Divendres passat, 10 de març, van finalitzar els treballs de renovació de l’enjardinament de la plaça de les Teixidores i les Ordidores, a can Bassols. La proposta dels Serveis Tècnics Municipals ha estat executada per l’empresa local Paisatgisme Melsió, i es desglossa en dues actuacions que han costat prop de 37.000 euros.

A la plataforma superior de la plaça s’han retirat les antigues jardineres de fusta i, en el seu lloc, s’hi han plantat 16 arbres, amb el respectius tutors. Es tracta de vuit freixes, sis alzines i dues tipuanes que, amb el temps, donaran ombra i milloraran la qualitat de l’aire, incrementaran la qualitat paisatgística i reduiran la temperatura ambiental d’acord amb els criteris de creació de refugis climàtics. Properament s’hi tornaran a reposar els bancs, que s’estan restaurant.

En els laterals de la plaça s’han eliminat els talussos que donaven al passeig de la Riera i al carrer de can Bassols i s’hi han creat dues terrasses intermèdies amb tanques d’acer, de 36 i 29 metres quadrats de superfície respectivament. En cadascun dels extrems s’han plantat dos arbres multitronc singulars: una prunera (Prunus pisardi) i un arbre de l’amor (Cercis siliquastrum).

Aquestes jardineres acullen 460 unitats de planta vivaç de 32 espècies diferents que fan diferents funcions i aporten diversitat de colors i textures en diferents èpoques de l’any. Es tracta d’espècies amb una longevitat d’entre 5 i 10 anys i un requeriment hídric molt baix. Tot i estar perfectament adaptades al clima mediterrani s’hi ha instal·lat un reg de suport gota a gota durant el període d’arrelament. A més, les jardineres han estat recobertes amb una capa de restes vegetals per retenir la humitat de la nit.

Per últim, en el nivell inferior del passeig de la Riera s’ha formalitzat un muret de contenció amb gabions de pedra, coronat amb taulons de fusta tractada de quatre metres de longitud que serviran de banc per a les persones que esperen l’autobús davant la parada.

A causa de la sequera, el passat 2 de març va entrar en vigor el decret llei de la Generalitat de Catalunya pel qual s’activa la fase d’excepcionalitat per risc de desabastament al sistema Ter-Llobregat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El passat 25 de novembre, la Generalitat ja va publicar una resolució que declarava l’estat d’alerta hidrològica i activava les restriccions dels consums previstos per aquesta situació sobre un total de 202 municipis, entre els quals hi havia Teià i la resta de poblacions del Maresme. Aleshores, la dotació d’aigua de boca en l’àmbit domèstic es va limitar a 250 litres per persona i dia.

Des de llavors, ha plogut molt poc i el volum de reserves dels embassaments ha seguit davallant fins a situar-se a l’entorn del 27%. Amb el nou decret i el pas de la fase d’alerta a la d’excepcionalitat, les restriccions per al consum d’aigua de boca passen a 230 litres diaris per persona.

Podeu seguir l'evolució de la sequera en aquest enllaç. També podeu resoldre els vostres dubtes sobre els usos permesos clicant aquí.

Restriccions principals

- Usos agrícoles, industrials i recreatius: Des del 2 de març, s’ha de reduir un 40% el consum d’aigua destinada a usos agrícoles i un 15% per a usos industrials i usos lúdics.

- Jardins i zones verdes: S’estableix la prohibició del reg de zones verdes públiques i jardins privats, en especial de gespa. En aquest sentit, només es permet el reg gota a gota o amb regadores per mantenir viu l’arbrat, en les hores de menor insolació (de 20 a 8 h).

- Neteja de carrers: Es prohibeix netejar els carrers i la via pública amb aigua potable.

- Piscines: És totalment prohibit d’omplir piscines i únicament s’admet el reompliment parcial de les que disposin d’un sistema de recirculació d'aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària.

- Neteja de vehicles: Fora dels túnels de rentat i establiments especialitzats, no es permet rentar cotxes a particulars amb mànega d’aigua. Només es possible netejar vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’Ajuntament de Teià engega avui una campanya de difusió titulada Dones emprenedores a Teià per donar visibilitat al teixit empresarial local liderat per dones. Es tracta de “quinze dones emprenedores i líders que han trobat a Teià l’ecosistema ideal per tirar endavant els seus projectes comercials”.

La iniciativa ha estat impulsada per les regidories d’Igualtat i Promoció Econòmica, que coordina Nico Widmer. La seva responsable explica que “les dones que apareixen a la campanya representen una petita part del gran nombre d’emprenedores que tenim al poble”. De fet, la selecció s’ha fet mitjançant un enviament de correus electrònics a més de 40 emprenedores.

El passat 22 de febrer es van iniciar les sessions fotogràfiques amb les que van respondre afirmativament, la identitat i la vocació professional de les quals es donaran a conèixer properament a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.

Widmer detalla que “l’objectiu final és la creació d’una associació de dones emprenedores on totes hi tenen cabuda i on trobaran un espai per intercanviar experiències i energies, així com una plataforma que els donarà visibilitat i recursos per a aprendre i créixer juntes”.

La campanya gràfica comença justament avui, 8-M, amb una imatge genèrica, i s’allargarà fins al 17 de març, data en què finalitzarà el programa d’activitats per commemorar el Dia de la Dona Treballadora amb la projecció de la pel·lícula Retrato de una mujer en llamas (2019), de Céline Sciamma.

‘Pa i roses’, 111 any després

Des de fa dies, a la façana de l’Ajuntament llueix una pancarta en què es pot llegir 8M, Dia de la Dona.

Com cada any, el Grup d’Opinió Dones 21 de Teià redacta un manifest reivindicatiu coincidint amb aquesta data. Dissabte passat, les seves representants van presentar-lo davant de les més de cent persones que van participar en la calçotada de dones celebrada al parc de can Godó.

I avui a les 19.30h, les seves autores organitzen a La Unió una xerrada sobre Les dones del tèxtil, a càrrec de l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà, en què tornaran a llegir-lo.

A continuació en reproduïm el text:

“El 1912, les obreres nord-americanes cridaven: “Volem pa, però també roses!”, com el poema que va donar nom a la vaga. Al poema ressonen els desitjos d’inspirar una cultura de la vida i una lluita per la justícia que impedeixi l’exclusió de les dones, l’explotació econòmica i laboral, i que freni la feminització creixent de la pobresa.

Aquest any se’n compleixen 111 d’aquelles marxes obreres en què les treballadores del tèxtil reclamaven “pa i roses”, però allò segueix passant avui a Guatemala, Nicaragua, Mèxic, Bangladesh, la Xina, el Marroc… I no només en aquests països, sinó també a casa nostra.

Però les dones no som només un col·lectiu; som la meitat de la humanitat i tenim un pla: Ho canviarem tot, costi el que costi!

Farem servir les eines i l’esperit reivindicatiu per acabar amb totes les violències generades per la desigualtat.

La lluita feminista que ens reuneix avui ens ensenya a reconèixer els gestos que sostenen el món, a reconèixer la vulnerabilitat, la tendresa i la interdependència, a defensar una igualtat que no accepta que hi hagi unes vides menys vàlides que altres.

Volem aconseguir:

- Més protagonisme i reconeixement de les dones i nenes.

- Promoure la conciliació i la corresponesabilitat a les empreses i a la vida domèstica.

- Acabar amb la desigualtat salarial.

- Trencar el sostre de vidre i afavorir el lideratge de les dones i homes en la reconstrucció d’una societat millor”.

Avui dimarts, 7 de març, els organitzadors del Maridatge dels Sentits i del Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent de Teià han donat a conèixer els cartells que serviran per anunciar i caracteritzar cadascun dels certamens, que enguany tenen la bergamota com a protagonista.

El disseny escollit serà aplicat també a les venecianes d’accés a la població i a la resta de suports promocionals dels dos esdeveniments, com les insercions publicitàries en la premsa nacional i comarcal.

Del 3 al 7 de maig, Teià acollirà la sisena edició del festival del perfum, les flors i la gastronomia, mentre que la gala del Concurs Internacional de Perfumeria se celebrarà el dia 6.

Equip guanyador

La imatge gràfica ha estat seleccionada d’entre tots els projectes finalistes de les escoles d’Art i Disseny de Catalunya que han pres part en el Programa Talent Creatiu i Empresa que impulsa el Servei d’Ordenació dels Ensenyaments de Règim Especial del Departament d’Educació. Ainea Perfums i l’Ajuntament de Teià participen des de fa quatre anys en aquesta iniciativa formativa que fomenta el contacte i l'intercanvi de coneixements entre l’alumnat d’aquests estudis i el món de l’empresa i les institucions.

En aquest edició s’hi han presentat una vintena de propostes procedents de cinc centres acadèmics: l’Escola de Formació Professional Antoni Algueró de Sant Just Desvern, l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona, l’Escola d’Art i Disseny de Reus, l’Escola d’Art i Disseny de Rubí, i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega.

Després de valorar cadascun dels treballs, el jurat de la convocatòria –integrat per representants de l’Ajuntament de Teià, el Beauty Cluster, Ainea Perfums, el mestre floral Jordi Abelló i els directors creatius dels estudis de disseny Matilda-Ad i Noreste– ha decidit escollir com a imatge gràfica guanyadora realitzada conjuntament per Pol Blanquer, Ariadna Lloria i Tatiana Sánchez.

Els tres alumnes de l’escola Antoni Algueró rebran el premi i el reconeixement del jurat i dels responsables d’Educació de la Generalitat de Catalunya en un acte públic que se celebrarà el proper 2 de maig, a Teià.

La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Teià, Montse Riera, i la tècnica municipal de l’àrea, Neus Rogés, han assistit al V Fòrum de Medi Ambient i Món Local organitzat per la Diputació de Barcelona al Tecnocampus de Mataró.

Els participants, procedents del sector públic i privat de l’àmbit de sostenibilitat, hi han abordat els reptes de present i futur a escala territorial relacionats amb la transició ecològica per fer front a la crisi climàtica que viu el planeta. El programa incloïa una desena de taules rodones, debats, visites a espais ambientals i intercanvis d’experiències municipals a l’entorn de tres eixos –transició energètica, naturalització i reptes ecosocials– que han comptat amb una cinquantena de ponents, com el professor Fernando Valladares, el científic Antonio Turiel o la investigadora honorària de la Universitat de Coventry Marta Rivera.

En la primera jornada, celebrada dimarts 28 de febrer, va tenir lloc la presentació del projecte Life eCOadapt50, una iniciativa de “cocreació estratègica per a l’adaptació al canvi climàtic” dotada amb un pressupost de 19 milions d’euros. El programa, cofinançat en un 60% per la Comissió Europea i en un 40% pels 24 socis públics i privats que en formen part, preveu executar fins al 2030 un mínim de 76 accions en quatre sectors econòmics especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic: l’agroramader, el forestal, el pesquer i el turístic. Al Maresme és previst actuar-hi en l’àrea d’influència dels tres parcs naturals de la Diputació: Serralada Marina, Serralada Litoral i el Montnegre i el Corredor.

La segona sessió, que va tenir lloc ahir, es va iniciar amb la 23a Assamblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Creada el 1997, la Xarxa esta formada per 320 ajuntaments, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i diversos consells comarcals, mancomunitats i consorcis. És costum que cada Assemblea es clogui amb l’adopció d’un seguit de compromisos que vinculen els seus membres. En aquesta ocasió, la Xarxa ha aprovat per unanimitat l’anomenada Declaració de Mataró: Ciutats i pobles sostenibles com a resposta a les crisis globals, que advoca per:

- Accelerar la transició energètica com a resposta a l’emergència climàtica i a la crisi dels preus de l’energia, “en substitució del model energètic actual, que s’esgota”.

- Millorar la gestió dels recursos hídrics, en un context d’excepcionalitat per sequera a Catalunya.

- Insistir en els objectius de recollida selectiva, i impulsar l’avanç cap al residu zero i cap a una economia més circular, mitjançant una fiscalitat ambiental.

- Orientar les polítiques locals a la naturalització per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones i reduir les desigualtats.

- Perseverar en la millora de la qualitat de l’aire, com a factor bàsic de salut i d’equitat social.

- Coordinar les polítiques ambientals amb les persones i per a les persones, per a un progrés social conjunt fonamentat en l’educació per la sostenibilitat.