Aquest mes, Teià ha viscut –i viu, encara– una veritable pluja d’exposicions. A les tres mostres relacionades amb el Maridatge dels Sentits –Els dibuixos de l’alumnat de l’Escola El Cim, a la plaça de la Cooperativa; Rossend Mateu Maître Parfumeur, de Marta Mateu, a Ca l’Antiga, i La bergamota, flaire mediterrània, de Jaume Romagosa, a La Unió–, s’afegeixen les tres exposicions de petit format que hi ha instal·lades a la Biblioteca municipal de can Llaurador.

Fins dijous 25 de maig encara hi podeu visitar 25 imperdibles, una proposta lúdica destinada a la quitxalla i a tots els amants dels llibres il·lustrats. Produïda per la Gerència de Servei de Biblioteques de Diputació de Barcelona, 25 imperdibles dona a conèixer, precisament, 25 narracions i àlbums on la imatge té una funció rellevant i que cap infant no s’hauria de perdre en la seva etapa escolar.

Fins al dia 31 hi conviuran l’exposició de pintures abstractes Botànica de Lola Chacón, que representa les plantes com a font de vida, i la mostra col·lectiva Estem als núvols, a càrrec dels alumnes –grans i petits– de l’escola d’art del Masnou Blanc de Guix. S’hi exhibeixen treballs fets amb diverses tècniques: veladures a l’oli, aiguades, acrílic, aquarel·les i peces de fang.

Joe d’Art a Ca l’Antiga

El passat 20 de maig es va inaugurar a Ca l’Antiga l’exposició L’endemà d’ahir, de Joe Dart. La mostra es podrà visitar cada divendres i dissabte de 18 a 21h, i diumenge d'11 a 14h, fins al 18 de juny.

El febrer de 2022, el pintor mataroní va exhibir a La Unió Beautiful sessions i cinc històries d’estiu, un projecte inspirat en la icònica pel·lícula del 1972 Five Summer Stories, de Greg MacGillivray, que es componia de cinc vistes del litoral entre Montgat i el Masnou sobre llenços de 8 metres.

També el 2022, l’artista va participar en el cicle d’exposicions El Maresme de Ca l’Antiga que aquest espai d’art va organitzar per commemorar el 150è aniversari de la masia que li dona nom. Aquella experiència coral de més de dues-centes veus ha esperonat la galerista Mariàngels Pérez Latorre a oferir casa seva als creadors de la comarca perquè aprofundeixin en el seu propi relat del territori.

Joe d’Art és un d’aquests artistes que està “impregnat” del paisatge del Maresme. A L’endemà d’ahir, el seu autor explora la idea del passat i el present dintre dels espais emocionals que ha viscut i experimentat vora el mar Mediterrani en diferents etapes de la seva vida, com la platja de Sant Simó fins a Llavaneres, la riera de Cabrera de Mar i una vista de vinya de Teià i Alella que mirà cap a la immensitat blava.

Com passava a Beautiful sessions i cinc històries d’estiu, també L’endemà d’ahir fa una picada d’ullet al món cinematogràfic, ja que “the day after yesterday” és una frase que apareix en el guió d’una pel·lícula de 2004 anomenada Sideways, del director Alexander Payne.

Homenatge a Romà Vallès

Tota aquesta oferta cultural s'ampliarà ben aviat amb noves propostes expositives a la Biblioteca i una de molt destacada a La Unió. Properament, Teià se sumarà als actes commemoratius de l'Any Romà Vallès per recordar la figura i l'obra realitzada per aquest referent de l'expressionisme abstracte durant la seva estada a la masia de can Monac, entre 1968 i 2001. Els artistes Joan Casellas i Victòria Pujadas seran els comissaris de dues exposicions successives: Romà Vallès a Teià (del 2 al 25 de juny) i Els deixebles de Romà Vallès (del 29 de juny al 23 de juliol).  Com a activitats complementàries, el 2 de juny s'estrenarà la pel·lícula El final de la pintura ha existit tota la vida al teatre de La Palma.

Sota el lema Crea, emociona i connecta, el proper 7 de juny se celebrarà a Montgat la segona Trobada Artesana i Creativa al Baix Maresme: una cita adreçada on es faciliten recursos pràctics, es generen sinergies i es motiva als professionals locals de l’artesania i la creativitat perquè coneguin i posin en pràctica accions que revertiran positivament en les seves activitats econòmiques.

La iniciativa està organitzada pels ajuntaments d’Alella, el Masnou, Montgat, Teià i Tiana, i comptarà amb un equip de ponents de primer nivell i una presentació de l’obra artística i artesana creada col·lectivament a partir del repte participatiu sorgit a la primera edició de la trobada, el gener de 2022.

Programa

La jornada s’estructura en tres apartats, amb temàtiques específiques. El primer àmbit, Crea, començarà a les 9.30h amb una “conversa inspiracional” titulada L'objecte artesanal. La importància del procés, amb tres convidades: Victòria Rabal (artista, mestra artesana i directora del Museu Molí Paperer de Capellades), Lucía Bruni (dissenyadora i creadora de la marca Lucirmás) i Sylvia Calvo (dissenyadora i emprenedora tèxtil en moda circular, i fundadora de la marca Sylvia Calvo BCN).

La segona part, Emociona, començarà a les 11.10 h amb una xerrada-taller titulada Comunicació emocional estratègica, a càrrec de la periodista Flor Calveiro, autora del llibre Desperta la teva història de marca. Aquest taller participatiu permetrà als assistents descobrir com fer servir l'empatia com a estratègia per connectar amb les emocions dels clients i expressar-se amb veu pròpia.

Finalment, la tercera part, Connecta, començarà a les 12.15 h amb el debat participatiu Com apropar l’artesania al consumidor. Canals de venda, en què s’abordarà un dels principals reptes per a les persones artesanes i creadores: la comercialització del producte. La sessió comptarà amb la participació de Mireia Solsona (fundadora i CEO de Mimétik Bcn i especialista a Etsy); David Hierro (gestor del projecte Craftcatalonia, creat per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya); Montse Casas (artesana tèxtil amb botiga-taller al Poble Espanyol), i Neus Ponsetí (comunicadora, il·lustradora i representant de la comunitat artística i artesana La Volta de Sant Narcís, de Girona).

Inscripció

La participació en la segona Trobada d’Artesans i Creadors del Baix Maresme és gratuïta i oberta a tothom. Si voleu assistir-hi, només heu d’emplenar aquest formulari abans del 31 de maig.

Els artistes Joan Casellas i Victòria Pujadas, amb el suport de la Regidoria de Cultura i de l’Any Romà Vallès que lidera la seva filla Isabel, comissarien dues exposicions per commemorar el centenari del naixement del pintor i pedagog Romà Vallès (Barcelona, 1923 – 2015), que va ser un dels referents del corrent informalista i de l’expressionisme abstracte a Catalunya.

La mostra es dividirà en dues parts que es podran visitar a La Unió de forma successiva: del 2 al 25 de juny, i del 29 de juny al 23 de juliol. La primera es titularà Romà Vallès a Teià i aplegarà un total de quinze obres pictòriques inèdites que estan a diferents col·leccions privades de Teià, i diversos documents. A la segona part, anomenada Els deixebles de Romà Vallès, es podran veure diverses peces dels seus deixebles Jordi Cerdà, Joan Casellas i Victòria Pujadas.

Com a activitats complementàries, el 2 de juny a les 19.45h s’estrenarà la pel·lícula El final de la pintura ha existit tota la vida de Victòria Pujadas i Joan Casellas al teatre de La Flor de la Palma. Es tracta d’una pel·lícula de mitja hora de durada que es tornarà a exhibir a la sala polivalent de La Unió el 18 de juny, coincidint amb la visita guiada a càrrec dels comissaris, i l’1 de juliol, en ocasió dels “actes performàtics” de la inauguració oficial.

Trajectòria professional

Després de llicenciar-se a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Romà Vallès va fer diversos viatges d’estudis per Espanya, Itàlia, els Països Baixos, Suïssa i Anglaterra, gràcies a diverses beques i borses d’ajut professional. A mitjan dècada de 1950 va iniciar la seva trajectòria dins la pintura abstracta, amb una carrera que presentarà diferents etapes.

Com a activista artístic, el 1959 va participar en la creació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i de l’Escola d’Art del FAD (Foment de les Arts Decoratives), i encara el 1925 va ser un dels impulsors de la galeria René Metras (1962-1984). Entre 1965-1969 va ser professor de l’Escola Massana i posteriorment de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Vincle amb Teià

El 1968, Romà Vallès es va instal·lar can Monac, un espai que va convertir en l’escenari principal de la seva producció artística fins al 2001. Durant aquells 32 anys, aquesta masia d’estil gòtic i el seu entorn li van proporcionar l’ambient idoni per conrear la seva passió. De totes les obres que va pintar-hi, a Teià se’n conserven un total de 28 en diverses col·leccions privades, una quinzena de les quals aviat es podran veure a La Unió.

Romà Vallès a Teià vol ser “un reconeixement basat en l’afecte i un retorn dels seus deixebles Jordi Cerdà, Joan Casellas i Victòria Pujadas a les seves ensenyances i amistat”. Malgrat la limitació “autoimposada” d’exhibir-hi únicament les obres que han quedat a Teià, els comissaris de l’exposició volen “mostrar exemples de quasi totes les sèries que l’autor va produir al poble: Cosmogonies Sèrie blanca i Collage El Mundo roto (anys 1960); Floracions, Quatre elements i Nous conceptes procés-pintura (anys 70); Signes (anys 1980) i Nous espais i Entre segles (anys 90)”.

Per la seva part, Els deixebles de Romà Vallès ressegueix la petja de la seva influència en Joan Casellas, Jordi Cerdà i Victòria Pujades. Aquesta segona part es planteja com “un diàleg a quatre bandes” entre tots ells per parlar de “l’efecte Vallès” que va produir aquell “mestratge informal que va tenir lloc al llarg de quatre dècades en les trobades que tenien lloc al seu estudi”.

Els comissaris de l’exposició expliquen que “la paraula deixeble no és benvinguda en l’àmbit de l’art modern perquè històricament fa referència a qui ha treballat en el taller del mestre imitant o replicant el seu estil, i aquest no és el cas que en ocupa”. Casellas, Cerdà i Pujadas veuen en Romà Vallès algú que els obre camí i els mena a les profunditats de l’art d’avantguarda sense demanar el peatge de l’estil. “Aquesta és la idea central de la pràctica artística tal com la transmetia Romà Vallès, perquè cap no l’imita però tots tres tenen la seva llibertat, apresa del mestre”, constaten. I vet aquí com “d’un mestre de la pintura d’acció van sortir-ne tres deixebles que practiquen l’art d’acció”. Per això aquesta segona part inclourà tres obres plàstiques i tres performances de Joan Casellas, Jordi Cerdà i Victòria Pujadas.

Com cada any per aquesta època, avui dimarts, 16 de maig, s’han iniciat els treballs de manteniment de les franges perimetrals de prevenció d’incendis als veïnats de Sant Berger, Gran Vista i la Molassa després que la Junta de Govern Local va adjudicar-ne l’execució a l’empresa Treballs Forestals Pressegué, per un import total de 12.772 euros (IVA inclòs).

El termini de finalització expira el 15 de juny, abans no comenci el període d’alt risc d’incendi.

Tres àmbits i tretze hectàrees

L’àmbit d’actuació inclou tres sectors del municipi sense continuïtat amb la trama urbana que tenen redactats i executats el corresponents projectes d’obertura i manteniment de franges. Es tracta dels Plans de Prevenció d’incendis en Urbanitzacions (PPU) de Gran Vista, aprovat el 2010; la Molassa, aprovat el 2016, i Sant Berger, aprovat el 2021.

En total s’actuarà sobre una superfície de 13 hectàrees de bosc: 1,85 a Gran Vista, 2,44 a la Molassa i 8,97 a Sant Berger.

Tot i que les característiques del terreny i les condicions de treball són diferents a cada zona, les feines de manteniment cada cop estan més mecanitzades i requereixen menys operacions específiques gràcies a la conservació que s’hi fa amb caràcter periòdic, la qual cosa suposa també un estalvi de costos.

L’Ajuntament té establert un pla d’actuació biennal, de manera que el 2024 es repassaran les franges d’Assumpció-Paradís-Santa Fe, les Delícies i la Vinya-Pi de l’Indià.

Tractament de la vegetació

La Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals, estableix que les urbanitzacions i les construccions aïllades situades en terrenys forestals o en un radi de menys de 500 metres han de disposar d’una franja perimetral de seguretat de 25 metres d’amplada, com a mínim. Aquesta franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat; és a dir, ha d’estar lliure de vegetació seca, ha de tenir un estrat arbori aclarit (menys de 150 peus per hectàrea) i sense continuïtat entre capçades, i ha de presentar un estrat arbustiu estassat.

A més, a l’hora de fer els treballs d’obertura d’una franja cal prioritzar la conservació dels arbres i els arbustos de fusta densa i que necessiten més calor per encendre’s (com l’alzina, el roure i l’arboç) i eliminar prioritàriament les espècies més inflamables (com el pi, el bruc i el xiprer).

L’objectiu principal d’aquestes franges és garantir la seguretat de les persones i dels seus béns en cas d’incendi forestal. Alhora, també tenen la funció de dificultar que un foc originat en un nucli urbà s’estengui als boscos dels voltants.

En el cas de Teià, els treballs previstos són els següents:

- Desbrossada en tota l’amplada de la franja, deixant una cobertura de l’estrat arbustiu del 15% de la superfície, com a màxim, i una distància entre les mates de 3 metres, com a mínim.

- Poda inferior dels arbres fins a 2,20 metres d’altura.

- Estassada del sotabosc, inclosa la vegetació al·lòctona com la canya.

- Trituració de restes vegetals fins obtenir restes menors de 20 cm i repartiment uniforme sobre el terreny.

- Retirada a la deixalleria dels residus que apareguin a les zones de treball durant les tasques de neteja forestal.

Per quart any consecutiu, l’Ajuntament de Teià participa en el festival Poesia i + que impulsa la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. L’edició d’enguany se celebrarà del 27 de juny al 9 de juliol i serà especial per diversos motius. En primer lloc, perquè coincideix amb el vintè aniversari de la Fundació dedicada Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – 2008): poeta, assagista, escriptor, dramaturg i especialista en l’obra de Pablo Picasso.

Coincidint amb l’efemèride, els organitzadors del certamen volen “reivindicar els orígens i reconèixer les arrels per fer foc nou” mitjançant “un retorn a la poesia com a celebració col·lectiva i també com a laboratori i espai d’acollida per a totes les identitats”. En paraules seves, “la divuitena edició del Poesia i + vol ser una aposta radical per la paraula, la recerca i l’experimentació amb nous formats” a través de l’electrònica, l’exploració vocal, les arts escèniques, la performance i la música en general.

Com a “lloc de trobada no massificat” i “espai de descobertes” alhora, el festival Poesia i + “connecta amb el microunivers que l’acull i també amb el món que l’envolta a través d’un diàleg entre generacions i una aposta per la diversitat i pels horitzons amplis en què hi cap tothom”.

Proposta híbrida

El celler romà de Vallmora és un d’aquells “microuniversos” als quals fèiem esment en el paràgraf anterior. El 2020, la pandèmia va obligar a reestructurar l’activitat que s’hi havia programat i la performance poètica que havia de protagonitzar en directe l’artista Laia Estruch es va haver d’enregistrar sense públic i posteriorment es va poder visionar a la seu de la Fundació. D’aquesta manera, la seva actuació es va convertir en la primera instal·lació audiovisual produïda expressament per al festival Poesia i +.

Un cop superades les restriccions sanitàries, el 2021 hi van actuar Salvatge Cor & Meritxell Cucurella, Lu Rois & Santi Careta, i Ikram Bouloum. I el 2022 va ser el torn de Nu Drama, Ariox i The Tyets.

Aquest 2023, la Cella Vinaria serà escenari d’una proposta híbrida especialment concebuda per al lloc i l’ocasió. A mode de recorregut pel jaciment arqueològic, s’hi combinaran “accions, poesia i vi per descobrir tots els racons d’aquest retall d’història vinícola del Maresme”. La Companyia Minimíssima obrirà joc amb un diàleg entre poesia i acordió. Tot seguit, el duet poètic format per Isil Sol Vil i Marina Barsy Janer presentaran una acció inèdita, bella i radical. A continuació la poeta xilena establerta a Mataró Pía Sommer fondrà poesia, acció i experimentació vocal abans de donar pas a Jordi Boldú, que submergirà el públic en una “acció-ritual” especialment creada ad hoc a partir del seu llibre La vinya de Josep Beuys.

La vetllada es clourà amb l’actuació musical de La Sentina, el vehicle creatiu que des de 2006 condueix amb so aspre i contundent Albert Girons: Somatismes (2009), Falconades (2012), Llobregat (2016), 2013-2015 (2019) i Brutalismes (2021). Aquesta vegada, els seus himnes de joia als misteris de la vida comptaran amb l’acompanyament del bateria d’El Petit de Cal Eril, Ildefons Alonso.

Aquesta proposta híbrida –composta d’Accions a la Cella Vinària, a les 19.30h, i La Sentina, a les 20.45h- tindrà lloc el dia 30 de juny. L’entrada conjunta costa 8 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç.