interès per als joves. En general, troben natural cursar Batxillerat o cicles formatius en altres poblacions més grans, però hi troben a faltar espais relacionals propis de la vida en comunitat, com bars, places o llocs de trobada.
A grans trets, destaquen com a “interessants” algunes de les activitats i concerts que es realitzen durant l’estiu, “però són molt puntuals i no tenen continuïtat”. Per tal de consolidar-les, haurien de tenir continuïtat els caps de setmana i en períodes de vacances. També opinen que caldria idear alguna iniciativa o programació que tingués capacitat d’atraure joves d’altres municipis.
A més de l’Institut com a espai de comunicació, consideren que el Casal de Joves és adequat per a adolescents. Però troben a faltar un espai autogestionat per a majors de 17 o 18 anys. A més de ser un lloc de trobada, creuen que podria actuar com a revulsiu per programar d’activitats d’interès, com tornejos esportius, festes temàtiques o actuacions escèniques.
En l’àmbit de la mobilitat, demanen més autobusos a Barcelona, en especial els caps de setmana i les hores punta, i també amb l’estació de tren. I pel que fa a habitatge, la majoria assegura que marxarà de Teià quan s’independitzi perquè no hi ha habitatge a preus assequibles, i lamenta que aquesta dinàmica afectarà la cohesió social perquè cada cop hi quedaran menys persones nascudes, crescudes i socialitzades al poble.
Les claus del nou Pla
Per respondre a aquests reptes, el PLJ 2023-2026 basa les seves polítiques en sis premisses: una, “continuïtat i mirada llarga” a l’hora de plantejar objectiu i d’incrementar els recursos necessaris “a un ritme assumible i compatible amb la resta de prioritats de l’acció municipal”; dues, “serveis i periodicitat” perquè tots els joves, des dels 12 als 34 anys d’edat, tinguin una referència física, un horari, uns canals de comunicació i unes persones a les quals acudir; tres, “un model participatiu senzill i directe” que vagi més enllà del Casal de Joves i de l’Institut; quatre, “una xarxa d’espais de referència” que incorpori la Biblioteca, l’Institut, La Unió, els equipaments esportius, l’skate park i les places i parcs; cinc, trobar “un atractiu” que converteixi Teià en un poble singular o diferent des del punt vista dels interessos juvenils, i sis, “avançar en el camí de la cooperació” i el treball transversal entre les diverses àrees de l’Ajuntament, en benefici del jovent.
Cinc eixos, quinze programes
Un cop descrites les necessitats de la política local de joventut, el PLJ 2023-2026 s’estructura en diversos programes i accions per desplegar-los. A cadascun dels objectius generals li correspon un eix d’actuació.
Eix 1. Joves amb recursos
Objectiu: Garantir l’atenció a qualsevol necessitat, demanda o interès dels joves a partir del desplegament d’una bateria de serveis i recursos que aportin solucions pràctiques o, com a mínim, assegurin la derivació a espais d’atenció especialitzada per a cada àmbit d’interès.
1.1. Informació i més:
1.1.1. Informació: Creació d’un Servei d’Informació Juvenil amb imatge de marca pròpia.
1.1.2. Recursos: Creació d’un repositori de recursos públics i privats a l’abast dels joves.
1.1.3. Enxarxats: Projecte comunicatiu basat en l’ús intensiu d’eines tecnològiques i xarxes socials.
1.2. A volar:
1.2.1. Els pisos dels mestres: Presentació i entrada en servei de la promoció.
1.2.2. Ens ocupem dels joves: Acompanyament anual a un grup de joves desocupats.
1.2.3. Joves i preparats: Programació quinzenal per a estudiants d’ensenyament secundari sobre les diverses opcions de futur itinerari acadèmic.
1.3. Assessories – orientació:
1.3.1. Educació: Difusió i consulta especialitzada sobre oferta formativa i serveis d’orientació.
1.3.2. Ocupació: Difusió i consulta especialitzada sobre oferta laboral i serveis d’orientació.
1.3.3. Habitatge: Presentació de modalitats alternatives d’accés a l’habitatge i línies d’ajut existents.
1.4. Atenció emocional:
1.4.1. La fem petar: Espai de conversa periòdic sobre temes que afecten els joves.
1.4.2. Emocions: Programació anual de tallers sobre habilitats relacionals i comunicatives adreçats a adolescents.
1.4.3. Derivació: Protocol de derivació de casos cap a serveis especialitats d’atenció mèdica o psicològica.
Eix 2. Joves actius
Objectiu: Desplegar una oferta estable, periòdica i plural d’activitats que atenguin la diversitat d’estils i interessos dels joves del municipi amb la capacitat de generar almenys un centre d’interès que singularitzi el municipi i el faci atractiu per als cercles de relació dels joves.
2.1. Oci alternatiu:
2.1.1. Programació: Calendari anual d’activitats organitzada en cicles quadrimestrals.
2.1.2. Formació: Oferta formativa, a través de cursos, tallers o seminaris.
2.1.3. Canal Jove: Creació i dinamització d’un espai a la plataforma youtube i un repositori de podcast.
2.2. Espai(s) jove(s):
2.2.1. Casal de Joves: L’espai s’organitzarà per a una quàdruple funció: seu del Servei d’Informació Juvenil, lloc de trobada i activitat per a adolescents, indret de trobada periòdica per a joves majors de 17 anys i espai d’estudi i treball en grup.
2.2.2. Aula estudi i treball grup, d’acord amb l’anterior punt.
2.2.3. Skate park: Espai habitual de programació d’activitats.
2.2.4. Xarxa d’Espais Juvenils: Escenaris de les programacions d’activitats i es crearà un grupde joves voluntaris que actuaran com a enllaços entre cadascun dels espais i el servei de Joventut
2.3. L’Institut:
2.3.1. Corresponsals: Projecte d’interlocució i participació juvenil.
2.3.2. Festa dels Corresponsals: Esdeveniment anual amb actuacions artístiques.
2.3.3. Túnel del terror: Activitat pública de gran ressò.
2.4. La cita:
2.4.1. Teià Meeting: Programació d’un esdeveniment per definir que resulti atractiu per als joves dels municipis de l’entorn.
Eix 3. Joves creatius
Objectiu: Afavorir la implicació dels joves en la satisfacció dels seus interessos i en la solució a les seves necessitats a través d’un sistema de participació que garanteixi un accés senzill i directe a espais d’opinió, a totes les instàncies possibles de decisió que els puguin afectar i a mecanismes de cooperació comunitària per idear i aplicar projectes per si mateixos, amb suport institucional.
3.1. Entitats i col·lectius:
3.1.1. Lleure: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitat de lleure educatiu.
3.1.2. Vadcultura: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitats culturals.
3.1.3. Esport i joves: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitats esportives.
3.1.4. Skaters i més: Articular un grup d’interès al voltant de l’skate park amb rollers, aficionats al hip hop, etc.
3.2. La coordinadora:
3.2.1. El club: Establir un espai de trobada per a majors de 17 anys un dia la setmana.
3.2.2. El repte: Generar una agenda juvenil amb demandes, necessitats, reivindicacions i propostes.
3.2.3. La jam: Jornada d’innovació oberta a tots els joves del municipi per debatre sobre idees o projectes per donar solució a un repte.
3.3. Emprenedories:
3.3.1. La teva idea: Convocatòria anual de projectes juvenils per a grups informals o persones individuals sobre qualsevol temàtica.
3.3.2. T’acompanyem: Creació d’un grup de suport que vetlla pel desenvolupament de la proposta.
3.3.3. Beques: El projecte triat rep suport econòmic municipal a través d’una beca.
3.4. Joves x Teià:
3.4.1. Teià molaria més si...: Convocatòria d’idees per millorar el posicionament del municipi com a entorn adequat i propici per a la vida dels joves.
3.4.2. Gastem per Teià: Feta la tria, es duu a la pràctica amb una dedicació econòmica en el marc dels pressupostos municipals.
3.4.3. Enredant l’alcalde/ssa: Els impulsors del projecte el presenten en un ple municipal extraordinari en el qual s’aprova la seva inclusió en Pla Local de Joventut.
Eix 4. Joves drets
Objectiu: Generar entorns de seguretat i confiança per tal que nois i noies de tota mena i condició puguin viure amb plenitud l’etapa juvenil, amb respecte a l’entorn, amb garanties de llibertat d’expressió, amb una defensa activa dels drets civils, promovent hàbits saludables, celebrant la diversitat i amb voluntat inclusiva.
4.1. Gènere i igualtat:
4.1.1. Tallers: Programació anual de tallers sobre igualtat de gènere, prevenció de relacions tòxiques i de pràctiques d’abús entre iguals.
4.1.2. Agents d’igualtat: Promoure un grup de nois i noies, formats en els tallers de l’acció precedent, perquè actuïn en espais relacionals aconsellant i prestant suport a persones damnificades.
4.2. Salut:
4.2.1. Pla de drogues i consums: Prevenir i reduir els consums de substàncies de risc.
4.2.2. Enquesta de salut: Realització periòdica d’una enquesta d’hàbits de salut juvenil.
4.2.3. Consulta jove: Entrada en servei d’una consulta sobre salut al Casal de Joves.
4.3. Campanyes:
4.3.1. Canal jove on fire: Plataforma de llançament de campanyes lligades a hàbits saludables, sostenibilitat i medi ambient.
4.3.2. Acció climàtica: Campanya anual sobre les qualitats de l’entorn natural del municipi.
4.3.3. Cuida’t: Campanya anual sobre cura del propi cos, salut alimentària, reproductiva i sexual, pràctica esportiva i exercici físic.
Debat polític
El PLJ es va aprovar per unanimitat, però els grups de l’oposició van exposar algunes reserves. Tant JxCat com Cs van anunciar que hi presentarien esmenes durant el termini d’exposició pública. Francesc Ribas, de JxCat, va assegurar que “hi ha moltes mancances si volem que els joves arrelin al poble, sobretot en l’etapa post-educació obligatòria” i va sostenir que el pressupost de la regidoria s’hauria d’incrementar: “Defenso a capa i espasa que el tècnic hauria de tenir jornada completa i que fa falta un altre perfil, tècnic o dinamitzador”, va dir.
Núria Andinyac, en nom de GT, va recordar que “vam començar el 2019 amb una entrevista amb el tècnic” i va lamentar que ara “tot allò no serveix”. Tanmateix, va convenir que “més val tenir un Pla que marqui línies estratègiques, encara que arribi tard, i que el proper govern el pugui anar adaptant a les noves necessitats”.
Informació pública
Després de l’aprovació per part del ple de la corporació, el PLJ s’obre un termini de 30 dies hàbils d’exposició publica a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’efecte de presentació d’al·legacions. Si no se’n formulen, el PLJ quedarà definitivament aprovat. En cas contrari, seran elevades de nou al ple per a la seva resolució.
Si voleu conèixer en detall el contingut del PLJ i de cadascuna de les accions podeu descarregar-vos el document que trobareu al peu d’aquesta notícia.
La Junta de Govern Local celebrada ahir dijous, dia 11 de febrer, va aprovar inicialment el projecte tècnic d’execució d’un skate park redactat pel despatx d’arquitectes Som Hàbitat. La pista tindrà una superfície de 570 metres quadrats i se situarà a la part final de l’aparcament de sorra que hi ha sota de la Biblioteca, amb accés des del passeig de Massarosa.
El passat 1 de febrer va entrar en funcionament el nou servei de manteniment i control energètic de l’enllumenat públic de Teià, un cop formalitzat el contracte i després que el ple de l’Ajuntament celebrat el passat 24 de novembre va aprovar-ne per unanimitat l’adjudicació a favor de l’empresa Alumbrados Viarios SA.
El Fons Batllori va néixer el setembre de 2003 com a resultat de l’acord entre l’Ajuntament i la família del dibuixant Antoni Batllori i Jofré, mort el 1999, que va fer donació al poble de Teià del seu estudi i del conjunt de la seva obra. En total, el municipi va rebre més de dues mil peces, entre objectes i dibuixos, que es troben distribuïdes en tres espais: l’estudi, conservat exactament com ell el tenia; l’arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals; i la seva biblioteca personal, una part de la qual es va integrar –amb entitat pròpia– en el fons de la Biblioteca de can Llaurador el 2012.
Personatges de cartró-ploma
Batllori coneixia la seva traça com a soldador arran d’una experiència anterior: “En ocasió d’una cavalcada de Reis, vam fer una estructura de ferro”. Aquesta vegada, Casals va fer servir xapa per a les bases i passamans per a la resta de suports. “Va ser un procés molt intens. De tant en passava a veure com anava tot i, si convenia, hi deixava noves anotacions”.
Fins ara eren fulls de treball –de fet, alguns tenen esquitxos de les soldadures–, però ara adquireixen una nova dimensió. Es tracta dels croquis originals dels ninots i les estructures que es van construir per a l’exposició dels 10 anys del Fons Batllori. De totes les peces que es van fer –l’home de la cadira, l’indi, el mariscal, l’ovella, el mossèn, la pagesa, el tirador...–, la del pirata és l’única que es conserva sencera, a La Unió.
Ahir dimecres, 1 de febrer, va començar a operar la nova empresa concessionària del servei públic de recollida de residus urbans, un cop formalitzat el contracte i després que el ple de l’Ajuntament celebrat el passat 24 de novembre va aprovar per unanimitat l’adjudicació del contracte a favor de l’empresa Prezero España (anteriorment denominada CESPA).
El proper 8 de febrer, el centre d’empreses Casa del Marquès acollirà una jornada de formació destinada a negocis locals i persones autònomes anomenada CdM Digital Days. Tecnologia, salut i benestar amb l’objectiu d’incorporar les tecnologies 4.0 com a eina per millorar la competitivitat en l'àmbit dels c