Avui diumenge, diada de Sant Jordi, s’ha donat a conèixer el veredicte de la 40a fase local de la Mostra Literària del Maresme en l’acte de lliurament de premis que s’ha celebrat aquest migdia a La Unió, en el marc de la Setmana Cultural de Teià.

La cerimònia ha estat conduïda per la regidora de Cultura, Olga Parra, i ha comptat amb l’escenificació de tres fragments de Llibràlegs d’uns 10 minuts cadascun. Es tracta d’un muntatge teatral estrenat al festival Temporada Alta dirigit pel Premi Nacional de Cultura 2022 Jordi Casanovas i interpretat per les actrius Mercè Pons i Meritxell Yanes.

L’espectacle està ambientat en una biblioteca imaginària i reprodueix un diàleg entre una bibliotecària i una lectora. En aquesta ocasió, com no podia ser de cap més manera, s’hi ha recreat la Biblioteca Municipal de can Llaurador, amb una projecció del quadre de Gerard Rosés de presideix la sala d’actes de l’equipament.

Homenatge a les biblioteques

Llibràlegs és un homenatge a les biblioteques com a font de coneixement. “Sense elles, què tenim? Ni passat ni futur”, deia l’autor de Farhenheit 451, l’escriptor nord-americà Ray Bradbury.

A Teià, la Biblioteca ha tingut un paper preponderant en l’organització de la Setmana Cultural, i és el lloc ideal on anar cercar els treballs del Rector de Vallfogona i de Josep Vallverdú, dels quals se n’ha celebrat els 400 i 100 anys, respectivament.

Jurat i premis

Entre peça i peça, s’ha anat descabdellant l’acte. Després de la primera escena –Rates, de Marta Aran– s’han presentat els membres del jurat d’enguany –format l’escriptor i poeta Rafa Aranda; Cristina Oliva, en representació de l’Institut Turó d’en Baldiri; Núria Espelt de l’Escola El Cim, i les lectores Emma Peiró i Marta Nieto– i s’ha fet pública l’acta del veredicte.

En total s’hi han presentat 388 textos (222 en prosa, 154 en poesia i 12 en microrelats). Com ja és habitual, s’ha declarat deserta les categories A i E de poesia, i la categoria E de prosa, per falta de treballs. “Deu haver-hi escriptors, deuen escriure, però no ens ho deixen llegir”, ha ironitzat la regidora, i tot seguit s’han lliurat els premis en les categories de microrelats i prosa.

Microrelats:
Primer premi: El judici, de Pau Riba
Accèssit: Boja, de Laia Sánchez Pérez Prosa:

Categoria A (de 6 a 8 anys)
Primer premi: El collar màgic, de Paula Calero González
Accèssit: La natura en perill, de Berta García Fernández

Categoria B (de 9 a 11 anys)
Primer premi: El planeta dels aliments, de Guillem Vall-llovera Orteu
Accèssit: El mur de l’infern, de Lou Lamy

Categoria C (de 12 a 14 anys)
S’han concedit un primer premi i dos accèssits.
Primer premi: La força d’una supervivent, de Nico Toril Cabello
Accèssit: Folklore, de Lia Cubells Riera
Accèssit: El bosc del cirerer, de Clara Martí Piñero

Categoria D (de 15 a 18 anys)
Primer premi: La seva història, de Maria Candel Pérez

Categoria F (a partir de 26 anys)
Primer premi: Amic, de Francesc Cortès Cid
Accèssit: Mare, de Glòria Olivella Esteller

Després de la segona escena de Llibràlegs –Negra, de Jordi Casanovas– s’han anunciat els guanyadors i guanyadores en la categoria de poesia, que han rebut les felicitacions dels regidors i regidores de la corporació.

Categoria B (de 9 a 11 anys)
Primer premi: Si el món, de Berta López Fàbrega
Accèssit: Els sentiments, de Júlia Oliveras Casulá Farrés Curto

Categoria C (de 12 a 14 anys)
Primer premi: El carrer, de Nil Velasco Andinyac
Accèssit: Nit fosca, de Maria Cabrera Astrola

Categoria C (de 15 a 18 anys)
Primer premi: Mai quedaràs en l’oblit, d’Andrea Torrado Borrallo
Accèssit: Cadenes, de Mariona Guerrero

Categoria F (a partir de 26 anys)
Primer premi: Poemes d’abans i d’ara, de Pere Julià i Lladó
Accèssit: Xiuxiuejant, de Mima Sant i Granados

Històries il·lustrades

Com ja es va fer l’any passat amb el conte El gran viatge (1870), de Nico Toril, i el poema Fugint d’Ucraïna, d’Itziar Casas, la Regidoria de Cultura tornarà a encarregar que un il·lustrador professional plasmi en imatges les obres guanyadores dels autors de 9 a 14 anys: Guillem Vall-llovera, en la categoria de prosa, i Nil Velasco, en poesia.

Nou premi i categoria

Per seguir fomentant la participació en la fase local de la Mostra, l’organització ha anunciat la creació d’una categoria de Microteatre i teatre breu. Parra ha concretat que “un dels premis consistirà a representar la peça guanyadora en un dels itineraris dramatitzats del festival de teatre i literatura Lletrescena 2024, a càrrec d’actors i actrius amateurs de La Palma”.

Un altre incentiu per afavorir l’interès per l’escriptura és el curs Tot el que volies saber sobre el guió, a càrrec de Pep Bras, que tindrà lloc els dies 10, 17 i 24 de maig a l’Espai can Llaurador, i que s’afegeix als cursos Com llegir poesia, amb la poetessa Joana Bel Oleart, i Lectura Dramatitzada, amb l’actor Manel Barceló, programats els mesos de gener i març, respectivament.

Cloenda i recordatori

La regidora de Cultura ha donat les gràcies a totes els participants en la Mostra Literària i ha recordat al públic les properes activitats relacionats amb la cultura que tindran lloc al poble. Es tracta de les presentacions del llibres El monje del turbante blanco, de Christian Fernández, i Impulso, d'Antonio Brieba, els dies 26 i 27 a les 19h, i de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, el dia 29 a les 20h, amb l’espectacle musical La 39, ja et trucarem, de la companyia 3 que fan.

També ha convidat tothom a visitar fins al dia 30 l’exposició Rebrots il·lustrats. El ressorgir del llibre infantil català, que ha estat possible “gràcies a la inestimable col·laboració d’una altra biblioteca: la Biblioteca de Catalunya, que custodia els originals d’il·lustradores i il·lustradors, que van ser claus en la represa de l’edició del llibre infantil i juvenil il·lustrat en els anys 60 i 70”.

La cerimònia s’ha acomiadat fins l’any vinent amb la tercera escena de Llibràlegs, titulada La sortida, de Toni Gomila.

Un cop finalitzat el termini d’exposició pública, la Junta de Govern Local celebrada el passat 30 de març va aprovar definitivament el projecte per a la construcció d’una pista d’skate park a la feixa inferior del parc de can Llaurador. Un cop fet aquest tràmit, l’Ajuntament ja pot licitar l’obra, que està valorada en 104.338 euros (IVA inclòs) i per a la qual compta amb un subvenció de 101.781 euros de la Generalitat a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Aprovació inicial

En la mateixa sessió, la Junta de Govern també va donar el vistiplau a l’aprovació inicial del projecte d’obres per a la reforma interior i la terrassa del bar de la zona esportiva de Sant Berger. El cost estimat dels treballs ascendeix a 116.647 euros (IVA inclòs) i s’ha establert un termini d’execució de dos mesos a partir de la signatura de l’acta de replanteig per part de l’empresa adjudicatària.

Amb aquest projecte es pretén tornar a dotar l’equipament municipal del camp de futbol d’un servei de cuina i bar. Es tracta d’un ús previst a la normativa urbanística i que ja havia existit anys enrere, però que va deixar de prestar-se per raons de viabilitat econòmica quan va cessar l’activitat de l’anterior club de futbol.

El local objecte d’aquesta reforma ocupa la primera planta de l’edifici de serveis annex al camp de futbol i té una superfície útil de 90 metres quadrats, dividits en cuina (13 m²), zona de barra (13,5 m²), menjador (27 m²) i terrassa exterior (36,5 m²).

Les actuacions proposades per adequar el local per a l’activitat de restauració contemplen diversos capítols: eliminació i substitució parcial dels tancaments de fusteria (portes i finestres) interior i exterior; desmuntatge del cer ras exterior, canvi del paviment de la zona de barra i cuina; enderroc del revestiment de la barra; formació d’una nova barra mitjançant un envà de 120 centímetres d’altura; aplicació de nous revestiments ceràmics, guix i capes de pintura plàstica a diversos paraments; instal·lació de nous circuits de sanejament a la cuina, així com la col·locació d’aparells de climatització per control remot i de termos d’aigua calenta sanitària.

Un altre dels aspectes a resoldre és el de la instal·lació elèctrica, que datava de l’any de construcció de l’edifici –el 1982– i havia quedat obsoleta. En aquest cas, la cuina s’equiparà amb un nou quadre de comandament i es renovarà completament el circuit de la resta del local, que inclourà el subministrament i muntatge de làmpades, llums d’emergència i detectors de presència.

Petició del club

Actualment, les instal·lacions esportives de Sant Berger són utilitzades pel Club Atlètic Teià i el Club de Futbol Joventut Teià. El passat 3 de novembre, representants de la junta directiva d’aquesta entitat van presentar a l’Ajuntament un escrit acompanyat de 900 signatures en què reclamava “agilitar la licitació del bar”, incloent-hi “les tasques de consergeria i vigilància del camp”. En la carta, el club considerava que “hi ha temps suficient per tal de tenir la licitació enllestida a principis de 2023 i el bar en ple funcionament per l’estiu”, amb l’objectiu de donar servei als usuaris de la piscina i del campus esportiu” que hi organitza.

L’aprovació inicial del projecte dona pas a un termini d’exposició pública de 20 dies. Un cop transcorreguts, la mateixa Junta de Govern té previst fer-ne l’aprovació definitiva i licitar-ne l’execució.

Les colònies controlades de gats ferals o gats de carrer a les zones urbanes són la millor opció per aconseguir una situació d’equilibri entre aquests animals i les persones que hi viuen de cara a garantir les condicions sanitàries dels felins i la salubritat de l’entorn.

La seva creació, control i supervisió correspon a l’Ajuntament, en col·laboració amb la societat protectora DANA i el Centre Veterinari Teià. En l’actualitat, n’hi ha sis d’autoritzades, sotmeses a control clínic i alimentades per persones acreditades: dues de situades als carrers de la Molassa, Tenor Viñas, una altra a prop del carrer de Tarragona, i tres més als horts del carrer de Víctor Font Gual, així com a l’entorn de la piscina municipal i l’antic escorxador.

Totes les colònies estan equipades amb un dispensador de menjar i una abeurador, i reben la visita periòdica dels voluntaris i voluntàries que s’encarreguen del fer-ne un seguiment adequat. Aquest va ser, precisament, un dels elements més destacats que tots els grups municipals van valorar en ocasió de la concessió del títol honorífic Tei Plata 2022 a DANA en reconeixement a la seva trajectòria.

Millores de l’entorn

Recentment, la Regidoria de Medi Ambient, amb el suport dels Serveis Municipals, ha instal·lat uns tancats metàl·lics per evitar que els senglars accedeixin al menjar i s’han retolat amb cartells en què s’informa de la funció de les poblacions felines i de la prohibició d’alimentar-les, ja que es tracta d’una tasca reservada a DANA.

El 2021, l’Ajuntament va sol·licitar assessorament a la Diputació de Barcelona per adequar i millorar les l’entorn on s’ubiquen. L’informe constatava que la gestió era correcta, però plantejava la necessitat de transferir la que hi havia a la zona esportiva de Sant Berger al terreny del davant, i concentrar la població dispersa que hi havia aleshores al carrer de Tarragona al torrent de Vallmora, que és ben bé al costat.

L’informe recomana fer pedagogia entre les persones que alimenten els gats del carrer perquè abandonin aquesta pràctica: “La presència d’aliment incontrolat pot atraure altres espècies oportunistes com les guineus, senglars, rosegadors o insectes”. Per això, “controlar i concentrar els punts d’alimentació ajuda a l’estabilització de les poblacions de gats”, que aleshores deixen de ser rodamons i de generar conflictes.

Avantatges de les colònies

Entre els avantatges que suposen les colònies controlades de gats, l’àrea de Salut Pública de la Diputació en destaca els següents:

- La millora de les condicions de sanitàries dels animals i de la salubritat de l’entorn, gràcies a la cura de l’espai per part dels voluntaris i voluntàries de DANA i a l’atenció veterinària (mitjançant la detecció d’animals malalts i l’administració de tractaments antiparasitaris).

- El control de la població mitjançant l’esterilització, la qual cosa evita tres coses: la sobrepoblació, els problemes associats al zel (com ara les baralles entre mascles, el marcatge territorial o els miols de reclam) i, sobretot, el deteriorament prematur de la condició física de les femelles per les múltiples gestacions.

- La millora de la condició física dels gats per una adequada nutrició. A més, l’ús del pinso evita en gran mesura la descomposició del menjar i la presència de plagues.

- La col·laboració amb la societat protectora, que reflecteix la demanda social creixent de protecció i respecte envers els animals. A més, s’hi afegeix el benefici que per algunes persones suposa el tenir cura d’aquests gats.

Tot plegat contribueix a afavorir la comprensió ciutadana i a disminuint les queixes per molèsties, ja que els gats atesos resulten menys conflictius amb el veïnat. Si voleu, us podeu descarregar el díptic Les colònies de gats en l'àmbit urbà que trobareu al peu d'aquesta publicació.

El passat diumenge 16 d’abril, Josep Vallverdú va ser convidat especialment a Teià per participar en la Setmana Cultural a l’entorn de Sant Jordi amb motiu de la commemoració del seu centenari i la celebració, en conseqüència, de l’Any Vallverdú per part de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que va aplegar unes vuitanta persones, es va celebrar a La Unió i va consistir en una conversa amb el seu protagonista, acompanyat per la filòloga i comissària de l’Any Vallverdú, Carme Vidal, i de l’alcalde Andreu Bosch en qualitat de col·laborador en l’efemèride. Entre el públic hi havia gent vinguda des d’altres poblacions del Maresme i Andorra.

Biografia i distincions

Vidal va fer una breu semblança del personatge. Nascut a Lleida el 1923, Vallverdú és autor de més de 200 obres com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista. La seva trajectòria és especialment fecunda en l’àmbit de la literatura infantil. Entre d’altres, és el creador del gos Rovelló, que va ser portat a la petita pantalla i les aventures del qual han estat traduïdes a diverses llengües.

Llicenciat en Filosofia i Lletres, durant molts anys va exercir de professor d’institut. Durant aquella etapa, i des de 1960, en què va publicar la seva primera novel·la El venedor de peixos, es va concentrar en la narrativa infantil i juvenil. Després de la seva jubilació, l’any 1988, s’ha dedicat més al que ell anomena “llibres personals”: dietaris, reculls d’articles, relats de viatges i assajos sobre la seva pròpia obra. Darrerament, Vallverdú s'ha lliurat amb més intensitat a la poesia.

L’ofici de traductor

Bosch, que era lector de llengua catalana a la Universitat de Sàsser quan el 1993 va conèixer Vallverdú, és amic personal seu. Més i tot, “com un germà”, segons les paraules de l’escriptor. Com a estudiós, Bosch li’n coneix perfectament l’obra i trajectòria, i recentment ha pronunciat la conferència titulada La projecció internacional de Josep Vallverdú: traduccions i reconeixements. I les relacions amb l'Alguer.

Precisament per això, el batlle va encetar la conversa a La Unió preguntant-li per la seva faceta de traductor al català de les obres de Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari i Oscar Wilde. A Teià, Vallverdú va reivindicar-ne l’ofici, tal com ha fet diverses vegades: “Traduir directament en net és una rica gimnàstica mental. Produeix alhora una fatiga i una exaltació. Com l’exercici atlètic”, escrivia el 1991. I reblava: “Si jo no hagués cregut que traduir era una forma de crear, no m’hi hauria pas posat”.

Calidoscopi de fragments

La conversa es va acompanyar de la lectura en viu per part de la regidora de Cultura, Olga Parra, d’una selecció suggerida per Carme Vidal de fragments de diverses obres de Vallverdú, com ara el passatge de com en Llisot li posa nom al gos (Rovelló); la història de la Blancaneu (El vuitè nan); un grapat de versos dels poemaris Ronda de boires, A ull nu i Atresorat silenci, així com algunes reflexions extretes del dietari Quasi nou llunes. N’hi havia d’altres, però la loquacitat del protagonista va obligar a deixar-ne alguns en el tinter.

Dinar i dedicatòria

Un cop acabat l’acte, Vallverdú va atendre tothom qui el va voler saludar, va firmar llibres que els assitents duien de casa i s'hi va fer algunes fotografies.

Abans de tornar cap a casa, a Balaguer, d’on és fill adoptiu, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya va ser obsequiat amb un dinar en un restaurant de Teià, on va signar el Llibre d’Honors de l’Ajuntament al peu d’una dedicatòria que diu així: “He visitat viles i ciutats diverses del Maresme; per la meva edat hi havia conegut noms famosos i d’altres de pintorescos. Avui, a Teià, acollit per l’Andreu Bosch i els seus, m’he sentit balsàmicament refet de qualsevol foscor. El públic ha estat tan amable com rialler el paisatge. Dia sense preu”.

Més activitats

La Setmana Cultural de Teià ha programat dos actes més relacionats amb l’Any Vallverdú. Demà dimecres, 19 d’abril, a les 20h, La Unió acollirà el recital Versos de boira i aigua, un recorregut per l’obra poètica de Josep Vallverdú que alternarà la declamació i la interpretació musical a càrrec d’Heura Gaya i Anton Not.

Per últim, el dia 22 a les 11h tindrà lloc a la Biblioteca l’espectacle familiar per a infants major de 5 anys Hi havia una vegada el teatret de Vallverdú, que consta de dues parts: una sessió d’alguns dels seus contes publicats a la revista Cavall Fort i un taller per crear i pintar els personatges d’aquestes narracions amb pedres, còdols i altres materials, a càrrec d’Anna Obiols.

Complementàriament i fins al dia 29, al vestíbul de la Biblioteca hi ha un estand amb una mostra de llibres de Vallverdú. Alguns formen part del fons de préstec interbibliotecari, però també podeu fullejar-ne d’altres que han estat cedits per Andreu Bosch i que contenen dedicatòries de l’autor.

El 28 de maig se celebraran eleccions municipals per elegir els regidors i regidores que representaran la ciutadania al ple de l’Ajuntament durant el mandat 2023-2027.

Per poder exercir el dret a vot, les persones han d’estar inscrites al cens electoral. La composició del cens es va tancar l’1 de febrer de 2023 i recull els canvis d’empadronament fins al 30 de gener. Els canvis de residència posteriors a aquesta data no es contemplen a la llista del cens, i caldrà anar a votar al municipi de residència anterior. Per això, la revisió de les dades és especialment recomanable per a les persones que han canviat de domicili o que voten per primera vegada. A aquest efecte, s’ha habilitat un període de consulta del 10 al 17 d’abril, ambdós inclosos, per tal de verificar que les dades siguin correctes.

Podeu fer les vostres comprovacions per dues vies:

- Per Internet, a la seu electrònica de l'Institut Nacional d'Estadística, mitjançant l’ús de certificat electrònic. 

- Presencialment, a través de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9 a 14h i dijous de 9 a 14h i de 17 a 20h. Per fer aquesta gestió no és necessari sol·licitar cita prèvia, però caldrà identificar-se prèviament amb un dels documents vàlids per a l'acte de votació (DNI, passaport o permís de conduir on aparegui la fotografia del titular).

Les persones que vulguin presentar reclamacions perquè no hi apareixen o per corregir dades errònies podran de fer-ho fins al dia 17.

Vot per correu

Amb la publicació de la convocatòria electoral el passat dia 4 ha començat el període habilitat per demanar el vot per correu. La data límit per fer-ho és el 18 de maig. En paral·lel, les persones que resideixen temporalment a l’estranger (permanentment o de forma temporal) ja poden presentar la sol·licitud per votar, des d’avui i fins al 28 i el 29 d’abril, respectivament.

Accessibilitat

L’administració ha de vetllar pel respecte al dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb diversitat funcional en l’accés als locals i les meses electorals. Podeu consultar els suports que estan a la seva disposició per exercir el dret a vot en aquest enllaç.