Avui dimecres, 15 de gener, s’ha obert la convocatòria de subvencions per sol·licitar ajuts econòmics per a la retirada d’elements constructius i d’aïllament que continguin amiant, com ara plaques de teulada, envans de façanes, dipòsits, cisternes, xemeneies, canonades, canalons i baixants pluvials.
El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Territori i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), hi destinarà una partida de 8 milions d’euros amb la finalitat de reduir la presència i el risc que aquest material comporta per a la salut pública i el medi ambient.
S’hi poden presentar particulars, empreses, entitats i organismes públics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà amb l’exhauriment de la disponibilitat pressupostària o, en el seu defecte, el 28 de novembre de 2025.
Import i beneficiaris
Segons les bases aprovades, s’hi poden acollir tots els propietaris de béns immobles que tinguin elements amb amiant, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, o comunitats de veïns.
Els ajuts cobreixen el 100% de la factura dels treballs de retirada i gestió dels residus d’amiant realitzats per una empresa inscrita al Registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA), amb un màxim per metre quadrat de coberta d’amiant segons l’escalat següent: cobertes fins a 49 m2 (2.000 €); de 50 a 99 m2 (40 €/m2); de 100 a 499 m2 (30 €/m2); de 500 a 999 m2 (25 €/m2), i a partir de 1000 m2 (20 €/m2).
Al peu d’aquesta notícia trobareu l’anunci i les bases de la convocatòria en format PDF.
Llei per a l’erradicació de l’amiant
Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros en subvencions per retirar amiant. La nova convocatòria és la primera que es posa en marxa després que el Consell Excutiu del passat 3 de desembre va aprovar el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant, tal com preveia el Pla Nacional subscrit amb aquest propòsit l’any 2023. Ara, el Govern trametrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de 2025.
Amb aquesta iniciativa, Catalunya vol esdevenir pionera a Europa a l’hora d’agrupar tot el marc normatiu sobre l’amiant en una sola llei, que fins ara estava repartida en diversa reglamentació sectorial de treball, salut i medi ambient. La nova normativa permetrà abordar el problema de forma integral, amb ajudes econòmiques a particulars i suport tècnic al món municipal.
A més de facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant, la llei ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques a través del Departament de la Presidència, amb tres objectius: informar i sensibilitzar la ciutadania, accelerar-ne la retirada segura i controlada, i garantir-ne una gestió adequada.
Components cancerígens
Com el seu nom indica, el fibrociment és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie, per la qual cosa va ser profusament utilitzat –especialment a partir de la dècada de 1950–, tant en l’àmbit residencial (especialment com a tancament de façanes, cobertes lleugeres i canonades d’aigua) com en els sectors industrial i agroramader (sobretot com a cobertes de fàbriques, naus i granges).
Durant el segle XX, a Catalunya es va produir en grans quantitats a la planta que l’empresa Uralita tenia a Cerdanyola de Vallès. L’any 2002 se’n va prohibir l’ús, fabricació i comercialització pels efectes nocius sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, ja que la inhalació de partícules pot provocar fibrosi als pulmons (asbestosi) i diversos tipus de càncer.
Per aquest motiu, el fibrociment és considerat un residu altament perillós i el seu desmuntatge, manipulació, transport i gestió només pot ser realitzat per empreses autoritzades que figurin inscrites al RERA.
Cens de cobertes
L’any 2022, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va començar a elaborar una cartografia per delimitar les cobertes amb fibrociment. Es van fer servir imatges aèries que posteriorment es van tractar amb intel·ligència artificial sota la supervisió de tècnics experts.
En total s’hi van detectar 122.460 cobertes, que suposen una superfície de gairebé 40 km² i un pes d’unes 700.000 tones; tot i que la Generalitat eleva aquesta xifra fins als 2 milions de tones tenint en compte la resta d’usos i tipologies. Segons aquest cens, a Teià hi ha identificades 36 cobertes d’uralita: 3 a Rials, Vallbellida i la Vinya; 12 al Poble Espanyol, el marge dret del passeig de la Riera, la Molassa i Santa Fe, i 21 més a la resta del municipi (que comprèn els altres veïnats de muntanya, el tram baix i el marge esquerre de la Riera, la Plana i Sant Berger).
Tot i la prohibició de l’any 2002, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats fins al final de la seva vida útil. Ara, però, la Unió Europea recomana que els edificis públics n’estiguin lliures l’any 2028 i que el 2032 no n’hi hagi enlloc.
El seu estat de conservació depèn de diferents factors (com la ubicació i l’exposició a vibracions o fenòmens meteorològics) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que se’n faci un seguiment regular.
Coincidint amb la reforma dels pisos dels mestres i les obres de millora de la coberta del Mercat, l’Ajuntament ha retirat els elements de fibrociment que hi havia en aquests edificis, però encara en queden algunes plaques a l’antic escorxador i a cal Senyorcinto.