Gent de Teià (GT) ha estat la guanyadora de les eleccions municipals celebrades avui, 28 de maig, amb 4 regidors. La llista encapçalada per Gemma Rosell pràcticament duplica el nombre de suports en relació a 2019 –passant-ne de 429 a 805– i obté el 27,5% dels vots. Al ple de l’Ajuntament, Rosell estarà acompanyada d’Abel Ballesteros, Núria Andinyac i Montserrat Tarradas.

ERC-Compromís amb Teià ha quedat en segon lloc, empatada a 4 regidors i el 23,9% dels sufragis. Els republicans perden mil vots i la meitat dels electes, de manera que el grup municipal quedarà constituït per Èrica Busto, Lluís Ribas, Montse Riera i Marià Espel.

La tercera plaça ha estat per a JxCat, que guanya 139 vots respecte del 2019. Amb el 23,4% dels sufragis, JxCat amplia la seva representació i passa de 2 a 3 representants: Francesc Ribas, Luci Villagrasa i Aleix Corral.

El PSC pràcticament calca el resultat de fa 4 anys. Amb el 9,8% dels vots, Miguel Ángel Peinado substituirà Joaquim Roca com a portaveu dels socialistes.

Per la seva part, David Basi revalida l’acta de regidor, aquest cop al front del PP. Els populars, que el 2019 no s’hi van presentar, aconsegueixen 276 paperetes i el 9,5% dels vots; mentre que Cs es queda fora del consistori, amb 23 butlletes.

Abstenció i escenari de pacte

A Catalunya s’ha registrat un augment significatiu de l’abstenció. A Teià, 2.175 veïns i veïnes no han anat a votar, la qual cosa representa el 42,9% del cens. Es tracta de 13 punts percentuals més que el 2019. Els vots en blanc s’han mantingut pràcticament en els mateixos guarismes –72 el 2019 i 65 el 2023– i han estat superats pels vots nuls, que han passat de 21 a 71.

El ple de l’Ajuntament reserva 13 places per als electes. Atès que cap candidatura no ha aconseguit majoria suficient per governar en solitari, s’obre un període de converses i negociacions en què els partits hauran de cercar aliances.

Aquest diumenge, 28 de maig, un total de 5.066 teianencs i teianenques –161 més que el 2019– podran exercir el seu dret a vot en les eleccions locals per escollir els 13 representants de la ciutadania que formaran part de la corporació municipal durant el mandat 2023-2027. A la convocatòria hi concorren sis candidatures.

Col·legis i meses

Com sempre, els electors i electores de la població es distribuiran en tres centres de votació, segons quina sigui la seva secció electoral: La Unió, ca la Cecília i l’Escola El Cim. En total hi haurà nou meses: tres per cada punt de votació. Per fer més àgil el procés, enguany se n’habilitarà una de nova al Cim que comprendrà els cognoms de la P a la Z.

Horari i seguiment

Un cop constituïdes les meses, els col·legis obriran a les 9 i romandran oberts fins a les 20h. L’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) estarà operativa en el mateix horari per atendre les possibles incidències i consultar el cens electoral per saber on s’ha de votar. Aquesta comprovació també es pot fer per Internet amb Cl@ve Pin o certificat digital des d'aquesta pàgina web. 

Com cada cita electoral, l’Ajuntament ha previst un dispositiu de mitjans humans i materials per facilitar-ne el desenvolupament. Aquell dia treballaran 22 empleats públics per dur a terme les tasques pròpies de secretaria, suport logístic i seguretat ciutadana que els comicis requereixen. A més, cada col·legi comptarà amb un representant de l’administració, una persona encarregada de la transmissió de dades i un suport administratiu, que aniran degudament identificats.

Durant la jornada es publicaran dades de participació a les xarxes socials de l’Ajuntament, així com els resultats electorals un cop finalitzat l’escrutini.

Ahir dijous, 25 de maig, el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya, i l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, van refrendar el conveni de col·laboració per integrar el Centre Arqueològic i Enoturístic de Vallmora (CEAV) dins la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa) com a centre col·laborador. Com a propietari del jaciment, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, el conveni va ser aprovat per la Junta de Govern celebrada el passat 4 de maig, després de donar-ne compte a la resta de grups municipals en la comissió informativa del 20 d’abril.

La formalització de l’acord entre les dues institucions es va celebrar en un acte marcadament simbòlic en què Boya i Bosch es van fotografiar davant del pedestal funerari dedicat a Epictet, el responsable de la producció de vi a la Cella Vinaria de Vallmora com a esclau de Luci Pedani Clement, al segle II dC. El pedestal, que es conserva al magatzem del MAC, li va ser dedicat per la seva vídua, Acília Arethusa, després que Epictet va aconseguir la condició de llibert i va ser nomenat sevir augustal de la ciutat de Barcino.

Els orígens d’aquest conveni es remunten a la passada tardor. A l’octubre, Jusèp Boya i la responsable de l’àrea de difusió, activitats i comunicació del MAC, Anna M. Garrido, van visitar el CEAV amb l’alcalde i el director del projecte Cella Vinaria, l’arqueòleg Antoni Martín, i el mes de desembre Bosch va ser rebut pel seu amfitrió a la seu del museu nacional.

Centre col·laborador

El conveni amb el MAC situa el celler romà de Vallmora entre “els jaciments més singulars i rellevants del país” i suposa l’entrada de l’equipament que gestiona la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià com a “museu col·laborador” d’Arqueoxarxa, amb totes les possibilitats i reptes que això comporta.

A partir d’ara, el MAC i el CEAV col·laboraran en la recerca, conservació, museïtzació, promoció i difusió del celler romà de Vallmora a través de diverses línies de treball, com ara:

- L’assessorament arqueològic i museístic per a totes les actuacions i projectes que l’Ajuntament vulgui implementar al jaciment del celler romà de Vallmora.

- La difusió periòdica, a través del seu web i xarxes socials, de les activitats de recerca, conservació, promoció i dinamització del celler romà que organitzi el centre.

- El suport tècnic i institucional a la incorporació del CEAV als itineraris patrimonials i xarxes de col·laboració museística que impulsi o en què hi participi el MAC.

- La cessió en dipòsit de objectes de les seves col·leccions o altres recursos museogràfics, gràfics i audiovisuals propietat del MAC que puguin completar o enriquir el discurs històric i patrimonial del centre.

- El préstec d’exposicions temporals i itinerants produïdes pel MAC que puguin ser d’interès per al centre i el municipi.

- La col·laboració en l’organització i implementació de projectes de recerca, conservació, museïtzació i difusió del patrimoni arqueològic que siguin d’interès per ambdues institucions.

Per la seva part, l’Ajuntament de Teià es compromet a cedir els recursos museogràfics i audiovisuals relacionats amb el celler romà que puguin ser de l’interès del MAC, així com a participar en projectes de recerca, conservació, museïtzació i difusió del patrimoni arqueològic que siguin d’interès per ambdues institucions.

Comissió de seguiment

El conveni tindrà una durada de quatre anys a partir de la seva signatura, prorrogables per un període addicional. Per al seu desenvolupament i seguiment, es crearà una comissió que es reunirà almenys un cop a l’any i que estarà integrada per l’alcalde o alcaldessa, el director o directora del MAC i un tècnic o tècnica designat per cada institució.

Renovació de confiança

La Cella Vinaria de Teià és l’únic celler romà museïtzat a Catalunya. La reproducció a escala real de dues premses de l’època l’ha convertit en un centre d’interpretació especialitzat en els orígens i el comerç del vi a la regió de la Laietània, una tradició que ha tingut continuïtat fins a l’actualitat dins del territori de la Denominació d’Origen Alella. Aquesta singularitat es fa palesa i es veu refermada, des del punt de vista pedagògic i divulgatiu, pel conreu de tres peces de vinya de propietat municipal.

D’acord amb el Projecte Museològic aprovat el 2006, el jaciment compta amb una zona de 500 m2 on s’ha reproduït la tècnica romana d’emparrat amb posts i pèrgoles de fusta, una altra de 4.500 m2 que recupera la plantació tradicional en vas, i 8.800 m2 amb emparrat modern. Totes tres van ser plantades i han estat mantingudes i explotades satisfactòriament fins avui per la societat Alella Vinícola Can Jonc, en virtut d’un conveni de col·laboració que es remunta a l’any 2009. El passat 6 d’abril, la Junta de Govern va renovar-ne l’acord amb la mercantil Think Big Winery, com a empresa successora l’Alella Vinícola.

Nova aliança

L’atractiu vitivinícola de Vallmora ha afavorit moltes sinergies. El mateix 6 d’abril, la Junta de Govern va donar el vistiplau a un conveni amb el Museu de les cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Feia temps que l’Ajuntament i el VINSEUM treballaven per establir un acord de col·laboració. El maig de 2022, el seu director, Xavier Fornos, va ser al jaciment de Teià per conèixer-lo de prop, i el mes de juliol l’alcalde de Teià i les regidores Èrica Busto i Olga Parra van visitar a Vilafranca del Penedès les noves instal·lacions del Museu, aleshores en construcció.

El protocol de relacions aprovat constata que les dues parts “tenen objectius comuns i complementaris” a través de projectes culturals i iniciatives que fomenten “el coneixement i reconeixement de la realitat del vi del país”. Per això, l’Ajuntament de Teià i el VINSEUM s’han dotat d’un marc legal per intercanviar “projectes d'investigació, museïtzació o divulgació a l’entorn del món del vi, des de l’antiguitat romana fins a les actuals denominacions d’origen vitivinícoles”, així com per cedir-se mútuament “peces de museïtzació” amb caràcter temporal. Per començar, aviat s’exposarà a Vilafranca el signaculum de plom del segle II dC que es va exhumar a Vallmora amb el nom del responsable del celler i que actualment es trobava dipositada al Museu de la Nàutica del Masnou.

Inversions i millores

En els darrers anys, l’Ajuntament de Teià han captat diverses subvencions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona que han anat destinades fonamentalment a la conservació, la recerca i la millora del jaciment.

Fruit del Projecte de Recerca Quadriennal 2022-2025 amb la Universitat de Barcelona, s’hi han fet campanyes d’excavació anuals, que han donat com a resultat la descoberta d’un altar i un déu Lar, així com d’un forn metal·lúrgic, així com d’un forn metal·lúrgic.

A més dels treballs de manteniment, sanejament, consolidació i reposició periòdics de les estructures, paviments i premses, als quals s’hi destinen 6.000 euros de recursos propis, el passat desembre s’hi va instal·lar una passera elevada construïda amb xapa d’acer. Es tracta d’un mirador panoràmic de 12 metres de longitud i 2 metres d’amplada amb vistes als camps de dolia –les àrees d’emmagatzematge del vi, en grans recipients de terrissa semisoterrats– situats ambdós costats: l’inferior, del segle I dC, I el superior, del segle II dC. Aquesta actuació ha estat finançada amb un ajut específic del Departament de Cultura de 17.000 euros i es considera fonamental per millorar l’accessibilitat, així com la comprensió i la qualitat expositiva del jaciment.

De fet, en aquests moments s’estan elaborant de forma totalment artesanal –amb argila i forn de llenya– les rèpliques de dolia del camp inferior, gràcies a una subvenció de 45.000 euros de la Diputació. Aquesta administració també s’ha fet càrrec de renovar i adaptar els continguts i el recorregut de la visita per a les persones amb diversitat funcional, dins del programa La Mirada Tàctil. La inversió de global per aquest concepte ha estat de 9.000 euros, distribuïts en dues fases: 6.000 per a una maqueta tàctil i la retolació en Braille de tota la retolació, i 3.000 per a l’edició de disset vídeos sobre diversos aspectes que es poden activar in situ a través d’un codi QR i que compten amb una intèrpret en llengua de signes en català per a la comunitat sorda signant; subtítols per a la comunitat sorda oralista, i locució en off per a la comunitat amb dificultat visual i per a la resta de visitants.

Primers efectes

Els convenis amb el VINSEUM i el MAC contribuiran a difondre’n les activitats i ampliar el coneixement de la Cella Vinaria arreu del país. Per la seva naturalesa, aquesta col·laboració obre les possibilitats d’acollir al CEAV exposicions d’Arqueoxarxa i la cessió temporal de peces, com el pedestal funerari d’Epictet. Tot plegat pot plantejar a mig termini la conveniència d’orientar les futures sol·licituds de subvenció per destinar-les a l’actualització de la museografia i museologia del centre d’interpretació, que daten del 2009, amb la voluntat de d’harmonitzar l’interès cultural i arqueològic del jaciment amb l’atractiu turístic del complex.

L’Ajuntament de Teià ha adquirit a un quadre del pintor figuratiu Simó Busom per 1.800 euros. Es tracta d’una vista paisatgística del poble que pintada des del lloc que avui ocupa la cerveseria Dit i fet, davant de l’actual parada de bus que hi ha a l’avinguda José Roca Suárez Llanos.

A la panoràmica es veuen, en primer terme, l’arbreda del tram inferior del passeig de la Riera i el passeig del Castanyer. En segon pla hi apareixen representats el dipòsit d’aigües i diverses cases i torres d’estiueig situades entre els carrers de Pau Claris i Josep Folch i Torres, com can Paixau i ca l’Estartús. Més al fons endevinen els xiprers del cementiri, als peus dels contraforts del turó d’en Baldiri.

Obra i trajectòria

Simó Busom va estar estretament vinculat a Teià. Nascut a Barcelona el 1927, va arribar al poble per estiuejar-hi amb la família a inicis de la dècada de 1960, i va continuar fent-ho durant prop de quinze anys. Es va instal·lar en un dels apartaments que hi havia al primer pis de can Tarradas. Tal com explica el seu deixeble Joan Casellas, a Busom “li agradava el paisatge perquè au plein air estava tranquil i concentrat, com un mestre taoista”. Casellas assegura que Busom “respirava Teià amb intensitat”, com queda palès en els seus quadres: “Desenes i potser centenes de quadres seus tenen Teià com a tema o excusa i així, de forma secundaria però preciosa, les seves obres immortalitzen un Teià tan real com ideal”.

El juny de 2017, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) li va retre homenatge amb l’exposició Mirades a Busom, a La Unió. I el novembre de 2020, amb motiu de la seva defunció, l’Ajuntament va voler expressar el seu condol amb una nota necrològica il·lustrada, entre d'altres, amb una fotografia de la pintura que ara ha adquirit.

Compra a un particular

El llenç presenta un bon estat de conservació i fa un metre d’ample per 81 centímetres d’altura, sense comptar el marc. Segons consta escrit al seu darrere, l’obra data de l’any 1973 i hauria estat exposada a la Sala Parés de Barcelona. Per tant, enguany se’n compleixen 50 anys.

Des de llavors, l’obra pertanyia a un particular d’Alella que tenia interès a vendre-la i, abans de desprendre-se’n, va voler consultar l’Ajuntament de Teià. De seguida, la Regidoria de Cultura s’hi va interessar i es va arribar a un acord per a la seva adquisició.

A partir d’ara, el quadre –que es titula Teià, segons figura en una etiqueta– forma part de la col·lecció municipal d’art i es pot veure penjat a la planta baixa de can Llaurador, just a sobre de la llar de foc. Des del primer moment, estava clara la seva ubicació, amb l’objectiu doble de mostrar-lo al públic i de complementar-se amb l’ornamentació de l’esmentada xemeneia.

Petita joia modernista

El setembre de 2016 la masia de can Llaurador va obrir les seves portes com a equipament sociocultural després d’un període d’obres dirigides per l’equip d’arquitectes format per Berta Barrio i Josep Peraire. Encuriosits per la llar de foc de l’edifici, tots dos van voler aprofundir-hi i van dur a terme una breu recerca sobre l’origen i les característiques d’aquell element.

L’única pista que tenien era una la inscripció Butsems & Cia (Pelayo 22. Barcelona) que hi ha al costat dret de la bocana. Segons Barrio, “a principis del segle XX aquestes paraules volien dir modernitat i estil a preus relativament assequibles. Per ser exactes, i segons el catàleg il·lustrat de models i preus de l’època, una xemeneia de pedra artificial costava entre 70 i 110 pessetes, segons si la volies en acabat mat o brillant”.

L’empresa M.C. Butsems –més tard M.C. Butsems & Fradera– va ser fundada el 1875 com a fàbrica de mosaics hidràulics, granet i pedra artificial. De fet, és possible que les rajoles del terra també fossin seves, però no ha estat possible trobar aquest model en el seus catàlegs de mostra.

El 1893, la marca va obrir una botiga de venda de derivats del ciment al carrer de Pelai que l’any 1907 va guanyar el premi extraordinari del concurs anual d’edificis artístics de Barcelona, en la seva versió d’establiments comercials. La dècada de 1920 M.C. Butsems era el fabricant del sector més important del país i bona part de les façanes dels edificis de l’Eixample barceloní portaven el seu segell.

La xemeneia de can Llaurador és feta de ciment pòrtland blanc, sorra, pols de marbre i pigment. Segons Barrio, “és un exemple del sistema de fabricació de pedra artificial de principis de segle. A partir d’un model de guix s’extreia un motlle fet amb cola de conill que només podia ser utilitzat tres vegades. Per omplir el motlle, primer s’aplicava manualment una fina capa de ciment aquós o lletada. Aquesta capa era la que quedaria vista i requeria les mans d’un operari experimentat. La resta del volum del motlle s’omplia amb pasta negra feta amb la mateixa mescla de pòrtland, sorra i pols de marbre, però amb molt poca aigua. El ciment que en resultava era l’anomenada pedra artificial”.

A partir d’aquí, es desemmotllava la peça i començava la feina dels polidors: “Amb els dits embenats per protegir-los i una pedra de carborúndum a la ma dreta i aigua a l’esquerra, anaven polint fins aconseguir la brillantor natural del ciment”. Una peça de pedra artificial com la xemeneia de can Llaurador, podia requerir dels serveis d’un dibuixant, un escultor, l’emmotllador i el polidor. Per tot plegat, i amb independència del judici estètic de cadascú, per a Barrio “és indiscutible que la llar de foc d’aquesta masia conté una petita porció d’història”.

El 29 de maig s’inicia el termini per acollir-se a les convocatòries de beques menjador i ajuts per a la compra de material escolar i llibres per al curs 2023-2024.

Els dos ajuts es podran tramitar fins al 16 de juny a través de l’àrea de Serveis Socials Bàsics, a ca la Cecília, sempre que es compleixin els requisits fixats a les bases. En tots els casos es recomana concertar cita prèvia al telèfon 93 555 12 34 (de dilluns a divendres de 9 a 14h, i dijous de 17 a 20h) o bé per correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Beques menjador

Segons les bases establertes pel Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb el Departament d’Ensenyament, es poden beneficiar d’ajuts individuals al menjador escolar els fills i filles en edat escolar d’aquelles famílies amb rendes inferiors a 11.365,60 euros anuals en cas d’un sol adult sustentador i de 17.048,4 euros en cas que en siguin dos. Per cada infant de la unitat familiar, aquest import s’incrementa en 3.409,7 euros.

Al peu d’aquesta notícia trobareu les bases de la convocatòria, el comunicat a les famílies i el formulari de sol·licitud del Consell Comarcal.

Llibres i material escolar

Per la seva part, l’Ajuntament de Teià destina una partida de 5.000 euros a dotar econòmicament els alumnes de qualsevol centre escolar de primària i secundària –de P3 a 4t d’ESO– empadronats al poble i la unitat de convivència dels quals no superi un determinat volum d’ingressos després de restar-ne un màxim de 614,65 euros en concepte de despesa mensual d’habitatge, ja es tracti d’hipoteca o lloguer. Les bases de la convocatòria estableixen un ajut de 150 euros per alumne.

Al peu d'aquesta notícia trobareu les bases reguladores de la convocatòria, el model sol·licitud, el full de dades bancàries i el llistat de la documentació requerida.