Ara fa tot just una setmana, i arran de les tractorades i la mobilització del sector primari a Catalunya, el ple de l’Ajuntament de Teià va aprovar una moció de suport a la pagesia. El text va ser transaccionat per GdT, CaT-ERC i JxTeià, i va comptar amb el vot favorable del PP. El PSC s’hi va abstenir perquè el seu portaveu, Miguel Àngel Peinado, va considerar que l’Ajuntament hauria d’assumir també responsabilitats en l’àmbit de les seves competències.

Podeu llegir i descarregar en PDF el text complet de la moció al peu d'aquesta notícia. 

Problemes del camp català

La situació precària del camp català ve de lluny i els indicadors estadístics mostren, any rere any, la seva pèrdua de pes en el conjunt de l’economia catalana. El 2023, l’agricultura donava feina a poc més de 48.000 persones a Catalunya –l’1,2% de la població ocupada– i la seva contribució al valor afegit brut de l’economia del país va ser del 0,6%, en comparació amb el 2,6% del conjunt d’Espanya.

Algunes de les causes són els baixos preus de venda –que sovint estan per sota del preu de cost–, els increments dels costos de producció i la dependència tant de l’agroindústria com de les grans cadenes de distribució. Aquesta situació s’ha agreujat amb la crisi climàtica i la sequera.

El pagesos també es queixen de l’excés de burocràcia per part de l’administració i de la “competència deslleial” provocada per la nova política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea, que fixa quotes i limitacions per a la producció interna i, en canvi, afavoreix les importacions d’altres països que no respecten la biodiversitat ni els drets laborals dels treballadors.

Lectura conjunta

Com ja va succeir en ocasió del manifest feminista del 25N, els grups municipals proposants van llegir plegats el contingut de la resolució. La cap de files de CaT-ERC, Èrica Busto, va posar veu a la part expositiva, en la qual es reconeix la pagesia com a “sector estratègic per a Catalunya tant per la seva funció essencial en el proveïment d’aliments com per la seva funció social i mediambiental en la gestió i custòdia del territori”.

La moció defensa “el model familiar de pagesia i d’explotacions arrelades al territori” i defensa que cal preservar-lo “amb la priorització de polítiques públiques que contribueixin a dignificar-lo socialment i a fer-lo sostenible ambientalment i rendible econòmicament”.

A continuació, la portaveu de GdT, Montse Tarradas, va detallar una desena de mesures “de caràcter urgent” per abordar-les en el marc de la Taula Agrària, com ara “habilitar una finestreta única per a tots els tràmits”, “revisar les restriccions del Pla Especial de Sequera”, “implementar un nou sistema per agilitar el cobrament d’ajuts” o “estudiar la creació d’un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària amb la finalitat d’assegurar la viabilitat de les explotacions i fomentar-ne el relleu generacional”. La moció també reclama “una campanya de comunicació per prestigiar la pagesia i fomentar el consum de productes de proximitat” i advoca per “augmentar les inversions estructurals relacionades amb la transformació agroalimentària, com la creació i reforç d’estructures de comercialització de venda directa o de circuits curts, la reconversió de cultius per promoure la sobirania alimentària i l’adaptació al canvi climàtic o el foment de projectes liderats per dones”, ja que únicament representen el 15% de les treballadores.

Per la seva part, el regidor de JxTeià Aleix Corral va concretar les demandes al Govern de l’Estat: “incrementar el control sobre les importacions”, “resoldre les mancances de la Llei 16/2021 per millorar el funcionament de la cadena alimentària i controlar el preu de venda dels aliments”, “modificar els criteris de repartiment dels recursos econòmics de la PAC” i “flexibilitzar-ne les exigències des del punt de vista burocràtic i d’accés als ajuts perquè es destinin majoritàriament als agricultors petits i mitjans”.

Compromisos a escala local

Bo i compartir les reivindicacions, el PSC va titllar de “brindis al sol” la proposa perquè “s’espolsa les responsabilitats”. Per als socialistes, “un ajuntament seriós i compromès amb la pagesia té algunes competències pròpies que li permeten desplegar polítiques efectives”. I en va posar tres exemples: “Per fomentar la sostenibilitat econòmica de les explotacions, podria revisar la recent pujada de l’IBI que va aplicar als terrenys rustics. Per fomentar el relleu generacional, podria bonificar el 95% de l’impost de la plusvàlua als fills i filles que heretin activitats agroramaderes. I per fomentar el consum de productes de proximitat, podria exigir que els àpats siguin de km 0 com a criteri d’adjudicació en la licitació de l’Escola Bressol Municipal”.

Per al·lusions, la regidora d’Educació, Núria Andinyac, va explicar que l’EBM ja operava amb aquest criteri, però que recentment l’empresa concessionària ha decidit unilateralment prescindir del proveïdor de proximitat en contra de l’opinió de les famílies i de l’Ajuntament, la qual cosa serà comunicada als Serveis Territorials d’Educació.

Per últim, el PSC va proposar al govern municipal que convoqui “un fòrum de participació de la pagesia de Teià o, millor encara, que creï un consell sectorial d’agricultura perquè els pagesos del poble tinguin veu”. L’alcaldessa va assegurar que en prenia nota “perquè és molt interessant” i va recordar que l’antiga cooperativa agrària està en procés de liquidació: “Ens agradaria molt i els donarem tot el suport per impulsar una associació amb gent jove”.

Segons dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat), l'any 2020 a Teià hi havia 14 explotacions agropecuàries donades d'alta i un total de 18 hectàrees de sòl cultivades: 7 de vinya, 5 d'hivernacles i 6 d'"altres conreus herbacis". 

El Departament de Territori de la Generalitat manté obertes dues convocatòries d’ajuts per al pagament del lloguer amb una dotació inicial de 48 milions. El termini per a les persones més grans de 65 anys acaba demà, 27 de març, mentre que el període per als joves de fins a 35 anys finalitzarà el 12 d’abril a les 15h.

Els ajuts estan destinats a persones que no es troben en risc imminent d’exclusió però que necessiten un ajut per seguir residint a l’habitatge on viuen. El 2023 es van atorgar ajuts per un import global de 55 milions i se’n van poder beneficiar 25.238 famílies: 14.551 joves i 10.687 majors de 65 anys. La convocatòria de subvencions destinades a les franges d’edat intermèdies (de 36 a 64 anys) s’obrirà més endavant.

Import variable

Els ajuts no són lineals; és a dir, no són d’una quantitat fixa sinó que s’ajusten a l’esforç que suposa per a cada persona el pagament del lloguer segons quin siguin els ingressos i el lloc de residència, amb un màxim de 250 euros (200, per a la gent gran) i un mínim de 20 euros al mes.

També tenen en compte la situació geogràfica de l’habitatge, segons els preus del mercat immobiliari. En el cas del Maresme i l’àmbit metropolità, el topall màxim mensual és de 950 euros (900 per a la convocatòria de gent gran) i 450 per habitació.

Per a famílies nombroses, famílies monoparentals i per a unitats de convivència amb algun membre amb discapacitat legalment reconeguda, aquest import màxim és de 1.100 euros al Maresme.

Requisits

Els ajuts no s’atorguen per ordre d’arribada de les sol·licituds, sinó que es valoraran i s’aplicaran les puntuacions dels expedients per a la seva concessió.

Per optar a l’ajut cal tenir 35 anys o menys (a data 26 de febrer), tenir uns ingressos màxims que no sobrepassin els 24.301,58 euros anuals i ser titular d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació que constitueixi el domicili habitual i permanent. Per aquest motiu, la persona sol·licitant ha d’estar empadronada en aquella adreça en el moment de cursar la petició.

Incompatibilitats

No s’hi pot optar, en els següents casos:

- Si s’ha rebut el bo jove de lloguer estatal.

- Si ja es rep un altre ajut pels mateixos motius.

- Quan existeix relació de parentiu entre arrendadors i arrendataris.

- Si viviu en un habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Presentació de sol·licituds

En cas de complir els requisits, les persones interessades (tant joves com grans) poden fer el tràmit íntegrament per Internet clicant en aquest enllaç, en cas de tenir certificat digital.

També existeix la possibilitat de fer-ho presencialment a través de l’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal.

Pagament i efectes fiscals

El pagament de la subvenció s’ha de fer per mitjà d’una entitat financera. Per cobrar-la, prèviament cal acreditar que la persona beneficiària es troba al corrent de pagament dels rebuts de lloguer o cessió amb l’aportació dels rebuts en els següents períodes:

- Els rebuts de gener a setembre s’han de justificar abans del 29 de novembre de 2024.

- Els rebuts d’octubre a desembre s’han de justificat abans del 28 de febrer de 2025.

Atès que la subvenció per al pagament del lloguer és un ajut públic i suposa un guany patrimonial, si la persona beneficiària ha percebut més de 1.000 euros bruts anuals no exempts té l’obligació de presentar la declaració d’IRPF, en la qual haurà d’incloure la quantitat percebuda.

El 12 de maig se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya. Per participar-hi, cal figurar al cens electoral.

Del 25 de març a l’1 d'abril és obert el període de consulta i reclamació de la llista provisional del cens per tal de verificar que la inscripció és correcta o bé per formular, si s’escau, les reclamacions pertinents.

El cens inclou les variacions al padró municipal comunicades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fins al 28 de desembre. Els canvis de residència posteriors a aquesta data no hi estan contemplats, per la qual cosa caldrà exercir el vot a l’anterior municipi de residència.

Punts de consulta

La comprovació es pot fer per tres canals:

- Telefònicament, trucant al 900 343 232

- Per Internet, a la seu electrònica de l’INE clicant aquest enllaç. Es pot fer la consulta mitjançant el sistema Cl@ve o utilitzant un certificat electrònic.

- En persona, a les delegacions provincials del cens electoral, als consolats o als ajuntaments. Per fer-ho, prèviament caldrà identificar-se amb un dels documents vàlids per a l’acte de votació –DNI, passaport o permís de conduir– on aparegui la fotografia del titular.

L’horari d’atenció al públic de l’Oficina d'Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament de Teià és de dilluns a divendres, de 9 a 14h.

En tots els casos, les incidències es resoldran en un termini màxim de tres dies.

Abans de les eleccions, rebreu la targeta censal, amb informació de la secció i la mesa on us correspon votar. La targeta té caràcter merament informatiu i no serveix per identificar-se.

Vot per correu

La convocatòria electoral també obre el termini per demanar el vot per correu, que es pot sol·licitar fins 10 dies abans de les eleccions. És a dir, fins al 2 de maig. Els vots es podran emetre entre el 22 d’abril i el 8 de maig.

Entre altres tràmits, les candidatures s’hauran de presentar del 3 al 8 d’abril i els sortejos de les meses electorals es faran del 13 al 17 d’abril.

Dues setmanes abans de la jornada de votacions, començarà la campanya electoral. Serà la mitjanit del dijous 25 al divendres 26 d’abril, i acabarà 15 dies després, divendres 10 de maig.

Vot accessible i vot des de l’estranger

Si el 12 de maig sereu a l’estranger –circumstancialment o perquè hi residiu–, consulteu els procediments de vot clicant aquí. Si teniu alguna discapacitat o malaltia que us dificulta el vot presencial, podeu sol·licitar el vot assistit, el vot accessible o el vot per correu mitjançant una persona apoderada fins al 2 de maig. Trobareu tota la informació sobre les diverses modalitats de vot en aquest enllaç.

Any rere any, el festival de teatre i literatura Lletrescena de Teià s’obre camí en l’agenda informativa dels mitjans de comunicació amb sensibilitat cultural, que veuen en aquest esdeveniment una proposta atractiva i singular com a “punt d’intersecció entre la narrativa dramàtica i les arts escèniques”.

A més de la capacitat d’atracció dels continguts que s’hi tracten –i que es perfilen, amb molta cura, per part de la Regidoria de Cultura i l’equip de Taleia–, a la projecció del certamen hi contribueixen altres factors, com l’aposta per encarregar el comissariat de la jornada central de converses i taules rodones a una companyia o sala d’exhibició: la Beckett el 2023 i La Perla 29 el 2024. També hi influeix poderosament la quantitat i la qualitat dels convidats; és a dir, el nombre i la notorietat dels autors i artistes que hi participen o hi van participar en el passat, alguns dels quals s’han convertit en veritables ambaixadors i prescriptors del Lletrescena a través de les seves xarxes socials. És el cas de Martí Gironell, Elisenda Guiu, Espartac Peran, Albert Reverendo o Salva Soler, i del Centre de Titelles de Lleida, per exemple.

Per acabar-ho d’arrodonir, enguany el festival ha estrenat un compte d’Instagram, gestionat des de l’Ajuntament, que atorga personalitat pròpia al Lletrescena i que us animem a seguir clicant aquí.

Mitjans radiofònics

La coordinadora del Lletrescena, Olga Parra, ha estat entrevistada en quatre ocasions: el 7 de març, al programa Ona Maresme que emeten simultàniament ràdio Premià de Mar, Mataró Ràdio, Ràdio Canet, Ràdio Tordera, Ràdio Palafolls, Ràdio Santvi i Ràdio Calella Televisió; el dia 9, al pòdcast Entre Caixes que dirigeix Carme Canet a la plataforma 3Cat; el dia 12, al pòdcast Notxas de nit de Ràdio Argentona, i el dia 14 va enregistrar unes declaracions per al butlletins horaris de Catalunya Informació. D'altra banda, l’actor i director del TRESC, Pepe Zapata, va recomanar i repassar els principals atractius del Lletrescena al programa Tot és comèdia de Màxim Castillo a la cadena SER Catalunya, el dia 9. Podeu escoltar el tall a partir del minut 50 en aquest enllaç.

Mitjans comarcals

Al Maresme, les publicacions gratuïtes de proximitat tenen una gran importància i funcionen com a altaveus de les activitats de caire lúdic i cultural que es fan a cada municipi. En el cas del Lletrescena, les tres capçaleres de referència –La Clau, Pànxing iTribuna Maresme– n’han reproduït íntegrament la programació, tant a les seves versions en paper com a les respectives xarxes socials. A més, la revista Pànxing va dedicar una entrevista als seus responsables: el regidor Marià Espel i la coordinadora Olga Parra. Podeu llegir-la sencera a les pàgines 27 i 28 d’aquest enllaç.

Premsa escrita i digital

Entre els mitjans generalistes, el suplement Què fem de La Vanguardia va dedicar-li un apunt en l’edició del dia 8; Lluís Llort va publicar el dia 12 a El Punt Diari una notícia en què anunciava que Arriba la tercera edició del Lletrescena; l’endemà, Montse Serra destacava al diari electrònic Vilaweb que La Perla 29 seria “protagonista del Lletrescena” i el dia 15 Francesc Bombí en feia balanç a La Vanguardia en un article titulat Les paraules, quin festival.

Núvol, el digital de cultura del diari Ara, ha dedicat dos articles al Lletrescena: un de previ, Escriure o reescriure per a l’escena?, el dia 11, signat per Edgar Caride, i un de posterior, Dramatúrgies del perquè i com, el dia 20, a càrrec d’Erola Albesa Solsona: una crònica exhaustiva de la jornada central de dissabte amb fotografies de la mateixa autora dels itineraris literaris interpretats pels actors i actrius amateurs de La Palma.

Xarxes socials

En el terreny de les xarxes socials, el festival ha comptat amb el suport de les institucions del territori i de les que col·laboren amb el festival. És el cas de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme o la xarxa de biblioteques de la Generalitat. A escala local, la Societat La Flor de la Palma n’ha estat la més activa.

Col·laboracions especials

Enguany, el Lletrescena ha comptat amb l’impuls de quatre agents molt especials a l’hora d’amplificar-ne la difusió: la companyia La Perla 29 a través del seva llista de distribució de correu electrònic; l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) a través de la iniciativa i l’etiqueta #CapButacaBuida, així com la Fundació d’Antigues Caixes Catalanes i, molt especialment, la seva presidenta, Belén Latorre, que va assistir a la funció d’El gegant del Pi a La Palma com a obra guanyadora del Premi BBVA de teatre.

Per primer cop, el festival ha comptat amb una cronista pròpia: la teianenca Neus Mònico, que ha publicat una desena de ressenyes sobre les activitats realitzades del 14 al 17 de març que trobareu a la secció del web del Lletrescena que duu el seu nom.

La dissetena edició de la Caminada dels 3 pobles ja té data: diumenge 14 d’abril. Es tracta d’una iniciativa organitzada pels ajuntaments d’Alella, el Masnou i Teià amb tres objectius: fomentar els hàbits saludables, afavorir el coneixement de l’entorn natural i estimular la coneixença entre els veïns i veïnes de les tres poblacions.

L’activitat compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de diverses empreses i entitats, com el Club Excursionista Teià, el Club de Patinatge Teià i l’Agrupació de Defensa Forestal del municipi.

Inscripcions obertes

El 18 de març es va obrir el termini d’inscripcions. Podeu apuntar-vos-hi clicant en aquest enllaç fins a l’11 d’abril (o fins que s’exhaureixen les 1.500 places disponibles), ja que no es faran inscripcions el mateix dia de la Caminada.

Els participants procedents de Teià sortiran de forma esglaonada entre les 8.30 i les 9h del Poliesportiu Municipal El Cim.

L’excursió recorrerà el perímetre de la vall de Rials en un itinerari circular de 9 quilòmetres apte per a totes les edats (tret de nadons en cotxets i persones amb mobilitat reduïda). Durant la ruta no hi haurà avituallament. Per aquest motiu, cal dur aigua i els aliments que necessiteu mentre feu l’activitat.

Com sempre, el recorregut acabarà al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, on es farà la tradicional fotografia de família i s’oferirà un esmorzar gratuït a tots els participants.

Mascotes i menors d’edat

Els infants menors de 14 anys hauran d’anar acompanyats d’una persona adulta que se’n faci responsable. Les noies i els nois de 14 a 18 anys que vulguin participar-hi sense l’acompanyament d’algun adult hauran de formalitzar la inscripció i portar abans de la sortida un full d’autorització signada per la persona responsable (pare, mare o tutor/a legal).

Es permet portar-hi gossos, sempre que vagin lligats i les persones portadores vetllin pel seu avituallament i benestar.

L’itinerari transcorre per camins i finques que formen part de la Denominació d’Origen Alella i de l’espai natural protegit del Parc de la Serralada Litoral, per la qual cosa cal respectar en tot moment l’entorn i les limitacions d’accés a les propietats privades.

Per a més informació, descarregueu l’arxiu en PDF que trobareu al peu d’aquesta notícia.