El ple municipal celebrat el passat 24 de novembre va debatre una proposta de modificació de l’ordenança fiscal sobre la plusvàlua municipal impulsada per Cs. El seu representant, David Basi, va llegir-ne el text, que denunciava la “doble imposició” que, segons el seu parer, té aquest tribut, per la qual cosa sol·licitava l’extensió de la bonificació del 95% a tots els supòsits per mortis causa com ara les donacions, les herències i els llegats.
Segons Basi, l’adopció d’aquestes mesures tindrien un impacte de 120.000 euros sobre la recaptació municipal, segons les xifres facilitades per l’àrea d’Intervenció.
Objecte i funció del tribut
L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana és un tribut directe –popularment conegut com a “impost sobre la plusvàlua”– que grava l’increment de valor que experimenten els béns de naturalesa urbana en cas de transmissió de la propietat, ja sigui a títol lucratiu o gratuït.
Basi va centrar-se en aquest últim cas: “Quan una de les parts rep una cosa sense haver de donar res a canvi, es podria parlar de la doble imposició que suposa gravar uns béns que han estat sotmesos a tributació en la figura del causant, penalitzant-ne, a més, l’estalvi”.
Per al portaveu de Cs, “aquest impost recau sobretot en les classes mitjanes” i “afecta un dels principals incentius que tenen els pares per treballar i estalviar, com és deixar l’herència als seus fills”. A més, “les diferències fiscals d’aquest impost que s’aplica a cada municipis fa que hi hagi grans diferències de gravamen, segons el lloc de residència del causant”.
Per tot plegat i en atenció a l’article 7.1 de la Llei 16/2013, de 29 de octubre, sobre mesures en matèria de fiscalitat, Basi va demanar incorporar a l’ordenança per a 2023 “una bonificació del 95% de la quota íntegra de l’impost en el cas de les transmissions per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptants”. A més, el ponent va sol·licitar que la bonificació s’apliqués de forma automàtica, sense haver de ser pregada, com ara, “ja que no tothom coneix la legislació i si no se sol·licita expressament, no es té dret a la bonificació”.
Per últim, el grup municipal de Cs feia extensiva la mateixa bonificació en la transmissió o constitució de drets reals del domini de terrenys sobre els quals es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que en justifiquin la declaració.
Negativa d’ERC-Compromís amb Teià
El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va explicar que “ja existeixen bonificacions” per a l’habitatge habitual del causant: del 95% per als cònjuges; del 50% per als descendents, adoptants, ascendents i col·laterals, fins a segon grau, i del 25% per als adquirents.
Albert va exposar que la política fiscal del Govern municipal posa l’accent en un altre tipus de reduccions: “Fa anys vam proposar una reducció del valor cadastral del 15%, amb impacte directe sobre les plusvàlues. Quan treballem polítiques fiscals, intentem que beneficiïn el màxim número de veïns. La plusvàlua grava molt pocs casos i només quan s’incrementa el patrimoni, mentre que la nostra política fiscal és la congelació de taxes i impostos”.
Segons el titular d’Hisenda, “en els darrers anys el cost de la vida s’ha incrementat el 16% i els salaris, l’11%. En canvi, l’IBI està congelat en el 0%”. Fruit d’aquesta decisió, l’Ajuntament deixa d’ingressar més de 500.000 euros anuals, per la qual cosa, segons ell, “els 120.000 euros que pretén bonificar Cs són necessaris. I ara més que mai, perquè això repercutiria en serveis que són de tots, i cal decidir d’on obtenim els recursos: de tothom o de casos molt concrets”.
Oposició del PSC
El PSC va presentar fora de termini una esmena a la totalitat a la proposta de Cs. La resta de grups municipals no van trobar raonada la justificació de la urgència i no van admetre la seva inclusió en l’ordre del dia del ple. Tanmateix, l’alcalde va autoritzar al portaveu socialista la seva lectura.
En opinió del PSC, “l’impost de la plusvàlua no ha obligat ningú a deixar de treballar, ni d’estalviar a favor dels seus fills, ni d’invertir en el mercat de l’habitatge” a qui tingui possibilitats de fer-ho. Els socialistes neguen la doble imposició, ja que l’impost únicament grava els casos en què es registra un increment del valor del terreny urbà “gràcies a l’acció pública que despleguen els ajuntaments” a través de l’odenació urbanística i les millores urbanes.
En canvi, el PSC es va mostrar “preocupat per la conjuntura econòmica” i “l’increment generalitzat dels preus, amb les subsegüents dificultats que això comporta per a moltes economies familiars”. Per això, aquest grup va apostar per “un model fiscal progressiu i just, que exigeixi més dels qui més tenen, i que ajudi als ciutadans que es troben en una situació econòmica més feble”.
Per al seu regidor, Quim Roca, “les baixades indiscriminades d’impostos beneficien a les persones amb més recursos econòmics i debiliten les finances municipals en un moment en què cal tenir un sector públic fort, capaç de mantenir els serveis i de poder ajudar als ciutadans i les empreses que més ho necessiten”. Per a Roca, “els 120.000 euros que l’Ajuntament destina a serveis públics són una quantitat important, i si algú proposa treure-la del pressupost hauria de dir també quin servei públic proposa retallar o amb quina altra font d’ingressos es pensa compensar aquella reducció”.
Votació i desenllaç
El regidor de Cs va rebatre la “contramoció” i va criticar que s’intenti “demonitzar a qui més té”: “els preus de l’habitatge són tan alts per culpa de la manca de polítiques d’habitatge public per part dels partits que han governat”. Basi va sostenir que es tracta d’una “doble imposició” o fins i tot d’una “triple”, en alguns casos. El representant del partit taronja va apuntar que 120.000 euros equivalien a l’1,33% del pressupost: “És molt o poc segons les polítiques públiques que es vulguin dur a terme”, i va anticipar que el 2023 s’incrementaran els ingressos per transferències corrents d’altres administracions, per IRPF i IBI.
El regidor del PSC va assegirar que “l’única forma de baixar el preus” del mercat immobiliari és construint habitatge social, i “per fer promocions de protecció oficial s’han d’incrementar els impostos per comprar sòl i habitatge”.
Al final, Basi va defensar que la votació de la seva proposta havia “d’anar endavant” en la forma en què havia estat tramitada “perquè ha estat presentada en temps i forma, sense esmenes”, de forma que va ser rebutjada amb 9 vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià i el PSC i 4 a favor de Cs, JxCat i GT.
El passat 24 de novembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció de JxCat sobre “les ocupacions d’habitatges conflictives i delinqüencials”. El text denuncia que aquest tipus d’usurpacions “són utilitzades sovint per màfies per fer negoci”, mitjançant el relloguer d’immobles, sabedores que la propietat no actuarà judicialment perquè pertanyen a “entitats financeres, fons especulatius, la Sareb (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) o grans tenidors”.
En general, l’horari d’hivern facilita la comissió de robatoris a l’interior de domicilis, ja que es fa fosc més aviat i la gent encara és a la feina.
El ple municipal del passat octubre va aprovar la modificació de l’ordenança fiscal número 2, d’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), per a la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2023. D’aquesta manera, el ple esmena “l’error” comès l’any passat, quan va suprimir a instàncies de JxCat, per raons mediambientals, l’exempció de l’impost a alguns vehicles que fins llavors havia aplicat com a benefici fiscal de concessió potestativa.
Divendres al vespre, 25 de novembre, una trentena de persones es va sumar a la celebració del vintè aniversari del Grup d'Opinió Dones 21 de Teià, en el marc dels actes del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Un cop finalitzat el col·loqui, públic i organitzadores van brindar amb una copa de cava.
La Policia Local ha obert diligències penals per un delicte contra la seguretat del trànsit a un conductor que excedia amb escreix la taxa d’alcoholèmia. El codi de circulació estableix un límit de 0,25 mil·ligrams d’alcohol per litre d’aire espirat. En concret, l’automobilista interceptat va donar un resultat de 0,88 mil·ligrams.