Des de l’any 2007, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa La Mirada Tàctil, que té com a objectiu fer accessibles a col·lectius amb diversitat funcional els continguts museístics a través de recursos tàctils, auditius, sonors, olfactius i l’ús tant de les noves tecnologies com de recursos analògics.

En general, les solucions d’aquest programa enriqueixen la visita del conjunt d’usuaris, afavorint experiències i vivències més personals i emotives a l’entorn del patrimoni.

Aquesta setmana, la Diputació ha anunciat l’entrada en funcionament de nous recursos en alguns equipaments culturals de la comarca, com el Museu de l’Estampació de Premià de Mar i el Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora.

Segona part

El febrer de 2021, el celler romà de Teià ja va ser objecte d’un seguit de millores que el van situar dins la xarxa d’equipaments adaptats a les necessitats de les persones amb diversitat funcional física, sensorial i cognitiva. Gràcies a La Mirada Tàctil, es va instal·lar a l’entrada del jaciment una maqueta tàctil, feta en forja, situada a una altura adequada per als visitants en cadira de rodes i es retolar els diferents punts del recorregut amb un seguit de cartel·les en Braille i text en macrocaràcters, a més de dibuixos esquemàtics en relleu i un espai per a un codi QR amb tota la informació. El cost d’aquestes millores va suposar una inversió de 6.000 euros, assumits per la Diputació.

En aquesta ocasió, i tal com estava previst des de llavors, la millora ha consistit en l’edició de de disset vídeos sobre diversos aspectes relacionats amb la visita. N’hi ha que fan referència a aspectes descriptius del jaciment i d’altres que expliquen els processos productius de la factoria, com ara la vinificació en època romana.

Els vídeos es podran activar in situ durant la visita a través d’un codi QR i compten amb una intèrpret en llengua de signes en català per a la comunitat sorda signant; subtítols per a la comunitat sorda oralista, i locució en off per a la comunitat amb dificultat visual i per a la resta de visitants. Si voleu, també els podeu veure a través del canal de Youtube de La Mirada Tàctil en aquest enllaç.

La Junta de Govern Local celebrada el passat 12 de gener va aprovar inicialment el projecte per instal·lar una planta solar fotovoltaica a l’Escola El Cim redactat per Enginyeries EngiVert. Es tracta d’un sistema de producció d’energia per a l’autoconsum que s’ubicarà sobre la coberta del nou l’edifici d’educació infantil (a la fotografia, identificada amb color groc).

Mitjançant aquesta actuació, que se suma a les ja realitzades a l’edifici de l’Ajuntament i el poliesportiu, el municipi augmenta la seva aposta per l’autosuficiència i per reduir la importació d’energia procedent de la xarxa a partir de recursos renovables i autogestionables.

La regidora de Medi Ambient, Montse Riera, explica que aquestes mesures s’inscriuen en el marc de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides: “En concret, l’ODS 13 sobre l’adopció de mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes”. La responsable municipal també destaca el compromís de la Diputació de Barcelona, que ha finançat les actuacions amb prop de 50.000 euros procedents del Programa específic de resiliència local del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023.

Característiques de la planta

La nova instal·lació trigarà dos mesos a entrar en funcionament des del moment que s’iniciïn els treballs.

La planta seguirà una orientació sud-est de 44 graus i tindrà una inclinació de 15 graus. El generador solar constarà de dos inversors, cadascun dels quals donarà cobertura a un parell de subcamps de plaques.

En total s’hi instal·laran 75 panells solars de 2 metres d’altura per 1 metre d’amplada, amb una potència pic instal·lada de 29.250 kWp i una producció anual prevista de 40.181 quilowatts hora (kWh). A grans trets, es calcula que la instal·lació serà excedentària; és a dir, que cobrirà la demanda pròpia de l’equipament durant tot l’any i generarà cada mes un excedent energètic que serà injectat a la xarxa general.

L’autoconsum estimat oscil·larà entre els 1.348 kWh del mes de desembre i els 4.376 de juliol. En còmput anual, es preveu que la planta insufli a la xarxa 5.887 kWh, que la companyia elèctrica té l’obligació de compensar la diferència.

Monitoratge i control remot

Els quadres de protecció i comandament dels inversors inclouen un interruptor magnetotèrmic automàtic i un descarregador de sobretensions de xarxa. Dels quadre sortirà un línia que es connectarà al quadre general de l’edifici.

La instal·lació comptarà amb un sistema de monitoratge via Internet que enregistrarà les dades dels inversors i que disposarà d’un port connectat a un servidor per supervisar-ne el funcionament remotament. Aquest dispositiu també garantirà en temps real que la instal·lació funcioni en règim d’autoconsum i en limitarà la potència en cas que la producció sigui superior al consum de l’edifici.

Pressupost i garantia

El pressupost d’aquesta actuació és de 47.412 euros (IVA inclòs). L’import inclou el transport, muntatge i posada en funcionament de la instal·lació, la seva legalització davant del Departament d’Empresa, la monitorització de la producció via Internet, les tasques de conservació del primer any, així com la redacció d’un pla de manteniment.

Tant els elements subministrats com la instal·lació en el seu conjunt estaran protegits davant defectes de fabricació, manipulació o disseny per una garantia de dos anys; excepte els mòduls fotovoltaics, que tindran una garantia serà de 15 anys a partir de la data de la signatura de l’acta de recepció.

La primera, a l’Ajuntament

La primera planta solar de titularitat municipal es va instal·lar l’any passat al terrat de l’Ajuntament, d’acord amb el projecte redactat per Vivim Solar. En aquest cas, el nombre de mòduls ascendeix a 18, amb una potència pic instal·lada de 6.120 kWp i una generació fotovoltaica estimada de 9.168 kWh anuals, amb puntes de 371 kWh al desembre i de 1.164 al juliol.

Com en el cas anterior, el control de la producció, del consum de xarxa i dels excedents es fa mitjançant un sistema de software per control remot incorporat a l’inversor de la instal·lació. El cost d’aquesta actuació va ser de 20.998 euros (IVA inclòs).

La segona, al poliesportiu

La segona instal·lació es va fer a la coberta del pavelló poliesportiu, també a càrrec de Vivim Solar. Es tracta d’un camp de plaques format per 43 unitats col·locades en un angle de 45 graus, amb una potència pic instal·lada de 15.910 kWp i un rendiment anual previst de 25.423 kWh, amb puntes de 1.346 kWh al desembre i de 2.719 al juliol. D’aquesta producció, es considera que 25.093 kWh seran autoconsumits directament pel poliesportiu i que 330 kWh seran injectats a la xarxa en forma d’excedents. La planta solar també està equipada amb un sistema de control remot i el seu cost total, claus en mà, va ser de 30.481 euros.

El ple municipal celebrat el passat 26 de gener va aprovar inicialment el Pla Local de Joventut (PLJ) de Teià 2023 – 2026, a proposta de la Regidoria de Cicles de Vida. El document porta associat el títol Preparem Teià per als joves de 2030 i és un pla estratègic que dibuixa un full de ruta que hauria de permetre el desenvolupament integral dels joves de la població, en diversos àmbits.

L’objectiu del PLJ és adequar a les necessitats i les demandes del joves les polítiques que s’han i que s’hauran de desenvolupar en els propers anys en el municipi mitjançant la prestació de serveis públics i la promoció d’actuacions específiques.

Dificultats i endarreriment

La regidora de Cicles de Vida, Èrica Busto, va explicar que el PLJ arriba dos anys més tard del previst. La redacció va començar el 2019, però els treballs van quedar estroncats per la pandèmia. “Vam haver de buscar com seguir contactant amb els joves a través d’una pantalla, cosa que va tenir un impacte emocional del qual encara en paguem les conseqüències”, va admetre. La represa tampoc no va ser fàcil, ja que va coincidir amb dues baixes mèdiques consecutives del tècnic de Joventut la tardor de 2021 i a mitjan 2022. Tot plegat va obligar a contractar un consultor extern, que és qui ha tancat el document.

En aquest context, l’Ajuntament va sol·licitar una pròrroga a la Direcció General de Joventut, que va condicionar l’atorgament d’un ajut econòmic a la ratificació del ple. Aquesta subvenció s’afegeix als recursos atorgats per l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Per a Busto, “el PLJ és totalment revisable. Recull tots els punts que ens han reclamat els joves del poble, però el proper equip de govern podrà modificar-lo i posar l’accent en les accions que vulgui, si ho considera oportú”.

Nova realitat

El PLJ 2023-2026 substitueix l’anterior, de 2017 a 2020, i s’adreça als 1.619 nois i noies de 12 a 34 anys que viuen al poble i que representen una quarta part de la ciutadania. La diagnosi repassa aspectes relacionats amb l’educació formal, no formal i informal; la salut emocional i els hàbits de consum; la sexualitat; l’ocupació i l’atur; l’oci; la mobilitat i la sostenibilitat; l’espai públic; la participació i l’associacionisme, i l’habitatge.

Reptes de futur

S'hi detecten, en termes generals, tres prioritats d’actuació: una, la necessitat de millorar les possibilitats d’emancipació dels joves; dues, la voluntat de promoure polítiques de participació que contribueixin a integrar els joves en les dinàmiques socials, culturals i econòmiques del municipi, i tres, l’emergència de noves necessitats vinculades amb el treball socioeducatiu, l’acompanyament en els processos d’aprenentatge i l’atenció emocional.

Tenint en compte la dimensió del municipi, es valora com a recursos humans mínims necessaris per a un correcte desenvolupament a mitjà termini el pas a jornada completa dels dos professionals actuals: un tècnic i un dinamitzador. Tenint en compte el nivell de despesa general de l’Ajuntament, es valora que cal doblar els recursos econòmics destinats anualment a Joventut de manera esglaonada, en un període d’entre 4 i 8 anys.

Punts forts i punts febles

En la banda positiva de PLJ 2017-2020 cal consignar l’habitatge dotacional dels pisos dels mestres, la futura pista d’skate, la consolidació del Casal de Joves com a referència juvenil, l’existència del projecte Corresponsals com a canal d’interlocució i el bon funcionament de les dinàmiques participatives.

En la banda negativa destaquen la dificultat de treballar amb continuïtat amb els joves de més de 17 anys, l’absència de centres d’interès al municipi per satisfer inquietuds lúdiques i culturals dels joves i l’estat encara embrionari del treball transversal amb altres àrees municipals. A més, l’impacte de la Covid-19 ha suposat un tall efectiu en bona part de les dinàmiques generades amb els joves.

Per últim, s’observen projectes amb gran potencial de futur, però que requereixen un increment de la intensitat amb què es desenvolupen per assegurar-ne els fruits. Es tracta, per exemple, del projecte Podcast Teià o la promoció de pressupostos participatius centrats l’àmbit juvenil.

Les opinions dels joves

Els joves valoren positivament Teià en la mesura que hi ha un entorn amable de convivència i les condicions de vida són bones. Molt majoritàriament, però, consideren que és un municipi amb escassa oferta d’activitat, oci i serveis adreçada específicament als joves: “Sortir de casa a partir de certa hora del vespre implica trobar carrers buits”.

Això fa que, mentre es cursa l’ESO, Teià sigui un espai adequat per mantenir la relació grupal pròpia dels adolescents, però més enllà d’aquesta edat el municipi perd interès per als joves. En general, troben natural cursar Batxillerat o cicles formatius en altres poblacions més grans, però hi troben a faltar espais relacionals propis de la vida en comunitat, com bars, places o llocs de trobada.

A grans trets, destaquen com a “interessants” algunes de les activitats i concerts que es realitzen durant l’estiu, “però són molt puntuals i no tenen continuïtat”. Per tal de consolidar-les, haurien de tenir continuïtat els caps de setmana i en períodes de vacances. També opinen que caldria idear alguna iniciativa o programació que tingués capacitat d’atraure joves d’altres municipis.

A més de l’Institut com a espai de comunicació, consideren que el Casal de Joves és adequat per a adolescents. Però troben a faltar un espai autogestionat per a majors de 17 o 18 anys. A més de ser un lloc de trobada, creuen que podria actuar com a revulsiu per programar d’activitats d’interès, com tornejos esportius, festes temàtiques o actuacions escèniques.

En l’àmbit de la mobilitat, demanen més autobusos a Barcelona, en especial els caps de setmana i les hores punta, i també amb l’estació de tren. I pel que fa a habitatge, la majoria assegura que marxarà de Teià quan s’independitzi perquè no hi ha habitatge a preus assequibles, i lamenta que aquesta dinàmica afectarà la cohesió social perquè cada cop hi quedaran menys persones nascudes, crescudes i socialitzades al poble.

Les claus del nou Pla

Per respondre a aquests reptes, el PLJ 2023-2026 basa les seves polítiques en sis premisses: una, “continuïtat i mirada llarga” a l’hora de plantejar objectiu i d’incrementar els recursos necessaris “a un ritme assumible i compatible amb la resta de prioritats de l’acció municipal”; dues, “serveis i periodicitat” perquè tots els joves, des dels 12 als 34 anys d’edat, tinguin una referència física, un horari, uns canals de comunicació i unes persones a les quals acudir; tres, “un model participatiu senzill i directe” que vagi més enllà del Casal de Joves i de l’Institut; quatre, “una xarxa d’espais de referència” que incorpori la Biblioteca, l’Institut, La Unió, els equipaments esportius, l’skate park i les places i parcs; cinc, trobar “un atractiu” que converteixi Teià en un poble singular o diferent des del punt vista dels interessos juvenils, i sis, “avançar en el camí de la cooperació” i el treball transversal entre les diverses àrees de l’Ajuntament, en benefici del jovent.

Cinc eixos, quinze programes

Un cop descrites les necessitats de la política local de joventut, el PLJ 2023-2026 s’estructura en diversos programes i accions per desplegar-los. A cadascun dels objectius generals li correspon un eix d’actuació.

Eix 1. Joves amb recursos

Objectiu: Garantir l’atenció a qualsevol necessitat, demanda o interès dels joves a partir del desplegament d’una bateria de serveis i recursos que aportin solucions pràctiques o, com a mínim, assegurin la derivació a espais d’atenció especialitzada per a cada àmbit d’interès.

1.1. Informació i més:
1.1.1. Informació: Creació d’un Servei d’Informació Juvenil amb imatge de marca pròpia.
1.1.2. Recursos: Creació d’un repositori de recursos públics i privats a l’abast dels joves.
1.1.3. Enxarxats: Projecte comunicatiu basat en l’ús intensiu d’eines tecnològiques i xarxes socials.

1.2. A volar:
1.2.1. Els pisos dels mestres: Presentació i entrada en servei de la promoció.
1.2.2. Ens ocupem dels joves: Acompanyament anual a un grup de joves desocupats.
1.2.3. Joves i preparats: Programació quinzenal per a estudiants d’ensenyament secundari sobre les diverses opcions de futur itinerari acadèmic.

1.3. Assessories – orientació:
1.3.1. Educació: Difusió i consulta especialitzada sobre oferta formativa i serveis d’orientació.
1.3.2. Ocupació: Difusió i consulta especialitzada sobre oferta laboral i serveis d’orientació.
1.3.3. Habitatge: Presentació de modalitats alternatives d’accés a l’habitatge i línies d’ajut existents.

1.4. Atenció emocional:
1.4.1. La fem petar: Espai de conversa periòdic sobre temes que afecten els joves.
1.4.2. Emocions: Programació anual de tallers sobre habilitats relacionals i comunicatives adreçats a adolescents.
1.4.3. Derivació: Protocol de derivació de casos cap a serveis especialitats d’atenció mèdica o psicològica.

Eix 2. Joves actius

Objectiu: Desplegar una oferta estable, periòdica i plural d’activitats que atenguin la diversitat d’estils i interessos dels joves del municipi amb la capacitat de generar almenys un centre d’interès que singularitzi el municipi i el faci atractiu per als cercles de relació dels joves.

2.1. Oci alternatiu:
2.1.1. Programació: Calendari anual d’activitats organitzada en cicles quadrimestrals.
2.1.2. Formació: Oferta formativa, a través de cursos, tallers o seminaris.
2.1.3. Canal Jove: Creació i dinamització d’un espai a la plataforma youtube i un repositori de podcast.

2.2. Espai(s) jove(s):
2.2.1. Casal de Joves: L’espai s’organitzarà per a una quàdruple funció: seu del Servei d’Informació Juvenil, lloc de trobada i activitat per a adolescents, indret de trobada periòdica per a joves majors de 17 anys i espai d’estudi i treball en grup.
2.2.2. Aula estudi i treball grup, d’acord amb l’anterior punt.
2.2.3. Skate park: Espai habitual de programació d’activitats.
2.2.4. Xarxa d’Espais Juvenils: Escenaris de les programacions d’activitats i es crearà un grupde joves voluntaris que actuaran com a enllaços entre cadascun dels espais i el servei de Joventut

2.3. L’Institut:
2.3.1. Corresponsals: Projecte d’interlocució i participació juvenil.
2.3.2. Festa dels Corresponsals: Esdeveniment anual amb actuacions artístiques.
2.3.3. Túnel del terror: Activitat pública de gran ressò.

2.4. La cita:
2.4.1. Teià Meeting: Programació d’un esdeveniment per definir que resulti atractiu per als joves dels municipis de l’entorn.

Eix 3. Joves creatius

Objectiu: Afavorir la implicació dels joves en la satisfacció dels seus interessos i en la solució a les seves necessitats a través d’un sistema de participació que garanteixi un accés senzill i directe a espais d’opinió, a totes les instàncies possibles de decisió que els puguin afectar i a mecanismes de cooperació comunitària per idear i aplicar projectes per si mateixos, amb suport institucional.

3.1. Entitats i col·lectius:
3.1.1. Lleure: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitat de lleure educatiu.
3.1.2. Vadcultura: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitats culturals.
3.1.3. Esport i joves: Fixar almenys dues trobades anuals amb les entitats esportives.
3.1.4. Skaters i més: Articular un grup d’interès al voltant de l’skate park amb rollers, aficionats al hip hop, etc.

3.2. La coordinadora:
3.2.1. El club: Establir un espai de trobada per a majors de 17 anys un dia la setmana.
3.2.2. El repte: Generar una agenda juvenil amb demandes, necessitats, reivindicacions i propostes.
3.2.3. La jam: Jornada d’innovació oberta a tots els joves del municipi per debatre sobre idees o projectes per donar solució a un repte.

3.3. Emprenedories:
3.3.1. La teva idea: Convocatòria anual de projectes juvenils per a grups informals o persones individuals sobre qualsevol temàtica.
3.3.2. T’acompanyem: Creació d’un grup de suport que vetlla pel desenvolupament de la proposta.
3.3.3. Beques: El projecte triat rep suport econòmic municipal a través d’una beca.

3.4. Joves x Teià:
3.4.1. Teià molaria més si...: Convocatòria d’idees per millorar el posicionament del municipi com a entorn adequat i propici per a la vida dels joves.
3.4.2. Gastem per Teià: Feta la tria, es duu a la pràctica amb una dedicació econòmica en el marc dels pressupostos municipals.
3.4.3. Enredant l’alcalde/ssa: Els impulsors del projecte el presenten en un ple municipal extraordinari en el qual s’aprova la seva inclusió en Pla Local de Joventut.

Eix 4. Joves drets

Objectiu: Generar entorns de seguretat i confiança per tal que nois i noies de tota mena i condició puguin viure amb plenitud l’etapa juvenil, amb respecte a l’entorn, amb garanties de llibertat d’expressió, amb una defensa activa dels drets civils, promovent hàbits saludables, celebrant la diversitat i amb voluntat inclusiva.

4.1. Gènere i igualtat:
4.1.1. Tallers: Programació anual de tallers sobre igualtat de gènere, prevenció de relacions tòxiques i de pràctiques d’abús entre iguals.
4.1.2. Agents d’igualtat: Promoure un grup de nois i noies, formats en els tallers de l’acció precedent, perquè actuïn en espais relacionals aconsellant i prestant suport a persones damnificades.

4.2. Salut:
4.2.1. Pla de drogues i consums: Prevenir i reduir els consums de substàncies de risc.
4.2.2. Enquesta de salut: Realització periòdica d’una enquesta d’hàbits de salut juvenil.
4.2.3. Consulta jove: Entrada en servei d’una consulta sobre salut al Casal de Joves.

4.3. Campanyes:
4.3.1. Canal jove on fire: Plataforma de llançament de campanyes lligades a hàbits saludables, sostenibilitat i medi ambient.
4.3.2. Acció climàtica: Campanya anual sobre les qualitats de l’entorn natural del municipi.
4.3.3. Cuida’t: Campanya anual sobre cura del propi cos, salut alimentària, reproductiva i sexual, pràctica esportiva i exercici físic.

Debat polític

El PLJ es va aprovar per unanimitat, però els grups de l’oposició van exposar algunes reserves. Tant JxCat com Cs van anunciar que hi presentarien esmenes durant el termini d’exposició pública. Francesc Ribas, de JxCat, va assegurar que “hi ha moltes mancances si volem que els joves arrelin al poble, sobretot en l’etapa post-educació obligatòria” i va sostenir que el pressupost de la regidoria s’hauria d’incrementar: “Defenso a capa i espasa que el tècnic hauria de tenir jornada completa i que fa falta un altre perfil, tècnic o dinamitzador”, va dir.

Núria Andinyac, en nom de GT, va recordar que “vam començar el 2019 amb una entrevista amb el tècnic” i va lamentar que ara “tot allò no serveix”. Tanmateix, va convenir que “més val tenir un Pla que marqui línies estratègiques, encara que arribi tard, i que el proper govern el pugui anar adaptant a les noves necessitats”.

Informació pública

Després de l’aprovació per part del ple de la corporació, el PLJ s’obre un termini de 30 dies hàbils d’exposició publica a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’efecte de presentació d’al·legacions. Si no se’n formulen, el PLJ quedarà definitivament aprovat. En cas contrari, seran elevades de nou al ple per a la seva resolució.

Si voleu conèixer en detall el contingut del PLJ i de cadascuna de les accions podeu descarregar-vos el document que trobareu al peu d’aquesta notícia.

La Junta de Govern Local celebrada ahir dijous, dia 11 de febrer, va aprovar inicialment el projecte tècnic d’execució d’un skate park redactat pel despatx d’arquitectes Som Hàbitat. La pista tindrà una superfície de 570 metres quadrats i se situarà a la part final de l’aparcament de sorra que hi ha sota de la Biblioteca, amb accés des del passeig de Massarosa.

Origen de 2019

Entre les accions descrites dins del programa d’espai públic, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2019-2023 previa “planificar l’adequació del parc de can Llaurador”, incloent-hi l’skate park. El PAM vinculava aquesta intervenció a l’obtenció d’una subvenció procedent del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya.

El novembre de 2019, l’Ajuntament va trametre el projecte Parc de can Llaurador, àmbit sud de la masia a la convocatòria del PUOSC per al període 2020-2024, amb una reformulació posterior. El 9 de juliol de 2022 la Generalitat va emetre una proposta de resolució provisional de subvenció per import de 101.781 euros. Finalment, la Junta de Govern Local del passat 10 de novembre va adjudicar la redacció del projecte tècnic de l’skate park per un import de 8.167 euros.

Descripció de l’actuació

L’skate park es construirà al final de la feixa inferior del parc de can Llaurador, prop de l’àrea recreativa per a gossos.

La pista tindrà unes dimensions rectangulars de 30 per 20 metres, aproximadament, i inclourà diversos elements tècnics, com un volcà, una piràmide, una espina, una corba, un rainbow i diverses extensions.

Amb aquesta actuació es pretén integrar les diferents modalitats d’esport que poden interactuar en un espai d’aquestes característiques (skate, patins, bicicletes, patinets...), amb diferents zones d’aprenentatge i de nivell tècnic. La proposta pretén ser prou atractiva i inclusiva alhora per tal de generar un nou punt de trobada per als joves i les persones que practiquen aquestes disciplines esportives.

Pressupost i termini d’execució

L’obra té un pressupost d’execució de 104.338 euros (IVA inclòs). El termini d’execució previst és de dos mesos, tenint en compte que és un projecte molt manual i requereix de treballs precisos amb dies sense pluja per garantir l’enduriment del formigó. El termini de garantia es fixa en 12 mesos per a tota la obra i els elements propis de l’skate park, com ara les baranes, els copings i les rampes.

El passat 1 de febrer va entrar en funcionament el nou servei de manteniment i control energètic de l’enllumenat públic de Teià, un cop formalitzat el contracte i després que el ple de l’Ajuntament celebrat el passat 24 de novembre va aprovar-ne per unanimitat l’adjudicació a favor de l’empresa Alumbrados Viarios SA.

L’adjudicatària oferirà el servei durant tres exercicis naturals (de 2023 a 2025) per un import global de 455.904 euros (IVA inclòs). Arribat el cas, el contracte admetrà dues pròrrogues d’un any cadascuna.

Quatre ofertes

A més de la guanyadora, al concurs s’hi van presentar tres empreses més: Electricitat Boquet SL, Sociedad Española de Construcciones Electricas SL (SECE) i Aeronaval de construciones e instalaciones SL, que van ser valorades amb puntuacions de 98,68; 98,54; 97,78 i 93,13, respectivament.

Punts de llum

En aquests moments, l’enllumenat públic del municipi integra una total de 2.500 lluminàries i 1.191 punts de suport de diversos models i dimensions, distribuïts en una trentena de quadres.

Objectius

A grans trets, la licitació del servei obeeix al desig de l’Ajuntament de garantir “el manteniment integral de les seves instal·lacions”, incloent-hi comptadors, equips condensadors i sistemes de control i regulació de flux.

Aquest manteniment serà d’ordre “normatiu-preventiu” i estarà destinat a complir la reglamentació vigent, així com a optimitzar-ne la vida útil dels equips. Aquestes tasques inclouen la inspecció, control i verificació periòdica de les instal·lacions; el control de l’horari d’encesa i apagada; la neteja general de les lluminàries; la substitució de làmpades; la pintura i neteja de suports; la renovació d’instal·lacions obsoletes; el control de consums a través de la facturació i del sistema de control energètic, i l’estudi mensual dels consums.

A més, s’implantarà un sistema de telegestió per controlar el consum energètic i garantir un servei de guàrdia telefònic les 24 hores els 365 dies de l’any mitjançant una eina de ticketing per a la recepció d’avisos entre les 18 i les 8h.

Emergències

Es considera horari laborable de les 7 fins a les 21h, de dilluns a divendres. Totes les incidències s’han de resoldre, almenys provisionalment. Quan la incidència suposi una afectació “molt crítica”, haurà de ser atesa en 3 hores. Quan sigui “crítica”, en 6 hores. Si la situació és “no crítica”, el temps per donar resposta és de 12 hores. El període màxim per efectuar una reparació serà, com a màxim, d’una setmana; tret de casos de força major.

Primers mesos

Durant els primers 6 mesos, el contractista té l’obligació de realitzar les tasques següents:

- Integrar l’actual sistema de telegestió municipal en el sistema informàtic de l’empresa.

- Actualitzar l’inventari de punts de llum i quadres d’enllumenat, mitjançant la retirada de les etiquetes antigues i la col·locació de les noves identificacions.

- Instal·lar un sistema d’alarma a tots els quadres d’enllumenat per millorar l’avís en cas de manca de subministrament elèctric.

- Revisar, reparar i posar en marxa totes les portelles, així com de tots els reguladors, sistemes de telegestió i sistemes de antirobatori de cable dels quadres de maniobra.

- Netejar, aspirar i pintar tots els quadres.

- Substituir els quadres B i D de La Vinya, en mal estat.

- Netejar, raspallar i pintar totes les columnes de fosa amb una capa d’imprimació i dues capes de pintura.

- Netejar, raspallar i pintar totes les columnes d’acer galvanitzat fins a una altura de 50 centímetres amb una capa d’imprimació, una altra de pintura antiòxid i dues de pintura antiorina.

- Reparar totes les fonamentacions dels llums de la plaça de Catalunya per evitar avaries.

Altres actuacions

Per tal d’avaluar l’evolució dels nivells lumínics, l’empresa realitzarà un estudi lumínic de tot el municipi el primer i tercer any de contracte (i el cinquè, en cas de pròrroga) per mitjà d’un luxòmetre mòbil. Aquesta prospecció permetrà comparar el mapa de nivells lumínics recomanats amb els nivells lumínics reals, per tal d’harmonitzar-los.

Alumbrados Viarios posarà també en marxa un web que permeti realitzar un informe detallat d’actuacions i les dades de consum de les instal·lacions, a més d’hostatjar l’eina de ticketing, el GPS dels vehicles del servei, l’històric de dades des de 2010 i els plànols georeferenciats.

A més, l’empresa haurà de definir les intervencions de millora i estalvi energètic a realitzar anualment a càrrec de la partida de preus unitaris, per un import màxim anual de 45.000 euros (IVA exclòs).

Per últim, l’adjudicatària tindrà la obligació d’emmagatzemar, instal·lar i desinstal·lar l’enllumenat de Nadal entre el 25 de novembre i el 20 de gener, amb una previsió de fins a 350 connexions i desconnexions durant aquell període.