El ple municipal celebrat el passat 24 de novembre va debatre una proposta de modificació de l’ordenança fiscal sobre la plusvàlua municipal impulsada per Cs. El seu representant, David Basi, va llegir-ne el text, que denunciava la “doble imposició” que, segons el seu parer, té aquest tribut, per la qual cosa sol·licitava l’extensió de la bonificació del 95% a tots els supòsits per mortis causa com ara les donacions, les herències i els llegats.

Segons Basi, l’adopció d’aquestes mesures tindrien un impacte de 120.000 euros sobre la recaptació municipal, segons les xifres facilitades per l’àrea d’Intervenció.

Objecte i funció del tribut

L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana és un tribut directe –popularment conegut com a “impost sobre la plusvàlua”– que grava l’increment de valor que experimenten els béns de naturalesa urbana en cas de transmissió de la propietat, ja sigui a títol lucratiu o gratuït.

Basi va centrar-se en aquest últim cas: “Quan una de les parts rep una cosa sense haver de donar res a canvi, es podria parlar de la doble imposició que suposa gravar uns béns que han estat sotmesos a tributació en la figura del causant, penalitzant-ne, a més, l’estalvi”.

Per al portaveu de Cs, “aquest impost recau sobretot en les classes mitjanes” i “afecta un dels principals incentius que tenen els pares per treballar i estalviar, com és deixar l’herència als seus fills”. A més, “les diferències fiscals d’aquest impost que s’aplica a cada municipis fa que hi hagi grans diferències de gravamen, segons el lloc de residència del causant”.

Per tot plegat i en atenció a l’article 7.1 de la Llei 16/2013, de 29 de octubre, sobre mesures en matèria de fiscalitat, Basi va demanar incorporar a l’ordenança per a 2023 “una bonificació del 95% de la quota íntegra de l’impost en el cas de les transmissions per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptants”. A més, el ponent va sol·licitar que la bonificació s’apliqués de forma automàtica, sense haver de ser pregada, com ara, “ja que no tothom coneix la legislació i si no se sol·licita expressament, no es té dret a la bonificació”.

Per últim, el grup municipal de Cs feia extensiva la mateixa bonificació en la transmissió o constitució de drets reals del domini de terrenys sobre els quals es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que en justifiquin la declaració.

Negativa d’ERC-Compromís amb Teià

El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va explicar que “ja existeixen bonificacions” per a l’habitatge habitual del causant: del 95% per als cònjuges; del 50% per als descendents, adoptants, ascendents i col·laterals, fins a segon grau, i del 25% per als adquirents.

Albert va exposar que la política fiscal del Govern municipal posa l’accent en un altre tipus de reduccions: “Fa anys vam proposar una reducció del valor cadastral del 15%, amb impacte directe sobre les plusvàlues. Quan treballem polítiques fiscals, intentem que beneficiïn el màxim número de veïns. La plusvàlua grava molt pocs casos i només quan s’incrementa el patrimoni, mentre que la nostra política fiscal és la congelació de taxes i impostos”.

Segons el titular d’Hisenda, “en els darrers anys el cost de la vida s’ha incrementat el 16% i els salaris, l’11%. En canvi, l’IBI està congelat en el 0%”. Fruit d’aquesta decisió, l’Ajuntament deixa d’ingressar més de 500.000 euros anuals, per la qual cosa, segons ell, “els 120.000 euros que pretén bonificar Cs són necessaris. I ara més que mai, perquè això repercutiria en serveis que són de tots, i cal decidir d’on obtenim els recursos: de tothom o de casos molt concrets”.

Oposició del PSC

El PSC va presentar fora de termini una esmena a la totalitat a la proposta de Cs. La resta de grups municipals no van trobar raonada la justificació de la urgència i no van admetre la seva inclusió en l’ordre del dia del ple. Tanmateix, l’alcalde va autoritzar al portaveu socialista la seva lectura.

En opinió del PSC, “l’impost de la plusvàlua no ha obligat ningú a deixar de treballar, ni d’estalviar a favor dels seus fills, ni d’invertir en el mercat de l’habitatge” a qui tingui possibilitats de fer-ho. Els socialistes neguen la doble imposició, ja que l’impost únicament grava els casos en què es registra un increment del valor del terreny urbà “gràcies a l’acció pública que despleguen els ajuntaments” a través de l’odenació urbanística i les millores urbanes.

En canvi, el PSC es va mostrar “preocupat per la conjuntura econòmica” i “l’increment generalitzat dels preus, amb les subsegüents dificultats que això comporta per a moltes economies familiars”. Per això, aquest grup va apostar per “un model fiscal progressiu i just, que exigeixi més dels qui més tenen, i que ajudi als ciutadans que es troben en una situació econòmica més feble”.

Per al seu regidor, Quim Roca, “les baixades indiscriminades d’impostos beneficien a les persones amb més recursos econòmics i debiliten les finances municipals en un moment en què cal tenir un sector públic fort, capaç de mantenir els serveis i de poder ajudar als ciutadans i les empreses que més ho necessiten”. Per a Roca, “els 120.000 euros que l’Ajuntament destina a serveis públics són una quantitat important, i si algú proposa treure-la del pressupost hauria de dir també quin servei públic proposa retallar o amb quina altra font d’ingressos es pensa compensar aquella reducció”.

Votació i desenllaç

El regidor de Cs va rebatre la “contramoció” i va criticar que s’intenti “demonitzar a qui més té”: “els preus de l’habitatge són tan alts per culpa de la manca de polítiques d’habitatge public per part dels partits que han governat”. Basi va sostenir que es tracta d’una “doble imposició” o fins i tot d’una “triple”, en alguns casos. El representant del partit taronja va apuntar que 120.000 euros equivalien a l’1,33% del pressupost: “És molt o poc segons les polítiques públiques que es vulguin dur a terme”, i va anticipar que el 2023 s’incrementaran els ingressos per transferències corrents d’altres administracions, per IRPF i IBI.

El regidor del PSC va assegirar que “l’única forma de baixar el preus” del mercat immobiliari és construint habitatge social, i “per fer promocions de protecció oficial s’han d’incrementar els impostos per comprar sòl i habitatge”.

Al final, Basi va defensar que la votació de la seva proposta havia “d’anar endavant” en la forma en què havia estat tramitada “perquè ha estat presentada en temps i forma, sense esmenes”, de forma que va ser rebutjada amb 9 vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià i el PSC i 4 a favor de Cs, JxCat i GT.

El passat 24 de novembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció de JxCat sobre “les ocupacions d’habitatges conflictives i delinqüencials”. El text denuncia que aquest tipus d’usurpacions “són utilitzades sovint per màfies per fer negoci”, mitjançant el relloguer d’immobles, sabedores que la propietat no actuarà judicialment perquè pertanyen a “entitats financeres, fons especulatius, la Sareb (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) o grans tenidors”.

Segons JxCat, aquestes ocupacions perjudiquen el dret dels col·lectius vulnerables a accedir a un habitatge social i degraden “la convivència i la pau social”, a més de representar “un greu problema que fa la vida impossible als veïns”. Tot plegat genera “un sentiment d’impotència als ajuntaments perquè no tenen eines” per corregir la situació.

Per això, la moció “fa una crida als tribunals i la Fiscalia de Catalunya perquè implementin i apliquin, com ja fan a altres llocs de l’Estat, protocols que permetin uns tràmits ràpids i efectius per desallotjar l’immoble ocupat il·legalment que genera greus problemes de convivència”.

Complementàriament, la proposta demana que el Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats impulsin quatre canvis normatius. En primer lloc, revisar el llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, perquè els ajuntaments i les comunitats de propietaris puguin instar judicialment el desallotjament d’aquest tipus d’ocupació. En segona instància, afegir en la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya una nova tipologia de conducta d’incompliment de la funció social de l’habitatge. En tercer lloc, preveure en la Llei d’enjudiciament criminal un termini màxim de 48 hores per al desallotjament de les persones que no disposin de cap títol habilitant que legitimi la seva permanència en un immoble. I en darrer lloc, modificar la Llei reguladora de les bases del règim local “perquè els ajuntaments tinguin instruments per intervenir contra els efectes perjudicials que genera la comissió de conductes delictives derivades de l’ocupació il·legal”.

Abstenció del Govern municipal

La moció es va aprovar amb els 5 vots a favor de JxCat, GT, Cs i PSC, i l’abstenció d’ERC-Compromís amb Teià. La seva portaveu, Èrica Busto, va exposar que “estem a favor d’algunes demandes, però és una moció que barreja conceptes i que pot generar alarma social”.

Per a la regidora d’Habitatge i Serveis Socials, “cal diferenciar les ocupacions motivades per trasbalsos econòmics, de les deliqüencials, amb afany lucratiu, ja que aquestes segones no només perjudiquen la societat, sinó que extorqueixen les seves víctimes”.

Pel que fa a les primeres, “la nostra postura és atendre les necessitats i afavorir la mediació”, va dir. “I compartim que cal lluitar contra les altres, tal com fa el Departament d’Interior. Per això cal canviar la legislació estatal i dotar de més eines als cossos policials”.

Acció legislativa i nul·litat parcial

Pel que fa a la lluita contra l’exclusió residencial, Busto va tornar a exigir, com va fer el setembre de 2020, “que els pisos de la Sareb siguin cedits a Generalitat i municipis per agilitar les meses d’emergència social”, i va posar en valor els acords parlamentaris que van permetre aprovar la Llei 11/2020, de 18 de setembre, per la regulació del preu del lloguer, i la Llei 1/2022, de 3 de març, per afrontar l'emergència habitacional –més coneguda com a Llei Stop-desnonaments–, amb els vots favorables d’ERC, JxCat, ECP i CUP (totes dues) i del PSC (la segona). Respecte d’aquesta última, el regidor de Cs, David Basi, va lamentar que “cada cop que es legisla els propietaris perden drets i en guanyen els que delinqueixen” i va augurar que “aviat més valdrà que no heretem res i no invertim en habitatge”.

Aquesta acció legislativa s’ha vist erosionada pels pronunciaments posteriors del Tribunal Constitucional. El passat 10 de març, el ple de l’alt tribunal va estimar parcialment el recurs presentat pel PP contra la Llei catalana per la regulació del preu del lloguer i va declarar inconstitucionals i nuls els articles 1, 6 a 13, 15 i 16.2, així com diverses disposicions “per invasió de la comunitat autònoma de Catalunya en les competències de l’Estat”. Amb el mateix argument, el Constitucional va dictar el 7 d’abril una nova sentència a instàncies del Govern espanyol que invalidava els articles 14, 16.1, 17 i 18.

I precisament ahir, 5 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar recórrer l’article 12 de la Llei catalana contra els desnonaments per “vulneració de la competència exclusiva de l’Estat en legislació sobre expropiació forçosa”.

Suport de l’oposició

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va assegurar que, un cop sentits els arguments del grup majoritari, “no sabia si acabaríeu votant a favor, abstenció o en contra” i es va mostrar “obert a transaccionar la moció per revisar conceptes”. “Si ningú no ho fa –va advertir–, la deixarem en aquests termes”, com finalment va ser aprovada.

El text va rebre el suport de la resta de grups de l’oposició. Tanmateix, el regidor de Cs es va mostrar sorprès que sigui justament ara, quan JxCat ja no és al Govern de la Generalitat, que aquest partit es preocupi per lluitar contra l’ocupació d’habitatges. Basi també va defensar la promoció pública de lloguer social en comptes de la venda d'habitatge protegit, per la qual cosa va demanar “menys postureig i més legislar amb responsabilitat i defensant la seguretat jurídica de propietaris públics i privats”.

Ribas va puntualitzar que la Generalitat no ha especulat amb l’habitatge protegit i va apuntar que “la consellera de Justícia Lourdes Ciuró ja va impulsar la modificació del Codi Civil, però ha quedat aturada pel govern d’ERC”.

El representant del PSC, Quim Roca, també va secundar la moció i es va mostrar esperançat que “quan es modifiqui la llei al Congrés, esperem que el grup parlamentari de JxCat també li doni suport”.

Segona moció

Aquesta és la segona moció que el ple de l’Ajuntament de Teià aprova aquest mandat relacionada amb l’ocupació d’habitatges. El primer acord va ser adoptat per unanimitat el 24 de setembre de 2020, a instàncies de Cs, i també incidia en la necessitat de subrogar determinades competències a favor dels ajuntaments i les policies locals “en aquells casos en què les ocupacions afectin la seguretat i la convivència ciutadana”, i instava l’Estat a crear un Fons Social per “facilitar l’accés a l’habitatge als grups de població més vulnerables”.

En general, l’horari d’hivern facilita la comissió de robatoris a l’interior de domicilis, ja que es fa fosc més aviat i la gent encara és a la feina.

En els darrers dies, la Policia Local ha atès dues denúncies de veïns de la plaça del Mil·lenari que han patit robatoris en els trasters de l’aparcament.

Tant els efectius locals com els Mossos d’Esquadra realitzen serveis de patrullatge i controls preventius per evitar l’activitat delictiva. Els dos cossos fan una crida a la col·laboració ciutadana perquè tothom posi en coneixement del telèfon al 112 qualsevol actitud que us faci desconfiar. En aquest cas, fixeu-vos bé com vesteixen els sospitosos i quin vehicle utilitzen.

Consells de seguretat

Coincidint amb l’inici del pont de desembre i la possibilitat de algunes persones marxin uns dies del seu domicili habitual, a continuació us recordem les principals recomanacions de seguretat que ofereix el Departament d’Interior de la Generalitat.

• No feu difusió davant desconeguts del vostre projecte de viatge o vacances.

• No deixeu mai cap nota que indiqui la vostra absència del domicili.

• Procureu no tenir objectes de valor a casa. En cas de tenir-ne, feu-ne un inventari (amb fotografies) on constin les següents indicacions: tipus d’objecte, marca i número de fabricació.

• Abans de sortir de casa, comproveu que les portes i finestres estiguin ben tancades, incloses les que donen a espais comuns, com celoberts o terrats, i tanqueu la porta amb clau, encara que sigui per poca estona.

• En cas de tenir-ne, connecteu sempre l’alarma, tant si marxeu com si us trobeu al domicili dormint.

• Quan aneu a dormir eviteu deixar les claus posades al pany interior o en llocs on siguin fàcils de trobar. Tampoc no les amagueu sota la catifa d’entrada o en torratxes.

• Protegiu els accessos exteriors per mitjà de reixes, portes reforçades o blindades i amb els panys tancats.

• Si sou a casa, deixeu algun llum encès durant la nit o instal·leu un mecanisme amb temporitzador.

• Si marxeu, podeu instal·lar un temporitzador automàtic que obri els llums, la ràdio o la televisió a petits intervals de temps.

• Poseu-vos d'acord amb algun veí de confiança perquè vigili el vostre habitatge durant les vacances i perquè retiri la correspondència de la bústia.

• Al garatge, no deixeu les claus posades al vehicle i si disposa d’alarma, activeu-la.

El ple municipal del passat octubre va aprovar la modificació de l’ordenança fiscal número 2, d’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), per a la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2023. D’aquesta manera, el ple esmena “l’error” comès l’any passat, quan va suprimir a instàncies de JxCat, per raons mediambientals, l’exempció de l’impost a alguns vehicles que fins llavors havia aplicat com a benefici fiscal de concessió potestativa.

D’acord amb l’article 1 del Reglament de vehicles històrics, RD 1247/1995, de 14 de juliol, l’Ajuntament de Teià tornarà aplicar una bonificació del 100% als vehicles clàssics. Únicament s’hi podran acollir els que tinguin una antiguitat mínima de 30 anys i posseeixin un “interès museístic o de col·leccionista pel seu estat de conservació i d’acord amb les característiques del model original”. Per realitzar aquesta comprovació, el subjecte passiu haurà d’estar inscrit en un club o entitat de cotxes clàssics i presentar-ne certificat corresponent.

La bonificació serà aplicable a un màxim de cinc vehicles per titular, si bé aquest límit es podrà superar si es justifica documentalment que la finalitat de la tinença obeeix a un interès general, cultural, social o històric sense ànim de lucre.

El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va reconèixer que el 2021 “no estàvem ben assabentats” i que al llarg de 2022 “propietaris i clubs de vehicles clàssics ens van fer arribar informació. Es tracta d'una categoria molt concreta i restringida que està exempta de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni per la mateixa Generalitat”.

El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va explicar que “la nostra proposta no era gravar els que s’han vist afectats, sinó els que circulen a diari i tenen més de 25 anys. Per això –va dir–, demanem un exercici d’honestedat per admetre que ens hem equivocat tots els grups municipals, i més el Govern perquè tenia més informació”.

D'altra banda, l’ordenança per a 2023 mantindrà els beneficis fiscals del 75% per als cotxes elèctrics o del 25% quan es tracti de vehicles híbrids.

Divendres al vespre, 25 de novembre, una trentena de persones es va sumar a la celebració del vintè aniversari del Grup d'Opinió Dones 21 de Teià, en el marc dels actes del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

En el moment d'accedir a la Biblioteca de can Llaurador, tothom va ser obsequiat amb un llibret sobre la trajectòria d'aquest col·lectiu feminista i amb una poma, pel seu simbolisme.

Les regidores Èrica Busto i Nico Widmer van ser les encarregades de donar la benvinguda i de felicitar l'entitat en nom de l'Ajuntament. També hi eren l'alcalde, Andreu Bosch, i les regidores Montse Riera i Olga Parra.

La salutació va anar seguida de la lectura del manifest institucional, a càrrec de diverses representants del Dones 21.

L'acte va incloure la projecció d'un muntatge audiovisual sobre la història de l'entitat i amb una xerrada de la directora de l'Observatori Cultural de Gènere, M. Àngels Cabré.

L'escriptora i crítica literària va fer un repàs del moviment feminista des dels inicis fins l'actualitat, i va incidir en onze aspectes:

- Violència obstètrica
- Cosificació
- Violència política
- Sostre de vidre
- Transexualitat
- Presència en el món de la cultura
- Drets sexuals i avortament
- Ventres de lloguer
- Prostitució
- El vel a Occident
- Noves masculinitats

Un cop finalitzat el col·loqui, públic i organitzadores van brindar amb una copa de cava.

L'exposició restrospectiva 20è aniversari de Dones 21 es podrà visitar a la Biblioteca fins al 3 de desembre.

Defensa personal

L'endemà al matí, Francesc Jurado, de Budo Kaisendo, i Joan Carles Sànchez, de Dozenryu Dojo, van dirigir un taller de defensa personal per a dones a La Unió. L'activitat va servir per aprendre i practicar diverses tècniques d'arts marcials durant dues hores i mitja. En vista de la bona acollida, la Regidoria d'Igualtat i Drets Civils va anunciar que mirarà d'organitzar una altra sessió a l'entorn del 8 de març.